GREAT OCEAN ROAD I COSTA SUD AUSTRALIANA

Vam estar 5 dies recorrent la costa Sud-est australiana. Com sempre vam anar a parar a paratges realment increibles i racons que no ens van  emocionar  tant , aquí us deixo el recorregut , fotos i impressions del itineraril 

El poble de Port Fairy va ser el punt de partida. Allà vam fer nit a “Catalina” un càmping molt senzill però acollidor i  amb un bar molt autèntic.  No es una població espectacular, però ens va agradar el seu entorn, paissatges i el seu ambient. Val la pena fer-hi una parada.  De fet i hi am anar a espetegar   per recomanció d’uns escaladors amb qui vam estar xerrant i va ser un bon encert!

Vam voltar per Port Fairy fent una mica el  “runner” i ens va semblar un indret  preciós. Vam anar a parar a unes platges impressionants  de roca volcàcnica negra que contrastava amb el blau intens de la mar.  Corrrent,  vam arribar-nos a “Thrifty”  una entrada de terra al mar amb el seu corresponent far. Acabem el recorregut entre els carrers del poble. També de postal, casas antigues, baixes  i amb porxos de fusta , molt "cuco" tot plegat.

La costa de Port Fairy

 

Arribant al far 

Ens posem en marxa, en una hora arribem a Peterbourg un petit poble amb un mirador al mar curiós però no ens va semblar gaire espectacular. 

Port Campbell, un poble molt molt turístic que no li vam trobar res especial,  bars restaurants  i molta gent.

Pocs quilòmtres més endavant a arribem a la Great Ocean Road la panoràmica costa australiana  on podrem contemplar unes  composicions esplèndides  de mar , roques que emergeixen de l’aigua  i  penya-segats vertiginosos.  Un paissatge increible, però, abarrotat de gent…

Racons com Bay of Islands o Loorch Arg Gorge ens van semblar molt especials , únics i preciosos.

I finalment arribem al punt estelar de la costa que és la zona dels  Dotze Apòstols. Unes formacions de calcari esculpides per les condicions  meteorològiques. Unes roques altes , fines i elegants  que  emergeixen de la mar oferint un espectacle bellíssim. Actualment  en queden  8 ja que les altres 9 es van  derrumbar el 2009.  Hi vam arribar a primera hora de la tarda i la  vam cagar! El sol se situa a darrera les roques i  no estan ben il.luminades, MILLOR ANAR-HI DE MATÍ!!  

Tot i no tenir el sol a favor no deixen de ser impressionants

I acabem el dia a Cape Otaway, ja gairebé de nit  recorrem els boscos d’aquesta península fins arribar al far. Però ups! La zona final i el far estan tancades,  és com una mena de parc amb visita guiada. Pensem que a l’entrada ho podíen advertir (els horaris….) i no hauríem  fet els 10 quilómetes per res.  Esperàvem veure koalas però res de res…No puc opinar sobre Otaway , potser de dia té unes bones panorámiques i l’accés al far val la pena , no ho sé. Diuen que s’hi veuen koales , però tot i que vam sortir a caminar no en vam veure cap.

Ja de nit fem uns quants quilómetres més i parem a dormir en un racó qeu ens marca la nostra  ben aprofitada aplicació Wikicamper

L’endemà primera parada a KENET RIVER  un indret a on se suposa es poden contemplar koales en llibertat. Esmorzem  a la benzinera  del poblen per cert motl molt autèntica  i a caminar per una pista entre boscos d’eucaliptus…  I si ! En vam veure un! A dalt de tot d’un eucaliptus, però res més. Bé…Val la pena parar? Potser si, però sense grans expectatives de poder contemplar molts koales i d’ a aprop. Això si, de lloros de colors en vam poder veure un munt!

Aquí n'hi ha un!!

Amb un bon zoom vam aconseguir aquesta imatge...Que "cuco" no?

Els lloros:

A partir d’aquí el paissatge perd espectacularitat. La costa té menys encant i està més poblada.  Creuem en ferry de Queensland a Sorrento, a la península de Mornington,  ens va semblar un lloc amb poc encant i evitable. La guia reocomana veure les vistes des d’Arthur’s Seat  un turó enimg de la ciutat  però no val la pena!! No es veu res! 

Al dia següent visitem Philip Island, famosa per la seva colonia de pingüins però que només es podran veure si es paga un preu prohibitiu, cosa qeu no vam fer. 

Té alguns miradors  i algunes platges força maques, així doncs ens va semblar  una illa amb racons peculiars , bastant explotada però val la pena fer una parada.  I just abans de marxarr en el poble de St Remo vam poder contemplar com una dona alimentava a un grup de peolicats . Va ser un espectacle ben divertit! De fet era un reclam turístic però va valer la pena poder-ho pressenciar

. I evidentment vam acabar dinant un fish and chips en  el bar del port.

La costa de Philip Island:

Red Rock una platja molt peculiar al nord de Philip Island

 Els Pelicans esperant l'àpat

      Abans de finalitzar el dia , ens plantem a Wilson’s Promonotory NP, on podrem trepitjar la punta més meridional  de la Illa. Aquest parc abarca una península amb platges, boscos i racons molt solitaris on s’hi poden fer  caminates, veure paissatges  i acostar-nos als wombats i cangurs.  I Potser no és un dels parcs més popular d’Austràlia, però a nosaltres ens va agradar. 

Anem a Tide River, punt amb 4 cases on hi ha l’oficina del parc.  Allà  reservem plaça per dormir dins al parc, 26 $  per persona per dormir en una esplanada a sota d’ eucaliptus, déu n’hi dó.

Per accedir a la punta més meridional cal caminar 18 qms , uns quants per pista . El que fem és caminar uns quants quilòmetres aquella mateixa tarda i fer un vi-vac a Roaring Meg la zona de campground.

L’endemà al matí  arribem a South East Point,  que tot i que no és un indret especialment espectacular ens agrada haver-hi estat. I despre´s de fer un bon pic-nic peresmorzar tot contmeplant el que ens envoltava retornem cap a  Sadle, el pàrquing.  Els tram  per pista la veritat és que es va fer una mica pesat , però la destinació s’ho valia. 

Anem fent per la pista...Que no s'acaba mai!

Passejant entre eucaliptus a última hora de la tarda abans d'arribar a la zona d'acampada.

I d'hora ben d'hora ja estem a lloc

El granit del punt més merdidional de la Illa 

En acabar la ruta recuperem forces en el parc de Tide Ribe, que com tots disposava d'unes instal·lacions més que perfectes;

Com és habiutal un bon servei de de barbacoa

No val a badar on et quedes sense burguer!!

I quan comença la tarda la fauna local comença a treure el nas:

Wombat . "So cute" com deien per allà.

Una  cucaburra que també ens observava de ben aprop

Un wallaby (un marsupial però més petit que un cangur)

El MT. Oberon,és un dels punts més allts de parc on  força gent hi  puja per veure la posta del sol. Deu ser una excursió maca, però nosaltres optem per anar a passejar per les platges que són ben especials.Whisky beach i Squeaki beach. Unes platjes de roques i sorra  de grans granítics…Molt  curioses! 

I per acabar la ruta costera fem una parada a la regió de Gippsland però bé no ens va semblar que tingués res molt destacable. És a dir, que si et ve de passada es pot parar a Lake Entrance  i visitar els voltants , però anar-hi expressament creiem que no val la pena.

I fins aquí el nostre tour per la costa , ara ja anem amunt esperant arribar a les Blue Mountains.