GRAMPIANS VIES LLARGUES I CAMINADES

Tal com deia en l’anterior post, Grampians és un lloc molt intens a on hem pogut gaudir de moltes cares de l’escalada i paissatges al·lucinants.

Aquí deixo algunes vies llargues que vam fer, que ens han semblat precioses, molt peculiars i  ens han deixat molt bon gust de boca. 

MT ROSAE:

En el cor de Grampians apareix aquesta discreta paret que no és descomunal  però té vies molt i molt  maques de dificultats moderades. 

En el nostre primer viatge vam fer:  “Herètic “ 120 m 17  i “Diane” 18 , ja fa uns anyets i les  recordem molt agradables,  de diedre i “disfrutones".

Aquesta vegada vam escalar la “The Ascension” 120m 21. Una línia de díedres boníssima! On caldrà portar peces petites pel 1º i 3º llarg.  De material : tascons, dos jocs de cams del 0.5 al 2 , aliens del verd al groc i una corda de 80m.   En arribar a dalt , (ques és espectacular ) baixem caminant. 

Per acabar el dia fem “The Last Rites” molt facileta i preciosa . Té un llarg increïble que passa per sota un sostre, impressiona però es deixa fer molt bé. Una línia molt amable i tranquil·la. De material : tascons, dos joc de cams del 0.5 al 2 , aliens del verd al groc i una corda de 80m.   I també, els descens és caminant des de dalt la paret.



Llarg inicial de "The ascension"...uf ja picava picava!!

Arribant dalt el Mont Rosae


Alguns moments de la via "The last Rite"

TAIPAN WALL

Evidentment, en una paret com aquesta hi ha d’haver una ruta clàssica i evident que porti al seu punt més alt. I aquesta via és la “Seventh Pilar” 113m (18 A2) una de les primeres que es va obrir en aquesta muralla en la decàda dels 60. I és extraordinària.

Molt estètica i variada  i no pas fàcil . I en els darrers llargs vam tenir molta, moltíssima sensació de pati…Que bona!!  

De material dos jocs camalots del 0.5 al 2, un 3 i un 4, tascons i bolt plates o plaquetes! (hi ha uns mtres d’ae i estan equipats amb carrots i algun parabolt. ) Nosaltres no  duíem bolt plates (plaquetes) i la sol·lució va ser utilitzar el cable dels tascons com a plaqueta . I dues cordes  de 60  ja que es baixa rapelant per una línia molt aèria.


Entrada a la via, amb uns passets de bidits que déu ni dó!!


Uns metres d'artifo

Roca d'intensos colors.




Travessia facileta però quin pati!!!



La travessia des de l'altra banda


Últim llarg, un diedre fàcil però poc ajagut!!



Acabant la darrera tirada


I sortim amb l'inmens paisatge Australià al darrere

Ara ja només queda una panoràmica passejada fins al rapel

Com mola acabar una via i  gaudir d'aquestes estructures de roca

I no podia faltar  un bon rapel!!

El paissatge que ens va acompanyar

CENTRAL BUTTRESS

        A l´esquerra del Taipan hi trobem unes parets verticals de roca fosaca que ens oferiran unes escalades  més aviat tècniques i molt boniques. 

Vam fer la  “Simpleton” 18 de 85 m. Una via de baixa dificulat  i preciosa que es fa en 3 llargs.  Un vistòs díedre  a on podrem posar-hi friends i tascos a  on ens vingui de gust. I una sortida en flanqueit  per uns  diminutes regletes  en  arribar a la última R. Un encant de via… per passar-ho bé posant catxarrets . De material: dos jocs de cams fins al 3 , aliens del verd al groc i dues cordes de 60. Es baixa rapelant. 

     
     Continuem una mica més endavant a “Grey and green walls” . Allà fem la via Navigator 120m 21 entrant pel primer llarg de  Digital Technicque  22. I uf !amb aquest llarg, una mica desagradable. Una placa de regletes romes i molsa molta molsa! El següent és del mateix estil i ja és la Navigator, i li segueix una magistral tirada de passos de fissura desplomada ( s’ha d’apretar!!) i un flanqueig bastant peculiar. Sortim per un fissurot una mica descompost i en arribr a l’última R comença a plouere. Deixem que passi l’aigua  a sota una cova i retornem a terra amb un parell de rapels.  Una via interessant , especial  i peculiar. Els primer llargs una mica rarots  però la resta molt divertida i picantona. Material : 2 jocs de cams del 0.5 al 3 , aliens del verd al groc i dues cordes de 60 (el mateix que la via anterior , vaja)

Plaques dels primers llargs...Una mica especials...


Llarg estelar de la Navigator, fissura desplomada i després el flanqueig

I després d’aquest petit repertori de vies llargues us deixo alguns recorreguts pel parc  que vam fer els dies que no escalàvem. Ens van semblar uns itineraris molt recomanables que ens van deixar conèixer racons realment peculiars i especials. Aquí la web del parc: http://parkweb.vic.gov.au/explore/parks/grampians-national-park

The Pinnacle: comença al mateix poble de Grampians i s’enfila fins al mirador , vam pujar per “Grand Canyon”, anirem atravessant unes canals rocoses i  laberíntiques amb el color negre de protagonista. Increible ! La panoràmica vista  des de “The Pinnacle” és un merescut regal a l’esforç de la pujada. El descens el fem per el camís de Venus Bath , que gairebé tots són escales i no és tan maco. Volta moooolt xula !!! 

Una altra volta que vam fer : Mt Zero - Mt.Stapylton - Hollw Mountain

Un recorregut bastant complert i panoràmic , sortim del campground a peu del Taipan . Pugem al Mt. Zero passant pel picnic, d’allà  reculem i ens enfilem  pugem al Mt. Stapylton (el cim del Taipan Wall). Quin indret i que salvatge!! Roca, roca i formes molt pintoresques des del cim naveguuna una mica per l’aresta ja que el camí per aquí dalt està bastant desdibuixat entre tant mar de roca i arribem fins a Hollow Mountain des d’on baixem pel camí fins al pàrquing. Es una bon itinerari, i la zona somital del Stapylton és ben solitària .

 

I s’ha acabat!  Entre aquesta entrada i l’anterior: http://laliquim.blogspot.com.es us hem deixat una mica d’info per conèixer la roca i alguns racons de  Grampians, espero que si algun dia aneu per allí  us sigui útil!!