28/11/16

Escalades per l'Aiguille du Midi.

       Vam fer una estada de 3 dies en la cabana  discretament situada  sota el Refugi  de les Còsmiques. És molt mona, molt autèntica i molt tranquill·la (res a veure  amb la massificació del refu ) però si que està una mica deixada.
    Vam estar allà dalt  amb una meteo estiuenca, unes  línies de granit perfecte i uns paissatges de postal. Que més podíem demanar?!
Si , tot molt guai. Tot i que el primer dia casi ens agafa un “patatus”  en arribar al tele-cabina que puja a l’ Aiguille du Midi.   Aquest  era el panorama:


A fer cua i una bona estona!!


El setembre el primer surt a les 8:10’  nosaltres ens vam confondre amb les 8 :30, a més a més havien precedit  dos dies de mal temps i tots sortíem com cargols . I  a davant de tot, evidentment un munt de persones amb amb tota la parafernalia escalda-alpina ( com nosaltres , vaja)  a punt per sortir pitant i no perdre el torn  i nosaltres els últims, ole! 
Hi ha tanta cua que  ens dónen una fitxa amb el número de cabina que haurem d’agafar i no és fins d’aquí a una hora…bé..que hi farem . No val a badar.



Abans d'entrar en materia us deixo d'on vam trerure la info:



la guia "Monte Bianco..." és  interessant per la proposta de fissures i parets que proposa , però els topos són bastant inútils. 



Aquí unes imatges del nostre allotjament:








Arribem dalt, ens calcem grampons baixem per l’aresta,  bastant concurreguda  i ens plantem al peu de l’Agulla. Brutal ! Quin ambient, quina mole de granit i quanta gent !!




Baixant cap al plateau
   


        Volíem fer la Rèbuffat- Baquet, però davant nostre contem 6 cordades. Canvi de plans cap a la  Contamine  6c 200m (que també la teníem al cap). Ràpidament el Quim comença a escalar per la fissura paral·lela a l ‘inici de la Rébuffat. El sento  que parla amb algú en una reunió de la Rebuffat i sento com diu …Contamine , Cotamine! i va tirant amunt .   I estem sols!!  I quina via!!  Granit bo , boníssm , fissura i placa . El llarg més exigent que és el penúltim, és magnífic, sobretot a l’inici que recorre una fissura amb encastaments perfectes.! Rapelem la mateixa vaia, rapels bastant nets i rectes. En un no res estem a peu de via . La gent ja va arribant a dalt l ‘agulla, la majoria fan la via i tornen a baixar amb el telecabina. Nosaltres ho hem deixat tot al peu de paret. De material duiem dos jocs de camalots del 0.5 al 2  , un 3 i un 4 ,aliens del verd al groc i dues cordes de 60m. Horari unes 3 hores per fer la via. 

Anem per feina , aquest deu ser el primer llarg de la Contamine i me'n vaig amunt!!


I quin granit!!!



Avall! I quina panoràmica amb la DEnt del Gegant i les Jorasses a l'esquena
L’endemà cap a  La Punta Lachenal a la  via “Contamine”  6b 250m . Una altra grandiosa línia  i déu n'hi dó com apretava el Contamine!! 
  Una agradable aprox per neu ens porta al peu de les Pointe Lachenal .  La via és una joia, malgrat portàvem unes ressenyes  que poc precises i vam dubtar en més d’un llarg en si anàvem o no anàvem per la via.

A més a més, per tota la paret s’hi van trobant  reunions i rapels  que no ajuden gaire a ubicar-se. Però bé amb paciència i molta intuició (sobretot per part del Quim) vam conseguir acabar-la.  
       Molt recomanable, amb un llarg de fissura de mans i un llarg per l’esperò que són de pel·lícula. La vam rapelar tota , els primers rapels a (ageguts i en diagonal ) cal anar amb molta cura  , creuar dits per què no s’enganxessin les cordes però tot va anar molt bé.  Horari  material  2 jocs de cams fins el #2 i un 3, aliens del verd al groc., dues cordes de 60m . Horari unes 5 h. Retorn agradable per neu .



primer llarg


Quin granit!!!



Navegant per la roca...mai més ben dit...anirem bé?!



Un del millors llargs de la via


Un gran pont de roca que ens deixava veure l'Agulla de Midi al fons. Curiós no?



Rapelant per un mar de roca i creuant els dits que no s'engaxessin les cordes



 La tornada


Vistes de l' Agullea i la part final de l'aresta de les Còsmiques. I en el planxot de la torre de l'esquerra hi va la famosa "Digital Crack"


    Passem una tarda entretinguda, des de la cabana podem contemplar   l’evacuació en helicòpter  a la gent que ha quedat atrapada  en les cabines del tele-cabina  Panoramic. Feia posar la pell de gallina només veure com des de l’helicòpter baixava el cable i hi anaven enganxant a la gent que estava atrapada en la cabina.  Gran feina per part de la gent de rescat. I pobres als que treien , els  deixaven a la gralcerea fins que un helicòpter més petit els tornava a  Chamonix.

