ESCALADA A BLUE MOUNTAINS

   A uns 50 quilòmetres de Sidney es troba aquest paratge natural , un del més famosos i visitat d’Austràlia  tant per escaladors com per turistes. 

Aquest altiplà de gres és la zona esportiva australiana de més renom amb un extens repertori de sectors i vies de tota mena. Ens oferirà placa vertical amb diminutes regletes, desploms, fissures  per uuna roca molt colorida de tons taronges i negres. Un petit paradís!

    Abans de res una mica de informació pràctica:

La seva proximitat amb Sidney  fa que sigui una regió molt concorreguda , ben comunicada on és fàcil arribar-hi i trobar de tot.

En la mateixa zona tenim els poble de Katoomba amb tota mena de serveis (supermercats, restaurnats, hospital, internet…) al supermercat Woolworths hi ha wifi gratuïta.  El  poblet de Blackheath és punt de trobada de l’ambient escalador i també hi trobarem algunes botiguetes per productes bàsics, i també  la petita però ben assortida botiga de material Big John

Pel que fa a allotjament en ambdós pobles hi ha una variada oferta de hostals,  hotels, guesthouses i càmpings.

I com no, hi ha zones d’acampada lliure que surten descrites  en la guia d’escalada. Noslatres anàvem fent nit en algunes d’aquestes zones, molt bàsiques però estaven prou bé. Els de la part de Megallon valley eren els més freqüentats  pels escaladors, i  bastant fresquests ja que estaven ubicades entremig de grans eucaliptus.  

La guia que vam utilitzar era aquesta:

Actualment n’hi ha una de nova del 2016 i una altra que és un recull del millors sectors, aquesta última crec que és la millor opció per si es va  passar uns dies en aquesta esola ja qui hi trobarem els sector més bons. L’altra  té molta fullaraca ( és a dir sectors que no valen gran cosa) i val un dineral.

L’estació ideal, com sempre primavera o tardor. Tot i així a l’hivern s’hi deu estar prou bé perquè hi ha bastants sectors orientats  al sol, (que en aquestes latituds són les cares Nord).Nosaltres hi hem  vam estar a finals de maig principis de juny que ja s’anava acostant l’hivern i vam tenir una mica de tot , fred, calor…

I aquí va  la secció de roca, escalada , sectors  i vies: 

És la segona vegada que visitem aquestes roques i en teníem molt bon record ,  pel que fa a les vies i els sector eren tal com ho recordàvem però tot molt més sobat i molt més concureghu…després de 15 anys …és normal no?  Estem a la meca de l’escalada esportiva australiana  i es nota.

Sobre l’equipament, excepte en alguns sectors d’autoprotecció, gairebé totes les vies estan reequipades amb químics.

Començo amb   una via llarga que ens va encantar: “Hotel California”  355m, 22 a Pierses Pass. Una línia preciosa molt recomanable totalment equipada amb químics. El seu llarg estrella és un flanqueig de 50 metres!  Per una roca negra amb regleta generosa….Espectacular!!. El paissatge increible, també. No es pot demanar res més. De material  faran falta dues cordes ja que per accedir al peu de via cal fer un parell de rapels i cintes expres. Per informació detallada de l'activitat podeu trobar en l'escrit per Vaude: https://vaudespain.com/2017/10/13/via-hotel-california-blue-montains/  Els primesr llargs són els menys atractius però a mida que la via guanya alçada també guanya bellesa i espectacularitat.  

Accedint al peu de via

Quina roca!!

En el flanqueig

Placa de sortida al cim

Shipley Upper, el més clàssic i visitat . Excel·lents vies en placa i regletes de tota mena  que ens regala una escalada bastant tècnica.  Molt bo.  Gairebé totes les vies són un deu!! Tot el dia al sol , i val la pena l’espectacle de llum quan el sol es pon i pinta  la paret amb uns colors preciosos.

Part dreta de Shipley Upper, una bona muralla 

Entre regletes....

Logan Brae un sector petit  i de bona qualitat .Amb sol matinal, desplom curt i  pronunciat  i vies no gaire llargues, canto i escalada física. Molt recomanable. 

Porter Pass. Un sectoret petit amb una aproximació molt curiosa,  que té algunes vies bones com “Legoland” i les seves veïnes.  Quan el sol marxa d’aquesta paret canviem a davat a Sail Away Wall, que no ens va agradar gens, ens vam trobar amb una roca humida, estranya…Una mica desagradable, evidentment aquí vam estar sols. Anem a veure les vies de Shipley Lower i vam tenir clar que no valia la pena fer cap via, es veia un sector bastant residual.

Accés a Porter Pass

Centinial Glenn un altra de les parets més populars, hi ha molt bones línies més aviat de continuïat en placa bastant desplmada. Molt recomanable. Casi totes les vies són espectaculars. 

Una part del mur de Centinial

Bowens Creek , el mur d’hivern ,amb sol tot el dia i molt calurós . Hi vam anar un dia ennuvolat i vam poder escalar força bé. Muralla desplomada amb vies de regleta i canto de tota mena. Sobat peró molt bo. 

Diamond Fall , un sector que ens va decebre una mica. És petit amb quatre línies difícils d’ aquelles de donar pegues i  no ens va entusiasmar.

The Freezer, vies entre 6b i 7c, escalada de pila pura,molt agradable. Vies llargues amb canto generós.  Recomanable i amb molt bones vistes dels voltants. 

Arribant a  peu de via 

Vies de molt i molt "canto"

Cosmic County , un sector antic amb algunes vies d’autoprotecció . Poc concorregut, escalada en placa , fissura i autoprotecció. Hi ha moltes rutes però s’ha de fer una mica de filtre perquè no totes són bones.  En algunes fan falta les famoses bolt plates, per aquí ja queden poques vies que es mantinguin així. 

Impecable placa de Cosmic County

"Intersate" una de les poques fissures a Blue Mountains

I fins aquí el nostre particular recull de sectors per les Blue Mountais, la referància de l’escalada esportiva australiana que val la pena haver conegut.