9/1/19

NORUEGA 7: ESCALADA A STETIND I VISITA AL CAP NORD


      Vam marxar de les Lofoten seguint la E10 fins a Lodinguen, des d’on vam creuar en ferri cap a Skarberget. D’allà vam conduir per la E9 fins trobar la carretera 827 que ens porta al pàrquing  de l’ Sentind el nostre pròxim objectiu. Concretament l’aparcament es troba passat el Stentind Tunel i les coordenades són 68.176665 16.549914. 
      Entre fiords i cims rocosos apareix aquesta piràmide muntanyosa de 1392 m, és tant elegant,  esbelta i  terriblement bonica que quan la vam veure ja teníem ganes d’enfilarn-nos-hi. I la muntanya icona de Noruega ens va regalar  una jornada divertida ja que tot va ser …Perfecte!  El cim, la via, el paisatge, el descens i una meteo estival… 


Una llaminadura per qualsevol escalador

L’aproximació comença igual que la pujada per la ruta normal al cim, i en arribar al llac cal desviar-se  amb tendència a esquerra per  enfilar-nos per una canal  fitada que ens porta cap a  una clapa de neu que creuerem per arribar a peu de via.

La vam escalar pel Pilar Sud, una línia clàssica d’amable dificultat    però amb cert compromís ja que està practicament desequipada només ens hi trobarem algun pitó de tant en tant.  La via recòrre uns 625 de  granit  entre fissures i diedres  que es deixen protegir bastant facilment. Tot els llargs d’una gran qualitat i bona roca.
       El cim es espectacular, i les vistes immillorables aigua, mar , muntanyes i natura …De postal. 
     Per arrodonir-ho el descens és per la ruta normal que ressegueix una aresta aèria i impressionant, ben marcada amb fites ens porta al camí de pujada. 
    De material vam utilizar un joc d’aliens, camalaots del 0.25 al 3 i dues cordes de 60m
      La ressenya i la info la vam treure de:  Lofoten Climbing. Rock Climbing on Lofoten and Stentind in Artic Norway. Chris Craggs i Thorbjorn Enevold. Publicat por RockFax.
     Haig de dir que si aneu a Lofoten que és el destí més popular recomanet moltíssim invertir un parell de dies per escalar l’Stentid, ens va semblar un racó fantàstic i una activitat agradable i molt complerta.


L'aproximació:







La via:











El cim:







La tornada:






       Ara toca fer quilòmetres, volem arribar al Cap Nord, de fet no ho teníem clar si ho faríem però vam deicidir que ja que estavem tan amunt  i que gràcies  a la bona meteo ja havíem vist i escalat el que teníem previst. Així doncs, vam fer un cop de gas  per recòrrer els 800 quilòmetres que ens separaven de l´ extrem nord d’Europa
I va valer la pena, no només per arribar a aqust punt tan mític sinó pel paisatge que vam poder conemplar  durant el trajecte, fins i tot vam passar llargues estones embadalits  amb els ramats de renos que voltàven per les zones baixes






Vam conduir  per la E6 passant per Alta i a l’ alçada de Rusenes quan ens incorporem a la E 69, a  partir d’aquí  vam quedar meravellats amb aquell territori, una preciós composició d’acantilats, arbustos,  terra àrida  i cases molt autòctones…tot es veu senzill, autèntic i espectacular. 







No només paràvem per estirar les cames...Estiràvem i tiràvem la canya.


         Vam arribar a l’entrada del Cap, allà ens  informen que si entrem amb la furgo són 20 euros, si entrem a peu o bici es  gratis. Doncs bé reculem  uns quants quilòmtres fins trobar un replà on no hi ha cap senyal de prohibit aparcar i entrem en bici. Havíem pensat de dormir amb la furgo  en el Cap ja que hi ha una zona per Autocaravanes, però estàr  a petar  i  es tapen les vistes. FInalment  vam  passar allà la tarda fins l’hora de sopar. No vam poder contemplar el sol de mitjanit perque el dia va ser núvol i no vam estar de sort.
     Es un indret turístic  però te quelcom que li otorga una una atmosfera especial i ens va agradar, potser i és que sempre ens cridat l’atenció  arribar a punts espcials com aquest.
Vam arribar a la tarda i   més tardno vam tenir sort per poder veure el sol de mitja nit, una manta de núvols no ens va deixar conmteplar aquest codiciat  fenòmen.
    Com ja he dit el lloc és molt màgic però de les 7 de la tarda fins a la 1 o 2 de la matinda es transforma en un formigueig  d’  autocars i turistes . Nosaltres hi vam arribar a les 6 vam poder voltar per la punta sense gairebé ning´, passejar pels acantilats, visitar el museu i el centre d’interpretació. Evidentment hi  ha botiga de souvenirs, restaurant i bar amb preus noruegs i turístics. 





North Cape per nosaltres sols!!


No pot estar d'enfilar-se per tot arreu...


          Malgrat l’alta concurrència turística de nit és bó saber que a la tada i  a primera hora del matí tot està molt tranquil i és un bon moment per passejar tranquilamanet
          Van valer la pena les hores de furgo conduides  per acabar el viatge en aquest punt tan especial.
Vam fer nit a l’aparcament  de Knivskjelloddn, d’allà surt un camí cap a un mirador que està situat una mica més al Nord que Cap Nord i des d’on  hi h a  unes bones vistes dels acantilats. L’endemà volíem fer el camí però hi havia tanta boira i tanta humitat que ho vam deixar estar.

Matí amb molta boira

       

        I aíxí acaba la nostra aventura  per Noruega, una terra que ens ha deixat enamorats de tot. Hem descobert escalades i sectors increibles, muntanyes  i “pateos” preciosos, paisatges de postal, gent molt molt amable i és un plaer moure’s amb autocaravana o furgo per aquestes terres.
La tornda la vam fer en “mode a fondo”, en pocs dies. 
Vam desfer el tram fins la ciutat de Alta i allà ens van desviar per la 93  fin la E8-21 per Suècia, carreteres més ràpide que a Nouega. Passem per Overtone, Lulea Umea, Upsal , Estocolm…Direcció sud per l’A4 fins creuar el pont d’Oresund i arribar a Copenhague.

Fi

10/12/18

NORUEGA 6:VISITANT LES ILLES LOFOTEN


      Aquest arxipièlag àrtic és un territori  bastant dur, isolat  i encara es conserva poc contaminat del maquillatge turístic tot i ser una concorreguda destinació.  Ens va agradar moltíssim, quins paisatges tan màgics, amb muntanyes, prats, parets, fiords, illes, illetes, ponts..I els pobles, de postal, amb les seves casetes tradicionals i els seus bastions amb el bacallà assecant-se. Tot molt autèntic ,simple i d’una bellesa molt especial.
      Com que el dia era tant llarg, bé el sol no s’arriba a  amagar durant   el mes de juny  vam tenir la oportunitat de veure i gaudir d’ un munt de racons  i imatges d’aquelles que et queden gravades a la memòria.
Tal com vam arribar a Sorvagen amb el ferri des de Boldo, (per veure més info pràctica  podeu la trobareu aa l’entrada anterior sobre escalada a les Lofoten: http://laliquim.blogspot.com/2018/11/cami-cap-les-illes-lofoten-vam-passar.html)  vam conduir fins la petit vila de A. Un poble , tradicional en pescar, salar i assecar bacallà. Amb un museu on es pot accedir a l’interior d’algunes d’questes casetes. Passegem pels carrers i els afores ja que està envoltat per una natura exuberant.






Els afores de A, roca, mar...Natura




Assecadors de bacallà




Enfilem per la carretera E10, la principal  línia que que recórrer  i enllaça les illes amb ponts i tunels de totes les mides. 
I arribem al poble de   Reine, un altre poble excepcional i molt pintoresc amb unes vistes precioses i espectaculars.La veritat és que qualsevol racó que vam visitar d’aquest arxipièlag ens va semblar de pel·lícula.




Postal de Reine




caseta típica i tradicional de la zona


I  fent quilomentes per la E10 ens vam topar amb aquesta imatge, és el Volanstind. Ens va semblar una muntanya bonica i cap allà vam anar. 



Fàcilmente amb el "mapsme" vam ubicar un camí per fer cim. Així doncs vam anar a dormir al mateix aparcament i l’endemà vam pujar aquesta estètica muntanya.
Aquest cim té una alçaca de 547m  i amb una  caminata deliciosa en 45’  trepitjàvem el  cim,  el sol lluia amablement i la panoràmica  no podia ser millor. Una ascensió facil, curta i molt recomanable. 

Refugi molt "cuco" al principi del camí

Una ascensió terriblement panoràmica





 Aquell puntet de dalt el cim sóc jo..

Vistes des del cim

I avall que fa baixada!!

Continuant per la E10 ens desviem cap  a la 807 una altra carretera escènica que ens porta al remot  poble de Nusfjord. Aquí ja es nota una mica més l’afluència turística, les casetes i  l’entorn es veuen més “arregladets" . Les típiques  cases de pescador han estat transfomades en allotjament turístics. Tot i aixó continua tenint molt d’encant.  




      Un altre indret que ens va semblar ben especial és Eggum, un poble de entre mar i muntanyes , preciós.
      Aquest punt atrau a molts visitants ja que és un bon lloc per contemplar el sol de mitjanit. El punt es troba  passat el poble on a través d’una pista s’arriba a un restaurant   i a una esplanada més o menys habilitat per la pernocta de furgos o autocaravanes (si no recordo malament el preu eren unes 10 krs). Nosaltres vam fer la  pista en bici, i vam passejar pel camí que ressegueix la costa.  No vam fer nit perquè  a les 6 de la tarda ja estava tot a petar, hi havia una bona fila d’autorcaravanes. Vem acabar fent nit en el camp de futbol del poble d’Egg

um sols i molt idíl·lic. Però no vam estar de sort i aquell vespre els núvols no ens van deixar contemplar el sol de mitjanit


Cap a pescar , el poble d'Eggum al darrere

Recorrent el camí de la costa

Un altre racó curiós és el poble de Henningsvaer, de fet en aquesta zona hi vam estar uns quants  dies ja que hi ha els principals parets d’escalada . Doncs Henningsvaer és un poble petit que acaba en el no res , format per un varies illes i canals que li donen un aire molt  especial. Ens orfereix  una agradable barreja entre cases tradicionals , petits bars i restaurants. 



 



Svolaver ens va semblar la població  menys autèntica, moltes botigues, bars, restaurants, alloraments. Centre neuràlgic per acitivitat turísticas que  no ens va entusiasmar.
Vistes de Svolvaer

On si vam quedar al·luciants va ser a la Illa de Ausvagoya. Alla vam recòrrer la carretera que dóna la  volta per  aquest tros de terra . Ens vam trobar amb un paisatge de muntanyes , fiords i mar bastant solitari i verge. Altament recomanable fer nit en aquesta ubicació:  68.424116 14.564003, una punta preciosa on es pot contemplar el sol de mitjanit i a m´s  a més vam tenir la gran sort de poder veur àligues marines. Ho havíem llegit que per allí n’habitaven i quan vam poder-les contemplar amb els binocles ens vam passar una bona estona “espiant” el moviments  d’aquestes elegants aus. Quin espectacle natural tan especial! 


Punt per fer nit i poder veure el sol de mitjanit

Una mena de petit refugi i mirador

Gairebé mitjanit però els núvols no ens van deixar contemplar el sol acariciant l'horitzó



I acabo amb quatre fotos de pesca, ja ens ho havíen dit que era fàcil pescar per Noruega, i a les Lofoten  ho vam comprobar. Nosaltres no som experts en la matèria i cada vegada que vam  treure les canyes en algun racó vam sopar peix.  Només cal parar atencio i veure on van els pescador, portar una  canya lleugera, un bon ham i paciència…




  I aquesta és la nostra visita per les Lofoten, un  territori, únic, especial i molt autèntic que ens va deixar ben enamorats.