Ens quedaven 15 dies per tornar a casa i vam decidir recòrrer el 2800 quilòmetres de la clàssica ruta per la costa est d’Austràlia que va de Sidney a Cairns,bé nosatlres vam anar una mica més al Nord de Cairns, fins a Cape Tribulation. Es tracta d’un recorregut amb alguns dels punts més turístics del país , i com sempre vam anar a parar a algunes raconades que ens van semblar impressionants i d’altres que no tant. En principi, ens semblava que se’ns farien enterns tants i tants quilòmeres i la veritat és que va ser una bona i amena experiència entre paisatges de costa , pobles de tota mena i els famosos “big things” les grans i peculiars escultures, que es poden trobar en diferentes pobles autralians sobretot en aquesta banda. Com ara “the big banana” “the big ax” …
Pel que fa al tema pernoctar, al llargd de la costa de Queensland hi ha menys permisivitat , cal anar amb més compte ja que es una ruta bastant visitada i popular, per tant més cotxes, furgos , turistes i més control i multes. Una de les nits que vam dormim en un llac que no recordo el nom,de matinada va passar el Ranger, que molt educadament ens va avisar que allà no es podia dormir, i res més. Aquesta però va ser la única vegada que ens van venir a dir alguna cosa. És evident que a prop de zones i poblacions turístiques és millor dormir en els llocs habilitats.
El viatge:
Sidney fem via fins Anna Bay uns 200 quilòmetres. Allà hi vam fer nit i l’endemà vam contemplar la sortida del sol entre mar i dunes, i ens va semblar un racó força agradable amb un atmosfera molt tranquila.
D’aquí anem a Fingal Bay, quin lloc tan increïble i peculiar. La gràcia d’aquest indret és que just davant la bahia s’hi troba la illeta “Shark Island” i si la marea és baixa es pot accedir a ella caminant. Quan arribem la marea està baixant, esperem una mica i podem creuar amb l’aigua per sota els genolls. La illa es preciosa, petita, amb molta vegetació i tan sols un caminet que ens durà a la punta que mira al mar amb el seu corresponent far. Ens va semblar un lloc fantàstic on vam poder contemplar els moviments de l’aigua i com fa variar el paisatge.
Creuant caminant cap a Shark Island, gairebé impossible uns minuts abans
Vistes des de la Illa cap a a la Bahia
El far de la punta
Tirem fins a Port Macquarie, un poblet bastant turístc però maco. En arribar anem directes a l’hopita de Koales un edifjic habilitat per acollir koales malaltons, tot molt senzill i es pot visitar donant la volunat. Ens va sembalr una bona parada. Tant per veure els koalaes com per col·laborar amb aquesta iniciativa. Per mes info: http://www.koalahospital.org.au
Un dels koales que estaven acollits , quan es recuperi el retornaran al seu hàbitat
Fem uns quilòmetres més i parem a fer nit South West Rock , sopem en una taula d’un pic-nic sota l’encuriosida mirada d’un grup de cangurs. Al matí fem un tomb per la platja i fins a una antiga presó que ara es un museu. Ens va sembalr un lloc discret no pas de parada obligada.
Hello...
Arribem al parc Nacional de Yuragir, passem famós poble surfista de Yamba i arribem a Angourie Pools , unes piscines naturals arran de mar entre acantilats i un terreny rocós de colors negres i marrons espectacular. Un indret molt i molt recomanble. Ens refresquem amb una bona remullada i una passejda per la plajta contemplant com la gent surfeja.
les pools:
I aquell mateix dia vam arribar a Byron Bay, el poble Austràlia que es va fer molt popular els anys 60 com a destinació del moviment hippie. I encara ara és un poble molt diferent a la resta dels del país amb molta vida i animació. Allà havíem quedat amb el German i la Nuria. Fa molta molta ilusió trobar amics tan lluny de casa, i a més a més ens van tractar tan bé que ens hauríem quedat allà molts més dies. Byron ens va semblar un poblet molt especial, ens pensavem que hi hauria molt turisme i “postureo”però no , s’hi respira una atmosfera molt tranquila, autèntica . La típica dita del “viu i deixa viure” aquí n’és un exemple . Amb el German i la Núria vam conèixer racons espectaulars, com Cape Byronel punt més al Est d’Austràlia, fer-no fotos en el far , passejar pel carrer principal abarrotat de botiguetes i bars i contemplar una de les millors postes de sol del viatge. Per acabar no podéim declinar l’oferta del German de portar-nos a surfejar …i realment mola!!
Van ser un dies molt divertits, el German i la Núria van estar molt atents amb nosaltres i això sempre s’agraeix.
punt més est d'Austràlia
Sessió de salts en el far
La increible platja de Byron
En les aigües rejovenidores del Tea Tree Lake
Moment per recuperar forces
Últims moments del dia
El German...Mestre constructor de taules de surf
Uns segons de glòria i moltes estones dins l'aigua, però vam riure molt!!
Deixem Byron Bay amb un sonriure als llavis, hem rigut motl amb el German i la Núria. La següent parada és en una zona d’escalada! Tot i que ja no pensàve en tornar a treure el material , ens van parlar de Fogg Butres una zona de fissures al Sud-oest de Brisbane.I vam anar a treure el nas, i va ser un bon encert! Aquí hi ha una mica d'informcaió; https://www.thecrag.com/climbing/australia/frog-buttress
En el Frog Peak N.P. es troba aquesta interessant muralla de basalt, per cer molt assolieda i en aquestes latituds ja feia calor, vam estar-hi uns tres dies i encara podeíem haver fet algun més. Molt recomanable, escalada en fissures i auto-protecció. Vam dormir en la zona de campground del d el parc, però vam estar ben sols.
I per acabar una jornada d’escalada val la pena perdre una estona passejant i conemplarts els edicifiec i carrers de les poblacions properes. Una de les que ens va agradar va ser Boonah.
Una bona de muralla ben fissurada
El sol feia moooolta calor...però no teníem opció
I després d’aquests dies d’estar sols entre fisures i parets, fem una bona tirada de quilòmteres fein arribar a la famosísima Sunshine Coast, no ens va agradar gens. Pisos, apartaments, tot molt fred i explotat.
Vam tirar ràpid fins arribar al Parc Nacional de Noosa, un racó de costa molt pintoresc amb unes vistes impressionants però basant concorregut. El poble de Noosa Heads és molt turístic i no ni hi vam parar. Però si que ens van semblar molt panoràmiques les caminades per arran de costa entre platges i penya-segats
Vam tirar ràpid fins arribar al Parc Nacional de Noosa, un racó de costa molt pintoresc amb unes vistes impressionants però basant concorregut. El poble de Noosa Heads és molt turístic i no ni hi vam parar. Però si que ens van semblar molt panoràmiques les caminades per arran de costa entre platges i penya-segats
I acabem el dia a Rainbow beach , després de dues hores de desviar-nos per carreteres estretes i trams de pista vam arribar a Rainbow Beach , una llarga platja de sorra blanca, però pel que havíem llegits que ens l’ espreràvem més espectacular. D’allà surten els vaixells cap a Fraser Island , una visita turítica que deu ser interessant però no va fer. Acabem explorant la zona caminant a Inskip Point i ens va semblar un racó fantàstic, una platja infinita s’endinsa suaument cap l’aigua. Ens va semblar molt més interessant Inskip que no Rainbow Beach.
Inskip Point:
I fins aquí la primera part de la gran quilometrada per la costa est d’Australia en el proper post més platges, pobles i recomancions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada