15/6/17

L'ESCALADA A NOVA ZELANDA

   Nova Zelanda és un extraordinari país amb una gran natura i paissatges impressionants, peró no és un destí per embriagar-se de vies i escalades espectaculars. Tot i això, per la  Illa Sud hi ha alguns sector que estan prou bé per  tocar roca diferent. Petites zones per estar-hi un parell de dies  i de passada conèixer els seus voltants que sempre són increïbles. 
En total teníem un 28 dies  per estar a Nova Zelanda , i la veritat és que vam escalar poc. Per què ? Doncs vam haver d’escollir entre escalar (en sectors discrets) o veure el país. I evidentment ens vam decantar per aquesta última. És un destí per descobrir paratges, voltar ,caminar , contemplar  i l’escalada queda en segon pla. Però si val la pena  fer parades i conèixer alguns sectorets. 
Molta informació online  la podem trobar  a :http://www.climb.co.nz 
     La guia,  que es va comprar el Sergi ja fa uns anys  era aquesta:



Wanaka
El llac Wanaka es troba envoltat de turons d’un verd intens i brillant que fan una composició paissatgística preciosa.  De fet és un dels racons que més ens va agradar . Un indret de postal  que no et canses mai de contemplar.
Vam escalar un dia en les roques que hi ha escampades per  la  en la vall  s’enifla des  de Wanaka cap a les muntanyes. Feia molta calor i vam haver de buscar línies a l'ombra.
  Escalada més aviat plaquera i tècnica.  Una zona per visitar un  parell o 3 dies. 







Al Roc no li molestava el sol estava massa concentrat en escalar ..i molt bé que ho va fer!



Arriba el sol i marxem!!

Val la pena caminar per l’indret, nosaltres vam fer una agradable i molt panoràmica  excursió fins a Diamond Lake. Preciòs. L’inici d’aquesta caminada es troba en una area per dormir furgos o autocaravanes on hi vam fer un parell de nits. 


Diamond Lake a primera hora del matí

Mirador al Wanaka  en la caminada al Diamond Lake


Wye Creeck
Un sector molt  amagat en una preciosa vall  a prop de la ciutat de Queenstown.
Vam anar a última hora de la tarda , perquè durant el dia va fer molta calor, i vam aprofitar per ver un tomb per  la ciutat.  Una ciutat ben  bonica, tranquila que  convida a voltar pel seu centre i el port del llac  Waikatipu 
El sectors ens van semblar xulos, vies variades i  roca curiosa. Només hi vam escalar aquella tarda però la zona creiem que  dóna per un parell de dies. 
Aquí vam dormir en una raconda molt xula arran de platgeta del llac, no gaire lluny de la ciutat però ens van assegurar que allà no hi havia problema per fer nit, i el cert és que vam estar la mar de tranquils. 
Pel que fa al tema dormir,  degut al gran increment del turisme en furgonetes, autorcaravanes i cotxes equipats s’ha posat molt severs i no es pot dormir a qualsevol lloc.  El millor és fer nit en alguna zona habilitada o poden  arribar a  caure multes de fins a 300 $


Babylon

Aquestes parets es troben al sud de la Illa, a la regió del Fiords, són uns dels sectors que congreguen les vies més dificils de la illa. 
Està format per  dues franjes, Babylon la part baixa i Litle Babylon més amunt . Aquest últim és el que ens van recomanar i semblava el més interssant. Però no hi vam poder anar, l’aprox. transcorre  entre arbres,  arrels i molt selvàtica (climbing trees és com ens ho describien )  i una forta pluja ens va fer desistir  i quedar-nos al Babylon, amb un accés menys complicat.  I si, està bé , però res de l’altre món. Vies més aviat difícils , tacte una mica patinós (també influia que aquell dia plovia), Acceptable. Creiem que el bo bo és el Litle Babylon però… No va poder ser.
Això sí , la zona on es troba, Fiorland  és un racó de pel·lícula.



el Sergi deixant-se la pell en les humides regletes


la banda més agejuda a on vam escalfar

Tornant cap al cotxe en condicions de pluja
     Takaka
Takaka és una localitat coneguda   per la seva peculiar població que porta un estil de vida una mica alternatiu  o hippie.
Un lloc agradable i tranquil.  En el poble s’hi troben un parell de zona d’acampada gratuïtes, i per tant és facil estar-s´hi i arribar al les parets. A més a més es troba molt a la vora del  Abel Tasman National Park, un indret preciós.  O sigui que és el destí bastant complert , bones vies, un poble tranquil i curiós,  i uns entorn de costa  i bosc  molt bonic. Els sectors es troben en la carretera que va del poble a la costa.

Aquí hi vam estar un parell de dies ,  és la principal i més popular  zona d’escalada esportiva del país..Ofereix un bon repertori de bones  vies i dificultats.  En conjunt una parada recomanable, per l’escalada, per l’entorn i la facilitat.

Imatges del poble de Takaka

Aproximació agradable i tropical

Un bon repertori de "plans i romos" que ens fan posar les piles ben aviat


Una bona combinació de regletes i "xorreres"


I pel que fa a l’escalada en la Illa Sud acabo amb un parell de sectors de bloc, hi vam anar perquè ens veníen de passada i vam estar unes horetes peró no creiem que siguin visita oblidaga.
Castle  Hill, si  Nova Zeland té un lloc amb renom és Castle Hill,  però a nosaltres ens va semblar que no mereix la fama que se li dóna , i no val  gaier la pena. Com sempre és una raconada preciosa, però el bloc deixa molt a desitjar, no ens va  agradar, si algú té pensat anar a NZ per blocar, crec  s’endurà una decepció.


El lloc era ben maco!!!
Moltes roques però poques línies

Aprofitem que arriba la fresca de la tarda per enfilar-nos una mica


I l'altra zona és Elephant Rocks el lloc és molt bucòlic però per fer bloc tres quarts del mateix que a Castle. No és res especial. Ara bé, tot i que no són visita obligada, si passeu per davant feu una parada, ni que sigui per gaudir del paissatge.

El lloc...Espectacular!!

Ja que hi som...alguna cosa farem no?

Els bens, omnipresents en tota la illa, i aquí no podien faltar.

I fins aquí el llistat de sectors de la Illa Sud. També vam estar uns dies per la Illa Nord , teníem destinats  dos dies per escalar  però ens va ploure i no ens vam esperar, part tant no vam poder tastar la roca d’aquesta part del país. Vam preferir continuar fent quilòmetres i conèixer  llocs nous.  
Les zones on volíem escaar eren Whanganui Bay al llac Tapuo. La vam anar a veure, hi hauríem escalar un dia però la pluja ens va  fer fugir. El lloc és molt autènctic doncs ses tracta d’unes parets a la vora del Llac Tapuo on  hi ha una comunutia de pescador maorís . Però per escalar no ens va semblar gaire motivant. 
I l’altre zona on volíem anar era a  Froggat Edge, però ni ens vam acostar a peu de via , plovia molt i vam passar de llarg. Per tant no podem opinar.


I aquest va ser el nostre Rock Trip per Nova Zelanda , fanàtic poc, però amb uns paissatges de pel·lícula. 

17/4/17

Info bàsica per anar a Nova Zelanda

      Aquest país isolat a l’altra punta de móns ens ha robat el cor , no per la seva escalada  sinó pels seus majestuosos paissatges, la seva immensitat, els color… De pel·lícula …no cal dir-ho.  
Espero que si algun dia decidiu viatjar cap aques tros de terra us serveixi aquest post per encarrilar-ho una mica.  El que ens hem adonat que per algunes activitats cal reservar amb molta antelació. 

Avió
La visita a NZ va inclosa en un viatge a Austràilia. Vam comprar bitllet a Sidney  anar i tornar. A part, vam comprar dos bitllets més , els de Nova Zelanda  : 
-Sidney a Christchurch( Illa Sud)  i  
-Auckland (Illa Nord) a  Sidney. 
El fet d’arribar a NZ per una ciutat i  tornar per una altra no era més car que comprar anar i tornar al mateix punt. I vam tornar des de Auckland perquè el recorregut clàssic sol ser de Sud a Nord (o al revés) i d’aquesta manera no hauríem repetir la quilometrada fins a Christchurch. 
A més a més, fent el viatge en una sola direcció només cal agafar  el ferri per canviar d’illa (de sud a nord ) una vegada, i ens va costar 200 € (els dos bitlltets i el cotxe).
Tot ho vam fer  bitllets per separat ,ja que mirant l’opció de "multidestino"  ens surti més car.  I ja ens va sortir car , perquè no vam poder comparar bitllets poques setmanes abans  de marxar. I els preus s’havie encarit una mica dels que havíem vist mesos abans. 

Pels de Nova Zelanda el que em va anar millor va se edreams, ja que abans de fer totes les mogudes de donar dades  especifica si en el preu inclou una maleta a facturar i quin pes. En altres comparadors només surt   el preu i no aclareix l’assumpte d’equipatge fins que no ho has fet els tràmits de donar dades.  Evidentment les primeres opcions més econòmiques solien ser  només amb bossa de mà i al final et feien saber els preus  per  si volies facturar  i et cobraven un dineral per factuar un bulto. 
Pel que fa al pes de la maleta els vol a Sidney permet un “bulto” de 32 kg , però els vols de NZ a Austràlia el pes permès eren 23kg. A l’aeroport d’Auckland ens vam pesar les boses de mà que les portàvem  a “petar” , vam treure un parell de llibres que ens els vam quedar a la mà i al marxar els vam tornar a posar a dins. 
A Sidney vam volar amb Qatar i Emirates, un servei super atent i uns avions moderníssims. Amples, pantalla grani molt còmodes. I és que el de Doha a Sidney durava 15 hores!! De fet aquest ha sigut un trajecte etern, vam sortir de Barcelona el 14 de febrer i vam arribar a Nova Zelanda el 16!

Escala a Qatar
       Al aeroport de Sidney  havíem de fer una nit per agafar l’endemà el vol cap Christrchurch. Però ups! Resulta que a la nit el tanquen, (Si!  l’aeroport de Sidney de nit està tancat!!) ens vam quedar de pedra, però deixen un petit rebedor obert  per la part que entra a l’estació i allà s’hi pot dormir. 

 Aeroport de Sidney per fi surt el sol...

I el dia 16 al migida aterrem a Christchurch amb la gran alegria de trobar-nos amb el Sergi el Betlem ,el Roc i l’Elba, que guai!!

Primer a sopar a Nova Zelanda i amb gran companyia!!

Una de les primeres coses que fem és comprar una targeta telefonica, entre 30 i 50 € es pot trobr targetes entre 1gb i 3gb amb trucades a NZ . 

Lloguer de cotxe

Uf uf !! Aquesta part ha estat la que més ens ha disparat el pressupost. Nova Zelanda  és un país car i trobar lloguers econòmics no és fàcil. Sobretot  el febrer que és  temporada alta. NZ s’ha convertit  en un destí clàssic per recòrrer amb furgo i autocaravana. Per tant hi ha una amplia oferta d’aquest tipus de vehicles. Vam decidir llogar un  monovolum equipat. Vol dir una fusta  i matalàs a darrera per dormir  i la part de sota per posar paquets. El lloguer incloïa: cuberteria, pots, olles, fogonet, nòrdic , coixins, fundes, tovalloles i una guia de la Lonely.  Era un equipament senzill, n’hi ha demés elaborats amb calaixos i armariets… 
Evidentem surt una mica més car que si lloguessim un cotxe petit però , fent comptes , resulta millor anar així i dormir en arees d’acampada (que n’hi ha moltes de gratuites) que no anar amb un cotxet buscant  i pagant allotjament. Era el vehicle més  econòmic d’aquest tipus que vam trobar,  de fet hi ha unes autocaravanes espectaculars amb uns preus  més espectaculars encara. Ho vam fer a traves de Vroom Vroom un buscador  de cotxes i de campers.  L’empresa va ser Nomads, petita no tan gran com una Jucy  o Trift . De fet a Cristchurh  no tenia ni oficina i vam quedar en una mena de taller, tot semblava bastant "cutre", però no, el cotxe era un Monovolum Toyota del 2000 que ens va anar de meravella i l’atenció per part del personal molt correcta. 
L’últim dia a Auckland ens van posar una multa per que les enganxines identificatives del vidre no es veien bé (de fet així és com ens el van entregar). Vam parlar amb l’encarregat i ens va dir que ell se'n ocuparia  de tot i que no patissim. Sí, vam quedar satifets  amb el servei de Nomands, tot i que no era pas barat. 

El senyor de la companyia fent les explicacions pertinents pel manteniment del cotxe

la nostra caseta per voltar per NZ, el llit dalt i a sota els paquets

Pel que fa a combustible  vam quedar glaçats amb el preu de la benzina, per la illla Sud sortia a 2,05 $ el litre , en canvi la Nord a 1 ,80 $

Una de les despeses més grans del viatge, el transport 

Quant a mapes, no en vam comprar cap, amb la guia turística i els que et proporcionen a les oficines d’info  turística en vam tenir prou (i sant google és clar). Ens va anar molt bé uns mapes generals  de cada illa que són de AA Maps , gratuits i es troben a l’aeroport  o oficines de turisme.

        Vam tramitar el Carnet Internacional però no ens el van demanar enlloc. Les companyies de lloguer no els fa falta  Però val la pena portar-lo ja que representa que és una traducció del espanyol per si et para la policia. 


On dormir:
 
Per  mouren’s vam utilitzat dues aplicacions, “Wikicamp” “Campermate“. Un gran invent, per  la cerca de  llocs per fer nit , dutxes, fonts, pic nics… Tant de franc com pagant. 
Buscàvem llocs tipus “campgrounds”, àrees bàsiques on s’hi pot pernoctar però amb serveis mínis com WC o aigua i que solen ser gratuïtes.

Però ens vam trobar amb un problema, i és que en moltes d’aquesta punts de pernocta  hi havia  el cartellet de “only self contari”. Aixó vol  dir per furgos o cotxes amb dipòsit  per aigues. I les que ho tenen  porten una enganxina  homologada  a fora que ho verifica. I no era el nostre cas. Això ens dificultava  una mica buscar lloc per dormir. Ja que si no et “self contained” i fas nit en una campsite per SC  et pot caure una multa de 200 $.
Fins fa uns anys era fàcil moure’s i dormir en qualsevol lloc, però ha patit tal boom que ho han hagut  que regular una mica.  Ens van avisar que anessim en compte i millor dormir a on ens estava permès i  més o menys o vam fer. Cal vigilar a les zones properes a les ciutats, allà sí que multen. 

En una zona per pernoctar  a prop del poble de Dunedin

  L'antiga estació de Lumsden, un altre punt de pernocta.
   

      Pel que fa a compres, el nivell de vida és elevat , preus cars. Nosaltres anàvem al super  i allà carregàvem amb el més bàsic, capricis pocs…El Cowntdown, és un dels que ens va semblar més barat . i el Newworld també però cal demanar la targeta de descompte.

Primera gran compra de provisions , gran de quantitat i de preu!!!

  Hem estat un total de 28 dies, i ens han quedat moltes coses per fer, hem fet molts qms. la Illa Sud vam fer 3900 qms i en la Nord 3000 més . És còmode moure’si fer i tirades llargues, hi ha moltes arees de descans i  zones de picnic molt ben mantingudes. 

parada a Lake Tekapu, un altre bon lloc on es podia dormir

un altre pic-nic  ben panoràmic al llac Pukaki

           I fins aquí les quatre coses de com arribar o moure's per Nova Zelanda . 

 en les pròximes entrades fotos i info del que vam fer i veure…que va ser genial...































9/2/17

VIDEO D' ESCALADA A LIMING , XINA 2015





     Amb aquest vídeo  de 4 minutets, volem compartir algunes imatges del viatge a Xina que vam fer el 2015. Ens va encantar l'escalada i el lloc!!! 

      


1/2/17

VALL DE L’ORCO: FISSURES i GRANIT


Para versión en castellano pincha aquí 
Aquesta vall és un regal de roca i fissures de la regió italiana de Piamonte . Per cert, el piamontès és un idioma amb una  sonoritat i vocabulari molt sembalt al caltalà . Era molt fàcil comunicar-se amb la gent de la zona. 
Hi vam estar a finals  d’octubre. Quant a temperatura, vam escalar bé, però ja començava a apretar el fred. Les nits feia molta rasca i s’havia d’escalar al sol. 
Una vall preciosa, aïllada i tranquila.  A unes dues hores de Torino. Nosaltres hi vam arribar des de la vall d’Aosta passant  pel poble de Ivrea. 
Pel que fa al “apalanque” amb la furgo no vam tenir cap problema, qualsevol raconet amagat hi estàvem tranquils.  Ens hauria agradat dormir ben be al costat del llac de Ceresole, però vam trobar alguns cartellsde prohibit autocaravanes…inclús aparcar.  On vam fer més nits va ser en el párquing al final de la carretera just abans del llac
        Tot i així per qui no viatgi en furgoneta hi ha una bona oferta d'allotjament: albergs , hostals, càmping.  Però a ple octubre estava gairebé tot tancat.  

       El dia d'arribada 

Pàrquing on fa fer algunes nit, molt tranquil i panoràmic
 Ia guia vam utilitzar aquesta:


Quant  vies, doncs trobem un bon granit que esn oferirà fissures, plaques , una bona varietat tant en via llarga com en vies d’un llarg. I gairebé tot auto-protecció. Mola anar ben assortit de friends, per poder-nos enfilar amb tranquil·litat  per les parets de la zona. 
       Que vam fer :
PARET DEL SERGENT:
“Fessura de la dezesperazione” 6b 90 m 
Una joia, flanqueig d’offwidht, el nom ja ho diu tot. Desesperant però boníssima!!  Això sí,cal ser bastant amant d’aquest tipus d’escalada ja que és molt peculiar.
El primer llarg és molt curiós , anar flanquejant i progressant amb cama dreta dins la fissura  i esquerra fora.
El seguent un 6b intens i una mica expo, el Quim sua la cansalada però se’l curra  molt i molt bé!!
I acabaem amb una xemeneia ( de les de la meva mida i axfisiant pel Quim )..però que bona!!
I rapelem . 
De material vam utilitar : dos del #6, 1 del #5 , dos del #4 i un # 1 que es pot colocar al principi del primer llarg. No cal res més , tot és moooolt ample



1º llarg...bonsíssim!!
una cama dins i un fora...

2º tirada, "la xunga"

3º llarg una xemeneia - ofwithd de les bones!!

En tocar al peus a terra ja ens queia la bava contemplant “Incastromania”  6a+, un llarg de fissura espectacular , potser el més clàssic de lal paret …i de la zona.  Som-hi doncs! I quina línia ! Encastrament perfecte,  mida perfecta de mà…d’aquelles de passar-ho bé. Molt i molt recomanable. 
De  material  camalots; un parell de 0.75, tres del 1 i tres del 2

Quina línia!!

gestionant el material...

I  després de tant  “ empotre “per activar el dits vam acabar el dia  escalant una via a la Lost Arrow amb bolts. Un 7a+  molt estètic i exigent  “L’heroe dei dui Mondi”
Acabant la jornada...

PARET DEL CAPORAL

La paret del Caporal
“Via Orecchio dei Pachiderma”  6b
Continuem amb una altra gran clàssica, que quasi ratlla la perfecció. És un segon llarg, preciós de fissura-llastra en diagonal , perfecte. Cal portar camalots de #2 del #3 i un 3,5 Vam entrar per la “Via dei Camini” un 6a de xemeneia una mica rarota .

Llarg de xemeneia per arribar a l' Orechio..


Gran línia!!!

un dels llargs que vam fer després


Una vegada vam arribar a la R de l’Orecchi ens vam quedar entretenint-nos  per la paret fent alguns llargs de dalt, va ser curió i divertit.



Un altre dia vam anar a fer “Diedro Nachez” 6b 160.
Es tracta d’un marcat i estètic diedre a la part esquerra de la paret, bo , bo.
El 2º i 3º llarg estaven molls i vam passar pels llargs  inicials de la “Tomahawk dance” un 6c i un 7a+ ben posats però preciosos. Un cop passat el tram moll ens quedem encaixonats en els diedres, i flipant amb l'ambient i l'escalada.Via semi-equipda amb algun clau , sobretot els passos difiícls i la resta es protegeix bé. Camalots del 0,5 al 3,5. Es baixa en 3 ràpels de 50m i pel que fa a horaris, vam començar a les 11 i a les 4 tornavem a estar a peu de via. 
Excel·lent ruta, molt recomanable.


 Esperò de la "Tomahawl..." bo i rebotós!!


Quin diedre!!


molt ambient!!


final de via , rapelem!

I  pel que fa a sectors de vies d’un llarg , vam anar al Dado, un mur molt característeic que es veu de del poble. Totes les vies que vam fer eren 5 estrelles. 




En una de les cares del Dado




El Quim a la clàssica i exigent Sitting Bull...gran encandene!!



Al costat de la "SItting.." hi havia aquesta línia que no sortia a la guia, i era ben bona!!!


Jugant a al bloc de Kosterlitz, (el matalàs ja va inclòs en el boulder)

        I ja està, ens ha semblat un lloc fantàstic, amb fissures realment bones i uns paissatges impressionants.