9/2/17

VIDEO D' ESCALADA A LIMING , XINA 2015





     Amb aquest vídeo  de 4 minutets, volem compartir algunes imatges del viatge a Xina que vam fer el 2015. Ens va encantar l'escalada i el lloc!!! 

      


1/2/17

VALL DE L’ORCO: FISSURES i GRANIT


Para versión en castellano pincha aquí 
Aquesta vall és un regal de roca i fissures de la regió italiana de Piamonte . Per cert, el piamontès és un idioma amb una  sonoritat i vocabulari molt sembalt al caltalà . Era molt fàcil comunicar-se amb la gent de la zona. 
Hi vam estar a finals  d’octubre. Quant a temperatura, vam escalar bé, però ja començava a apretar el fred. Les nits feia molta rasca i s’havia d’escalar al sol. 
Una vall preciosa, aïllada i tranquila.  A unes dues hores de Torino. Nosaltres hi vam arribar des de la vall d’Aosta passant  pel poble de Ivrea. 
Pel que fa al “apalanque” amb la furgo no vam tenir cap problema, qualsevol raconet amagat hi estàvem tranquils.  Ens hauria agradat dormir ben be al costat del llac de Ceresole, però vam trobar alguns cartellsde prohibit autocaravanes…inclús aparcar.  On vam fer més nits va ser en el párquing al final de la carretera just abans del llac
        Tot i així per qui no viatgi en furgoneta hi ha una bona oferta d'allotjament: albergs , hostals, càmping.  Però a ple octubre estava gairebé tot tancat.  

       El dia d'arribada 

Pàrquing on fa fer algunes nit, molt tranquil i panoràmic
 Ia guia vam utilitzar aquesta:


Quant  vies, doncs trobem un bon granit que esn oferirà fissures, plaques , una bona varietat tant en via llarga com en vies d’un llarg. I gairebé tot auto-protecció. Mola anar ben assortit de friends, per poder-nos enfilar amb tranquil·litat  per les parets de la zona. 
       Que vam fer :
PARET DEL SERGENT:
“Fessura de la dezesperazione” 6b 90 m 
Una joia, flanqueig d’offwidht, el nom ja ho diu tot. Desesperant però boníssima!!  Això sí,cal ser bastant amant d’aquest tipus d’escalada ja que és molt peculiar.
El primer llarg és molt curiós , anar flanquejant i progressant amb cama dreta dins la fissura  i esquerra fora.
El seguent un 6b intens i una mica expo, el Quim sua la cansalada però se’l curra  molt i molt bé!!
I acabaem amb una xemeneia ( de les de la meva mida i axfisiant pel Quim )..però que bona!!
I rapelem . 
De material vam utilitar : dos del #6, 1 del #5 , dos del #4 i un # 1 que es pot colocar al principi del primer llarg. No cal res més , tot és moooolt ample



1º llarg...bonsíssim!!
una cama dins i un fora...

2º tirada, "la xunga"

3º llarg una xemeneia - ofwithd de les bones!!

En tocar al peus a terra ja ens queia la bava contemplant “Incastromania”  6a+, un llarg de fissura espectacular , potser el més clàssic de lal paret …i de la zona.  Som-hi doncs! I quina línia ! Encastrament perfecte,  mida perfecta de mà…d’aquelles de passar-ho bé. Molt i molt recomanable. 
De  material  camalots; un parell de 0.75, tres del 1 i tres del 2

Quina línia!!

gestionant el material...

I  després de tant  “ empotre “per activar el dits vam acabar el dia  escalant una via a la Lost Arrow amb bolts. Un 7a+  molt estètic i exigent  “L’heroe dei dui Mondi”
Acabant la jornada...

PARET DEL CAPORAL

La paret del Caporal
“Via Orecchio dei Pachiderma”  6b
Continuem amb una altra gran clàssica, que quasi ratlla la perfecció. És un segon llarg, preciós de fissura-llastra en diagonal , perfecte. Cal portar camalots de #2 del #3 i un 3,5 Vam entrar per la “Via dei Camini” un 6a de xemeneia una mica rarota .

Llarg de xemeneia per arribar a l' Orechio..


Gran línia!!!

un dels llargs que vam fer després


Una vegada vam arribar a la R de l’Orecchi ens vam quedar entretenint-nos  per la paret fent alguns llargs de dalt, va ser curió i divertit.



Un altre dia vam anar a fer “Diedro Nachez” 6b 160.
Es tracta d’un marcat i estètic diedre a la part esquerra de la paret, bo , bo.
El 2º i 3º llarg estaven molls i vam passar pels llargs  inicials de la “Tomahawk dance” un 6c i un 7a+ ben posats però preciosos. Un cop passat el tram moll ens quedem encaixonats en els diedres, i flipant amb l'ambient i l'escalada.Via semi-equipda amb algun clau , sobretot els passos difiícls i la resta es protegeix bé. Camalots del 0,5 al 3,5. Es baixa en 3 ràpels de 50m i pel que fa a horaris, vam començar a les 11 i a les 4 tornavem a estar a peu de via. 
Excel·lent ruta, molt recomanable.


 Esperò de la "Tomahawl..." bo i rebotós!!


Quin diedre!!


molt ambient!!


final de via , rapelem!

I  pel que fa a sectors de vies d’un llarg , vam anar al Dado, un mur molt característeic que es veu de del poble. Totes les vies que vam fer eren 5 estrelles. 




En una de les cares del Dado




El Quim a la clàssica i exigent Sitting Bull...gran encandene!!



Al costat de la "SItting.." hi havia aquesta línia que no sortia a la guia, i era ben bona!!!


Jugant a al bloc de Kosterlitz, (el matalàs ja va inclòs en el boulder)

        I ja està, ens ha semblat un lloc fantàstic, amb fissures realment bones i uns paissatges impressionants.

31/1/17

VALLE DEL ORCO,GRANITO Y FISURAS


Per versió en català clica aquí

Este valle es un regalo de roca y fisuras en la región de Piamonte,Aquesta vall és un regal de roca i fisura de la regió italiana de Piamonte .. 
    Estuvimos allí a finales de octubre. En cuanto a temperatura , escalamos confortablemente ,pero el frío ya empezaba a a pretar. Durantes la noches hacia rasca y era mejor escalar al sol.´. 
Un valle precioso y tranquilo. A unas dos horas de Torino. Nosotro llegamos por el Valle de Aosta , pasando por el pueblo de Ivrea.
     Sobre el  “apalanque” con la furgo no tuvimos ningún problema, en cualquier rincón un poco discreto estabamos tranquilos. Dormir al lado del lago de Ceresole estaba prohibido y era un lugar estupendo. Hicimos varias noches en el p´rking al final de la carretera justo antes del lago
        Y por aquellos que no viajane en furgo, hay una amplia oferta de alojamiento; albergues, hostales, cámpings...Pero en pleno octubre estaba casi totdo cerrado.   

       El dia de la llegada

Párking donde pasamos más de una noche.
 L guía utilizada:


    En cuanto a vías, encontraremos un buen granito que nos ofrecerá fisuras, placas y una gran variedad de vías largasy cortas. Predomina la auto-protección y mola andar bien provisto de friends para poder subri con tranquilidad por las paredes de la zona.
       Que hicimos :
PARED EL SERGENT:
“Fessura de la dezesperazione” 6b 90 m 
Una joya, travesía de offwidht, el nombre ya lo dice todo. Desesperante pero bueníssima. Eso sí, hay que ser bastante amante de este tipo de escalada pues es muy peculiar.  
El primer largo es muy curioso, progresando con una pierna dentro de la fisura y la otra fuera.  
 El siguiente  un 6b intenos y un poco expo. Quim  aprieta y se lo curra muy muy bien!!però se’l curra  molt i molt bé!!
 I acabmos con una chimenea de medidas estrechas pero buena buena. 
Rapel y abajo.
De material:: dos del #6, dos del #5 , dos del #4 y un # 1 que se puede colocar al principio del 1º largo. Pero nada más  pequeño, es muuuuuy ancha la fisura!!



1º llarg...buenisimo

una pierna en cada lado

2º tirada, "la xunga"

3º largo una chimenea- ofwithd de las buenas!!

 Al tocar los pies al suelo y nos quedamos alucinados con t “Incastromania”  6a+, un largo de fisura espectacular , de lo más clásico de la zona.   Que línea! Empotres perfectos, medida perfecta de mano , de aquellas de disfrutar. Muy, muy recomendable
De  material:  camalots, un par de 0.75, tres del 1 y tres del 2

Que  línea!!

gestionando el material...

Y después de tanto " empotre" para activar un poco los dedos, acabamos escalando una vía en Lost Arrow Un 7a+   estètico y  exigente  “L’heroe dei dui Mondi”
Acabando la jornada...


PARED DEL CAPORAL

EL Caporal

“Via Orecchio dei Pachiderma”  6b
Continuamos con otra gran clásica. Es un segundo largo , una preciosa fisura, laja en diagonal con empotres perfectos.
Serán necesarios r camalots de #2 del #3  y  un 3,5 . Entramos por la “Via dei Camini” un 6a de chimenea un poco rarito. 

Largo de chimenea para llegar a  Orechio..


