Savíem que a pocs quilòmetres de Stavanger hi ha una zona d’escalada esportiva bastant interessant. El seu nom Bersagel, va ser impossiblee trobar ressenyes del lloc. Finalment a la web mountain project vam aconseguir com arribar al pàrquing del sector 58.936324 5.955732
Allà uns escaladors locals, en deixen fer fotos d’una antiga guia que ja no està a la venta.
L’endemà al matí anem a escalar, la zona és una llarga muralla amb 4 sectors diferenciats. Escalem al Nedre Gulverg. I és ben bó!! Granit, línies semi-desplomades , amb predomini de presa plana arrodonida i regletes. Una bona varietat de graus Ens va agradar A l’endemà vam repetir al mateix sector i vam escalaar al mur de sobre, molt molt bó també.
ts. A banda de les roques ens va semblar ben fanàtiques, vam gaudir del lloc. El sector estava a pocs quilòmetres d’un petit embarcador on la gent hi tenia la barqueta per desplaçar-se i era un raconet molt autèntic i tranquil. No és un racó de grans paissatges i grans parets però la seva autenticitat i tranquiliata ens va deixar molt bon gust de boca.
Petites muralles peró bones línies per entretenir-nos un parell de dies
Acabant el dia ben tranquils
Continuem fent via , agafem el ferri de cap a Lauvik. Moure’s en ferrri és força habitual i per tant hi ha una bona xarxa i una elevada freqüència de vaixells. Poques vegades vam haver d’esperar gaire per sortir.
Següent parada a Preikestolen o Púlpit . Un impressionant penya-segat a Lysefjofjord. Una de les imatges més clàssiques i gairebé icona de Noruega. Però nosaltre no la vam poder gaudir del to per una boira i pluja que ens van “aigualir” la festa.
L’aparcament (com és habitual) és un fabulós muntatge amb restaurant amb un cost de 200kr. Nosaltres vam aparcar uns quilòmetres abans i pugem en bici fins a un caminet que va a parar al principal .
Es tracta d’un recorregut de 8 quilòmetres anar i tornar, vam estat un parell d’horetes , i la tornada acompayats per un bon xàfec. L’itinerari està perfectament senyalitzat amb marques vermelles en forma de T. Aquest és la marca que s’utilitza per indicar la majoria de camins en tot el país. El camí és agradable, la part més bonica és la zona dels llacs. Arribar a la plataforma completament plana de la paret és ben impresionant. I la paret cau en picat sota els peus sense cap barana ni res de res…Però aquesta vegada no vam tenir sort i als nostres peus només hi vam veure boira. Bé …Així és Noruega no? I aquesta va ser la nostra visita al Púlpit, també hi vam anar a última hora de la tarda per pujar més tranquils ja que durant el dia és un batibull de gent . És un lloc turístic i concurregut però realment és fabulós i val la pena …I si es pot fer en hores de poca afluència segur que es disfruta més.
Dormim en un racó arran de platja pocs quilòmetres del Pulpit
fent el "runner" cap el Púlpit...Per molt que vam córrer la pluja ens va "pillar" de ple
Aquesta és l'estampa que vam contemplar del Púlpit
L’endemà continuem devorant quilòmetres per la carretera #13 direcció Nord passem per la cascada “Latefossen” dos salts força impressioant arran de carreterea on és còmodel parar i fer quatre fotos.
La meteo continua trista, parem al poble de Odda per informar-nos de com anar al “Trollgtunga” la famosa repisa rocosa que sobresturt sobre el buit. Un altra clàssic de Notruega.
Però aquí no hi vam anar, plovia i plovia …I teníem clar que no valia la pena fer tota la caminada per no veure res. Llàstima, doncs creiem ha de ser un racó curiós i amb els 10 quilòmetres per arribar fa pensar que no estarà tan massificat com altes llocs. Una excursió que queda pendent…
Aquell mateix dia arribem a la zona de SOGNFJORDER , el rei dels Fiords com diuen. Abans d’arribar a Flamm vam parar al poblet d’Unreda a l’altra banda del fiord. Un vila de casetes de fusta i l’església més petita de Noruega . Val la pena aturar-s’hi ja que és un lloc tranquil, molt genuí i senzill en contraposció a la massificaió de Flamm que va ser la nostra següent parada.
Era ja tard quan vam arribar a Flamm. La intenció era agafar el tren que s’enfila amunt l i baixar en bici. Vam veure tanta tanta gent que ens vam atablar, i només quedavan pocs minuts per que surtís l’ulitm tren . No ens va venir degust tan estres i tanta multitd, segurament deu ser un indret molt bonic però preferim llocs menys massificats i menys explotats, i vam marxar.
Arribada d'un creuer a Flamm i amb ell uns quants centenars de persones
Allà mateix vam anar al mirador de Stegastein que ens va oferir una impresionant panoràmica sobre Aurlandsfjord. Ens va semblar espectacular.
I continuem devorant quilòmetres, per marxar de Flamm hi ha dues opcions passar pel Tunel de Laerdals que és el més llarg del món o per una carretreta alpina un pél més llarga. Optem per aquesta última , que tot i ser més lenta va valer la pena. Una carretereta molt panoràmica. Passem el poble de Laredal famós per la pesca de salmó , i finalment parem a dormir a l’aparcament de la glacera Boyabren. Preciós i tranquil. Aquí les coordenades: 61.48127 6.74515
Paissatges refrescants
Una curiositat: rotonda en l'interiot d'un tunel.. Es fa ben estrany...
Fèiem molts quilòmetres però amb molta varietat, ara un ferri , un pont , un tunel....
L’endemà ens plantem al poble de Loen, punt on acaba el Nordfjord, un fiord molt maco petit ,estret i llarg. Però a petar de visitants també i van arribar un parell de creuers.
Però bé, nosaltres estem aquí per anar a escalar a Beachen una muralla desplomada entre els pobles de Boen i Stryin. Molt bona!! Granit, desplom , canto , pila i resis. Totes les vies que vam escalar entre 6a i 7c ens van semblar excelents!! Potser no és dels sector més tranquils que hem conegut ja que està arran de carretera però com sempre les vistes eren fantàstiques. Tota la info la vam trobar a la ressenya de Noruega. Aquí hi vam uns quants dies dies, ja ens va agradar l’escalada i la zona també és preciosa.
El matí escalàvem amb l’ombra i a la tarda anàvem a perdren’s per aquests paisatges de película.
Desploms preciosos...
I paissatge de postal
Una tarda ens vam arribar a la glacera de Birksdal , el que més ens va agradar va ser la carretera que hi porta. Precioasa voreja el llac Oldevanet i ens va regalar unes vistes espectaculars de muntanues, llacs i cascades
Paisatges dels voltants :
Un dels dies que vam deixar descansar els dits vam pujar al cim Skala. Una bona i empinada ascensió, se surt gairebé des d’arran d’igua i arrribem a 1848 en uns 8 quilòmetres de recorregut. Una exigent activitat per les cames!! No va ser un dia espectacular meteorològicament parlant i no vam poder guadir de les millors vistes del Nordfjorke. Vam trepitjar el cim amb una espessa boira que ens ho va tapar tot. El cim és molt especial, doncs hi ha una mena de torre que és l’antic refugi. Petit i “cuco” molt ben cuidat. I al costa té el refu gran i nou, que és senzill peró molt ben equipat i molt ben conservat.
Una muntanya increible per tot el seu conjunt ,com activitat la pujada i baixada són condundents, i les vistes i els cim són sublims.
L’endemà es lleva mig plujós i anem a fer un tomb per Stryn, un poble que no té res d’especial. Però a l’oficina de Turisme ens atén una noia asturiana molt amable que ens recomana anar a la “The Panorama Road” la RG613 una carretera que ressegueix la part nord del fiord i la veritat és va estar bé per un dia de meteo incerta. Vam parar al mirador de Nos, i el que ens va semblar més curiós i divertit va ser la casacada de Tuinnefoss, que hi pots passar per sota
I després d’aquesta fantàstica combinació d’escalada a Beachen i passejades per la regió vam continuar la ruta. Aixó ja pel proper post…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada