11/1/17

Amunt i avall entre el Gran Paradiso i Gran Combin

        Vam marxar de Chamonix a finals de setembre amb la intenció d’anar cap a la Vall de l’Orco, però entremig vam fer una llarga i inesperada parada a la Vall d’Aosta. Un indret on no hi havíem estat, ens va semblar semblant fascinant i amb un munt de coses per fer i per veure.
Entre altres coses, des d’aquesta vall vam fer un parell de quatremils, i aquí en deixo quatre ratlles de com va anar. 
Gran Paradiso 4.061 m
Aquest cim el farem fent nit al refugi de Vittorio - Emmanuelle II (2732m ), al qual hi 
arribarem partint del poble de Pont (1960m), per la vall de Valseranche. 
   Comencem a caminar al migdia   per la pista que s’endinsa cap a la vall. Continuem  pujant entre  zona boscosa per un camí empedrat i a mida que anem guanyan alçada  el paissatges es va tornar mes esquerp i rocòs. 
Els plans són demà fer cim i tornar a Pont, per  tant portem  poc pes, pugem amb les botes lleugeres  i les botes de neu a la motxilla, els peus ho agraeixen.
Hem  trigat 1 h 45 mintus per  ascendre els 750 m de desnivell fins al refu.  Com la majoria de refugis  a finasl de setembre està tancat, però hi ha el d’hivern obert al costat. En aquest cas , ha estat inagurat  fa poc i éstà impecable. 


En el pàrquing de Pont, a punt de dinar un bon entrepà de truita abans de pujar



Comença la pujada



El refugi "Vittorio- Emmanuele II"

 La part de hivern. Una meravella


Badant...


 S'acaba el dia amb aquestes vistes






Sortim a les  5:45 del matí. Ens esperen  uns 1300m de desnivell.  El camí està ben marcat,  surt d’entre els dos refus i anem reumuntat entre blocs de pedra. Poc a poc van apareixent clapes de neus, fins que parem calçar-nos els grampons.  
La pujada és tecnicament molt senzilla, caminar i caminar, però la boira ens farà companyia donant una mica pel sac , no es veu res i no tenim ni idea d’on és al cim o quan falta, però bé , anem fent. Fins que de sobte , ens posem per sobre la boira , llueix un sol radiant  i resulta que  ja estem al peu creta somital podent veure el cim, perfecte!! Una rampeta una mica més dreta ens deixa accedir  a la cresta i ben bé per l’aresta arribem a la preuada Madonna.
Per accedir-hi cal flanquejar per un curt  tram  de cresta rocosa equipada amb algun parabolt, no és difícil però hi ha un bon pati. 
 I ja ho tenim!! A les 10  del matí ens plantem al cim ens  fem quatre fotos de rigor  amb la Maddona , contemplem el meravellós espectacle que ens envolta i intercanvi de felicitacions amb les altres cordades i avall!


Caminant amb poca visibilitat


Una bona imatge de neu boira i llum


Ups! Si ja estem gairebé al cim, i fa sol!!


Crestejant

I per fí la Madonna!!



I com mola el cim i el solet!!

En sortir de l’aresta tornem a submergir-nos  a la boira. Cal estar molt atents de  no perdre la traça perquè  no veiem un metre per davant nostre.  Arribem al refu en dues hores, mengem una mica, repleguem trastos i continuem baixant.
Canvi de botes, les cames van soles!  Baixem aprofitant dreceres, anem per feina i en una hora arribem a la furgo. Cansats i ben contents!!!  Tot perfecte, excepte la boria, hem pogut gaudir d’un dia esplèndid dalt el cim , hem disfrutat de l’acivitat i hem coincidit amb gent molt simpàtica. 
Ens ha semlbat una ascensió molt bonica , tecnicament gens complicada però un bon tute.      
Cal caminar per arribar al refu, i aquesta és una de les gràcies d’aquest cim: que tot el desnivell es fa a peu, surts caminant des del cotxe (no s’agafa cap remuntador)
Molt recomanable per qui vulgui iniciar-se en el món dels quatremils.


Avall


Tornarem cap a la boira


Arribem al refu, sopa calenta  i continuarem


En el pàrquing amb uns francesos molt simpàtics, vam començar  hidrarant-nos amb Aquarius i vam acabar amb un parell d' ampolles de vi!!

Uns dies després durant els quals vam estar fent esportiva per la vall, descobrint sectors i parets força fanàtics que en faré un llistat en un proper post perquè valen la pena una visita, vam anar cap al Gran Combin de Valsorey 4.184 i el de Grafenier 4.313m. Espectaculars, solitaris i  ferèstecs .
Des d’Itàlia passem a Suissa pel Coll del Petit Sant  Bernardo (el dels gossos!) i d’allà fins al poble de Bourg Sat Pierre que és d’on comença al camí que va al  Refugi de Valsorey 3037m.

Paradeta al Coll :



Per anar a Valsorey, atenció amb el parquing!  En principi nostaltres vam deixar la furgo al costa de la carretera, en el mateix poble, ja que allà  vam veure els típis indicadors  grocs cap a refugi de Valsoreny, però rellegint la guia vam adonar-no que es pot aparcar més amunt  seguint la diminuta carretera. I tot i que la zona on es pot aparcar és molt reduïda  i val  la pena fer-ho en cotxe ja que que t’estalvies una bona estona a peu. 
       A les 11 comencem amb una caminata preciosa que va pujant  per la vall seguint el riu i prats, de postal.  A l’alçada de la cabana cal seguir les marques blaves que pugen per unes cadenes i és més ràpid. Les vermelles pugen per un camí que fa una mica de volta.  Les vistes continuen sent immillorables, lloms  de prats verds esquitxats per  blocs de pedra  i fins  aquí la pujada és bastant suau i agradable. Al fons ja veiem el refugi a dalt d’una muralla rocosoa i  el terreny ja és més empinat anem fent gaudint del paissatge que ens deixa flipats.
El refgui és una caseta de pedra , senzilla   i acollidora. Té oberta la part d’hivern, una cuina de butà i una habitació amb lliteres. 

 Un bucòlic paissatge


    Una mica més amunt...igual de bucòlic...


Arribada al Refgui de Valsorey


I quin dia tan esplèndid!!

   
 Abans que es faci fosc fem 10 minuts de camí per controlar la via i veure per on passarem al sortir. Val la pena.
      
La ruta per on pujarem és l'Aresta de Meitin, aquí es pot trobar ben ressenyada: https://www.camptocamp.org/routes/53778/fr/combin-de-grafeneire-arete-du-meitin Transcorre gairebé tota per  roca , tot i que trobarem algunes clapes de neu ja que han caigut   les primeres nevades.  Es veu evident arribar al coll, després intuïm un mar de roca on haurem de anar buscant la línia més evident per lal paret.
Només coincidim amb una cordada que baixen del cim i ningú més, estem sols. Bé a les tantes de la nit arriba un grup de dalt el cim que l’activitat sel’ha ha fet llarga.
      
Línia de la Meitin per pujar al Gran Combin de Valsorey
     

    Sortim a les 6 , fins al coll es fa bé, una mica abans ens posem els grampons. A les 7:30 ens posem al peu de l’aresta , grampons fora i anem progressant  i trepant per roca delicada. En arribar a la segona torre tornem a posar grampons, la  flanquegem per sota. La progressió és lenta hi ha una mica de neu i no és gaire evident. Cal anar buscant  el més obvi, de tant en tant  trobem alguna anella i algun parabolt. El 3º torreó que  és el Gran Combin de Valsotrey (4.184), arribem al cim per la dreta , també s’hi accedeix per l’esquerra però era una canal gelada bastant tètrica i vam preferir flanquejar per la roca.  Fins al Valsorey hem estat 5h.  Ara ens queda un descens fins al coll i remuntar  una preciosa pala de neu fins al Grafeniere. 
El Gran Combin de Grafeniere 4.313, no és un punt o cim  molt definit, acaba on acaba la cornisa i  anem fins on ens sembla que la cornisa aguanta , tot i que  és el punt més alt però no és tan remarcable com el Valsorey. Això sí , tenim unes vistes del Cerví increïbles tot i que t’has d’acostar per la cornisa i fa una mica d’angúnia.  Fins aquí hem estat 5h 45 . 
       

Pujant cap al coll, on trobarem l'aresta.


Ja estem a l'aresta, fem un tè !


El Montblanc ....quines vistes!!

Ara neu , ara roca , ara flanquejo , ara trepo...anem fent


Ja arriba el sol


Gran Combin de Valsorey 4.184

 A darrera la pala per arribar al Grafeniere...i quina meteo !!!

Déu n´hi dó amb la pujadeta...

Gran Combin de Grafeniere 4.313m


El Cervi....pell de gallina...15 anys fa que  hi vam pujar...

     Tornem cap al Valsorey i avall. En el decens anem trobant alguns bolts i anelles des d’on podrem rapelar,  anem amb una corda curta de 30 i cal fer destrepes,  amb un 50 hauríem fet rapels més llargs i baixat més lleugers.   I així fins la coll, a partir d’aquí  obaixarem ben ràpid perquè la neu est tova  i a les 6 de la tarda arribàvem al refugi




Ei que aquí hi ha un rapel!!


Això no té preu...

En aquests moments el Quim s'estava rostint de calor , el sol apretava de valent

Ja s'acaba...

Salutacions al nan de la fita que ens ha estat vigilant la nostra ascensió  

Una bona ascensió, preciosa, complerta i  no pas fàcil,  entretinguda, trepar , treure i posar grampons, buscar la línia.... ens ha deixat més que satisfets.  Ens quedem a dormir al refu , estem sols , tot per nosaltres!! 

Aprofitant els últims rajos de sol per menjar una bona sopa (de sobre és clar...) i que entra d'alló més bé

Com no , el Quim encenent el foc..i que bé que vam sopar..quin caliu!

L’endemà baixem , està mig plovent.. quina sort vam tenir ahir va fer un sol i una tempreratura de primavera.




S'ha acabat,  la furgo ens espera, ja veieu com vam haver d'aparcar.

I pel que fa a llibres d'on vam treur la informació:


22/12/16

ESCALANT A ARGENTIERE



Vam visitar la zona d’Argentiere a finals de setembre. Hi vam accedir amb el telecabina de Grans Montets. i justament era l’ últim dia de la temporada que funcionava. Vam estar de sort ja que pujar per Lognan és molt més llarg i pesat.
  Continuem amb un temps primaveral, podem gaudir d’unes monumentals vistes i  en unes  3 hores arribem al refugi.



Aquesta és la ressenya que vam utilitzar:







Aproximació el refugi :

baixant cap a la immensa glacera d'Argentiere




ja arribem!

         Havíem reservat plaça al refugi d’Argentiere  previament des de l’Oficina de Turisme de Chamonix, en teoria no fan trucades per reservar però insistint una mica sempre hi ha alguna noia que s’enrotlla i  telefona.  Tot i que és un refu d’aquests que sembla un hotel està guardat  per una parella el Fred i la Bea,  que són un encant, amables   i ens va dedicar molta atenció …bones persones…
Tal com vam arribar deixem els trastos  i anem cap a :

AGULLA de GENEPI  via “MDR”” 200m  6a+

Ens va semblar una línia bastant  discreta, res de l’altre món. Però suficient per acabar el dia en pujar el refu . Es baixa rapelant  i de material: aliens, 2 jocs de camalots del 0,5 al 2 i dues cordes de 60.  En tornar al refu ens van explicar que “genepi” és una planta que creix en zones escarpades entre 2000 i 3000m en els Alps. I s’en fa un licor boníssim, que vam poder tastar per gentilesa de la Bea. 

    l'agulla de Genepi és la de la dreta

Ambient!





L’endemà cap al MINARET a “Esperó SE” 6a 300 m

Una obra amb firma Rèbufat. Una horeta d’aproximació tranquil·la, amb una llengua de neu per arribar a peu de paret on ens calçarem els grampons.
VIOTE!, Clàssica, una línia molt complerta de diedres i xemeneies  que resseguix tres  torres fins al cim . Un cim flipant.  Val molt la pena arribar-hi La guia marca 300m però en vam fer més, entre flanquejos, “destrepes” i passar torres. Crec que vam estar unes 5 o 6 hores per fer cim. La baixada és entetinguda, es fa rapelant  i per desfer les torres cal fer rapels curts. Fins que s’arriba la via “Rasta Metal” i allà els ràpels són més llargs i ràpids. Just arribar a terra comença a ploure amb ganes , quedem ben xops! Sort que en el refu   disposa d’ una habitació per exiguar material  amb calefacció a tot drap (aquesta vegada la modernitat del refu en ha anat de perles!)

el mar de granit del Minaret

més granit

sortint de la xemeneia..que té 100m!!


Ara diedres

Una de les torres amb les cares Nord de la Verte, les Courtes i Triolet a l'esquena



Recuperant-nos de la mullena



L’endemà fa un sol radiant anem a PLATEUA DU JARDIN a la via “Singe bleu” 6b 250m
No entrem a la paret fins les 12 , és cara oest i al solet s’hi escala molt bé. Aproximació agradable i curta. L’inici de la via és molt curiós doncs  és un forat entre la rimai a i la roca.  Ruta excel·lent, té alguns llarg de diedre  espectaculars a on  no et pots relaxar. La roca és curiosa, una mica “crunxi”, i fràgil. Arribem fins al cim , format per una pila de blocs i totalment pla.   També es rapela, els primers els fem amb una corda i curts ja que eés tereenys agejuts. D’horari unes 4h i mitja de material aliens, 2 jocs de camalots  del 0,5 al 2. En la guia no inclou els cams del 2 però si que fan falta!  Arriba la tarda , boira i quatres gotes però no arribem  a mullar-nos.

Aproximació tranquil·la esperant que toqui el sol  a la paret

Peu de via

Quin  diedre!!

I fissura!

I quin paissatge!!

El refugi entre la boira

L’últim dia a Argentiere i farem una ràpida escalada  a l’ TOUR DU REFUGE ,  per la via” Betembourg Droite”. Està bé per complementar el dia, tranquil·la amb algun diedre interessant, material com sempre aliens, dos jocs de cams fins el 2 i també és rapela. A les 12 ja estem al refu, fem paquets i avall.






En els refugis que són del CAF solen accepar la taregeta de la federació espanyola, i hi ha un 50 % de descompte, val la pena. I , repeteixo, en aquest refu ens van  tractat molt i molt bé.  
Evidentment tornarem!  Ens ha encantat el refugi,  les vies, el granit , l’entorn i queden un munt d’agulles  i rutes per pujar. 
Baixem a  per l’estació de Lognan triguem  unes 3h i mitja  fins  el telecabina. Cal baixar per la glacera d’Aregentiere fins trobar un tram rocòs (comú amb el descens de Grans Montets) allà cal remuntar , no tirar avall, i pel costat de la glacera arribarem a Lognan.


I ja està!


 Al final , poc abans d'arribar Lognan , paissatge de postal on acaba la glacera d'Argentiere