28/6/22

BICICLETA DE CARRETERA PER LA ZONA DEL MONCAYO. VIATGE A ZONA CENTRO 2ª PART

    De fet, aquesta zona no és indret  clàssic per la bici, no ofereix grans ascensions ni rutes populars. Però sempre és interessant, al menys per nosaltres conèixer territori a cop de pedal encara que no sigui el paratge  més espectacular o famós

Quan  volem pedalar per llocs amb poca tradició ciclista, al   crear una ruta  estirem de diversos fils. Per una banda consultem online: wikiloc, kmoot, webs de ciclisme... Si trobem rutes que ens semblen interessants les contrastem amb mapes (els de paper, els de tota la vida), i és que a vegades seguint alguna ruta  descarregada de la xarxa ens hem  trobat amb algunes encigalades  bastant desagradables.  Així doncs entre el mapa de paper i algun track  confeccionem la ruta amb  alguna aplicaió  (Garmin o al mapcz), un cop creada  ja només queda passar-la al gps i a pedalar. 

    Hem après també,  que a l’hora de crear la ruta  cal verificar  bé per on ens fa passar, ja que no sé  perquè, a vegades et fa desviar de la carretera  que estem seguint per fer una drecera que sol passar per carrerons  estrets  o carreteres  en mal estat, i total per arribar al mateix punt que la carretera per on circulàvem.  Bé, doncs  així és com muntem les rutes. 


Pel que fa a la zona per on pedalarem  és a cavall entre  de Soria  i Saragossa , estem en un territori  de paisatge variat, secarrall i matoll a la part baixa i pinedes,rouredes  i alzinars a més alçada.    En general vam pedalar  per carreteres bastant solitàries i en bones condicions per cirular-hi en bici.

 

Vam fer dues rutes: La volta al Moncayo i  una combinadad de bici i pujada a peu al Moncayo.


La volta al Moncayo , va ser una ruta llarga de  152 quilòmetres  i  2.500 metres. de desnivell

    Vam sortir de Tierga i voregem la vessat Sud del Moncayo , coneguda com la cara oculta. Passem per Trassobares, Calcens,  Calcena  ben pintoresc. Pugem cap a Beraton conempltan camps de blat d'un groc preciós i turons infinits. En arribar a Beraton ens vé baixada, per arribar a Tarazona podríem haver agafat la nacional però decidim anar per carreteres secundaris , és mes llarg però més tranquil. Als afores de Tarazona agafem la pujada cap a Borja abans de Borja passem  paso de Buste, un poblet preciós amb un curiós monument a les bicis. Un poble que es troba envoltat de rocs i pedres, molt curiós.     En arribar a Borja ens queda un últim port i uns quant quilòmtres per "falso llano" , la carretera està bastant deteriorada, amb sotracs i la veritat és bastant incòmode.

     La ruta és variada pero vam fer alguns quilòmetres per pobles i nublic urbans i no ens va semblar  un paisatge gaire espectacular. La ruta ens va servir per poder conèixer  i contemplar paisatges diferents  però  no ens ha semblat  d’una bellesa remarcable. 













    La ruta a  Strava:  <div class='strava-embed-placeholder' data-embed-type='activity' data-embed-id='5915110439'></div><script src='https://strava-embeds.com/embed.js'></script>




L’altra sortida en bici  fou una combinada de bici i pujar al cim del Moncayo a peu. Vam sortir de Bullbuente i entre carreteres i paisatges rurals ens plantem al monestir de Veruela.  En el monestir ens enfilem direcció els boscos de la falda del Mpncayo, una pujada preciosa a l’ombra de zona boscosa. En arribar al aparcament s´acaba l’asfalt i ens esperen 6 quilòmetres de  pista que acaba en els Santuari de Nuestra Señora del Moncayo. Aquí comença l’ascensió al cim a peu. Al aparcament , canvi d’equipació i cap amunt.  Fem el cim i ja tot baixada caminant i en bici.

Per veure la info detallada de l’activitat, a la web de Vaude hi trobareu una crònica que vaig escriure. 


https://vaude.es/2022/03/01/ascension-al-moncayo-con-aproximacion-en-bicicleta/




                        Canvi d'indumentaria i un bon entrepà




        Pujant cap al Cim


                                Cim del Moncayo


    És una activitat complerta però no  pas dura, són 50 quilòmetres  en bici dels quals la meitat són baixada i la pujada al Moncayo no presenta  cap dificultat tècnica. Cal tenir en compte però, que dalt del cim la temperatura és fresca i sol haver-hi vent i boira, per  no oblidem de portar roba d’abric i un impermeable. 

  I aquestes són les dues activitats en bici de carretera que vam fer pels peus el Monayo.

I continuem  fent  via   cap a “zona centro” pero abans pararem en alguns llocs a  Castella i Lleó per visitar les seves roquess... En la propera entrada..


21/6/22

ESCALADA A MORATA DE JALÓN, TRASOBARES Y CALCENA . (VIATGE CAP A LA ZONA CENTRO, 1º PART )

    Amb aquesta entrada deixo la  crònica de la visita que vam fer per la Zona Centro d' Espanya la tardor del 2021.

    Començo per l'inici, evidentment és el principi del viatge i encara no parlaré de "Zona centro". De fet vam fer diverses parades abans d'arribar al nostre destí que era Galayos, Pedriza i la Cabrera.
    Així doncs, aniré deixant informació pràctica, sensacions i opinions del que vam fer i veure durant la nostra ruta cap al centre de la península. Espero que us serveixi si mai feu un "tour" semblant.

    Estem a principis de setembre, sortim direcció Aragó, cap a la Zona del Moncayo.
    Pel que fa a ressenyes vam utilitzar aquestes dues, que són bastant antigues però ja ens van servir per arribar als sectors i situar-nos:
     



    
         La primera parada la fem a Morata de Jalón que no hi hem escalat mai.
        Sector antic i clàssic d'Aragó. La paret principal hi toca el sol a partir del migdia, arribem tard i anem cap al sector Puente de Roca que està a l'ombra. El Puente de Roca ens va oferir vies entre 6a i 7b, de forats i regletes, estan bé, però un pèl "sobades". No vam escalar a l'altra cara on també hi havia vies, es veia tot molt "relliscós" (sobat, vaja ) i no ens va motivar.
        

Passant pel poble de Morata de Jalon

Paisatge aragonès

Les plaques de Morata

Cap al Puente de Roca

I aquí estem ..



    Ja hem conegut Morata, molaria tornar amb més temperatures més fresques i escalar a les plaques, tenien bona pinta.

    Fem uns quilòmteres més i la següent parada és a Trasobares un poble a la cara Sud del Moncayo amb alguns sectors d'escalada esportiva. La informació l'hem tret d'una antiga guia: "La cara Oculta del Moncayo" i bastant obsoleta, però ens va servir per arribar-hi.
    De fet ens costa una mica trobar l'aparcament, cal deixar el cotxe abans del "merendero" que és a la font de la Piojosa.
    Anem al Sector de Las Choperas un muralla amb vies de 6c cap amunt, però sincerament, a primera cop d'ull no es veuen gaire maques. Fem unes quantes vies entre 6c i 7b+... Home.. No estan malament però no ens van semblar res de l'altre món. És una roca que patina i té mal tacte per la proximitat al riu. Acabem la tarda escalant a l'altra banda del riu amb en uns 6cs i 7as normalets. No vam escalar a un dels sectors que sembla més , el Bombo, hi arriba l'ombra a la tarda. El vam anar a  a veure i les vies tenien molt bona pinta, però ja marxàvem , pensem que aquest si val la pena. Bé, si  vingués  de passada en algun altre viatge, potser hi escalarem.
    Que ens ha semblat Trasobares? Un lloc curiós i bonic per l'entorn. I pel que fa a l'escalada, no pensem que sigui visita obligada, però si passes per davant no descartis invertir  un dia per tastar aquesta roca que ens ofereix una escalada peculiar entre plaques, foradets i regletes.
    Per dormir ho vam fer a l'aparcament del Salto del Batán, al costat de la carretera, però ben tranquil perquè no hi passa ni una ànima. Des d'aquest punt també s'accedeix a uns gorgs on val la pena anar a refrescar-s'hi. En el poble hi ha un petit càmping on també es pot pernoctar.

    Els gorgs del Salto del Batán, molt recomanables per acabar la jornada


    
    L'únic inconvenient que vam trobar per aquesta zona i que és molt empipador, és la mosca negra, que fot unes picades molt fortes provocant grans inflamacions. Així que ja ho sabeu si hi aneu, maniga llarga i pantaló llarg.
    Pròxima destinació: Calcena. Vam arribar-hi de tarda vespre i vam recórrer la zona amb la furgoneta . Un racó preciós, territori de roques, amb bones parets  a banda i banda de la carretera, ben peculiar . I tirant i tiranr vam anar a fer nit en un coll molt solitari amb unes vistes precioses al Moncayo. Vinga que deixo les coordenades d'aquest raconet tan xulo: 41.6210361.716588

    Calcena ens va agradar, és un lloc diferent, rocós, amb un paisatge molt particular i molt tranquil.
    Pel que fa a l'escalada, va estar bé per fer-hi una parada, el lloc i les vies ens van semblar bonics.              
    Un lloc interessant per escalar rutes de baixa i mitja dificultat, escalada més aviat tècnica entre calcari i conglomerat.
     Vam escalar al Sector "Tercer Puente" on hi ha vies molt llargues de conglomerat entre 6a i 7b com a màxim. Totes ens va agradar força. Hi toca el sol al matí, però estava núvol i vam escalar sense rostir-nos.
    També  vam pujar al sector  "Pasillo" a l'altra banda de la carretera. Tal com el seu nom indica és un passadís estret, en una banda hi ha vies de 6a molt estètiques i a l'altra 6c-7b. El lloc és curiós, les vies estan bé i s'hi està fresquet.

A la "antigua usanza" amb el llibre de ressenyes

    Les plaques de conglomerat del sector " Tercer Puente"

                 Més conglomerat "plaquero"



A la fresca del sector el Pasillo


     A Calcena hi vam estar un parell de dies, també ens van recomanar alguns altres sectors com La Torre de la Iglesia y la Aguja del Diablo, però els vam anar a veure i no ens van semblar gaire atractius. Crec però, que l'escalada en aquests sectors està regulada i prohibida fins al 15 de setembre. i no hi vam escalar. El racó on estan és ben maco, però les vies no ens ho van semblar gaire.


Fent un tomb per anar a veure sectors

    I fins aquí la nostra visita a les zones de la cara Oculta del Moncayo, el territori ens va semblar interessant, sec, solitari. Un "secarral"  però amb encant. Com a conclusió podríem dir que pel que fa  a l' escalada no són destins de visita exclusiva i obligada, però si vé  de passada està bé una paradeta per fer vies en roca variada  i conèixer racons nous.
    A part de l'escalada vem  poder conèixer més extensament el territori a sobre de la bici, però això en el proper post.

5/4/22

Rutes en bicicleta de carretera per Terres de l'Ebre

    Amb aquesta entrada deixo 4 rutes en bici de carretera  pel sud de Catalunya, recorreguts  que vam fer la primavera del 2021 durant uns dies que vam estar per Pinell de Brai. Itineraris molt peculiars, pintorescs i variats per Terres de l'Ebre. Espero que us siguin utils si teniu ganes de pedalar per aquestes contrades. 

    Pujada a Cardó i volta per Ribera d'Ebre i la Terra Alta 101 km, 1852 m+

      Sortim del poble de Rasquera i comencem amb pujada cap a Cardó. Ens esperen 10 km suaus i agradables entre boscos i ombra. Arribem al balneari, actualment abandonat, situat al capdamunt de l'espectacular cingle del Salt del Frare. Per on hem pujat baixem, ja que aquesta carretera no continua. Tornem a Rasquera, un cop passat Ginestar girem a mà dreta per incorporar-nos a la C44 que tot i ser gran és prou tranquil·la quant a tràfic. Passat Tivissa pugem a coll de Fades on girem per baixar per Gavadà.  Aquesta baixada va a parar a la carretera de Perelló , aquí decidim fer 5 km més i baixar fins a l'Atmella de Mar i acostar-nos  al mar.  Val la pena, és pla i el canvi de paisatge fa la ruta més completa. De la costa desfem el que hem fet i anem a Perelló. I d'allí deixant el mar a la nostra esquena entre pla i pujada suau tornarem a Rasquera.
    Una bona ruta entre mar i muntanya.

    L'enllaç a Wikiloc de la ruta:

https://es.wikiloc.com/rutas-ciclismo/rasquera-pujada-c-cardo-i-volta-per-ribera-debre-i-la-terra-alta-69876216

Carretera de pujada a Cardó

 
Balneari de Cardó, totalment abandonat.

Una parada en el camí

L'Ametlla de Mar


    
    PUJADA A LLABERIA I VOLTA PEL MONT-ROIG 90 km, 1900 m+

    Ruta que transcorre per les comarques del Baix Camp i Ribera d'Ebre. Envoltada de natura, tranquil·litat, paisatges rurals i amb una bona pujada al petit i quasi deshabitat poble de Llaberia
Sortim de Mont-roig per la carretera que va a Mare de Déu De la Roca (indret molt peculiar que val la pena visitar i fer-hi una caminada per les seves roques de gres). Seguim cap a Colldejou d'on prendrem una pista rural asfaltada , d'aquelles estretes i solitàries que tant ens agraden. Aquesta pista ens portarà va a la carretera que puja a Llaberia, doncs amunt.
     Llaberia parada per fer mos i baixem. Ens desviem cap al coll de Fatxes i d'allí descendim direcció Tivissa, creuem el municipi i direcció Nord ens enfilem a Serra d'Alamos on fem una recuperadora parada al forn per tastar la seva coca. Seguim molt tranquils per la carretera que ens porta al poble de Marça, tornarem a passar per Coll de Jou i per on hem sortit tornem a la furgoneta. Itinerari bastant solitari amb bones carreteres.

Enllaç de la ruta a Wikiloc:



   


Final de la pujada




Parada recuperadora

 
    Pinell de Brai - Via verda de la Terra Alta i poblets de l'Ebre 105 km, 1760 m+

    Ruta circular per la Terra Alta i comarca de Mataranya (Aragó), la fem circular, ja que pedalem uns quilòmetres per la Via Verda de la Terra Alta i tornem per carreteres locals encantadores.
Sortim de l'Estació de Pinell de Brai per on passa la via Verda. Anem fent, però no ens sembla gaire espectacular. Com era d'esperar, l'asfalt no és el més adequat per anar amb la bici de carretera, però per fer-ho una vegada no és cap disbarat. Anem avançant en suau pujada . Volíem parar a Valderobles, però ens hem passat de llarg i arribem a Torre del Compte. Tornem enrere i abandonem la via verda a l'altura de Cretes . De Cretes anem a Lledó on vam esmorzar en un bar, amb molt bones vistes als Ports. Continuem per petites carreteres passant Horta de Sant Joan i arribem a Bot Allà surt una carretera cap a Prat de Comte que ens sembla espectacular, pujada bona, asfalt bo i vistes precioses. En arribar a Prat de Compte tornem cap al Pinell per la carretera que passa per l'estació. La volta és ben bonica, el tram de via verda ens va semblar el més monòton, però les carreteretes pels pobles de Matarranya i de la Terra Alta ens van semblar espectaculars.

Enllaç a Wikiloc:



Per la via verda

Poblets i carreteres solitàries

Lledó , esmorzant amb vistes als Ports

Carretera , preciosa de Bot a Prat de Compte


    Pinell de Brai -Miravet -Pas de barca - Tortosa- via verda- pujada  La Fontcalda 102 km 1600 m+

    Ruta curiosa, variada i original, ja que pedalarem per la comarca tan autèntica de la Ribera d'Ebre.
    Sortim de Pinell, per una agradable i tranquil·la carretera arribem a Miravet. Creuem l'Ebre amb el Pas de Barca, aquest és l'últim transbordador fluvial que creua l'Ebre amb només l'ajuda del corrent d'aigua, sense motor. Sortint del riu ens incorporem a la C112, que per ser una general no  és gaire estressant i de baixada es fa de pressa. A l'alçada de Rasquera esquivem uns quilòmetres d'aquesta via ràpida, ja que ens posem per la T302 una carretera vella que no està en gaire bon estat, però és ben bonica i tranquil·la, val la pena. Tornem a la general, però a Benifallet l'abandonem per anar a la banda est de l'Ebre, agradable carretereta que puja molt suaument, i també és molt més tranquil·la. A poble de Tivenys fem una parada al Azud de Tivenys i ja a continuació arribem a Tortosa.
    En el pont del riu fem una paradeta per menjar i allà enganxem la via verda.
Anem fent i a l'estació de Benifallet decidim sortir cap a Fontcalda. Pujarem de Fontcalda cap a la carretera que va de Gandesa a Pinell. Quina pujada, curta, intensa i preciosa. Carretera estreta entre pins i ni una ànima. Arribem a la carretera de Gandesa i ja de tirada fins al Pinell. Ruta molt original... Una mica de tot

La ruta a Wikiloc:




Miravet

Pas de Barca

Vistes de l'Ebre

És evident a on sóm oi?..

Santuari de La Fontcalda, abans de començar la pujada

Pujada de Fontcalda, déu n'hi dó!!

    I fins aquí les nostres voltes per les terres de l'Ebre, si voleu veure alguna ruta més en l'anterior post vaig compartir alguns recorreguts sortint de Margalef  (o a prop de Margalef): http://laliquim.blogspot.com/2022/01/rutes-en-bici-de-carretera-pel-sud-de_17.html