10/7/17

VISITANT CATLINS I LA COSTA SUD-EST

Una tarda deixem la zona dels fiords i  seguint la carretera 94 ens dirigim cap a la costa sud-est.  Aquella nit vam parar a Lumsden on a l’antiga estació de tren s’ha habilitat com a zona de pernocta  gratuïta.
L’endemà ens plantem al poble de Bluff  on acaba la carretera SH1, que creua Nova Zelanda de Nord a Sud.  Potser no és un punt molt espectacular, però ens va semblar un poble de pescadors molt autèntic i agradable.  No queda lluny de Catlins i a nosaltres sempre ens fa gràcia trepitjar punts  d’aquesta  mena ( més al sud, més nord…) n’hem anat alguns de ben maco …Ja veureu…

Stirling Point, punt i final de la SH1


Una mostra artística del modus vivendi del poble

Un negoci molt familiar
  
I arribem a Catlins i ens va semblar   una gran  meravella natural i paisagística. Vam recórrer  la Southern Scenic Route , una carretera panoràmica que ressegueix una costa  molt escènica i fascinant. Vistes de postal, una combinació  de colors molt intensos  formada  pel verd dels prats , el blau del cel i el mar i marronosos de les roques i penya-segats . Per nosaltres , una visita obligada, val molt la pena  gaudir d’aquests paissatges inoblidables 
Primera parada és  Waipapa Point. Un elegant penyal coronat per un far, amb  una immensa platja preciosa. I fins i tot, una foca que surt de l’aigua i s’arrebosa de sorra amb una “patxorra” divertidíssima.

     "The lighthouse" de Waipapa Point

I vam estar una bona estona conemplant aquesta divertida criatura :


Com s'arrebosava de sorra!!

Un altre punt obligat a veure  és Slope Point,  que a banda de ser  el punt més meridional de la illa hi podrem contemplar un paissatge molt colorit i  uns arbres deformats per les ventades  que els hi dóna una aparença molt aerodinàmica. 

Un terreny ben curiós per anar cap al punt més sud de la Illa Sud

Slope Point


A Curio Bay ens trobem amb una platja  ben diferent  a totes  ja que és un bosc petrificat. Un bosc d’ arbre  fossilitzats  i unes algues gegants de color taronja que l’aigua les feia moure d’una manera hipnotitzant. També ens va encantar.


El bosc petrificat de Curio Bay



les algues  surant en l'aigua 

A última hora de la tarda arribem a Sura Bay ,  en teoria  s’hi  hauria de poder contemplar  foques i lleons marins però només en vam verue un parell  (i ja em vam tenir prou per flipar una estona!!) . Aquell racó ens va regalar uns instants únics.  El  sol ja  s’amagava , i amb la marea baixa   va quedar  el sòl marì amb una fina cobertura d’aigua que en va deixar gaudir d'uns  colors brillants preciosos. Ens va semblar molt màgic 


una cria de lleó marí gaudint dels últim ratjos del sol




I vam acabar el dia  Nugget Point, que sembla ser el far més fotografiat de NZ. I no és d’estrenyar! Tot i que vam arribar tard i hi havia poca llum , ens va semblar increïble, quines vistes!   Ens va semblar tan especial que vam decidir fer nit el el pàrquing i l’endemà veure sortir el sol. Va valer molt molt la pena!! 


En aquest pàrquing vam fer nit tot i no era un lloc per dormir però ningú ens va dir res. 




Continuem fent quilòmetres fins arribar a Dunedin . Es tracta d’una de les ciutats més grans de la Illa Sud. Una ciutat universitària, animada i amb una arquitectura  entre victoriana i moderna  impressionant. Vam anar a l’oficina de turisme on ens van atende molt i molt bé i un cop carregats amb mapes i consells vam invertir el dia en visitar aquesta població.
I què vam veure ? Doncs una ciutat molt agradable que convida a passejar i contemplar els seus increïbles  edificis,   "The Octagon"  la particular   plaça central de forma octogonal i,  pujar  a Waldin Street   el que diuen que és el carrer més empinat del país. 
 Els edificis de Dunedin:









Waldin Street:





Des de Dunedin mateix vam arribar-nos a “Tunnel Beach” un indret que ens va encantar.  
Una platja a la que s’hi accedeix  a través d’un tunel excavat a la pedra. Es diu que ho va fer un  home perquè la seva família pugués arribar a la platja que és  molt i molt especial . Vam quedar fascinats amb la combinació de roques , sorra i mar que  componien aquell paissatge. Ens va semblar impressionant. 














Al vespre deixem el poble i dormim a pocs quilòmtres cap al Nord, com sempre en una area localitzada amb la wiki camp. Bona nit!!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada