MT BUFFALO
Aquesta és una curiosa zona granítica a uns 350 quilòmetres a l’Oest de Melbourne , estat de Victòria. Es tracta d’un gran altiplà coronat per un laberint de blocs de granit de totes les mides. I per tant ens ofereix una roca molt diferent a la majoria de parets d'aquest país que solen ser de gres.
No és una destinació clàssica en l’escalda austrauliana però ens feia gràcia conèixer aquest indret i la seva pedra. Hi trobarem escalada d’autoprotecció i equipada. Actualment és una escola poc freqüentada, estil old school que va tenir la seva històra però ja ha quedar una mica en l'oblit.
Una mica d’info pràctica:
Es un parc nacional administat per http://parkweb.vic.gov.au
Entrada gratuïta, per pernoctar-hi hi ha un càmping bastant ben equipat, cal fer reserva online. És un lloc molt bucòlic amb boniques vistes al llac.
Vistes que ofereix el campsite
Pel que fa ressenyes les vam treure d’aquest llibre que és una interessant recopilació de zones d’escalada de l’estat de Victòria.
Pel que fa ressenyes les vam treure d’aquest llibre que és una interessant recopilació de zones d’escalada de l’estat de Victòria.
I abans d’entrar en tema rocós, un detallet a comentar! Un dia ens vam quedar sense bateria , el problema era un cargol que s’havia alfuixat. Vam estar una bona estona intentant engegar el cotxe empenyent i en baixada, per res de res! Els cotxes automàtics en cas de quedar-se sense bateria només es poden engegar fent contace amb una altra bateria . I així ho vam fer amb l’ajuda d’uns empleats del parc. Espero que ho recordeu si un dia us passa, per no perdre els nervis i les forces empenyent el cotxe.
El dia qeu vam arribar havia plogut i vam aprofitar per pujar al The Horn , el cim que corona l’altiplà. Una agradable caminadeta i unes bones vistes de les formacions granítiques als nostres peus. Hi ha alguna via que acaban en aquest mirador , però la veritat és que no ens van semblar línies molt atractives i també és un lloc molt freqüentat per tursites ,per tant no hi vam escalar.
Imatges de l'excursioneta al The Horn:
Inici del camí que porta a The Horn
Imatges de l'excursioneta al The Horn:
Inici del camí que porta a The Horn
L’escalada de Mount Buffalo:
La formació de la zona ha donat agulles i esquerdes en l’atliplà i es formen engorjats i parets on s’hi troben les vies. Solen ser línies entre 1- 6 llargs, entre plaques , fissures i diedres.
Comencen escalant a THE CATHEDRAL, una de les agulles més vistosa.
Escalem "Maharaha".· una clàssica d' agradables fissures i plaques que ens porten fins al cim d’aquesta torre.
Baixem rapelant i en la mateixa agulla escalem “Sultan” increïble i variada línia de fissura ampla, travessia i placa fina.
Una panoràmica de la Cathedral:
En acabar anem a HUMP una agulla just davant la Cathedral , allà fem la via Initiation, que ens regalarà 100m de agradable fissura. Una via molt simpàtica.
Material per les tres vies: joc d’aliens, un de camalots del 0.5 al 3 ,i un parell de 4 per la “Sultan”. Dues cordes de 60m
Rapelant per Cathedral
El granit de The Hump:
Un altra roca que vam escalar va ser en a bloc anomenat DREAMWOLD , un totxo molt peculiar amb un granit que té uns relleus molt curiosos on surten unes línies molt divertides. La més estètica és “ This is not our land”, una placa equipada amb els carrots, nosaltres no portàvem les plaquetes corresponents, i però quim no s’ho pensa dues vegades i va utilitzar els cables de tascos com a substitut. Si voleu saber quatres coses sobre aquests antics punts d’assegurances australianes en aquesta entrada ho podeu trobar: https://laliquim.blogspot.com.es/
Escalant a l'altra banda de l'agulla, quina roca !!
Escalant a l'altra banda de l'agulla, quina roca !!
L’ últim dia vam escalar a la zona del Xalet, un gran hotel que hi ha a dins el parc.
Ens vam despenjar a la via “ Lift girls lament” una fissura perfecta de mà i dits, però molt currta
Després d’aquesta ens vam posar a “ Beowulf" un diedre molt estètic.
Vistes de la zona propera al Xalet
Vistes de la zona propera al Xalet
I amb aquests dos llargs vam acabar la visita a Mt. Buffalo.Es una zona peculiar, bonica però no és visita obligada i menys si no t’agrada el granit i les fissures. Però a nosaltres ens ho passem bé conèixent racons nous i sempre hi ha algunes vies que valen la pena.
I ja que estàvem per allí un dia de meteo mig plujosa, vam anar al MT. BOGONG , el cim més alt de l’estat de Victòra amb 1986 metres d’alçada. Vam pujar per la ruta Staircase Spur Trail, una ascensió bonica sobretot la part final amb un immens paisatge de turons, lloms i arestes.
Va ser una bona activitat per un dia de temps dubtós
en la part baixa del bosc vam poder contemplar aquest lloros tan colorits. N'hi bastants per Austràlia.
.
en la part baixa del bosc vam poder contemplar aquest lloros tan colorits. N'hi bastants per Austràlia.
.
El Quim afanyant-se per sortir a la foto del cim
I després de tant granit i muntanya aprofitem el trajecte cap Arapiles. I vam conèixer poblets de la costa de riu Murray, el més llarg d’Austràlia, molt interessants.
A Echuca una àvia encantadora de l’oficina de turisme ens va recomanar una passejada amb un vaixell a vapor pel riu . I ho vam fer….Era una activitat bastant turística però vam poder navegar amb un autèntic vaixell de vapor del 1911!. El Quim estava encantat contemplant la maquinàra de tots aquells barcos.
A Bendigo també vam fer una parada per passejar pels seus amplíssims carrers i contemplar els edificis històrics que dónen fama a aquesta població.
I és que a Austràlia la majoria de pobles ténens carrers molt amples i edificis o cases baixes. Són molt agradables, dóna molta sensació d’amplitud i tranquil·litat. Hi ha molt , molt espai.
Alguns del edificis de Bendigo:
Rat penat
En algunes ciutats és bastant usual trobar colonies de rat penats en els arbres dels parcs...Són curiosos però tants fa una mica d'angúnia.
Alguns del edificis de Bendigo:
Rat penat
En algunes ciutats és bastant usual trobar colonies de rat penats en els arbres dels parcs...Són curiosos però tants fa una mica d'angúnia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada