5/5/18

ESCALADA A DATÇA

Començo el post amb un enllaç al vídeo que va editar l' Araceli, amb pocs minuts us fareu una idea del que va ser Datça... Divertit i fanàtic!



I ara si , sectors, vies, fotos i info de roca.
Només puc dir que totes, totes les vies que vam fer són molt bones.  El comentari del dia era "...i és que encara no hem fet cap rostoll!", i no en vam fer cap.
És una una bona  zona d' escalada esportiva,  que  en uns anys esdevindrà un clàssic per uns quants motius: Roca perfecta, línies molt bones, grau molt agradable, gairebé tot equipat amb químics i amb molta generositat.
Els sectors és troben escampats per una vall a pocs quilòmetres  del poble de Datça.

De moment no s' ha publicat cap guia i la informació dels sectors i ressenyes ho vam trobar a:
https://www.thecrag.com/climbing/turkey/datca
https://climbingaway.fr/en/climbing-areas/datca
https://mojagear.com/sport/2017/04/27/climbing-destination-guide-datca-turkey/

Can Baba:
Es tracta del sector estelar, aquesta  immesa i estètica cova és una delícia pels amants de les "tufes"d'alta gama .
Aquest temple de "xorreres"  ens ofereix més de 50 vies desplomades i de pura continuïtat i algunes plaques de caràcter més tècnic  a l' entrada.
De fet és difícil dir quines són les més bones perquè vam flipar amb totes.

La cova vista des de la pista per on aribàvem

Foto de grup recuperant- nos de la calurosa aprox

No forma part del grup...

... però vam coincidir amb unes quantes que passejaven per la pista

Doncs déu n' hi dó amb la coveta! 


Una bona panoràmica de la cova des de les plaques exteriors (...sorry és el Lolo o el  Kiko ?)

Amb reposos  així qui no vol  enfilar-se per aquestes xorreres!..Res a veure amb Sant Llorenç, oi?

El Pep canvia les seves estimades regletes per un estil més ...De pinça..

 El Sergi gestionant la pila....

 El Kiko resolent amb molta elegància el bloc de Knidos 

Santi a Datça Rodeo una via de pila  entre columnes...i després un bon pick to pick

Les compactes plaques de l' exterior de la cova, i Mariano a " fondo"

L'Araceli  gaudint de les poques regletes  de la cova

Cavalcant la xorrera de Dutzgar

En el "crux" de la Black Hole, tanta columna i era de regletes! I la va fer a l ' últim pegue del viatge....

I jo mateixa aprofitant el relleu dels regalims que tant em molen!

Així de frescos estàn al principi del dia..


I aquesta és l'estampa després d'uns quants pegues  ...

Shaman
Interessant muralla a l'esquerra de Can Baba,  plaça vertical, regletes , foradets i vies de més de 30m .També un molt bon sector de roca inigualable.

Plaques, plaques 



Foto artística : escalador Juanka

Sucuk:
És un petit muret amb una  vintena de vies, també totes de gran qualitat.  Hi trobarem alguns sisens de placa i vies de 20-25 en desplom que posaran a prova la nostra resistència. Aquí la roca varia entre forats , regletes i xorrera, i com sempre d'una gran consistència.

Vistes del sector des de Balik

Bad Man  7b + de resis,tesis i bloc!

Flat Cat un dels miĺors 7as del sector 

Içine Gir una altra gran línia...I el Pep descobrint  el millor mètode per fer el bloc...


 Gestionant el dinàmic a Sukuk Power 7C

Un altre pegue a la Sukuk Power


Domuzbuku
Una diminuta muralla que quan arribes al seu peu penses "...uf, doncs no és veu tan guai..." Però si, té unes quantes vies entre 6a i 7b que ben mereixen una visita. Molt i molt recomanables els dos 7bs de la dreta.

Balik
Des del sector Sucuk, a l' altra banda de la vall veiem una muralla taronja que semblava ben bona, i era el sector de Balik. Hi vam anar un dia però pot donar per més , Aquest  mur de pica metres en farà apretat de valent en les seves curtes i explosives vies.  Línies intenses i bones de 7b cap amunt. Res a veure amb Can Babà,  però  bo, bo! És un sector bastant assoleïat i fins a mitja tarda ni hi podíem, anar. Molt recomanable.

Una curiosa i enorme flor (recorda un lliri)  que ens vam per alguns camins


Arribant a peu de via amb l' ombra


Apretant de valent per tants pocs metres!!

I s' ha acabat! Ha estat un gran viatge no només per l'escalada que és brutal sinó pels grupet de fanàtics de la vida ...i de la birra!   

I així vam acabar


25/4/18

Com viatjar a Datça

Hem conegut aquesta península de Datça per pura casualitat , tal com passa moltes vegades , quan menys t' ho esperes tens agradables sorpreses i així va  ser amb Datça.
Tot va començar quan vam contactar amb el Santi per demanar-li informació sobre Rumania (a on finalment no hi hem anat tot i que pinta bé), i em va comentar que tenien preparat un viatge a Datça , un península al sud-oest de Turquia on  comencen a bullir sectors d'escalada esportiva. Per curiositat vaig remenar una mica per la xarxa i ens va semblar que hi havia  sectors força interessants, platja i un territori bastant autèntic. Vam demanar al Santi si ens podíem apuntar a la "expe" de catalans a Datça i cap problema, finalment ens vem congregar 11 escalador@s per conèixer aquesta banda del territori turc.
Aquest tros de terra envoltada de mar és una clàssica destinació de turisme turc, tot i això ens ha semblar molt autèntic. Es un petit poble amb els seus apartaments, hotels, pensions ...Però tot a petita escala, res de grans complexos turístics o comercials. Pels carrers trobarem , bars, xiringuitos, restaurants i  petits supers on hi ha de tot  i sempre amb un ambient molt local.
Ens  han agradat la terra, la seva gent sempre amable i correcte , ens hi hem trobat molt a gust i per arrodonir-ho hem apretat moltíssim !!!


El grup d'expedicionaris 

Peró abans d'entrar en  materia sobre roca , sectors i vies que són espectaculars deixo quatre ratlles sobre informació pràctica del viatge.



La nostra visita a Datça ha sigut del 3 al 18 d' abril, temporada baixa i tot molt tranquil i agradable. Però pel que fa a temperatures per escalar una mica al límit de calor, crec que deuen ser més suas cap al març. I el millor moment segurament tardor , ja que la roca és ben seca i l' aigua de la platja ideal  per banyar-se.  Per fer platgeta abril està bé  peró per apretar ja s'ajusta una mica. Tot i així es pot jugar amb orientacions entre ombra i sol dels sectors.
Per arribar a Datça vam agafar un vol fins la ciutat de Dalaman , amb Turkish Airlines. 
Per entrar  al país cal tramitar un visat  (pagar 25 € per una estampa al passaport). També es pot fer previament  per internet però nosaltres ho cam fer en arribar a Istanbul.
El canvi de moneda vam canviar alguns euros al aeroport (que sempre és més car) per tirar abans d' arribar a Datça. I en el poble vam canviar en el banc , en  mateix caixer automàtic mateix  a hi vam introduir els euros i ens va fer el canvi en lliures turques La  veritat és que encara no coneixíem aquesta opció dels caixers automàtics i és ben pràctica.

Descanviant moneda en el caixer automàtic... No ho havíem fet mai

Per mouren's ho vam fer en cotxes de lloguer en aquesta ocasió 3 cotxes ja que erem una "manada " d' onze.  Els cotxes els vam recollir a l 'aeroport de Dalaman .
Abunden les empreses locals , i tot és com bastant ..Informal...No hi ja oficines sinó un "meeting point" a l' exterior de l'aeropot on els cotxes  o els propietaris llueixen el nom de l'empresa.

Dos del cotxes llogats  de camí cap als sectors

El mateix  dia que vam arribar vam fer Dalaman a Datça, hi ha uns 150 quilòmetres  i  que vam trigar unes 2 h 30' amb parada per sopar inclosa

Parada a sopar, bar nacional i menjar del país.

Una altra opció per moure's és anar en autobus de Dalaman a Datça i allà
llogar una moto. De fet, com que el Quim i jo ens vam quedar més dies vam llogar una moto a  el preu eren 50 lliures (10€ ) per dia i si feiem una setmana ens ho deixava per 35 lliures al dia, bon preu.


Tal com diu el Quim...Amb la moto vas a on vols!


Targeta del establiment a on vam llogar la moto

Pel que fa a l' allotjament vam escollir Citi hotel, i n'hem quedat satisfets. Preu mig, ni car ni barat,  sortia uns 25 € x habitació doble (la nostra tenia dues sales, dormitori i cuina menjador) amb esmorzar inclós que era ben generós i variat. 
Ens haviem mirat Yavuz ,  que també ens va donar molt bona impressió i  ens l' havia recomant uns escaladors del grup de fb de Datça, aquí sortia un pel més econòmic però l'esmorzar no està inclòs. 
També ens havien parlat d un càmping a prop dels sectors, peró està tancat . Hi ha totes les instalacions però no funciona.
De fet Datça és un poblet de costa amb  una àmplia oferta d'allotjament i suposo que una bona varietat de preus.


