7/10/18

NORUEGA 3 : STAVANGER, FLAMM, BEACHEN, SKALA...ENTRE PARETS I PAISATGES DE POSTAL


Savíem  que a pocs quilòmetres de Stavanger hi ha una zona d’escalada esportiva bastant interessant. El seu nom Bersagel,  va ser impossiblee trobar ressenyes del lloc. Finalment a  la web  mountain project  vam aconseguir com arribar al pàrquing del sector 58.936324  5.955732
Allà uns escaladors locals, en deixen fer fotos d’una antiga guia que ja no està a la venta.

L’endemà al matí anem a escalar, la zona és una llarga muralla amb 4 sectors diferenciats. Escalem al   Nedre Gulverg. I és ben bó!! Granit, línies semi-desplomades , amb predomini de presa plana arrodonida i regletes.  Una bona varietat de graus Ens va agradar  A l’endemà vam repetir al mateix sector i vam escalaar al mur de sobre, molt molt bó també.  
ts. A banda de les roques ens va semblar ben fanàtiques, vam gaudir del lloc. El sector estava a pocs quilòmetres d’un petit embarcador on la gent hi tenia la barqueta per desplaçar-se i era un raconet molt autèntic i tranquil. No és un racó de grans paissatges i grans parets però la seva autenticitat i tranquiliata ens va deixar molt bon gust de boca.



Petites muralles peró bones línies per entretenir-nos un parell de dies




Acabant el dia ben tranquils

Continuem fent via , agafem  el ferri de  cap a Lauvik. Moure’s en ferrri és força habitual i per tant hi ha una bona xarxa i una elevada freqüència de vaixells. Poques vegades vam haver d’esperar gaire per sortir.
Següent parada a Preikestolen o Púlpit . Un impressionant penya-segat a Lysefjofjord. Una de les imatges  més clàssiques i gairebé icona de Noruega. Però nosaltre no la vam poder gaudir  del to per una boira i pluja que ens van “aigualir” la festa. 
L’aparcament  (com és habitual) és un fabulós muntatge amb restaurant  amb un cost de 200kr. Nosaltres vam aparcar uns quilòmetres abans i pugem en bici fins a un caminet que va a parar al principal .  
Es tracta d’un recorregut  de 8 quilòmetres  anar i tornar, vam estat un parell d’horetes , i la tornada acompayats per un bon xàfec. L’itinerari està perfectament senyalitzat amb marques vermelles en forma de T. Aquest és la marca que s’utilitza per indicar  la majoria de camins en tot el país. El camí és agradable, la part més bonica és la zona dels llacs. Arribar a la plataforma  completament plana de la paret és ben impresionant.  I  la paret cau en picat sota els peus sense  cap barana ni res de res…Però aquesta vegada no vam tenir sort  i als nostres peus només hi vam veure boira. Bé …Així és Noruega no? I aquesta va ser la nostra visita al Púlpit, també hi vam anar a última hora de la tarda per pujar més tranquils ja que durant el dia és un batibull de gent . És un lloc turístic  i concurregut  però realment és fabulós i val la pena …I si es pot fer en hores de poca afluència segur que es disfruta més. 
Dormim en un racó arran de platja  pocs quilòmetres del Pulpit


fent el "runner" cap el  Púlpit...Per molt que vam córrer la pluja  ens va "pillar" de ple


Aquesta és l'estampa que vam contemplar del Púlpit



L’endemà continuem devorant quilòmetres per la carretera  #13 direcció Nord  passem per la cascada “Latefossen” dos salts força impressioant arran de carreterea on és còmodel parar i fer quatre fotos.




        La meteo continua trista,  parem al poble de Odda per informar-nos de com  anar al “Trollgtunga”  la famosa repisa rocosa que sobresturt sobre el buit. Un altra clàssic de Notruega.
Però aquí no hi vam anar, plovia i plovia …I teníem clar que no valia la pena fer tota la caminada per no veure res. Llàstima, doncs creiem ha de ser un racó curiós i  amb els 10 quilòmetres  per arribar  fa pensar que no estarà tan massificat com altes llocs. Una excursió que queda pendent…
Aquell mateix dia arribem a la zona de SOGNFJORDER , el rei dels Fiords  com  diuen. Abans d’arribar a Flamm vam parar al poblet d’Unreda a l’altra banda del fiord. Un vila de casetes de fusta i  l’església més petita de Noruega . Val la pena aturar-s’hi ja que  és un lloc tranquil, molt genuí i senzill en contraposció a la massificaió de Flamm que va ser la nostra següent parada.








Era ja tard quan vam arribar a Flamm. La intenció era agafar el tren que s’enfila amunt l i baixar en bici.  Vam veure tanta tanta gent que ens vam atablar, i només quedavan pocs minuts per que surtís l’ulitm tren . No ens va venir degust tan estres i tanta multitd, segurament  deu ser un indret molt bonic però preferim llocs menys massificats i menys explotats, i  vam marxar.


Arribada d'un  creuer a Flamm i amb ell uns quants centenars de persones

Allà mateix vam anar al mirador de  Stegastein que ens va oferir una impresionant panoràmica  sobre Aurlandsfjord. Ens va semblar espectacular.




  
  I continuem devorant quilòmetres, per marxar de Flamm hi ha dues opcions passar pel Tunel de Laerdals que és el més llarg del món o per una carretreta alpina un pél més llarga. Optem per aquesta última , que  tot i ser més lenta  va valer la pena. Una carretereta molt panoràmica. Passem el poble de Laredal famós per la pesca de salmó , i finalment  parem a dormir a l’aparcament de  la glacera Boyabren. Preciós i tranquil. Aquí les coordenades: 61.48127  6.74515


Paissatges refrescants


Una curiositat:  rotonda en l'interiot d'un tunel.. Es fa ben estrany...


Fèiem molts quilòmetres però amb molta varietat, ara un ferri , un pont , un tunel....

L’endemà ens plantem al poble de Loen, punt on acaba el Nordfjord, un fiord molt maco petit ,estret i llarg.  Però a petar de visitants   també i van arribar un parell de creuers. 
Però bé, nosaltres estem aquí per anar a escalar a Beachen una  muralla desplomada entre els pobles de Boen i Stryin. Molt bona!!  Granit, desplom , canto , pila i resis.   Totes les vies  que vam escalar entre 6a i 7c ens van semblar excelents!!  Potser no és dels sector més tranquils que hem conegut ja que està arran de carretera però com sempre les vistes eren fantàstiques.  Tota la info la vam trobar a la ressenya de Noruega. Aquí hi vam uns quants dies dies, ja ens va agradar l’escalada  i la zona també  és preciosa. 


Desploms preciosos...


I paissatge de postal

El matí escalàvem amb l’ombra i a la tarda anàvem a perdren’s per  aquests paisatges de película. 
Una tarda ens vam arribar a la glacera de Birksdal , el que més ens va agradar va ser la carretera que hi porta. Precioasa voreja el llac Oldevanet i ens va regalar unes vistes espectaculars de  muntanues, llacs i cascades 


Paisatges dels voltants :









Un dels dies que vam deixar descansar els dits vam pujar al cim  Skala. Una bona i empinada ascensió, se surt gairebé des d’arran d’igua i arrribem a 1848  en uns 8 quilòmetres de recorregut. Una exigent activitat per  les cames!!  No va ser un dia espectacular   meteorològicament parlant i no vam poder guadir de les millors  vistes del Nordfjorke. Vam trepitjar el cim amb una espessa boira  que ens ho va tapar tot. El cim és molt especial, doncs hi ha una mena de torre que és l’antic refugi. Petit i “cuco” molt ben cuidat. I al costa té el refu gran i nou,  que és senzill peró molt ben equipat  i molt ben conservat. 
Una muntanya increible per tot el seu conjunt ,com activitat la pujada i baixada són condundents, i  les vistes i els cim són sublims.



 







L’endemà es lleva mig plujós i anem a fer un tomb per Stryn,  un poble que no té  res d’especial.  Però a l’oficina de Turisme ens atén  una noia asturiana molt amable que ens recomana anar a la  “The Panorama Road” la RG613  una carretera que ressegueix la part nord del fiord i la veritat és  va estar bé per un dia de meteo incerta.  Vam parar al mirador de Nos, i el que ens va semblar més curiós i divertit  va ser la casacada de Tuinnefoss, que hi pots passar per sota 


I després d’aquesta fantàstica combinació d’escalada a Beachen i passejades per la regió vam continuar la ruta. Aixó ja pel proper post…

22/8/18

NORUEGA 2: Nissedal,Urdiviki , Kjerag...Escalant i voltant


Deixem Oslo per anar cap a Nissedal (regió de Telemark), el nostre primer objectiu de roca. 
Prenem direcció Est i  a Drammen decidim passar per carreteres secundàries com la E134. Aquesta passa per Heddal una preciosa església medieval cristiana (starvike), una construcció de fusta ens va deixar molt impressionats. 








   
 Vam passar pel canal de Telemark, però no ens va semblar gaire especial i no val la pena fer la volta , a més a més vam arribar-hi a mitjra tarda i ja no hi circulaven vaixells que potser és la única cosa que estaria bé  veure.
    I   arribem al llac Nisser. Vam anar cap a carretera FV354 i allà una mena de plataforma ens va creuar a la banda est del llac. I pels pèls! Ja que  vam arribar a les 9 i era l´últim. Tal com vaig comentar en l’anterior post amb info pràctica, fins i tot en  d’aquesta diminuta plataforma -barca en aquest remot indret es pot pagar amb targeta. 



Eren casi les 9 del vespre i teníem els nostres dubtes si podríem cruear el llac

La furgoneta a sobre la plataforma creuant el llac     


 Uns quants quilòmetres més per pista i ens plantem al apaarcament  del Haegefjell. Un  racó molt bucòlic però amb una activa població de mosquits que no ens va permetre baixar de la furgo i ens va obligar  a sopar i dormir amb tot ben tancat.
     I l’endemà ben d’hora per fugir de la calor,  a escalar! El Haegefjell  és una imponent mole de granit compacte amb vies d’alta qualitat i uns paisatges de postal entre llacs, muntanyes , i fiords. Un petit paradís .
Vam fer dues vies:
 La   Mot Sola (6a 385m) un agradable i definit  díedre que s’enfila per la cara oest. No és  gaire complicada però té  molt ambient.  Assegurances gairebé inexistents peró bones fissures i díedres on les peces entren amb facilitat. Unes plaques agegudes al inici ens porten al peu del diedre , creuarem el sostre amb un curiós flanqueig i amb una tirada molt llarga farem cim.
Just abans de trepitjar el punt més alt vam anar direcció est  i vam poder gaudir d’unes grandioses vistes de la regió, i després en una hora i mitja vam retornar al aparcament. Quins regal de natura!!!



Un bon tou de granit


Començant el díedre


El flanqueig



I amunt!


Això no té preu


Deixant constància de l'ascensió


I la tornada 



     Per aprofitar el dia vam anar a la banda est per pujar per la via LARA un línia fissurada  que no passa de 4º  divertida i fàcil amb una panoràmica brutal. Només ens va sembalr una mica liós trobar l’inici, ja que cal flanqujar per la paret fins que s’acaba  el camí, i just allà cal fer una curta  travessa per la paret per anar a buscar la fissura, No cal baixar més avall, cosa que vam intentar fer pensant que la fissura començava a baix de tot. 
       De material per les dues vies vam prendres  un joc de camalots del 0.5 al 3, un joc de aliens i  fissurers.
Pel que fa a la info de la zona vam trobar poca cosa, un pdf a http://osifjell.no/arkiv/klatreforer_nissedal.pdf
I aquest ha estat el nostre primer contacte amb parets noruegues, i realment no ens han decebut . Bones línies i uns paissatges d’una  gran bellesa. Va valer la pena la quilometrada fins aquest racó.



Aprox cap a la Lara


Una fissura espectacular!





En acabar i com que el dia és tan llarg decidim  fer els 140 quilòmetress fins a  Bygland  la regió de Setesdalen i demà escalar Urdiviki, per nosaltres un dels millors sectors d’esportiva que hem trepitjat  per terres viquingues.  
Hi vam estar uns 3 de dies en aquest increible sector, i  tot va ser perfecte, les vies, l’entorn, “l’apalanque”.  Vam dormir en el pàrquing-àrea descant del fiord . Coordenades:   58.850187, 7.749963
  Es tracta d’una bona muralla amb vies bastant físiques entre de forats , romos i regletes que encendran la nostra “resis” i força. I com sempre en un marc molt panoràmic.  I com no, degut a les altes temperatures de les que gaudíem, havíem de matinar bastant per  aprofiar l’ombra , que durava fins al migida . 


"La Muralla"


L'aproximació era ben entretinguda i maca entre laberint de pedres i arbres

















No ens pensàvem trobar-nos un sector tan bo



 

Com s'agraïa la platgeta que teníem davant l'aparcament

       En acabar a Urdiviki vam encaminar-nos cap al famós Kjerag. Un dels racons populars de Noruega. En el fiord de Lysefjord s’hi axeca la vertiginosa  paret del Kjerag  i també hi trobarem una de les pedres més fotografiades del pais,  la seva pedra encastada.  Vam sortir de Bygland direcció Nord per la carretera nº  9 passem el poble de Rysstad i en desviem  a mà esquerra, cap a la carretera  FV 337 és unar ruta alpina preciosa, estreta  que ressegueix  llacs roques i muntanyes. 

 Paisatge de la  FV 337

   Per anar al Kjerga cal fer uns 10 quilòmetres caminant (anar i tornar ). Sortim abans del aparcament.  En un replà de la carretera surt un caminet que creua un coll i empalma amb el camí normal. On surt aquest caminet hi ha dos senyals de no aparcar però uns metres abans hi ha un replà on  vam deixar la furgo sense cap problema. (el punt: Fv500 4127 Lysebotn, Noruega
59.034634, 6.652429)
Eren les 7 de la tarda , bona hora per sortir . No vam trobar gent ni vam patir gens de calor. 
    Un recorregut preciós amb una bona pujada al inci (on hi trobarem algunes cadenes del tot prescindebles) . I aquesta pujada ens porta a un fabulós altiplà de granit  que el creuerem fins arribar a una mena d’escletxa  amb neu que ens farà d’entrada al Kjerag. Senziallametn “guapissím”. Tan impresionant  és veure la roca encastada com la gran paret que caue en picat a l’aigua. . Per cert   aquí hi ah una via  que surt des de baix l’ el mar fins dalt, té bona pinta. Dies després vam coincidir  amb uns escaladors locals i ens la vam recomanar 100%. ..Una bona raó per tornar-hi.


Aquestes són les imatges de la nostra excursió al Kjerag:















       Són les 11 i encara tenim llum , abans de parar a dormir fem uns quilòmetres direcció Stavanger. Anem cap a la carretera 45 que va pel sud del fiord. Parem a dormir en un  braç del fiord just al costat de la carretera, però tranquil i espectacular. Com  mola aquesta llum casi eterna…Mai hi ha pressa i així és fàcil buscar un racó per fer nit.
L’endemà arribem Stavanger, per accedir-hi passem per la E39  que creua Sandnes i un tram molt poc atractiu. A Stavanger traiem les bicis i fem un tomb. Està bé, la zona portuària és molt “cuca” el barri de Gamle i les casestes blanques, a uns 4 quilòmetres s’alcen les imponents espases Sverd i fjell (que vol dir espases en la muntanya) .I per acabar vam anar fins a Ullandahug Tower als afores de la ciutat i en una zona boscosa. … Aquest mirador no ens va agradar gaire. En general Stavanger ens va semblar una ciutat tranquil·la i discreta.