Una persona penjant del cable ...brrr!!!
   

      Últim dia. Escalarem a l'Agulla , no queda bé   dir-ho ,peró degut a l’ averia al Telecabina  no va arribar gent fins al migida i vam estar contentíssims amb tanta tranquil·litat i escalar la “Rèbuffat- Baquet” completament sols a l’ Agulla de Midi (que deu ser la més repetida de la zona). 
  I que dir  sobre la Rèbuffat, és la gran clàssica per excèl·lencia dels Alps , evidentment sobada, però molt maca. Fissura de totes les mides , el llarg de flanqueig del sostre i el mític llarg de la S  que no et deixa respirar, fissura de dits no pas fàcil, una visita obligada. De material: joc de camalots fins al 2, tascons , aliens del verd al groc , dues cordes de 60m.
Vam rapelar, vam agafar les motxilles i vam remuntar l’aresta fins a dalt l’estació de l’Agulla.






En un dels darrers llargs.

A dalt de l'agulla  vam estar una estona voltant pel “mega-complex” , que hi ha construït  i vam estar ben entretinguts amb uns quants que saltaven des de l’agulla amb el “traje “ d’ales. Quin espectacle!!







I fins aquí les nostres escalades per la zona de l'Agulla de Midi. 


17/11/16

CALANQUES, ESCALANT SOBRE EL MAR


Tres minutets d'imatges d'algunes vies als penya-segats de Calanques. Viatge que vam vem la primavera del  2016.  Mola!!





9/11/16

ENVERS DES AIGUILLES. Un paradís de fissures i granit.

Vam arribar a Chamonix l’últim diumenge d’agost i uf ! La situació ens va sobtar bastant.  Vam coincidir amb la cel·lebració de l' Ultra Trail del Montblanc i era una bogeria.            Una aglomeració de gent  i de cotxes desbordant. Però bé, vam trobar un racó a on aparcar la furgo vam fer un tomb per veure el formigueig humà i aviat ens vam retirar. Per tant, i com diu el Quim, de tot se n’ aprèn: qui no vulgui aglomeracions que no vagi a Chamonix els dies de l´ UTM.
Dormim a la furgo al mateix lloc a on vam trobar inicialment, la cosa no està per donar gaires voltes.
Dilluns matí, tot sembla més tranquil. Clàssica  visita a la Maison de la Montagne per obtenir info i contactes dels refugis. Anirem  al refugi d' Envers des Aiguilles. A tots els refus francesos cal reservar abans de pujar, ho farem, no fos cas…. tot i que ens han dit que no està ple.
La previsiò del temps és calor, calor i calor per uns dies, per tant , pujarem per 4 dies.
Tren de Montenvers, “toma” primer “sablasso” de 31€ !!

Vam tenir sort , ja que era l`última setmana que funcionava el trenet

Arribem a dalt, fa mooolts anys hi vam estar per anar a les Courtes, i …Com ha canviat! Ens trobem amb un telecabina  que baixa fins la “Mer de Glaç”, que de glaç ja poc n’hi queda . Baixem amb  telecabina , és una mica més llarg però més segur. Els graons que baixen per la paret, són un perill, no pel graons (que tenen un bon pati) sinó per la concurrència, gent amunt i avall. Els que van  a tot drap adelantant sense miraments,  els menys experimentats tremolosos i  pas de tortuga…Això ho vam patir a la tornada que la vam fer pels graons. Per tant ens va quedar clar que, milllor el telecabina, més llarg però menys exposat i va inclòs en el preu del tren.
Ens submergim  a la glacera i deixem enrere tot el batibull estiuenc. Anem caminant tranquil·lament, no cal ni posar-se grampons.  Arribem al peu  de la pujada pel graons i escales , que remonten la paret cal estar atent i mirar bé la paret on hi ha una gran fletxa dibuixada ben amunt, l’inici costa una mica de trobar  però   de lluny es poden veure  els graons que s’enfilen  amunt. 

Aquesta és la marca que es troba a mitja paret, és molt gran però cal estar atent  des de la glacera  per localitzar-la


amunt!!

Anem fent fins acabar el camí de ferro , continuem pujant  amb una  bon desnivell , però el paissatge que ens envolta ens té ben entretinguts. Rodejat per les Jorasses, les Courtes, la Dent del Gegant ... quina emoció!! Parem a fer un mos per contemplar tanta muntanya i monument de la natura.

quin espectacle!

         I continuem fins arribar al refugi. Hem trigat unes 3 hores. 
Molt autèntic, senzill i petit , un refugi de muntanya,  vaja. La noia, “la guardiana” molt amable i atenta ens tracta molt bé.  Ens instalem, fem el te de rigor,  hidratar-nos, beure, hidratar-nos . Hem fet la aprox  amb molta calor hem quedar ben eixuts.
Fem el sopar, només hem reservat per dormir i hem pujat el menjar per aquest dies. Es pot cuinar a dintre, fet que no sol està permès en molts  refus (bé, en aquests que semblen hotels i si no t’hi deixes els calés no tens dret a res). I a dormir que demà toca escalar!

Arribant al refu, per cert molt "cuco"

    Pel que fa info i ressenyes:
  - en el mateix refu hi ha fotòpies que es poden utilitzar (i tornar-les )
  - aquesta guia  de Piola:




Que vam escalar:

1º Punta de Nantillons . Via “Guy Anne” 400m 6b
Aprox curta i evident ,  cal piolet i grampons ja que hem de trepitjar neu per arribar a peu de via.
Com moltes de les vies de la zona , és obra de Piola, i una grandíssima línia. La bavaresa del 2º llarg i la fissura del 3º  són els llargs estelars, i els més exigents. La resta , perd una mica d’intensiat però cada tirarda té alguna apretadeta.  Hi ha alguna
 moment que abonadonem les fissures per anar per palca i uf! Cal posar-s' hi bé…  Bona via ,roca bona  placa, fissura, diedres té de tot una mica amb un cim  espectacualr i preciós. I  les viste descomunals.
Es baixa rapelant la mateixa via, això ja no mola tant, hi ha llargs agegutst amb blocs i vam tenir mala pata, s’ens van enganxar les cordes tres vegades.
D’horari vam estar unes 6h vam anar bastant  per feina, ens hi posavem a quarts de nou . El que vam fer més lentament va ser rapelar, cal fer rapels curts . Material aliens, tascons i dos jocs de camalosts del 0,25 al 2 , un #3.

El 3º llarg, una fissureta ben picantona!!

Anem progressant per plaques i fissures 

Ja hem acabat!!


   
         L'endemà vam fer : Tour Rouge . Via “Le Marchand du sable” 300m. 6a+ 

     Una altra clàssica de la zona. Preciosa, una línia amb alguns llargs boníssims , que acaba en la punta de la Tour Rouge. Poca caminada per arribar-hi , si calen piolets i grampons. El més delicat de la via és el primer pas, hi ha uns quants espits amb cordinos , en teoria el primer  cordino  s’hauria de xapar des de terra, però el terra és neu que ha disminuit bastant, i no s’hi arriba bé . Bé el Quim fa una bona apretada de des micro-regeles, una pujada de peus  in extremis i arriba el cordino …jo crec que no hauria pogut arrencar de terra…  Aquí vam pujar més tranquilament que el dia abans, fins i tot vam deixar passar unca cordada de marsellesos, que habien de marxar d’hora per agafar el tren de tornada. Va estar bé, en les reunions cada u feia recomanacions de les seves escoles locals i vam estar ben entretinguts fins que els va arribar l’hora que s’havien posat de tope i van baixar, bona gent. Tan bona que ens van  deixar un parell de birres pagada  en el refu, van estar molt agraïts que els  haguessim  deixat  passar. Continuant  amb la via,  molt bona i molt recomanable! Material sempre portem aliens, tascons i dos jocs de camalots del 0.5 al 2 i un #3.  Horari no sé vam anar molt tranquils, amb els francesos.  Vam començar la via a quarts de 9 i a les 5 arribàvem al refu.Es baixa rapelant,  aquests rapels són més nets  que a Gui Anne, més verticals i directes no sen’s va enganxar la corda enlloc. El que si ens va enganxar va ser una bona tempesta, ens els dos útlims ràpels i al tornar al refu,  vam arribar ben xops. El que és més empipador és que se’ns va mullar el material i en el refugi hi havíem deixat unes bosses de plàstica per possar-ho dins en cas de pluja…


arribant a la Tour Rouge i trepitjant una miiiica de neu!

Brutal bavaresa

Un diedre preciòs










A dalt la Tour Rouge



Avall que comença a ploure... i va  caure una bona tempesta!

Ens va fer molta il·lusió quan la noia del refu ens porta les birres de part dels Marsellesos, detalls com aquest t'alegren el dia!

      Per acabar:  Tour Verte. Via “La Piege”
Maca ,maca. Potser la més popular i repetida de la zona. I és que es troba a 5’ del refugi, no és gaire llarga i és d’una qualitat excepcional, fissura de la bona.Se  sol fer si s’ arriba d’hora el dia de l’aprox o (com va ser el nostre cas) una matinal abans de tirar avall.       De bon matí ja està al sol, ens va anar bé per eixugar el material  i entrar en calor, (pel Quim massa). A més a més en el 1º llarg ja escalfes bé amb una fissura de mans cada cop més ampla on acabes encastant  l’avantbraç. Tots els llargs són bons, verticals i  es poden protegir molt bé. El cim ,una aresta fina i  aèria on vam gaudir  de la comapnyia dels corbs quan vam treure  4 fruits secs abans de baixar.
Horari unes dues hores i mitja, material tascons, aliens , 2 jocs de cams del 0,5 al 3

La Tour Verte



 

 





I així vam estar uns dies coneixent la zona d’Envers des Aiguilles, un petit paradís de granit i molt autèntic. I , com sempre hem ampliat la nostra llista de vies, agulles i parets per escalar. Repetirem.