El carrer on hi ha Citi Hotel

Terrassa on esmorźaven "copiosament"
Qualsevol va a escalar amb la panxa tan plena!

La Yasmine i el " Dimitri" que portaven  l' hotel, sempre amables i atents.



        Quant a àpats i l' alimentació a Datça  pots quedar ben servit per quatre duros. Les millors, variades  i més econòmiques opcions les trobarem a l' hora de dinar. Per una banda els establiments més populars  que ofereixen  durums , pizzes turques o plats cuinats amb arrós ,musaka, verdures a on per un 3 o 4 € menjarem . Després hi ha uns locals amb menu tancat per uns 10 € on et serveixen el peix pescat el mateix dia, pica pica , amanida , postres i beguda, molt complert. I com es normal els restaurants turístics a primera linia de mar  on sopar surt per uns 20€ però no ens va semblar la millor opció. Pels amants de la birra es troba en els supers o en alguns restaurants o bars. No en tots.
Per comprar  fruita o pica-pica per escalar en trobarem a qualsevol dels petits supermercats del poble, on s' hi ven de tot.
El sopar és el nostre plat fort ja que som fidels seguidors de la dieta escaladora basada en un bon esmorzar, picar quatre ganyips per passar el dia i atipar-se a rebentar el vespre.  A   Datça la majoria d' establiments "no turístics" a les 9 baixen persianes, per tant millor no encantar-se fent  últjms "pegues "si volem sopar bé.
Sobre preus: en general són molt més baixos que a casa, el menjar , la roba...Però les begudes alcohòliques i la benzina tenen preu europeu.

Escollint el dinar en un local ben turc.
Aquest és el dinar més popular i econòmic de Datça...i bo! 



Just davant l' hotel  sopar de pizza turca, amanides, 
arrós..Menjar popular i barat

I com van disfrutar fotent-se un cap de bè! A mi no em feia cap gràcia...Al contrari....
I com que sempre anàvem tard vam acabar en una hamburgueseria celebrant l'aniversari del Sergi



Típic bareto de platja aquí sí tenien birra i un te amb fruita i menta boníssim!!!


I aquí deixo algunes cosetes per fer o veure els dies que no estàvem  de cara a la paret.

Passejar pel poble de  Datça i el mercat setmanalque munten cada dissabte. És increïble la qualitat de les fruites i les verdures, que gustoses són!

La Mesquita i el seu minaret d' on per megafonia els càntics corresponents convoquen 5 cops al dia a l'oració


Els carrers peatonals

I ara cap  al mercat...



I







Un altre raconada curiosa és  la punta oest de la península. Allà s' hi troben les runes de la ciurat grega Knidos, no hi vam poder entrar quan vam arribar estava tancat. No s precisament espectacular, però pot estar bé anar- hi per acabar el dia contemplant la posta del sol. Nosaltres vam arribar al far i just allà va caure una tempesta d'aquelles que posa els pèls de punta, curta però intensa. Malgrat la mullena el cel es va obrir i vam gaudir d'una preciosa posta.


El far, allà havíem d'anar per contemplar la posta de sol... Ja és preveia una mica d'aigua..I vam "pillar"

Aguantant  el xàfec,  que va durar poc però va ser bastant sonat


I finalment aquesta postal




Una altra activitat eren  les e

scapades matinals a la platja, de fet les platges són més aviat discretes però vam descobrir-ne un parell a on s' hi està tranquil i podíem remullar-nos per descontracturar la musculatura fatigada de tant desplom. També vam anar un parell de vegades a la platja que estava al costat d'una bassa, era tot curiós.

Prenent  vitamina solar abans d 'anar a escalar



A 30 quilòmetres  a l' oest de Datça és troba Aktur un racó curiós , hi vam anar a parar per una foto que vam veure i està bé.  Un part de costa amb terra que s'endinsa a l'aigua. Cal accedir-hi seguint els senyal del càmping i arribarem a la costa. Per tenir unes bones vistes vam pujar pel turó i val la pena


La costa a última hora de la tarda

Un altre dia vam anar a la banda nord, on hi ha el port que surten els ferris cap a Boodrum . Un raconet tranquil, senzill, on en aquells moments la gent estava fent una posta a punt de les embarcacions de cara a l' estiu.  També ens va semblar un racó curiós.

Un dels molins antics de Datça
El port d' on surten la majoria de ferris 

De fet els racons de Datça no ens oferiran paisatges grandiosos i espectaculars,  són senzills, quotidians però amb molt d'encant i amb una atmosfera molt especial.

I acabo aquest post introductori sobre Datça,  en el proper ... L'ESCALADA i en majúscules perquè s' ho mereix...ja ho veureu