El territori de les Blue Mountains forma uns dels Parcs Nacionals més visitats d’Austràlia. Degut a la seva proximitat amb Sidney s’hi organiTzen visites d’un dia , per tant, els seus punts més populars com miradors o carrerteres panoràmiques poder arribar a estar molt molt concurreguts i massificats. Però també té racons a on no hi trobarem tanta gentada i són ben especials -
Aquí deixo algunes caminades que vam fer en aquest massís . Per trobar informació vam anar a l’oficina del parc al poble Katoomba : https://www.bluemts.com.au/info/ i vam remenar per wikiloc a on també vam trobar alguns itineraris.
Katoomba és la població central de Blue Mountais, s’hi troba el principal recorregut de miradors i les famosas agulles anomenades Three Sisters,.El dia que vam visitar aquesta banda vam fer un itinerari passant per la part baixa de la vall, és a dir, per sota els miradors. Es tracta del camí que porta fins les “Three Sisters” i continua baixant avall. El camí recorre els peus de les parets i passa per alguna cascada. Arriba a l’estació del cremallera o Scenic Railway (que déu n’hi dó quin muntatge), fins trobar el tram de pujada per Furbers Stesps que a traves d’uns empinats graons retornem a la part superior de l’altiplà. . Un recorregut curiós pel terreny per on pasa, bosc i cascades, però la panoràmica però no ens va semblar espectacular ja que el camí queda ensotalat entre les parets de la vall i les vistes no són gaire impressionants.
En la zona de Katoomba el que val més la pena és recórrer tots els loockouts per la part més alta, des d’allà gaudirem de bones vistes. Aixó si, amb la companyia de molta ,molta gent, realment és la zona mes visitada d’aquestes muntanyes.
Three Sisters, emblema de Blue Mountains. Però no ens van semblar especialment espectaculars...
Vista nocturna ...Postser impressionen més de nit que de dia
Baixant
Passant per alguna salt d'aigua relament alt
Zona de Pierces Pass és una secció de les Blues a prop del poble Bell. Vam aparcar el cotxe en la zona de pic-nic de Pierce Pass, d’ allà vam baixar a la vall per camí molt dret i vam caminar pel peu de les parets entre rius i boscos humits d’eucliptus. Vam pujar i baixar pel mateix camí que surt del pàrquing . I vam acabar al mirador de dalt que ens regala unes molt bones vistes de les vall i parets .
Caminant pel fons de l'engorjat
Les vistes de les parets des de baix
Panoràmica des del mirador
Des del poble de Blackheath vam fer una ruta entre els miradors de Pulpit Rock i Govets Leaps, és la que ens va agradar més. Menys transitada, tranquil·la ,entre uns boscos de falgueres preciosos i unes vistes espectaculars. Per nosaltres és la ruta més recomanable. Hi ha moltes variant per fer aquesta ruta, es pot sortir del mateix poble de Blackheath (com va fer nosaltres ) o aparcar en els pàrquings corresponent a cada lookout i caminar menys.
En deixar Blue Mountains vam visitar l’ encantadora ciutat de Sidey. Mira que no ens agrada gaire passar dies per grans ciutats, però la nostra estada a Sidney van ser molt especial. I tot gràcies a la Gemma i el Jan que ens van obrir les portes de casa seva amb una hospitalitat immensa.
Els estem molt agraïts per les estones compartides, pels grans àpats que ens cuinava la Gemma i pels seus consell a l’hora de visitar la ciutat.
Gràcies parella!!!
El dia que vam arribar vam visitar Watson’s Bay però no vam poder gaudir dels acantilats i les vistes d’aquesta bahia doncs va caure una generosa tempesta i ens vam haver de conformar amb el típic “fish and chips” de la zona que per cert estava boníssim!
Per arribar a casa del Jan i la Gemma vam haver de creuar Sidenye ben bé pel centre, divendres tarda i plovent aixó si que va ser una bona aventura!!! De casualitat vam veue que se celebrava la mitja marató de Sidneny . Ens vam animar i “why not?” Després de trobar un racó per aparcar i córrer sota la pluja vam arribar al Town l Hall i ens vam poder inscriure. La carrera era el diumenge, a les 6:45 matí!!!
I ja estem apuntats!!!
I ja estem apuntats!!!
L’endemà ben d’hora anem a visitar Sidney. Haig de dir que hem conegut aquesta ciutat gràcies a la minuciosa tasca feta per la Gemma que ha confeccionat unes fitxes amb diferents recorreguts per la ciutat, hi incloue horaris i estacions de busosi trens, curiositats i llocs per veure. Molt pràctica interessant i insuperable. Res a envejear a Lonely Planet o Trotamundos.
Ens vam desplaçar en transport públic, amb a la targeta OPAL que es carrega en establiments com kiosks o supermercats.Una targeta que en pujar al bus o tren la piques i se’t descompta el preu del trajecte.
La ruta va ser : Arribar en bus a Town Hall, d’allar passar per la Catedral de st. Mary i baixar per Martins Place fins al carrer Ash un curiós carreró amb gàbies en la part supeiros on s’hi reprodueix el cant d’ocells extingits. Parada a l’ exquisida pastisseria “Lorraine’s Pastisserie” quin festival de delicatessens dolces.
Ash i les seves gàbies
Continuem fins a Customs House on val la pena parar per contemplar la maqueta de Sidney situada per sota un vidre i t’hi pots pasejar pel damunt.
Per sobre la maqueta ...Levitant...
I finalment arribarem a Circular Quay la terminal de ferris ,i d’allà fins el majestuós edifici de l’ Opera House. Quina construcció tan única, les seves formes són tan especials que mai et canses de contemplar-les. Una dinar ràpid i continuem fins a una punta de Harbour Bridge en el barri de Rocks on hi ha les cases més antigues de Sidney
Les cases al barri de The Rocks
L’endemà a les 5 del matí ja estavem al bus per anar a la mitja marató. La sortida era a davant de St. Mary’s Cathedral , començava a sortir el sol i tot es vestia una atmosefera molt especial . I a tres quarts de set, tret de sortida i tots a córrer pels carrers de Sidney. Feia temps que no féiem tants quilòmteres i menys per asfaltat però la il·lusió d’estar corrent pels racons clàssics i no tan clàssics de Sideny ens van donar energia i motivació. Evidentment acabant amb les cames agarrotades com fustes però bé…va molar!
Un bon lloc per córrer una mitja no?
I després de voltar pels estands i contemplar l’ambient post-carrera, a les 10 del matí a estàvem tornant cap a casa el Jan i la Gema. Pim pam! Mola això d’anar tan d’hora . Havíem fet una bona activitat i encara tenim tot el dia per davant. I aquesta vegada la Gemma ens va deleitar amb una fideua més que reparadora.
El nostre últim i tercer dia a Sidney també va ser ben intens. De bon matí agafem el bus que ens deixa a Circular Quay, d’allà caminem pels Jardins Botànics fins a Macquaris Chair un dels punts més panoràmics per veure la postal formada per l’Opera House i el Harbour Bridge, el matí és bona hora per trobar-ho ben il·luminat.
Ara toca agafar un ferri per arribar a Manly,una petita península a pocs quilòmetres al nord-est de la ciutat. Molt popular per les seves platjes , un lloc simpàtic però bastant explotat. Allà arribem a Shelly Beach i la veritat no ens va sembalr tan impressioant com esperàvem, més endavant hi ha un mirador xulo des d’on es pot veure el mar obert i els suerfistes buscant onades. Manly està bé pero ens va semblar molt turístic i comercial.
bones vistes des del ferri
el carrers de Manly
la platja de Manly
El Quim remullant-se a Shelly Beach
Un racó més tranquil i bonic, passat Shelly Beach
Tornem cap a Circular Quay i d’allà un altre ferri cap a la zona Nord de la ciutat, a Luna Park un parc d’atraccions molt, molt autèntic amb un aire dels antics parcs, atraccions clàssiques i senzilles. Val pena fer un tomb per veure aquestes instal·lacions, s’hi respira una atmosfera molt i simpàtica i infantil. Per cert eren les 4 de la tarda quan hi vam arribar i ja començaven a tancar paradetes.
Finalitzem el dia creuant el Harbour Bridge a peu. I espectaculars les vistes de la ciutat des d’aquest monstre de ferro. Pugem a un dels miradors que hi ha en uns dels pilars i ens vam trobar amb una composició preciosa de l' Opera House i la ciutat. I al ser capvespre vam poder gaudir de la màgica llum d’última hora. Ens vam semblar increible.
I fins aquí la nostra ruta per Sideny, vam sortir enamorats d’aquesta ciutat, té de tot una mica ,zones verdes, mar, ponts, una arquitectura variada i preciosa…I bona gent com la Gemma i el Jan que ens van obrir tan generosament les portes de casa seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada