Nova Zelanda és un extraordinari país amb una gran natura i paissatges impressionants, peró no és un destí per embriagar-se de vies i escalades espectaculars. Tot i això, per la Illa Sud hi ha alguns sector que estan prou bé per tocar roca diferent. Petites zones per estar-hi un parell de dies i de passada conèixer els seus voltants que sempre són increïbles.
En total teníem un 28 dies per estar a Nova Zelanda , i la veritat és que vam escalar poc. Per què ? Doncs vam haver d’escollir entre escalar (en sectors discrets) o veure el país. I evidentment ens vam decantar per aquesta última. És un destí per descobrir paratges, voltar ,caminar , contemplar i l’escalada queda en segon pla. Però si val la pena fer parades i conèixer alguns sectorets.
Molta informació online la podem trobar a :http://www.climb.co.nz
La guia, que es va comprar el Sergi ja fa uns anys era aquesta:
Wanaka
El llac Wanaka es troba envoltat de turons d’un verd intens i brillant que fan una composició paissatgística preciosa. De fet és un dels racons que més ens va agradar . Un indret de postal que no et canses mai de contemplar.
Vam escalar un dia en les roques que hi ha escampades per la en la vall s’enifla des de Wanaka cap a les muntanyes. Feia molta calor i vam haver de buscar línies a l'ombra.
Escalada més aviat plaquera i tècnica. Una zona per visitar un parell o 3 dies.
Al Roc no li molestava el sol estava massa concentrat en escalar ..i molt bé que ho va fer!
Arriba el sol i marxem!!
Val la pena caminar per l’indret, nosaltres vam fer una agradable i molt panoràmica excursió fins a Diamond Lake. Preciòs. L’inici d’aquesta caminada es troba en una area per dormir furgos o autocaravanes on hi vam fer un parell de nits.
Diamond Lake a primera hora del matí
Mirador al Wanaka en la caminada al Diamond Lake
Wye Creeck
Un sector molt amagat en una preciosa vall a prop de la ciutat de Queenstown.
Vam anar a última hora de la tarda , perquè durant el dia va fer molta calor, i vam aprofitar per ver un tomb per la ciutat. Una ciutat ben bonica, tranquila que convida a voltar pel seu centre i el port del llac Waikatipu
El sectors ens van semblar xulos, vies variades i roca curiosa. Només hi vam escalar aquella tarda però la zona creiem que dóna per un parell de dies.
Aquí vam dormir en una raconda molt xula arran de platgeta del llac, no gaire lluny de la ciutat però ens van assegurar que allà no hi havia problema per fer nit, i el cert és que vam estar la mar de tranquils.
Pel que fa al tema dormir, degut al gran increment del turisme en furgonetes, autorcaravanes i cotxes equipats s’ha posat molt severs i no es pot dormir a qualsevol lloc. El millor és fer nit en alguna zona habilitada o poden arribar a caure multes de fins a 300 $
Babylon
Aquestes parets es troben al sud de la Illa, a la regió del Fiords, són uns dels sectors que congreguen les vies més dificils de la illa.
Està format per dues franjes, Babylon la part baixa i Litle Babylon més amunt . Aquest últim és el que ens van recomanar i semblava el més interssant. Però no hi vam poder anar, l’aprox. transcorre entre arbres, arrels i molt selvàtica (climbing trees és com ens ho describien ) i una forta pluja ens va fer desistir i quedar-nos al Babylon, amb un accés menys complicat. I si, està bé , però res de l’altre món. Vies més aviat difícils , tacte una mica patinós (també influia que aquell dia plovia), Acceptable. Creiem que el bo bo és el Litle Babylon però… No va poder ser.
Això sí , la zona on es troba, Fiorland és un racó de pel·lícula.
el Sergi deixant-se la pell en les humides regletes
la banda més agejuda a on vam escalfar
Tornant cap al cotxe en condicions de pluja
Takaka
Takaka és una localitat coneguda per la seva peculiar població que porta un estil de vida una mica alternatiu o hippie.
Un lloc agradable i tranquil. En el poble s’hi troben un parell de zona d’acampada gratuïtes, i per tant és facil estar-s´hi i arribar al les parets. A més a més es troba molt a la vora del Abel Tasman National Park, un indret preciós. O sigui que és el destí bastant complert , bones vies, un poble tranquil i curiós, i uns entorn de costa i bosc molt bonic. Els sectors es troben en la carretera que va del poble a la costa.
Imatges del poble de Takaka
Aproximació agradable i tropical
Un bon repertori de "plans i romos" que ens fan posar les piles ben aviat
Una bona combinació de regletes i "xorreres"
I pel que fa a l’escalada en la Illa Sud acabo amb un parell de sectors de bloc, hi vam anar perquè ens veníen de passada i vam estar unes horetes peró no creiem que siguin visita oblidaga.
Castle Hill, si Nova Zeland té un lloc amb renom és Castle Hill, però a nosaltres ens va semblar que no mereix la fama que se li dóna , i no val gaier la pena. Com sempre és una raconada preciosa, però el bloc deixa molt a desitjar, no ens va agradar, si algú té pensat anar a NZ per blocar, crec s’endurà una decepció.
El lloc era ben maco!!!
Moltes roques però poques línies
Aprofitem que arriba la fresca de la tarda per enfilar-nos una mica
I l'altra zona és Elephant Rocks el lloc és molt bucòlic però per fer bloc tres quarts del mateix que a Castle. No és res especial. Ara bé, tot i que no són visita obligada, si passeu per davant feu una parada, ni que sigui per gaudir del paissatge.
El lloc...Espectacular!!
Ja que hi som...alguna cosa farem no?
Els bens, omnipresents en tota la illa, i aquí no podien faltar.
I fins aquí el llistat de sectors de la Illa Sud. També vam estar uns dies per la Illa Nord , teníem destinats dos dies per escalar però ens va ploure i no ens vam esperar, part tant no vam poder tastar la roca d’aquesta part del país. Vam preferir continuar fent quilòmetres i conèixer llocs nous.
Les zones on volíem escaar eren Whanganui Bay al llac Tapuo. La vam anar a veure, hi hauríem escalar un dia però la pluja ens va fer fugir. El lloc és molt autènctic doncs ses tracta d’unes parets a la vora del Llac Tapuo on hi ha una comunutia de pescador maorís . Però per escalar no ens va semblar gaire motivant.
I l’altre zona on volíem anar era a Froggat Edge, però ni ens vam acostar a peu de via , plovia molt i vam passar de llarg. Per tant no podem opinar.
I aquest va ser el nostre Rock Trip per Nova Zelanda , fanàtic poc, però amb uns paissatges de pel·lícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada