Escalada a Ettringen, fissures i plaques.

Aquesta àrea la am descobrir per casualitat xerrant amb un escalador alemà al peu de via de  Berdrof  .  Aquest noi ens va parlar  d’una zona d’escalada en fissures (autoprotecció) i esportiva,  al costat del poble de Mayen , a l'estat de  Renania -Palatinat ,cantó Nord-oest d’Alemània. 

Ja ens va avisar que els parets eren antigues pedreres en desús i no era un lloc de gran bellesa , però ja que ens venia de passada anant cap a Noruega no era mala idear fer una parada. La vam fer i la veritat és que en vam sortir bastant contents. No creiem que sigui una destinació obligada però si anant de ruta s’hi passa a prop, per descobrir un racó i roca diferent està bé. 

Concretament les parets es trobern en la diminuta població d’Ettrginger en el cor de regió  volcànica d’Eiffel.  Un altiplà rocós amb formacions volcàniques molt curioses. 

La roca ens ofereix columnes de basalt que en deixa escalar entre fissueres i plaques ben compactes.  

Quan vam arribar  plovia, i vam decidir anar a fer un tomb per veure els sectors. La veritat, ens van semblar “un rostoll” , va ser una mica  decebedor, tot estava moll. Tot i aixó el racó és curiós per que les vies estant en un immèms  forat excavat  a la terra , i  per dins és un laberint  de petites parets.

Així vam decidir al menys quedar-nos  per escalar l’endemà, i finalment vam anar trobant vies tan  bones que hi vam estar uns quants dies. També vam coincidir amb uns escaladors locals, (Alex Schamel autor de la ressenya ) que ens van fer un llistat excel·lent de les vies que havíem de fer. Ja fa anys que ho tenim clar, si trobem els locals de la zona no ens tallem en preguntar i preguntar,  ens agarda que ens recomanin el que sigui, vies, llocs per veure…Perquè com tots sabem sempre hi ha vies bones i no tan bones , racons macos i no tan maco, i sempre cal començar pel millor, no?

Una mica d’info pràctica:

La ressenya la vam comprar a la llibreria del poble de Mayen, i aquest és el llibre:

  Tema pernoctar; ens vam quedar en el mateix aparament  de la zona “Ettringen Lay” que és la prinicipal, entre setmana estaàvem gairebé sols o acompanyats per alguns autorcaravaniste i el cap desetmana si que hi va  haver més moviment  d’escaladors. Una bona esplanda i assoleiada.

 El pàrquing d'Ettringen

Pel que fa orientació dels sectors hi ha força varietat  peró    Ettringen Lay,  que és el principal és  oest , s’hi escala a l’ombra de matí, tot i que té algun racó que es manté a l’ombra tot el dia. Nosaltres  hi vam anar   finals de maig, vam ensopegar amb uns dies de molta molta calor i era impensable escalar al sol. 

       L’altre secotr més popular era Mordor, una mica més ombrívol  i el sol hi arriba cap al tard. 

I pel que fa a l’escalada,  doncs ens  vam enfilar per fissures molt bones i plaques molt tècniques. . Ens trobem amb una agradable barreja de vies equipades i fissures netes. Hi ha moltes , moltes vies. alguns excel·lenst i algunes rostollet. Però totes les que vam fer ens vam semblar de gran qualitat. 

.

 A Ettringen Lay vam escalar als sectors com: Kluhschrank , Grobe Wand,  Hölle, Dürender Wand ,  Förserwand i calia triar una mica perquè hi havia moltes vies però vam fer vies ben fanàtiques.

I al sector Mordor, situat a l’altra banda de la carretera i també vam fer algunes fissures increibles , però aquí hi havia  més placa equipada. 

Vam anar veure alguns altres sectors però no ens van semblar gens interessants ens va quedar clar que els més populars i bons eren Mordor i el forat de Ettringer Lay

        Algunes imatges de les vies i les parets, i on es pot veure el variat repertori de fissures i plaques:

  

A banda d’escalar vam descobrir aquestes terres alemanes de  l’estat de Renania-Palatinat.  I ens va semblar un entorn molt ric i variat, tant per la natura, com per la seva arquitectura ja que és terra de castells i construccions mediavals molt ben conservades. 
Així doncs altres cosetes que vam fer a part de esgarrapar pedra:

Visitar el poble de Mayen i els seus voltants:

x

Pedalada entre els rius Rhin i Mosel: Un deliciós recorregut  d’uns 50 quilòmteres on vam sortir del poble de Niederfel. Vam  passar per Rhens una població molt pintoresca , en aquest poble arribem al Rhin. Remuntem fins a Koblenz, concurreguda ciutat on convergeixen el riues Rhin i  Mose. I tornem cap  Niederberg resseguint el Mosel. Ens va semblar un itinerari agradable i molt panoràmic, el riu amb els seu tràfic de vaixells , castells,  pobles …Una mica de tot.

Després de la pedalada carreguem bicis a la furgo i anem a ELTZER on visitarem el seu monumental castell.  Vam arribar a les 7 i ja no s’hi podia entrar, tot i així vam poder contemplar de de fora i quina fortalesa! El pàrquing val 4 € i d’allà sut un bus que pagant 2 € et porta a l’entrada del castell, però només per er 800m!! Evidentment els vam fer a per un camí que creua el bosc que envolta al castell. 

Un dia de molta calor que vam acabar aviat d’ecalar a vam agafar les  bicis i des del mateix  aparcament d’ Ettringen vam  arribar-nos  la badia de Maria Laach , una altra construcció impressionant  enmig d’uns boscos precios. Vam fer  la volta  al llac , però és camí per darrere els arbres i els vistes son bastant reduïdes. Ens van sortir uns 25 quilòmetres bastant planers. 

I aquesta va ser la nostra parada a la zona d’Ettringer, on vam escalar més del que ens pensàvem i vam coneixer racons, pobles i passiatges increïbles.