10/7/19

VISITANT EL SUD D’ITÀLIA . CAMPANIA, BASILICATA Y PUGLIA




      Com sempre diem l’escalada és el motiu per viatjar, i a la vegada ens agrada conèixer i  tombar pel territori  on passem dies de cara a la paret. Aquesta vegada mentre descobríem parets i sector pel sud italià ,hem recorregut les regions de Campania , Basilicata i Puglia. Un territori preciós tant la costa com l’interior amb uns pobles molt pintorescs i únics,  sobretot per la banda de Puglia.
I on vam anar?  Doncs aquí:

     Pompeia
      Un tresor històric que es mereix una visita encara que no se sigui un entès en matèria històrica i arqueològica com és el nostre cas.
Per arribar-hi ho vam fer en tren des del poble de Meta, allà s’agafa el Circumsvesuvià i cal baixar a l’estació Pompeia Scavi (no a Pompeia).
És sorprenent voltar per aquesta mena de ciutat antiga , i com s’han preservat les ruines que havien quedat enterrades per la lava (l’any 79 dc!). Carrers empedrats, csses, edificis, frescos en les parets  han estat desenterrats i encara en van trobant més. 












Una imatge que impacte una mica...


      El Vesuvi
       Aquesta muntanya volcànica segons sembla és la única activa en l’Europa Continental, tot i així els  baixos estan habitats sense cap mena de temor  a alguna possible erupció.
És una excursió  agradable i força popular  (bastant turística ),  nosaltres hi vam anar a primera hora ( obren a les  9 ) i casi que vam pujar sols, al baixar si que ja vam trobar més tràfic de gent. Un camí perfectament arreglat en poca estona ens deixa arribar a dalt el cràter d’on podrem veure aquest històric i emblematic volcà. Ens hauria agradat donar la volta però esta tancat.  Vam estar una bona estona per dalt contemplant els colors, algunes fumaroles i aquet paisatge tan bonic i singular.
Entrada 10 € , i al pujar amb moto no vam aparcar davant l’entrada i no vam pagar. Sinó crec que hi ha un pàrquing de pagament una mica més avall d’on surten busos cap a l’entrada.



Un camí apte per a tots els públics ens porta al cràter








Bona panoràmica del golf 

Colors volcànics

     Nàpols
      Després del Vesuvi,  canvi de terç  cap al caos i  la multitud  de  vehicles  d' aquesta ciutat. 
        Entrar-hi va ser una mica estressant  En moto,  jo amb el mòbil (gps) a la mà i passant  les indicacions al Quim (que a sobre  de la moto és el rei, i si veu un forat per colar-se ho fa! i mai es quedarà enrera…) Però tot aquest moviment i velocitat de vehicles desapareix al entrar al cor de la ciutat , allí tot està parat, és un embús general a tots el carres i es triga una bona estona per avançar uns metres. Inclús amb la moto!! 
      Evidentment  Nàpols és una ciuta molt peculiar, amb molta força, caòtica, divertida. Maca?      
      Els afores no, pisos,apartaments, tot molt atapeït i fred…Però el centre  històric ens va agradar, continua  la bogeria de cotxes, motos i gent, façanes velles, carrers adoquinats i abonyegats, tot molt “destartalat”   però amb  molt d’encant.
      Vam veure:
       El Castell de Sant Elmo des d’on es poden contemplar unes grandioses vistes del golf, Vam recòrren el  Lungo Marre fins al Castell d’ Ovolo.  Per dinar vam anar a la famosa pizzeria Michelle, coneguda per mantenir el local i les pizzes tal com fa decàdes. Estava a a petar! Vam encarregar una napolitana i una margerita a endur  i ens les vam menjar a la plaça de la Catedral.
      Vam acabar la visita passejant pels carrers del Centre Històric que tot i ser peatonal hi havia un intens moviment de vehicles. Aquesta va ser el nostre pas per Nàpols, ens va agradar però amb  un dia ja en vam tenir prou. 


Vistes des del Castel de Sant  Elmo




Recorrent el Lungomare

Molta tradició , i molta gent a la pizzeria Michele, val la pena  


      Voltant pel Centre Històric


   

     De camí cap a Bari (on havíem d’agafar el ferri per passar a Albania)  farem parada a les regions de Basilicata i Puglia on vam visitar alguns pobles i paisatges  que ens van semblar fantàstics. Ens va quedar clar que és una zona que no es pot deixar de conèixer.



     Gravina de Matera, aquest és el poble que menys ens va impactar o agradar,  és a prop de  Matera i no ens va semblar tan espectacular com en algun lloc havíem llegit. Vam fer nit a la carretera que passa per fora  el poble amb una bona postal nocturna




Panoramica de Gravina Matera

      Matera
        Quina ciutat tan especial!! Amb molta història i curiositats. La seva peculiaritat  és la xarxa de vivendas (ara ja deshabitades)  excavades en les coves  i baumes que formen aquest territori. Una visita que no ens va deixar indiferents intentant imaginar com era la vida en aquest paratge decades enrera en que la crisi va fer tornar als seus habitants a viure a les coves .  
     Per recòrrer aquesta ciutat és un puja  baixa pels  empinats carrers empedrats tant per la seva part “rocosa” o els “sassi” i per la seva part medieval. 
      Una visita altament recomanable.

Abans de endinsar-nos pel poble el vam contemplar des d'un punt panoràmic (que no recordo el nom..)


Zona de Sassi

Bonica estampa de les cases en la paret



Una panoràmica del poble

      Vall d’Itria:
       Aquest zona és molt coneguda per les construccions “trulli” (trullo en singular). Unes  cases  de pedra seca i sostre cònic exclusives de la regió de Puglia. Vam quedar meravellats amb les cases. No n’havíem vist  mai  enlloc. Molt singulars, i ben conservades. Diuen que quan es deterioren en lloc de restaurar-les les enderroquen i en construeixen un altra,  d’aquí que gairebé totes estiguin en bon estat. A banda de les casetes la zona és preciosa, oliveres platejades i prats infintis que ofereixen una atmòsfera molt especial. 




      

      El poble  d’Alberobello és el màxim representat d’aquestes construccions, i la veritat és que és com estar  passejar per un conte…Es tot tan pintoresc i “cuco"






       Següent parada la fem a  Locorotondo, un poblet que corona un turó, cases blanques, carrerons  tambe de pedra clara…No és espectacular  però ens va semblar molt tranquil i agradable. 
      Un altre poble a veure és Ostuni o  l’ anomenada “ ciutat Blanca pels sesu carrers i edificis blancs i immnaculats. També ens va agradar voltar pels seus carrers laberítincs decorats amb el color blanc. 


      I fins aquí la nostra ruta pel Sud italià 
      Des de Ostuni resseguim la costa fins arribar a Bari, allà comprarem el bitllet de ferri per anar a Durres ( Albània) surt a les 22:00 i el trajecte són 10. 
     En el proper pots Albània  fent quilòmetres  i escalant ben poc perquè els sectors deixaven bastant a desitjar.

3/7/19

Escalada al Sud d'Itàlia. Costa Amalfitana i els voltants.


     Després d’uns dies pel sud de Roma ens traslladem  més avall  per conèixer el territori i l’escalada de la costa Amalfitana. Un tram de costa escarpada i vertiginosa banyada  pel mar Tirrè. Un indret encantadorament caòtic i preciós.  Vam passar uns dies genials escalant i recorrent aquest trosset de terra tan especial i pintoresc.
 En aquest  post us deixo  on vam escalar i en el proper el que vam visitar ,  no només per Amalfi sinó també per les regions veïnes, Puglia, Basilicata..

Ressenyes:


 La mateixa que vam utilitzar per Sperlonga, per Positano i Palinuro:






        I en aquesta hi ha publicat sector deCalabria , Basilicata , Puglia…Vam anar als que marcava com a millors i la veritat és que deixaven bastant a desitjar, per tant no la va aprofitar gaire. 

      Pel que fa a dates, hi vam anar a mitjan de març. Ens van acompanyar unes baixes temperatures poc normals per època  (fins i tot un vespre es van enfarirnar les paret)s i vam gaudir de condicions perfectes per escalar al solet.

     Per dormir o “apalanque” amb la furgo:
     Doncs no és pas fàcil trobar racons en aquest tram de costa. Tota questa part de la costa fa molta pendent, les carreteres i el pobles són molt estrets . Durant el dia està prohibida la ciruculaci ó d’autocaravanes  (campers com la nostra també) i no hi ha cap racó per instalar-se. 
Hi ha algun càmping però  queda lluny dels sectors. Tot i així, vam estar de sort i en el poble de Positano , a prop de la carretra hi havia un hotel en obres , en el replà de l’entrada vam aparcar la furgo i anàvem a tot arreu amb la moto. El lloc no era el més ídilic però ningú ens va dir res.  Total, que per anar amb furgo o autocaravana la costa Amalfitana no és un destí còmode. Si es vol anar a escalar uns dies la millor opció penso que seria agafar un vol a Nàpols, llogar un cotxe i allotjar-se a Positano.

      On vam escalar:

     De fet començo per un zona  que vam anar i no hi vam escalar.  Marxant de Sperlonga, vam desvisar-nos una mica per parar a Frosolone  província de Isera  (ressenyes a la guia “A sud...). La veriat és que ens ho podíem haver estalviat, està ben bé al cul de mon. El lloc és preciós, entre valls i roques  però quin fart  de curves i carreteres dolentes!  A més a més no vam escalar perquè va fer mal temps.  Es tracta d’un sector antic, un laberint de agulles on  predominen les plaques de calcari gris, molt tècnic . Algunes línies es veien maques, però res impressionant., És molt bonic i curiós però no crec que sigui un lloc de parada obligada per escalar-hi.

Boira i fred..I a darrera les parets

Passejant pel sectors perquè escalar res de res





     De Frosolone anem capa Positano, poble on comença la costa Amalfitana.  No passem per autopista i la veritat és que les carreteres per aquesta regió estan bastant malament, estretes amb forats…
     Arribem a Positano a mitja tarda. som diumenge i és una bogeria de cotxes i gent … Una mica agbiant.  Ràpidament ens adonem que no serà fácil trobar un bon lloc tot fa molta molta pendent i els cotxes estan aparcats als laterals de la carretera. Al final trobem l’esplanada de l ‘hotel i allà  ens quedem cansats de donar voltes.  
      La banda de la costa Amalfitana  ens ofereix un bona col·leció de coves i muralles desplomades on hi predomina l’escalada entre xorreres de totes les mides. Vam trobar sectos ben bons i vies de gran qualitat però vam comprovar que no és un destí gaire popular i  hi ha poc tràfic  (o gens) en els sectors. Si estiguessin aquí (Catalunya) estarien ben concorreguts. Però allí han quedat una mica abandonats. 

Vistes de la costa al arribar a Positano , malgrat ser caòtic i atapeït té un encant molt especial


Positano i les parets:





Els sectors on vam anar:

 O’picione, petit i curiós amb xorreres de tota mena , les vies són molt bones, però al ser poc fetes la roca punxa.  Vem fer entres 6b i 7c i totes ens van agradar.  Ens va semblar que val la pena per un dia. 

Tufa, tufa, tufa, tufa...




Sector Paretone: Semblant l’anterior, increible festivals de “tufes” també un bon muret  per un dia entre xorreres. Vam estar al sol però no vam passar calor.

Molt bones vistes des del sector

Continuem navegant entre regalims gegants

Sectro Grotta  dei Guffi:  no és cap gran cosa però vam estar-hi  una tarda ben entretinguts amb unes vies de la banda dreta entre 7as i 7bs que eren curtes, intenses i ben bones.




Sector Monte Gambera:
De lluny, és el més estètic i llamatiu  ja que és un arc  a on s’hi escalara banda i banda. Si, és molt espectacular però les vies no ens van agradar gens. A més a més al peu de via hi ha una bna pila de deixalles i ferralla que entristeix bastant el paisatge. No és un sector que ens sembli  gaire recomanable . Potser per pujar veure l’arc i para de comptar.



L'escalada no valia res però les vistes si

La foto xula..però la via no tant


Rapel i foto

Sector Cannabis A nosaltres ens va semblar  el millor, per anar-hi un parell de dies. Hi ha unes línies molt estètiques, impresionants i bones. Molt recomanables.

I per variar més "xorreres"





       I aquests són els sectors d'escalada esportiva   dels voltants d’Amalfi. Ens va agradar? SI. El paisatge és peculiar , la gent molt amable  i l ‘escalada és bastant bona. Predomina el setè grau, vies més aviat de pila i resistència.  A vegades la roca està bruta o és trencadissa perquè no estan gaire repetides. No és convertirà  en una destinació   mundialment popular d’escalada esportiva però a nosaltres sempre ens motiva conèixer nous indres i parets. I aquí  vam escalar molt. 

     Continuem avall, següent parada a Palinuro a uns 200 quilòmetres al sud de Positano.
     Allà escalarem a Spiaggia della Molpa. La veritat que hi vam anar sense esperar gran cosa, ens  imaginàvem vies patinoses, calor…Però ens n’havíen parlat bé i vam decidir donar una oportunitat aquest sector arran de mar. 
     I el sector va superar moltíssimm les nostres expectatives, tant que ens hi vam quedar dos dies. Feia sol, però l’aire era molt fresc i vam escalar amb sense rostir-nos  (inclús el Quim que sempre s’amaga del sol). La  roca és molt bona i adherent.  El tacte era excelent! Totes les vies que vam fer o provar entre 6b i 8a eran de gran qualitat. Placa semidesplomada, regleta i forat . Les vies ens van semblar molt molt bones!!  Per nosaltres és un racó molt recomanable,  evidentment si fa calor  i no hi ha aire serà un forn.
     Vam fer nit a Palinuro mateix al costat del parc infantil del poble hi ha una esplanda amb arbres i ombra. Molt tranquil, (coordenades 40.038547, 15.291482)


Bucòlica aproximació cap a Molpa entre oliveres i bens


Una bona muralla que ens va regalar vies ben fanàtiques







Final del dia

      Des d’allà mateix vam anar a veure el sector Centolo que està a pocs quilòmtres i no val la pena!  Cara nord forrada amb molsa, líquen, vegetació variada i sense cap línia que es vegi atractiva. Obviament no hi vam tornar. 


    Ja allunyant-nos més  anem a Camerota un poblet pintoresc  cap a l’interior.  A la part baixa del poble hi ha una petita muralla de calcari taronja amb vies entre 10- 20 m. que van per forats , regletes i xorreres. Podríem dir que és un sector petit però eixerit. Ens va agradar val la pena per un dia o dos. Aquí ja vam esquivar el sol, les tempretuares ja  eren primaverals i vam escalar tot el matí a l’ombra.  Camerota, un racó a hi vam estar bé, pel poble, el sector, i el paisatge.
Aquí vam fer  nit a l’ermita de Sant Antonio, un punt alt als afores amb unes viste de pel·lícula. Coordenades 40.021255, 15.350931


                                         Camerota coronant el sector

 Ja es veu , les vies eren ben curtes, però bones!!!

I aquí vam fer nit

Amb aquestes viste

I aquesta posta de sol

I acabo amb un sector ja lluny de la costa però hi va parar de camí  cap a Bari on agafaríem el ferri per anar a Albania,  Aquesta zona  és  Statte, (a la regió de Puglia) no ens va semblar gaire interessant,  té moltes vies  i sectors però no valen la pena .  Només ens van agradar el sector Solarium i  el Master of Rocks, als altres no cal ni acostar-s’hi. Per tant no és una zona que recomanem  passar-hi.

Curiosa aproximació per una antiga cantera

     L'únic tros de roca que valia la pena, el Master of rocks, però no per tirar cohets.

   I fins aquí la nostra ruta d’escalada per costa d’Amalfi , Calabria, Campania i  Puglia, o sigui la punta de la bota d’Itàlia.
    En el proper no parlaré de roques sinó de llocs que vam visitar , per cert molt especials!!