Gran línea!!!

uno de los largos que hicimo después 


       Cuando llegamos a la R de la Orechio , no quedamos entretenidos haciendo largos por la pared. Fue curioso y divertido 


Otro día fuimos a “Diedro Nachez” 6b 160.
Se trate de un marcado y estético diedro en la parte izquierda de la pared. Una vía también muy buena y espectacular.
El 2º i 3º largo estaban mojados y pasamos por las tirada iniciales de  “Tomahawk dance” un 6c i un 7a+ bien puestos y preciosos . Una vez superado el tramo mojado no quedamos encajonados en el diedro, flipando con el ambiente  y la escalada.    Vía semi-equipda con algun clavo ,  sobretodo en los pasajes más difíciles, el resto se protege bien.  Camalots del 0,5 al 3,5. Se baja  en 3 ràpeles de 50m. Sobre horario , empezamos a las 11 y a las 4 estábamos a pie de vía. 
Excelente  ruta, muy recomendable.


 Arista  de la "Tomahawl..." buena y dura!

Vaya diedro!!


Ambiente


final de vía , rapelamos

En cuanto a vías de un largo, fuimos a el Dado, un muro muy característico visible des del pueblo . Todas las vías que hicimos nos parecieron 5 estrellas.




En una de les caras del Dado




El Quim en la clàssica y exigente Sitting Bull...gran encandene!!



Al lado de  la "SItting.."  havia esta línea que no salía en la guía pero era bien buena!!


Jugando en el bloc de Kosterlitz, (la colchoneta va incluida con el boulder)

        Y eso es todo,  nos pareció un lugar fantástico , con fisuras realmente buenas y unos paisajes impresionantes

24/1/17

ESCALADA ESPORTIVA A LA VALL D’AOSTA


El cas és que l’estada (de tres setmanes) que vam fer a la vall, va ser totalment inesperada  i no entrava en els plans. Però ho tenim clar ,  voltant amb la furgo,  si estem bé en un lloc hi quedem  fins que ens sembla i així va ser aquí.
         I el motiu, a part de que l’ indret que és de postal,  va ser l’escalada esportiva, si, ja sabem que com les nostres parets  ni hi ha res de res i és cert , però vam anar trobant tot un seguit de petits sectorers , amb vies força fanàtiques  per entretenir-nos  un o dos dies en cada zona. I  a més a més vam coincidir amb escaladors locals que ens van tractar molt bé i ens van fer molt bones recomanacions.
Això sí, la roca de la vall que sol ser diferents tipus de granit, sol ser  dolenta i fràgil per tant el més normal és trobar sicats i picats, a qui no li agradi la sica i els prefabricats  no cal que hi vagi. Nosatlres vam prescindir   bastant del tema, és evident que no hi més roca de la que tenen i si han de recórrer a sicar i picar, i  no som qui per jutjar-ho.  Feia gràcia perquè en la guia quan una via és tota natural ho remarca com a fet inusual.
          La ressenya la vam comprar a França, amb poc convenciment doncs no surten fotos dels sectors són dibuixos i  és difícil d’endevinar si el lloc serà bo o no ….però surten tantes àrees que vam pensar que algun seria interessant.
Es aquesta:

No ens ho pensàvem pas del profit que en treuriem a aquest llibre!
 
       Com ja he dit la Vall d’Aosta és un lloc increïble, venint de Chamonix ens va semblar tot molt més autèntic, senzill i menys massificat. 
      Amb la furgo vam dormir a llocs preciosos, i molt tranquilets. I no eren díficils de trobar , un camí amagat en un  bosc, el pàrquing d’un sector…Això si, i no em cansaré de repetir-ho, mola molt dormir a qualsevol lloc però sempre cal ser molt respectuós amb l’entorn i la gent de la zona. O sigui discreció i no deixar rastre…que hi ha gent que sembla que això li costi…
un dels racons on vam far varies nit...perfecte!
I pel que fa  als sectors, aquí deixo un llistat i fotos dels que més ens van agradar i ens semblen recomanables:

Falesia dell’Obliquo 
    Un sector petit a on predomina el desplom i vies de pila, les rutes més plaqueres són una ristra de regletes i foradets picats, que ens van semblar una mica lesius.Però és un bon sector tenia algun 8a bo bo  Situat a la vora del poble de ,,,,un racó amb 4  molt idílic  per acabar la jorana d’escalada i passejar una estona.


l'aproximació

Ja estem a peu de via ...guai no?

posant a prova la pila en els 7as ...que eren ben bons!!

El Quim apretant en el 8a

Chamençon petita vila rural que ve degust estar-s´hi una estona 




  “Hanz -Margenaller”
A la vora de Courmayer. És un sector antic amb un bon grapat de rutes. Quan vam arriabar a peu de via vam quedar una mica decebut ja  es veien línies curtes, rares i no gaire maques. Però al final ens van agradar, vies explosvies , difcil , era com fer bloc,compresió, fer força rara.…”old school” podríem dir.  

un 6b a on vam escalfar...i rescalfar  uf que xungo !!

una bona muralla de 7as i 7cs ,línies una mica rares però ben bones

    Aquesta bavaresa era una petita joia!



Gare Est 
Es tracta d’un sector a prop  de carretera que va per la vall de Valgrisenche (una vall preciosa… ) petit però curiós , grau mig de 6csi 7as però picantons. Placa de regletes, laterals i bona roca. Sol tot el matí 

Contemplant la placa


Confession
També a Valgrisenche, i al costat mateix de la carretera. Bon muret, roca molt bona, regletes ganivetoses i una mica de desplom.  Els 7b+ de la banda esquerra són ben fanàtics i exigents.

Aprox 0...ideal per dies de meteo dubtosa

Ozein
Es troba a l' inici de la vall de Cogne, just abans del poble de Ozein. Roca taronja però poc sòlida, (per tant sika) però al final ens trobem amb bones línies. No és per repetir però fer passar un dia ja dóna. Un dels seus atractius és   que ofereix unes vistes del Montblanc, impressionants.

Sembla guapo..però la roca era bastant fràgil 


 Les vistes si que eren bones bones


Miolet i Meca
Dos dels sectors més populars de la zona. La Meca és més nou, té més dificultat i no surten totes les vies a la guia. Però en tota l'escola trobarem una bona varietat de graus i de rutes.. Hi vam anar alguns dies. I el pàrquing és un bon lloc per fer-hi nit . Tot molt recomanable.


Placa de Miolet on vam fer alguns del millors 7as de la vall.



En els desploms de la Meca

...i les plaques de la Meca

Revers
Es tracta d’un gran bloc amagat en un bosc molt bucòlic. Preciós amb vies ben bones. Vam fer el 7a de xemeneia que bo! i uns pegues al 8a que dur!! També hi ha alguns 7cs amb bona pinta que no vam provar. Un racó que ens va agradar molt, per les vies i per l’indret.


L'aproximació

El bloc

No ho semblava i desploma!


Leverogne
Un sector ben bé al costat del poble, i s’aparca gairebé a peu de via. Té un aire una mica urbà,el peu de via és la carretera (petita gens transitada). Però la roca fa uns colors i unes formacions molt curioses i  en surten unes vies curtes , exigents i molt peculiars. De les de fer força i apretar des de que arrenques fins que xapes la reunió. Ens va agradar, està una mica sobat però quan li agafes “el truquillo “ té el seu “què”.

Roca tan curiosa com el lloc
   Mont Carogne
Com ens ha passat en molts sectors al arribar ens sembla poc atractiu però a la que comencem a fer vies, ens semblen ben bones. Vies més aviat llargues de contiunuitat. Les vites i el lloc no és gaire bucòlic ja que hi ha uns femers  i camps amb trastos dels pagesos….però bé, és el que hi ha. 

Una escalada exigent en placa desplomada...tot i que no ho sembla...
Bielesi 
En el poble de Donnas trobem el sector de dificultat  i on s’hi reunexien tots el fanàtics de la vall. Molt bona gent per cert . Escalada més aviat física, vies llargues de resistència, cantos de tota mena , regleta , romos..Molt bo, val la pena . Hi vam anar uns quants dies.  L’entorn no és d’allò més bonic ja que està just a sobre de la carretera

Part del sector Bilesi un dels que més ens va donar feina i la que vam deixar per fer!!
        Cesnola 
Un dels últims sectors de la vall en direcció Torino,  aproximació molt panoràmica entre vinyes, prats i murs de pedra. 
Ens trobem amb una bona muralla desplomada amb vies de 6è fins algun 8a. Bones totes i contundents. Desplom i regletes…una mica “rebentapells” però també hi vam anar un parell de dies. 



Una bona muralla

Airale
A prop de Cesnola es troba aquest és  sector acabat de sortir del forn que ens van passar les ressenyes uns locals, i és una bona  àrea . Un muret amagat entre castanyers  per tant bastant fresc i ombrívol. Desplom i vies de resistencia sobre regleta i canto pla..bo bo…

les noves rutes d'Airales...bones bones!!

I fins aquí el nostre tour d’ escalada esportiva per la vall d’Aosta, que no ens ho esperàvem que ens agradés tant i deu n’hi dó com vam apretar!!! I encara ens van quedar sectors que els escaladors locals ens van recomanar i ja no vam poder anar-hi. Vam marxar d’Aosta amb una llarga llista de sectors pendents i amb ganes de tornar-hi.