19/2/20

ALADAGLAR 3º PART: QUE FÈIEM QUAN NO ESCALÀVEM


De fet Aladagalr és un racó aïllat, perdut i molt rural (racons així ja ens agraden) al centre de Turquia,  i  a banda de voltar per les muntanyes poca cosa més es podia fer. 

Tot i això la regió de la Capadocia es troba a uns 70 quilòmetres i hi vam anara a passar un dia.
Però abans d’arribar a Capadocia  vam parar a veure el monestir de “Gümusler” i ens va semblar molt curiós. És una construcció petita però ben preservada. Un monestir bizantí amb laberíntiques estances i passadissos excavats a la pedra. I uns frescos que encara estàn en molt bon estat. 

















 Fent quilòmetres...  

I quan vam arribar a la regió de la  Capadocia,  quina patacada! Com ha canviat ! Ja fa anys hi havíem estat i ens va semblar un lloc molt màgic especial. Les xemeneies de roca, les cases dins la roca…Tot era molt únic.

I continua igual d’ espectacular i preciós,  però molt, molt massificat explotat i manipulat. Ha perdut tot el seu encant. Miris on miris hi ha busos, grups de gent, quads posant-se per tot arreu a tot drap sense respectar res…Ens va envair una gran pena de poder comprovar com ens carreguem el món i tot el que la natura ens regala. No crec que hi tornem, tot i així pel qui no  hi hagi estat, prescindint una mica de tot el muntatge i massificació  que hi ha al seu voltant, és un lloc que val la pena visitar. Aquí deixo l’enllaç a les entrades que vaig fer el primer cop que hi vam estar. http://laliquim.blogspot.com/2010/05/capadocia-1.html
http://laliquim.blogspot.com/2010/05/capadocia-2.html

Com que la primera visita que vam fer a Capadocia vam anar a la ciutat subterrània de Derinkuyu i ens va semblar espectacular i interesantíssima Aquesta vegada vam visitar la ciutat subterrània de Kaymakly, i quin “agobio”!  Allò és una maquina de fer diners i no tenen cap mena de miramen  en fer encabir gent i més gent per les cavernes. Seria un lloc preciós i una visita molt ineressant  ja  que vam poder baixar 3 o 4 plantes avall, però ho han petat de gent i arriba a ser claustrofòbic. Aviat ho tenim vist, és una llàstima. Ja que aquest laberint d’ habitacles i estances  excavats a la roca és molt peculiar.  


Un petit moment que ens vam allunyar de la multitut...


En el mateix poble vam trobar un bon lloc per dinar "pide"




 


Anem fent quilòmetres passant grans camps de carbasses  , hi ha una parella d’avis que trien les pipes . Ens parem, l’home parla francès i ens explica que d’aquestes carbasses només n’aprofiten les pipes. I la resta  per alimentar al bestiar. Estem una estona amb ells , són encantadors. 

 Boncia estampa del camp de Carbasses

Xerrant amb la  parella d'avis que triaven les pipes de carbassa

     Passant pel poble de Mustafa Pas, hi ha una família bullint un líquid en unes grans olles. També parem, hem pogut comprobar que sempre som benvinguts i no els importa donar-te conversa.
El noi “xapurreja” anglès, i ens explica fan una mena de suc de raïm amb sucre , ens aclara que no es vi que ja que són musulmans.   Ens el deixen tastar , una beguda dolcíssima.
Aquests són moments que sempre recordes, la gent , el tracte humà i quan hi ha bona sintonia entre les persones. 

 En aquesta imatge la senyora filtra el líquid amb un mocador

       I arribem a Guruk, s’acabat la tranquil·litat, quin caos! Aconseguim un mapa i cap a Goreme. 
Recordàvem un poble petit i tranquil, i no, ara s’ha convertit en una població amb una grandiosa oferta hotelera i turística. 
Passem pel “Museu al aire lliure” està a petar de gent, no entrem
Anem a voltar amb el cotxe. Vall de les fades , la Vall Blanca  Realment és un paisatge únic i espectacular.

Increibles vistes de la Vall Blanca




Una altra visita que ens va semblar interessant va ser la ciutat d’ Adana. Hi vam estar un dia abans d’agafar el vol de tornada . 

Vam arribar a Adana pel matí, aquesta vegada vam tornar per l’autorpisata. Vam anar directametn al Ibis on faríem nit.(26€ una habitació doble). Vam deixar les motxilles i a voltar.
A banda de saborejar els seus famosos kebabs,  fer una agradable i llarga passejada per veure aquesta bonica ciutatl 

Passem el Pont de Pedra, que ens va oferir unes vistes precioses de la mesquita.
Visitem la Mesquita, un edifici impressionant i imponent com la majoria de construccions religioses. 

 La mesquita d' Adana

 Just darrere la mesquita vam trobar un bar molt familiar on vam poder assaborir els famosos kebabs d’Adana. Boníssim i baratíssim.



    Següent parada a la Mesquita Antiga , molt més austera i senzilla que la gran. Fem un  tomb pels voltants




Arribema a la Torre del Rellotge i ens endinsem en el Bazar. Un mercat espectacular on cada carrer s’hi concentren  botigues de la mateixa mena. Un carrer amb botigues de roba, un altre amb fusta, un  d’armeries, l’altre de joieries…Tot molt autèntic i pintoresc.



 
       Acabem el dia al Downtown, el centre ple de botigues i gent amunt i avall.  Per sopar ens havien recomanat “Bibicier” però en arribar-hi no ens va fer el pes. Era molt gran i molt turístic,un lloc d’aquells que sembla massa “maco” .
Just davant hi ha un petit loca que fan pides  per emportar i hi ha quatre taules , allà ens quedem i passem una bona estona fent-nos entendre i rient amb la familia i els nanos del bar. 
I així vam acabar aquest viatge, amb un gran  grapat de bons records, pels paisatges, les muntanyes i la gent que sempre ha sigut molt encantadora i amable.



10/2/20

ESCALADA ALADAGLAR 3º PART: ESPORTIVA I ASCENSIÓ AL DEMIRKAZIK 3.756m


La veritat  és que les vies esportives de l' Aladaglar ens van sorprendre molt gratament. 
       No  creiem que sigui un destí per fer escalada esportiva exclusivament,  però totes les vies que vam escalar ens van agradar molt. 
De fet, hi ha diverses zones  però la única que val la pena  és el “Kazik Ali”. Un barranc preciós de  conglomerat que ens oferirà bones vies entre foradets  i còdols. L’indret és espectacular, amb un accés curt i fàcil,  i amb orientacions variades. 


Pàrquing per anar al Kazik, això si que és aparcar  en el no res..

Uf quanta roca!!

     A dins el barranc hi ha diversos  sectors, els més destacables són : 
Sarkaç una petita muralla desplomada amb vies entre 7a i 7c+ molt molt bones, forats, passos llargs i escalada física. 

El Sarkaç petit però amb vies de gran qualitat



Baixant del desplom amb el barranc al fons


Dergah, una muralla de 6bs i 7as també molt xula. Vies llargues de forats  i de pura pila.  Molt bones totes.



Plaques foradedes i interminables, ideal per fer metres i gaudir de la "pileta"

Anem fent pila !!


Carnival, paret de sisens llargs i pilosos, bona per escalfar.  
Carnival i els seus sisens

Kallar Vadisi és un sector curiós. Ens va semblar una barreja entre Riglos i Montserrat.  El conglomerat aquí es presenta més delicat, més taronjós (Riglero) i de còdols petits, la tónica en l’escalada  és de més verticalitat i tècnica (montserratina)  Des del peu de via les  línies no  semblaven gaire bones , però al escalar-les ens van semblar excel·lents.

Navegant per entre "boletes i foradets diminuts"

La roca es veia ben fragil, però no. Era prou bona!


Aquest són els tres murs del Kazik Ali  on vam escalar i ens van agradar. La resta no hi vam anar. Bé si, vam anar a treure el cap al sector Podyium,on  ens pensàvem que trobaríem un bon desplom i bones línies, però res de res.Un sector una mica deixat, amb forats bruts de molsa i que no convidava gens enfilar-s'hi. Tal com vam arribar a peu de via , vam marxar. 

Contemplant el "Podyum"  i no sabent per on pujar....
     Tot i que a part del Kazik Ali hi ha algunes zones més, no creiem que siguin de visita obligada. Bé que no molen gaire , vaja. 

Vam anar a Pinarbasi Canyon i uf! Una mica justet. Un barranc estret i curiós   però una mica tètric i les vies no tenien gaire bona pinta. Tot plegat una mica deixat. Vam fer uns 6bs de fisura,  (que per cert la roca punxava moltíssim) ja que estàvem allí. Però no hi vam tornar  ni creiem que valgui gaire la pena. 

Pinarbasi Canyon


Quin mal qeu feia aquesta roca!!!









     I per acabar amb el sectors d'esportiva només dir que a l'entrada de  Cimbar Valley hi ha algunes vies  al principi de la vall, hi vam anar i veient la pinta que feien no vam ni escalar. Plaques rares arran de camí que la veritat no venia gens de gust posar-s’hi. 
        Així doncs que tots els dies que vam fer esportiva va ser a Kazik Ali que és bo i l’únic que val la pena. I de fet és a l’unic lloc on escalàven la parella del càmping. La resta no  ens van semblar que tinguessin gaire qualiat. 
 
      Pujada al cim DEMIRKAZIK 3.756

Una ascensió a un cim pedregós, entre roques, paisatge àrid i espectacular que ens va encantar i  deixar amb molt bon gust de boca. Una bona caminada per un  terreny molt variat i entretingut entre valls, engorjtas, tarteres, plaques i  arestes. 
Hi vam anar per recomanació del Recep, ens va explicar que era molt panoràmic i al final unes trepadetes divertides. 
Deixem el cotxe passat una mica abans que acabi la pista, ja que està impracticable, passat el Kayacik Camp i  a les 7 del matí ens posem en marxa. 


La piramide central és esl Demirkazik amb les primeres llums del dia

L’inici recorre una vall ampla, que es transforma en un estètic i estret engorjat que ens farà arribar al peu d’una “agònica “ tartera des d’on arribarem al coll.  


Primera part a l'ombra per un canó que poc a poc s'anirà enxamplant


Arribem a la vall de roques i roques que ens fa anar a buscar la tartera

I tarteram amunt...Una mica agònic....


S'acaba la tartera i arribarem al coll

          L’alçada ens deixa contemplar un paisatge preciós de muntanyes rocoses i escarpades . Ens posem al peu de la placa somital i amunt!  Són uns 300 de trepada agradable per bona roca. Seguint sempre els punts febles de la roca , buscant algunes esquereds o fent travessies. Anirem trobant alguns claus i spits però  no els seguim ja que són per rapelar  i no fan un traçat  lògic Aquesta placa es pot fer encordat o no. Nosaltres no vam pujar les cordes. Són trepades molt fàcils  (si estàs acostumat a escalar)


      



Navegant en un mar de roca


        
      En acabar la placa ens plantem a una ampla i preciosa  aresta que  porta al cim. Fotos i una estona de contemplació gaudint del paisatge i un clima tan perfecte. Solet i temperatura agradable.







    



La baixada la vam fer pel mateix recorregut i bastant més ràpida que  la pujada. Les tarteres són divertides i es  baixen aviat. Pujant vam estar 4h45 i baixant no va arribar a tres  hores.

Per info una mica més detallada aquí  deixo l’enllaç al meu wikilok:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/demirkazik-3756m-aladaglar-turquia-42156508

I acabo la crònica d’escalada i muntanyes de l’Adaglar. 

I aquí podeu consultar  l’entrada de vies llargues  a Aladaglar que vaig fer en l'anterior post:

http://laliquim.blogspot.com/2020/01/escalada-aladaglar-2-part-entre-parets.html

L'ALADAGLAR,  un lloc especial , que ens va agradar el seu conjunt, la gent, els paissatges, algunes vies. Però no crec que hi fem una segona visita.