17/7/17

GRAMPIANS , UNA ESCALADA AMB MOLTA PERSONALITAT.


Al sud d’Austràlia, a l’estat de Victòria i a uns 300 quilòmetres de Melbourne trobem aquest Parc Nacional que ens ha semblat uns del millors indrets on hem escalat en aquest país. Una zona amb una personalitat molt intensa de la qual ens hem enamorat de la seva pedra, la gran varietat d’escalades i seus peculiars paisatges. És un lloc molt  especial, on es barrejen sectors d’escalada esportiva , via llarga, vies equipades, semi-equipades, vies netes  i tot de molt bona qualitat. I sempre en un escenari brutal!
En aquests post deixo una mica d’informació  pràctica  i  dels sectors de via curta o sigui d’un llarg o dos, vies esportives, tradicionals o mixtes.  Les vies esportives solen estar equipades o reequipades amb químics.  En algunes línies de tradicional no hi ha reunions i es torna a peu de via caminant , la reunió  sol ser un arbre o s’ha de muntar.
           Una particularitat de l'escalada australiana és l´ús de "bolt plates"  i " carrots" . Uns punts d'assegurança , amb els que s'equipva  en els 60. El carrot és una mena de vis  posat en un forat  taladrat a la paret i sense xapa. Per fer la via cal portar les "bolt plates" que seria la xapa. Encara queden algunes vies que s'han de protegir amb aquest sistma , les  que són mig trad i mig equipades. Però ja es van substituinr per ancoratges químics. Una mica d'info  i anàlisis dels carrots a : https://jive-assanchors.com/2014/06/23/beware-the-australian-carrot/
     
Vam estar-hi el mes d'abril, la temperatura era agradable. Vam tenir dies calurosos i escalàvem a l'ombra i dies de fred on buscàvem el sol, però res extrem.
Nosaltres hi vam arribar pel poble de Halls Gap, una petit nucli  amb 4 botiguetes  (una d’elles d’esports de muntanya) , una oficina de turisme (a on es poden trobar mapes i informació de la zona) i una  gran oferta d’allotjament. I, no us perdeu l'aparició de cangurs quan es fa fosc, surten a pasturar per l'herba del  parc infantil  !!
Pel que fa a guies vam fer servir aquesta:



Editada el 2015, hi ha ressenyat els sectors d’esportiva però hi falta alguna paret de via llarga

I aquesta que la vam comprar quan hi vam estar el 2003. Antiga però hi surten els sectors de via llarga.


   
        Quant a   la graduació de la dificultat la trobem en escala d'Austràlia ,Nz, i Sudàfrica. En  les guies hi ha la conversió.
Pel que fa a dormir,  vam optar pels campgrounds gratuïts que hi ha en el parc.  Alguns surten ressenyats en la guia d’escalada i estàn prou bé. 
Grampians és molt gran, està dividit en zones i segons on anàvem a escalar dormíem en un campground o un altre.
En la zona de Stapylton Amphiteatre  i Hollow Mountain dormíem en aques punt:  -36.898204 ,  142.375019 poso les coordenades per què no surt a la guia. Ens ho van dir uns escaladors. Un lloc bastant concurregut ja que des d’aquí se surt caminat per anar al Taipan Wall.
Quan vam escalar per la zona de Halls Gap vam fer nit en el campground  del  Mt. Rosea , no és el millors lloc però si tranquil
I quan vam escalar per la zona de Victora Range dormíem a Buandik Campground o en un altre campground sense nom que estava a prop del sector Muline
Aquests sóns el punts on va fer nit , De fet la ressenya  ja marca  llocs per dormir i especifica si són gratuïs o no.  Si voleu bons campings amb dutxes, cuina…el més proper i estratègic és Halls Gap.


Campground i punt de partida per pujar a Taipan Wall


El mateix campground

Gaudint d'un bon esmorzar i bona companyia

On comprar: 
La millor opció és el poble de Horsham, on hi ha tota mena de supermercats (Coles, Aldi, Target. Woolworths)  benzineres, punts d’aigua i alguns parcs amb les seves corresponents barbacoes.  Les fonts les trobàvem fàcilment amb l’aplicació Camper Mate. 
A  Austràlia VAN MOLT D’HORA! És a dir  a les 6 ja no hi havia ni una ànima pels carrers i tot estava tancat. L’ únic obert eren els supers, fins a les 8 si no recordo malament. 
I ara sí, aquí deixo els sectors  on vam escalar , i cap, cap ,  no té desperdici..Senzillament tots són…Sublims!!

  Taipan Wall
Que dir d’aquest mur, brutal! Això sí, tot el que té d’estètic ho té de díficil, quines vies!! Molt aèries  i molt exigents. Mínim 7b i no pas suau. Predomina el desplom i passos llargs sobretot en  la franja inferior, la part superior sol ser placa fosca semi-despolmada amb regletes i plans. La majoria són vies semi-equipades.  Alguns químics i a vegades calen friends o tascons per protegir algunes seqüències. Hi vam anar uns quants dies , jo vaig flipar bastant, és un tipus d’escalada de passos obligats (de canto a canto …) que em costa. El Quim es va moure molt millor que jo. Un mur difícil però molt i molt recomanable. Amb una bona estona d’ombra matinal fins les dues que ens deixava escalar agradablement. Un must, però “hay que estar en el grado” 


La gran muralla Australiana




Un escalador a la via "Mr. Joshua"

Una altra popular línia del Taipan: "The Invisible Fist" 26


El Quim emocionat a punt de tastar la clàssica "Serpentine" 29

I quan arriba el sol a la paret fa massa calor ...Marxem!

Spurt
El germà petit del Taipan , o el  mur veí  del Taipan on predominen les vies curtes i explosives. També molt bones , que  si es mereix ben bé més d’una visita. Tot equipat i molt esportiu amb vies  intenses  i molt fanàtiques entre  “romos” i forats. 

Muline: 
Quan vam arribar al peu de via  ens vam quedar sense alè i no pel “pateo” sinó  per la gran belllesa del sector; quina roca , quines formes , quins colors!!! I que xungues les  vies!!! Vam  passar el dia entretinguts en aquells desploms que semblàven obres d’art.  Mínim un 7a+ i la resta vuitens i  alguns setens  semiequipats.  Al·lucinant,  només per veure aquella raconada val la pena anar-hi. És d’aquells sectors que penses: “ com molaria estar més forta per poder-me enfilar per totes aquestes línies…”

"Krakandangle" 24, el warm up del sector

Una altra de les vies que podia  servir per "warm up", "Pocket full of dreams"  23 una línia semi-equipada ...que bona...

Lluitant contra la gravetat en la línia més clàssica del sector : "Eye of the tiger" 29

com s'hi posa !!!

com  coll... remunto jo ara???






The Galllery
Podríem dir que és un sector  molt esportiu i agradable  ,  és un preciós desplom taronja amb un generós repertori de forats i “seguros”. Agradables línies de pila i resistència. Vam fer vies molt molt bones !!! El pateo és llarg però val la pena.  Mur molt assoleiat  , tot i que nosaltres hi vam estar un dia de pluja i vam passar fred i escalar amb un tacte horrorós. S’hi ha d’escalar.

Pockets, pockets, forats, forats





The Bundaleer:

Un sector  molt interessant i dels més  antics de Grampians, on predomina l’escalada mixta: autoprotecció i equipada. Molt complert  i variat, amb plaques, desploms, fissures i diedres . Hi vam anar més d’un dia i totes les vies que vam fer o provar ens van semblar molt molt bones! No oblidar-se de carretejar els friends i tascons!  Sol de matí. 



Placa i diedres  a Bundaleer, un estil ben tradicional







Van Diemen´s Land 

   Un sector amb un bon grapat de vies esportives, és bo. Però hi ha una bona caminata . En el primer viatge ja hi vam estar , en aquest hi vam anar una tarda , vam passar molta calor . Les vies són bones però les més clàssiques estan un pèl sobades. Hi ha de tots els graus . Ens va agradar i el recomanem però no  és un gran sectoràs.



Wall of fools
Una muralla taronjosa  impressionant. Aquí hi trobem una de les  vies més clàssiques  d’autoprotecció com la Soweto  una placa de regletes que només “accepta “ tascons. Boníssima! Al costat  la Diazepan una via equipada amb petitíssimes regletes i moviments molt elegants. Només per fer aquestes dues vies cal  fer una visita a  aquest sector. Que ho podrem combinar amb el SummerDay Valley una paret vertical amb vies netes i de poca dificulat on podrem gaudir tranquil·lament de l’escalada tradicional. 

Em faltaran tascons???






Reunió de la Soweto ...que mona...


Eureka Wall
Aques impressionat mur hi vam escalar en el viatge del 2003 . Teníem clar que volíem fer la  “Archímedes Principle” 25 una joia i d’aquelles ascensions que et queden per sempre gravades a la  a  la memòria. Només per fer aquesta via ja val la pena pujar fins aquesta magnífica muralla. 

The tower

No és el més espectaucalr , però si que vam poder escalar vies esportives molt bones, com a mínim s’hi pot anar un dia. Un agradable accés i és un lloc bastant fresc doncs està a l’ombra gairebé tot el dia. 

No és el més atractiu de Grampians però vam fer vies ben bones


Escalfant en la placa més vertical del Tower

      Aquests són els sectors de vies d'un llarg que hem tastat, tots són bastant diferents entre ells, i tots es mereixen una visita. 
     Pel que fa a recomacions de vies en concret , acabem amb una llista de vies que hem fet o provat i ens han semblat molt i molt bones.  Volíem fer numero rodons i deixar 10 vies però ens n'han sortir 11..."Uns must" en el seu estil i grau, trad, esportiva o mixta:


- Soweto  21, a Walls of Fools.
- Archimede's Principle 25, al sector Eureka
-Serpentine 29,  al Taipan Wall
- Mr. Joshua 25, al Taipan Wall
- Dial-A - Lama 24, a Spurt
- Eye of the tiger 29, a Muline
- Desert Rose 27, a Muline
- Monkey Puzzle 28, a The Gallery
- Velvet Goldmine 27, a Van Diemen's Land
- Dagons temple 22,a Bundaler
- Blimp 20, a Bundaleer

     I tal com ens va dir un escalador local, gairebé totes les vies que han estat obertes per Malcolm Matheson són 5 estrelles , en van fer unes quantes que portàven la seva firma i ho podem corrobar!!  Només cal dir que és el pare de la famosa "Serpentine". Sempre que podíem ens posàvem en una de les seves obres. 

      I ja està!  En el proper post, algunes vies llargues i caminadetes per Grampians.

10/7/17

VISITANT CATLINS I LA COSTA SUD-EST

Una tarda deixem la zona dels fiords i  seguint la carretera 94 ens dirigim cap a la costa sud-est.  Aquella nit vam parar a Lumsden on a l’antiga estació de tren s’ha habilitat com a zona de pernocta  gratuïta.
L’endemà ens plantem al poble de Bluff  on acaba la carretera SH1, que creua Nova Zelanda de Nord a Sud.  Potser no és un punt molt espectacular, però ens va semblar un poble de pescadors molt autèntic i agradable.  No queda lluny de Catlins i a nosaltres sempre ens fa gràcia trepitjar punts  d’aquesta  mena ( més al sud, més nord…) n’hem anat alguns de ben maco …Ja veureu…

Stirling Point, punt i final de la SH1


Una mostra artística del modus vivendi del poble

Un negoci molt familiar
  
I arribem a Catlins i ens va semblar   una gran  meravella natural i paisagística. Vam recórrer  la Southern Scenic Route , una carretera panoràmica que ressegueix una costa  molt escènica i fascinant. Vistes de postal, una combinació  de colors molt intensos  formada  pel verd dels prats , el blau del cel i el mar i marronosos de les roques i penya-segats . Per nosaltres , una visita obligada, val molt la pena  gaudir d’aquests paissatges inoblidables 
Primera parada és  Waipapa Point. Un elegant penyal coronat per un far, amb  una immensa platja preciosa. I fins i tot, una foca que surt de l’aigua i s’arrebosa de sorra amb una “patxorra” divertidíssima.

     "The lighthouse" de Waipapa Point

I vam estar una bona estona conemplant aquesta divertida criatura :


Com s'arrebosava de sorra!!

Un altre punt obligat a veure  és Slope Point,  que a banda de ser  el punt més meridional de la illa hi podrem contemplar un paissatge molt colorit i  uns arbres deformats per les ventades  que els hi dóna una aparença molt aerodinàmica. 

Un terreny ben curiós per anar cap al punt més sud de la Illa Sud

Slope Point


A Curio Bay ens trobem amb una platja  ben diferent  a totes  ja que és un bosc petrificat. Un bosc d’ arbre  fossilitzats  i unes algues gegants de color taronja que l’aigua les feia moure d’una manera hipnotitzant. També ens va encantar.


El bosc petrificat de Curio Bay



les algues  surant en l'aigua 

A última hora de la tarda arribem a Sura Bay ,  en teoria  s’hi  hauria de poder contemplar  foques i lleons marins però només en vam verue un parell  (i ja em vam tenir prou per flipar una estona!!) . Aquell racó ens va regalar uns instants únics.  El  sol ja  s’amagava , i amb la marea baixa   va quedar  el sòl marì amb una fina cobertura d’aigua que en va deixar gaudir d'uns  colors brillants preciosos. Ens va semblar molt màgic 


una cria de lleó marí gaudint dels últim ratjos del sol




I vam acabar el dia  Nugget Point, que sembla ser el far més fotografiat de NZ. I no és d’estrenyar! Tot i que vam arribar tard i hi havia poca llum , ens va semblar increïble, quines vistes!   Ens va semblar tan especial que vam decidir fer nit el el pàrquing i l’endemà veure sortir el sol. Va valer molt molt la pena!! 


En aquest pàrquing vam fer nit tot i no era un lloc per dormir però ningú ens va dir res. 




Continuem fent quilòmetres fins arribar a Dunedin . Es tracta d’una de les ciutats més grans de la Illa Sud. Una ciutat universitària, animada i amb una arquitectura  entre victoriana i moderna  impressionant. Vam anar a l’oficina de turisme on ens van atende molt i molt bé i un cop carregats amb mapes i consells vam invertir el dia en visitar aquesta població.
I què vam veure ? Doncs una ciutat molt agradable que convida a passejar i contemplar els seus increïbles  edificis,   "The Octagon"  la particular   plaça central de forma octogonal i,  pujar  a Waldin Street   el que diuen que és el carrer més empinat del país. 
 Els edificis de Dunedin:









Waldin Street:





Des de Dunedin mateix vam arribar-nos a “Tunnel Beach” un indret que ens va encantar.  
Una platja a la que s’hi accedeix  a través d’un tunel excavat a la pedra. Es diu que ho va fer un  home perquè la seva família pugués arribar a la platja que és  molt i molt especial . Vam quedar fascinats amb la combinació de roques , sorra i mar que  componien aquell paissatge. Ens va semblar impressionant. 














Al vespre deixem el poble i dormim a pocs quilòmtres cap al Nord, com sempre en una area localitzada amb la wiki camp. Bona nit!!