Setembre de 2017, vam carrergar la furgo per fer quilòmtres i recòrrer el territori basc. Però de camí, tant d’ anada com de tornada, vam fer una parada ben fructífera per Aragó on vam escalar algunes vies en indrets molt especials. En deixo la llista, una breu descripció de cada una i d’on treure info més detallada.
CONGOST DE VENTAMILLO
Sortint de casa vam anar directes cap el congost en l' inici de la Vall de Benasque. No el coneixíem i n’havíem sentit parlar força bé. Ens venia de gust tastar aquesta roca Però era setembre, feia una calor asfixiant i la paret està al sol...El panorama no era molt engrescador.
Però l’endemà una espessa capa de núvols ens va salvar i vam poder escalar una parell de vies sense rostir-nos.
Comencem amb la via “Patxaran” 170m 7a .
Després d’una curtíssima aproximació , comòdament i ràpid ens plantem a peu de via. De fet la paret està just sobre la carretera i li treu una mica d’encant,
Una maca i plaent línia i molt ben equipada. Per disfrutar. Escalada tirant a desplomada amb presa generosa. No sortim per dalt , baixem rapelant. Ens va semblar un bon itinerari, agradable i divertit.
Arribant a peu de paret
Un bon mar de roca
Arribant a peu de paret
Un bon mar de roca
El sol comença a treure el cap, ens hem de refugiar a l’ombra dels arbres per una estona i quan la calor afluixa en posem a: Besa o muere 7a de 140 m. Del mateix estil a l’anterior una mica més difícil . Aquesta ens ofereix una variada i divertida gama de preses: romos, xorreres, regletes de corall…Molt ben equipada amb parabolts. També van retornar rapelant, per cert són uns ràpesl en diagonal ben curiosos on cal estar atent.
Tant per una via com per l'altra, de material només vam menester cintes expres, reunions i una corda de 80m
Tant per una via com per l'altra, de material només vam menester cintes expres, reunions i una corda de 80m
I aquest va ser la presa de contacte amb Ventamillo, hi ha més vies i sectors d’esportiva que tenen una pinta molt bona, però encara feia massa calor per anar-hi. Segurament la millor èpoc és final de tardor o inici de primavera.
Besa o muere, bona línia:
Rapels en diagonal
Tota la info de la paret la vam treure d'aquesta guia de Luichy:
I després deVentamillo , unes quantes hores de furgo fins a Ansó, una vall que n’havíem sentit parlar i teníem ganes de conèixer, a més a més anàvem amb molt bones recomanacions de l’Albert Salvador i l’ Alfons Gaston, sabíem que no fallaríen .
En arribar quedem al·lucinats amb la gran quantitat de roca i com de salvatge és aquest
racó. Ens vam semblar molt ,molt especial. Ens ubiquem una mica i dormim en un replà al prop de la carretera.
Hi vam estar tres dies, hi hauríem estat més per caminar o anar en bici , però la bona meteo no va durar més.
Els fantàstics paisatges d'Ansó:
racó. Ens vam semblar molt ,molt especial. Ens ubiquem una mica i dormim en un replà al prop de la carretera.
Hi vam estar tres dies, hi hauríem estat més per caminar o anar en bici , però la bona meteo no va durar més.
Els fantàstics paisatges d'Ansó:
El Pilar d' Ansó al fons i Espelunga , les dues parets més emblemàtiques de la vall
Així que vam anar directes a escalar les, segurament, 3 clàssiques de la zona.
Via “Espíritu del Bosque” al Pilar d’Ansó 225m , 6c+/A0
Comencem amb una llarga, contundent i preciosa aproximació entre faigs, rierols, canals i unes vistes de pel·licula.
Pel que fa la via, es tracta d’ una línia molt bonica amb poca dificultat obligada i roca molt compacta i adherent . Una bona combinació de plaques i fissures. Els llargs difícils es poden superar tranquilament en Ae. La via és maca, però el que ens deixarà impressionats són els paratge i paissatge que envolta al Pilar
I des de dalt el cim la panoràmica encara millora. Prats , muntanyes rocoses, i molta, molta immensitat.
Per baixar cal carenejar un mica fins al collet on hi trorbarem el rapel i d’àllà avall fins la canal que desemboca a la tartera que passa per peu de via. Ja només queda contiunuar baixant i gaudir d’aquest paissatge que sembla tret d’un conte.
De mateial portàvem un joc de camalots mitjans cintes i una corda de 80
Horai unes 4h:30
Quant a temperatura, vam estar al sol, però corria un airet que refrescava i en cap moment vam passar calor.
Quin ambient..
Acabant la via:
Fi de l'activitat.
L’endemà cap a la via Urdaburu al Tozal de Espelunga, 450m 7a+ (6b/Ao) L'inici del camí és al mateix punt que per anar al Pilar però en lloc de seguir la canal amunt ens desviem a la dreta seguint unes marques grogues i verdes. Anem fent un camí planer passem una primera fita que deu portar a l’entrada original de la via però una mica més endavant trobarem l’accés als llargs de la “Duende del Valle” que és l’entrada més recomanda. Al peu hi trobem una DV rascat a la paret. Potser es tracta d’una de les vies amb més renom de la zona i s’ho mereix. . El llarg més impressionant és un sostre que ressegueix una fissura horitzonal espectacular. Una gran i simpàtica línia , ben equipada i s'hi pot afegir algun “catxarret” vam portar camalots fins el dos i aliens dues cordes de 60m. Vam trigar unes 5 h i mitja i 1h i mitja per rapelar la paret. Les instal·lacions estan molt bé i el descens és àgil. Concluint: és una d’aquelles vies que s’ha de fer…
Impressionant muralla de calcari
L’endemà cap a la via Urdaburu al Tozal de Espelunga, 450m 7a+ (6b/Ao) L'inici del camí és al mateix punt que per anar al Pilar però en lloc de seguir la canal amunt ens desviem a la dreta seguint unes marques grogues i verdes. Anem fent un camí planer passem una primera fita que deu portar a l’entrada original de la via però una mica més endavant trobarem l’accés als llargs de la “Duende del Valle” que és l’entrada més recomanda. Al peu hi trobem una DV rascat a la paret. Potser es tracta d’una de les vies amb més renom de la zona i s’ho mereix. . El llarg més impressionant és un sostre que ressegueix una fissura horitzonal espectacular. Una gran i simpàtica línia , ben equipada i s'hi pot afegir algun “catxarret” vam portar camalots fins el dos i aliens dues cordes de 60m. Vam trigar unes 5 h i mitja i 1h i mitja per rapelar la paret. Les instal·lacions estan molt bé i el descens és àgil. Concluint: és una d’aquelles vies que s’ha de fer…
Impressionant muralla de calcari
El llarg estelar
El Quim en acabar el gran flanqueig..
Pati pati..
I quina roca més bona!!
I per acabar la visita a Ansó vam escalar la via “Camile” 325m 6b+ a la paret d’Ur. Una línia amb un aire més alpí, roca més delicada entre fissures plaques, . Està bé , de les tres és la més discreta això sí, per les vistes que vam tenir des d’questa paret son impagables. El paisatge terriblament bonic, quins prats, quin panorama i quina pau!!
Vam estar unes 4h i mitja , de material un joc de cams fins el 3, joc s’aliens i una corda de 80m
Comencem navegant entre plaques
Comencem navegant entre plaques
I quin cim tan bucòlic!!!
I aquestes van ser les tres joies que ens vam endur de la Vall d’ANSÓ Un paratge que ens va enamorar per la seva natura , la seva va autenticitat i la seva tranquil·litat. Caldrà repetir, vam quedar-nos amb les ganes de fer alguna via més i caminar entre boscos i muntanyes tan expecionals.
Pel que fa a ressenyes vam recòrrer a la guia del Picazo i a diverses pàgines o blogs a Internet.
Unes rutes totalment diferents entre elles però cada una un “must “ en el seu estil .
“De Naturaleza Salvaje” 270 m 7a+ una de les línies amb més pati de la zona. Que travessa la Visera per la seva part més desplomada. Totalment equipada amb parabolts, ens regala una escalada física entre típics “bolos”. Un bon "tute" pels los avantbraços!
Material cintes exprés,reunions, una corda de 80 i molta pila!!!
Navegant entre "bolos"
Típica foto del pati de Riglos
l'espectacular sortida del 5º llarg...I el Quim que sempres s'hi posa bé...
Típica foto del pati de Riglos
l'espectacular sortida del 5º llarg...I el Quim que sempres s'hi posa bé...
L’endemà vam fer la “Via Galletas” 315m 6b en el Mallo Fire, oberta el 1959!! Una mostra d’escalada clàssica que ressegueix els punts més flacs del Fire, diedres i xemeneia. La roca és una mica delicada a l’ inici pero quan ens endinsem en el seu gran diedre la seva consistència millora notablement . Va a parar al coll entre e la punta “Mallafré” y la punta “No importa”, una sortida molt curiosa.
Però com pot ser tan increible aquest lloc...
Xemenia endins
quin racó!!!
Final de via entre les dues puntes...Curiosa
La tercera via que vam escalar va ser la “Escoria Oriental “ 300m 7a+ al mallo Pison, una molt bona línia , amb un quart llarg molt i molt destacable , un 7a e 50 m!! Amb canto molt generós i un patí brutal. Ens va semblar una molt bona via, en general ben protegida. I com sempre, pila i pila i pati!! I per arrodonir la jornada vam tenir la gran sort d’ escalar amb la divertida companyia del Toño i el Pascual. El Toño és el més locals dels locals de Riglos, un bon escalador aperturista i gran persona . Ells anavem per la Carnavalada i vam estar a tocar tota l’estona…Vam riure molt ….Moltíssim!
Veïns de jornada
En el llarg més llarg de tots els llargs...50 metres!!!!
Foto de rigor al cim ..ben xula oi?
Veïns de jornada
En el llarg més llarg de tots els llargs...50 metres!!!!
Foto de rigor al cim ..ben xula oi?
La informació la vam treure d’aquesta guia i com sempre, remenant una mica per internet.
I acabo amb el llistat de vies per territori aragonès.. Espero que serveixi d’ ajuda si algun dia aneu per aquestes terres . I si algú té recomanacions sobre altres vies o parets benvingudes seran!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada