Després de Rainbow beach continuem fent via. La següent parada és al poble de Rockhampton a fer la foto de rigor en el punt de tròpic de Capricorn. Hi vam estar una llarga estona doncs el senyor de l’oficina de turisme que era un avi encantador ens va proporcionar info i detalls del que fer i veure pels voltants, sempre t'alegra el dia trobar gent tan amable.
El nostre pas pel tròpic de Capricorn
Continuem fins al poble de Sarina, xerrant amb unes àvies molt maques ens van recomanar que visitessim, Sarina Beach i ens va semblar brutal!!! Una platja solitària de sorra vermellosa i roca negra. És d’aquells racons que no surt a cap guia que no sembla popular però ens va semblar molt especial.
L’endemà anem a veure la sortida de sol al Hillsborough Cape, una activitat bastant popular doncs és l’hora en què els cangurs surten a la platja. I si, va valer la pena matinar i conteplar aquella divertida estampa de mar, cangurs i turistes.
Un bon esmorzar a la platja i cap a Airlye Beach. Seguint les recomancions del German i la Nuria vam reservar un vol per contemplar la Gran Barrera de Corall des de l’aire. I quin gran encert, una molt bona experiència. Ens va costar uns calerons però ens semblar increïble poder gaudir de la vista dels colors i les formes d’aquesta meravella natural. I també de les illes, entre elles la famosa Whithaven beach . Una hora volant i va passar com si res! Però eps! L’avioneta és petita i es belluga com una mala cosa, per qui sigui propens al mareig no està de més prendre’s una biodramina. La visita la vam contractar amb la companyia https://gslaviation.com.au, tot molt correcte i recomanable.
Increïble panoràmica de la barrera de coral des del cel:
El poble d’Airlye Beach és el típic poble turístic de costa amb botiguetes, bars, agències de viatges i una zona verda a prop del mar. Fem tomb per la costa i vam poder ser testimonis de les desgràcies que havia ocasionat el tifó un parell de mesos abans. Unes imatges ben tristes, barques destrossades i enclastades a terra ferma. Déu n’hi dó la força que té la natura.
Imatges com aquesta impressionen bastant
L’endemà, arribem a Mission Beach , una altra platja amb molta nomenada. Com és habitual en aquest costa el poble ofereix una àmplia gama de bars, xiringuitos, cases.. Però les platges són precioses. Llargues, amples solitàries. I les recorrem fins al final.
I després d’aquesta passejada per Mission Beach en un parell d’hores ens plantem a Cairns.
Quan entrem a la ciutat ens sembla una bogeria de molt trànsit, cotxes, grans avingudes…No ens ho esperàvem, ens imaginàvem una petita població de costa… Però al cap d’unes hores ens vam adonar que és una ciutat bastant especial, turísitca però amb encant.
El centre és Esplanade una avinguda gairebé arran de mar i a allà hi trobarem ha tots els restaurants, bar i agències turístiques. Aquí els horaris difereixen notablement de la resta del país i tot és obert fins a mitja nit.
Esplanade Lagoon iluminat
I aquí l’activitat estelar és anar a veure la Gran Barrera de Coral, nosaltres com que no som experts en materia de buceig i snorkel no teniem grans pretensions. A més a més es preveia fort vent pels proper dies i optem pel que va més a la vora. I ho deixem lligat per l’endemà amb la companyia Ja veiem que hi ha molta gent a tot arreu no serà gaire autèntica però i finale deixem lligar per l’endemà amb la companyia Compas Crueis i no en tenim cap queixa.
I deprés de voltar una mica pel night market i menjar en una de les paredetes del food court anem a dormir. EL noi de l’agència de viatges ens va recomnaar un carrer als afores i a prop de lestaicó on vam passar la nit molt tranquil·lament.
L’endemà t a les 7:30 comencem el tour, molta gent tal com preveiem però bé res estressant, tot està molt ben organitzat i la tripulació és molt atenta i amable. Ara queden 80 minuts fins arribar a l’arrecit , allà parada i tots a l’aigua. La mar està molt moguda, i aviat quedes fos de nadar entre tant moviment d’aigues Però vam gaudir molt conemtplant el fons marí, un entorn tan diferent al que estem acostumats
Tornem a pujar al vaixell i ens dirigim cap a un altre arrecife.e Aquesta vegada molt millor el mar està m´s tranquil i podem veure molt més, més clar i sense haver de lluitar contra la corrent.
Ens ha agradar la experiència , molt turístca però ha valgut la pena. I si és pot cal fer-ho ara, ja que la barrera s’esta morint , per l’escalfor de l’aigua i tot l’impacte que rep. I la veritat és que sí que vam poder vereu zones de coral més descolorides i mortes.
Som-hi!
Algunes imatges de l'activitat aquàtica per la Gran Barrera:
I acabem el viatge visitant el Parc Nacional de Daintree, una zona natural popular per ser on el bosc tropical es troba amb la costa. Malgrat tot està guarnit amb passarel·les i ponts que li treuen una mica d’encant, realment és un lloc únic i molt especial , les caminades entre el bosc són increïbles. Val la pena arribar fins aquí per contemplar aquest excepcional paisatge. Una vegetació exhuberant i tropical, palmeres de gran fulles, falgueres de totes les mides i arrels gegants que sobresurten del terra. Un espectacle botànic.
I finalment arrbem a Cape Tribulation. Potser per què el dia era núvol es veia tot molt apagat i no ens va semblar tan espectacular com ens esperàvem. És un indret curiós però amb molts xiringuitos, resorts , i oferta turística variada. Si que vam passejar per una llarga platja molt maca i anar al mirador però aviat tot va estar vist.
I tornem a Cairns , allà hi estarem un parell de dies més.
Vam visitar Palm Cove i Kuranda dos llocs que ens va semblar molt molt explotats, cases , restaurants i motla gent. No ens van agradar gaire.
I l’ últim dia vam anar a un racó que sortia en el mapa el seu nom Yarrabah i vam pensar que podia ser maco doncs és una península que s’endinsa en el mar. El lloc molt “assalvatjat” boscos i platges i poca vida, i és que és un territors destinat a reserva d’ aborigens. L’accés es per una carreterea dolenta de revolts , bén bé al cul del món. I allà els han deixat un tros de terra on hi han construit un poble de barraques i alguna petita botiga. El lloc és molt molt autèntic i amb unes vistes precioses. Però embla mentida que a pocs quilòmetres del bullici i consumisme de Cairns s’hi trobi una comunitat aborígen arraconada i aïllada. El poble és molt bàsic , gairebé miserable , molt trist. Tot i així la costa que envoltava aquesta reserva, era solitaria, preciosa i molt especial. Plajta de fang, roques arbres caiguts i ni una ànima.
Poble de Yarrabah
Les platges de Yarrabah
I per acabar ens vam instalar en una ombra a fer paquets abans d’anar a l’aeroport. Ben aviat una parella d’avis del poble ens van venir a donar conversa i va ser un d’aquells moments que et queden gravats al cervel. Que macos , i bona gent eren…
Com sempre diem no tot el que surt a les guies és el que més ens agrada. Descobrir, agafar un mapa i anar a un lloc que ens pot semblar interssant a vegades ens aporta més sensacions i sentiments que no veure “el més millor i super guai de cada lloc” i axí va ser quan vam anar a espategar a la reserva de Yarrabah.
I d’aquesta manera acaba el nostre viatge per terres australianes, vam volar de Cairns a Sidney i d’allà cap a casa.
Pel que fa a la ruta per la costa est, ens va semblar una molt bona experiència , i com sempre vam conèixer indrets de tota mena: tant racons interessantíssims com llocs dels que vam fugir per la seva manca d’encant i excés d’explotació turística. Però bé no tots veiem i interpretem el món des del mateix punt de vista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada