GRAMPIANS , UNA ESCALADA AMB MOLTA PERSONALITAT.

Al sud d’Austràlia, a l’estat de Victòria i a uns 300 quilòmetres de Melbourne trobem aquest Parc Nacional que ens ha semblat uns del millors indrets on hem escalat en aquest país. Una zona amb una personalitat molt intensa de la qual ens hem enamorat de la seva pedra, la gran varietat d’escalades i seus peculiars paisatges. És un lloc molt  especial, on es barrejen sectors d’escalada esportiva , via llarga, vies equipades, semi-equipades, vies netes  i tot de molt bona qualitat. I sempre en un escenari brutal!

En aquests post deixo una mica d’informació  pràctica  i  dels sectors de via curta o sigui d’un llarg o dos, vies esportives, tradicionals o mixtes.  Les vies esportives solen estar equipades o reequipades amb químics.  En algunes línies de tradicional no hi ha reunions i es torna a peu de via caminant , la reunió  sol ser un arbre o s’ha de muntar.
           Una particularitat de l'escalada australiana és l´ús de "bolt plates"  i " carrots" . Uns punts d'assegurança , amb els que s'equipva  en els 60. El carrot és una mena de vis  posat en un forat  taladrat a la paret i sense xapa. Per fer la via cal portar les "bolt plates" que seria la xapa. Encara queden algunes vies que s'han de protegir amb aquest sistma , les  que són mig trad i mig equipades. Però ja es van substituinr per ancoratges químics. Una mica d'info  i anàlisis dels carrots a : https://jive-assanchors.com/2014/06/23/beware-the-australian-carrot/
     

Vam estar-hi el mes d'abril, la temperatura era agradable. Vam tenir dies calurosos i escalàvem a l'ombra i dies de fred on buscàvem el sol, però res extrem.

Nosaltres hi vam arribar pel poble de Halls Gap, una petit nucli  amb 4 botiguetes  (una d’elles d’esports de muntanya) , una oficina de turisme (a on es poden trobar mapes i informació de la zona) i una  gran oferta d’allotjament. I, no us perdeu l'aparició de cangurs quan es fa fosc, surten a pasturar per l'herba del  parc infantil  !!

Pel que fa a guies vam fer servir aquesta:

Editada el 2015, hi ha ressenyat els sectors d’esportiva però hi falta alguna paret de via llarga

I aquesta que la vam comprar quan hi vam estar el 2003. Antiga però hi surten els sectors de via llarga.

   
        Quant a   la graduació de la dificultat la trobem en escala d'Austràlia ,Nz, i Sudàfrica. En  les guies hi ha la conversió.

Pel que fa a dormir,  vam optar pels campgrounds gratuïts que hi ha en el parc.  Alguns surten ressenyats en la guia d’escalada i estàn prou bé. 

Grampians és molt gran, està dividit en zones i segons on anàvem a escalar dormíem en un campground o un altre.

En la zona de Stapylton Amphiteatre  i Hollow Mountain dormíem en aques punt:  -36.898204 ,  142.375019 poso les coordenades per què no surt a la guia. Ens ho van dir uns escaladors. Un lloc bastant concurregut ja que des d’aquí se surt caminat per anar al Taipan Wall.

Quan vam escalar per la zona de Halls Gap vam fer nit en el campground  del  Mt. Rosea , no és el millors lloc però si tranquil

I quan vam escalar per la zona de Victora Range dormíem a Buandik Campground o en un altre campground sense nom que estava a prop del sector Muline

Aquests sóns el punts on va fer nit , De fet la ressenya  ja marca  llocs per dormir i especifica si són gratuïs o no.  Si voleu bons campings amb dutxes, cuina…el més proper i estratègic és Halls Gap.

Campground i punt de partida per pujar a Taipan Wall


El mateix campground

Gaudint d'un bon esmorzar i bona companyia

On comprar: 

La millor opció és el poble de Horsham, on hi ha tota mena de supermercats (Coles, Aldi, Target. Woolworths)  benzineres, punts d’aigua i alguns parcs amb les seves corresponents barbacoes.  Les fonts les trobàvem fàcilment amb l’aplicació Camper Mate. 

A  Austràlia VAN MOLT D’HORA! És a dir  a les 6 ja no hi havia ni una ànima pels carrers i tot estava tancat. L’ únic obert eren els supers, fins a les 8 si no recordo malament. 

I ara sí, aquí deixo els sectors  on vam escalar , i cap, cap ,  no té desperdici..Senzillament tots són…Sublims!!

  Taipan Wall

Que dir d’aquest mur, brutal! Això sí, tot el que té d’estètic ho té de díficil, quines vies!! Molt aèries  i molt exigents. Mínim 7b i no pas suau. Predomina el desplom i passos llargs sobretot en  la franja inferior, la part superior sol ser placa fosca semi-despolmada amb regletes i plans. La majoria són vies semi-equipades.  Alguns químics i a vegades calen friends o tascons per protegir algunes seqüències. Hi vam anar uns quants dies , jo vaig flipar bastant, és un tipus d’escalada de passos obligats (de canto a canto …) que em costa. El Quim es va moure molt millor que jo. Un mur difícil però molt i molt recomanable. Amb una bona estona d’ombra matinal fins les dues que ens deixava escalar agradablement. Un must, però “hay que estar en el grado” 


La gran muralla Australiana

Un escalador a la via "Mr. Joshua"

Una altra popular línia del Taipan: "The Invisible Fist" 26

El Quim emocionat a punt de tastar la clàssica "Serpentine" 29

I quan arriba el sol a la paret fa massa calor ...Marxem!

Spurt

El germà petit del Taipan , o el  mur veí  del Taipan on predominen les vies curtes i explosives. També molt bones , que  si es mereix ben bé més d’una visita. Tot equipat i molt esportiu amb vies  intenses  i molt fanàtiques entre  “romos” i forats. 

Muline: 

Quan vam arribar al peu de via  ens vam quedar sense alè i no pel “pateo” sinó  per la gran belllesa del sector; quina roca , quines formes , quins colors!!! I que xungues les  vies!!! Vam  passar el dia entretinguts en aquells desploms que semblàven obres d’art.  Mínim un 7a+ i la resta vuitens i  alguns setens  semiequipats.  Al·lucinant,  només per veure aquella raconada val la pena anar-hi. És d’aquells sectors que penses: “ com molaria estar més forta per poder-me enfilar per totes aquestes línies…”

"Krakandangle" 24, el warm up del sector

Una altra de les vies que podia  servir per "warm up", "Pocket full of dreams"  23 una línia semi-equipada ...que bona...

Lluitant contra la gravetat en la línia més clàssica del sector : "Eye of the tiger" 29

com s'hi posa !!!

com  coll... remunto jo ara???

The Galllery

Podríem dir que és un sector  molt esportiu i agradable  ,  és un preciós desplom taronja amb un generós repertori de forats i “seguros”. Agradables línies de pila i resistència. Vam fer vies molt molt bones !!! El pateo és llarg però val la pena.  Mur molt assoleiat  , tot i que nosaltres hi vam estar un dia de pluja i vam passar fred i escalar amb un tacte horrorós. S’hi ha d’escalar.

Pockets, pockets, forats, forats

The Bundaleer:

Un sector  molt interessant i dels més  antics de Grampians, on predomina l’escalada mixta: autoprotecció i equipada. Molt complert  i variat, amb plaques, desploms, fissures i diedres . Hi vam anar més d’un dia i totes les vies que vam fer o provar ens van semblar molt molt bones! No oblidar-se de carretejar els friends i tascons!  Sol de matí. 

Placa i diedres  a Bundaleer, un estil ben tradicional

Van Diemen´s Land 

   Un sector amb un bon grapat de vies esportives, és bo. Però hi ha una bona caminata . En el primer viatge ja hi vam estar , en aquest hi vam anar una tarda , vam passar molta calor . Les vies són bones però les més clàssiques estan un pèl sobades. Hi ha de tots els graus . Ens va agradar i el recomanem però no  és un gran sectoràs.

Wall of fools

Una muralla taronjosa  impressionant. Aquí hi trobem una de les  vies més clàssiques  d’autoprotecció com la Soweto  una placa de regletes que només “accepta “ tascons. Boníssima! Al costat  la Diazepan una via equipada amb petitíssimes regletes i moviments molt elegants. Només per fer aquestes dues vies cal  fer una visita a  aquest sector. Que ho podrem combinar amb el SummerDay Valley una paret vertical amb vies netes i de poca dificulat on podrem gaudir tranquil·lament de l’escalada tradicional. 

Em faltaran tascons???

Reunió de la Soweto ...que mona...

Eureka Wall

Aques impressionat mur hi vam escalar en el viatge del 2003 . Teníem clar que volíem fer la  “Archímedes Principle” 25 una joia i d’aquelles ascensions que et queden per sempre gravades a la  a  la memòria. Només per fer aquesta via ja val la pena pujar fins aquesta magnífica muralla. 

The tower

No és el més espectaucalr , però si que vam poder escalar vies esportives molt bones, com a mínim s’hi pot anar un dia. Un agradable accés i és un lloc bastant fresc doncs està a l’ombra gairebé tot el dia. 

No és el més atractiu de Grampians però vam fer vies ben bones


Escalfant en la placa més vertical del Tower

      Aquests són els sectors de vies d'un llarg que hem tastat, tots són bastant diferents entre ells, i tots es mereixen una visita. 
     Pel que fa a recomacions de vies en concret , acabem amb una llista de vies que hem fet o provat i ens han semblat molt i molt bones.  Volíem fer numero rodons i deixar 10 vies però ens n'han sortir 11..."Uns must" en el seu estil i grau, trad, esportiva o mixta:

- Soweto  21, a Walls of Fools.

- Archimede's Principle 25, al sector Eureka

-Serpentine 29,  al Taipan Wall

- Mr. Joshua 25, al Taipan Wall

- Dial-A - Lama 24, a Spurt

- Eye of the tiger 29, a Muline

- Desert Rose 27, a Muline

- Monkey Puzzle 28, a The Gallery

- Velvet Goldmine 27, a Van Diemen's Land

- Dagons temple 22,a Bundaler

- Blimp 20, a Bundaleer

     I tal com ens va dir un escalador local, gairebé totes les vies que han estat obertes per Malcolm Matheson són 5 estrelles , en van fer unes quantes que portàven la seva firma i ho podem corroborar!!  Només cal dir que és el pare de la famosa "Serpentine". Sempre que podíem ens posàvem en una de les seves obres. 

      I ja està!  En el proper post, algunes vies llargues i caminadetes per Grampians.