I després d' escalar a Beachen i gaudir dels seus voltants, vam dirigir-nos a una altra mega-clàssica visita a Noruega. Geiranger, un increïble fiord d’una quinzena de quilòmetres. Hi arribem per la carretera Strynfells , una ruta alpina que ens va semblar molt panoràmica. ( hi havia l’opció més ràpida de passar per un tunel però conduir entre paisatges muntanyosos ens venia més de gust.
I arribem a Geiranger, just abans, parem al mirador de Fydalsjuvet, que ens va obsequiar amb unes vistes de postal. De fet el més popular és el mirador Dasnivla, queda més elevat, però hi havia una mica de boira per dalt no hi vam anar.
En el poble d Geiranger ens vam espantar de la gran multitud de gent que hi havia. el fiord és realment preciós però les aglomeracions li treuen molt d’encant. Vam mirar d' agafar un ferri que recòrre el firod , però hi haia tanta cua que vam desisitir. El indret és d’una bellesa monumental, les parets, el fiord, les cascades ….Però el tema gentada i massificacions no ho portem gaire bé així que hi vam estar poca estona. Tot i això és un indret meravellós. Potser una bona opció seria agafar un ferri public i passar d’una punta a l’altra del fiord.
Continuem modo turista i cap a al carretera del Troll, la Trollstigen. I la veritat és que és curiós conduir per aquells revolts. Per nosaltres el seu punt més interessant va ser el mirador des d’on vam poder contemplar els recargolats revolts des de dalt i el formigueig de cotxes, busos i motos que per allà circulàven.
Hi vam baixar cap a les 6 i ja quedva poc moviment i vam poder gaudir de la carretereta i les vistes , amb molta tranquil·litat.
No podia faltar alguna foto amb Trolls no?
Vistes de la Trollstigen:
No podia faltar alguna foto amb Trolls no?
Vistes de la Trollstigen:
Arribem a la població de Andalsnes i ens submergim entre les impressionats parets de la vall de Romsdal. Entre elles la Paret del Troll, com impressiona!!! Quina paret més obscura i tètrica…
Pel que fa a l’escalda a la vall de Romsdal, no hi ha grans ressesnyes ni molta info . Tan sols una antiga guia dels anys 90 i aquesta web: http://www.romsdalrock.com/index.php/en/
Per tastar una mica la roca de la vall visitem un parell de sectors d’escalda esportiva. Un és Slettafosen, que està per fer una matinal o si el temps no acompanya gaire com era el cas. I per acabar el dia vam escalar a Melvahammen. Un bon desplomet de vies curtes i intenses on vam estar ben entretingut fins gairebé les 11 de la nit…Com que no es fa fosc teníem hores i hores per fer coses.
També hi ha molta paret amb via allarga , que tenen molt bona pinta però anem fent quilómetre per escalar al Eresfiorg
També hi ha molta paret amb via allarga , que tenen molt bona pinta però anem fent quilómetre per escalar al Eresfiorg
la famosa Trollveggen, impressionat...
Sol i bones vies a Melvahammen, sembla impossible però quarts de 10 del vespre
A poc més d’una hora de Romsdal ens trobem e Eresjfiord, un paratge tremendament espectacular , tot entre fiords llacs, parets i aigua. La via escollida és “Balansekoden” 700m 6c, aquest línia ens regala una escalada tècnica per placa en un granit molt compacte, A primer cop d’ull la paret no ens va semblar gaire atractiva però una vegada hi vam estar enfilats la via ens va encantar. Segueix una línia de plaques passant algun sostres i és molt estètica. Per trobar info detallada de l’ascensió el el blog de vaude en vaig fer una petit crònica. https://vaudespain.com/2018/10/09/escalada-en-eresfjord/
Un activitat preciosa amb un dels paisatges que fins el moment més ens va agradar de Noruega
Vistes que teníem del fiord abans d'anar a dormir
La paret i el recorregut de la via
Déun n'hi dó amb la placa!!
En acabar la via continuem fent quilòmtres cap al Nord, passem per la carretera Atlàntica també molt popular com a destinació turística. Una peculiar via que recórre i i uneix illes amb ponts i carreteres recargolades.
En acabar la via continuem fent quilòmtres cap al Nord, passem per la carretera Atlàntica també molt popular com a destinació turística. Una peculiar via que recórre i i uneix illes amb ponts i carreteres recargolades.
Els curiosos ponts de la carretera Atlàntica:
I bé, ens va semblar un sector una mica especial . Tot i està a prop d’una urbanització el lloc és prou interesant ja que està ben bé arran de mar. Vam fer algunes vies xules però no vam marxar amb la sensació que fos visita obligada.
Aprox cap al sector
En acabar d’escalar a mitja tarda fem unes quantes hores més amb la furgo i arribem a Hell un sector d’escalada esportiva bastant popular molt a prop de la ciutat de Trondheim. I ens va agradar força. Una bona muralla de congloomerat amb vies més aviat curtes i explosives, amb un bon repertori de bidits, romos. boletes…El sector és bonic però a la nostra esquena ens queda un bosc que l’estan deforestat i una mena de deixalleria o evocador on tot el dia sentim el soroll de la maquinària. Totes les vies que vam fer ens van semblar molt bones, i hi vam estar un parell de dies. Creiem que dóna per més però la meteo no es presentava gaire amable i vam optar per fer quilòmetres.
Conglomerat de Noruega
Conglomerat de Noruega
Abans de marxar de Hell vam aprofitar per visitar la ciutat de Trondheim. Val la pena, però “ojo” amb el que et claven de peatges per les carreteres que entren a la ciutat! Aparquem en un parc als afores i traiem les bicis
Entrem pel riu i passsem pel pont i les antic magatzems, aquestes casetes que ara són molt “cuques” i pintoresques. Contemplem la catedral de Nidaros, imponent com totes. I acabem pujant a Kristiansend un turó amb una torre i unes bones vistes de la ciutat. Una ciutat que per ser la 3º més gran de Noruega és ben tranquila i acollidora.
I finalment arribem la meca de la dificultat de l’escalda a Noruega, Flatanger. El que ens va robar el cor va ser el paissatge, de la zona, maquíssim. Una preciosa composicó de granges, prats, aigua, muntanyes, mar….Idíl·lic, solitari i molt autèntic
I pel que fa a l’escalada doncs, el mur i la cova són impresionants, Però tot el que té de guapo ho té de xungo. A la banda esquerra hi ha unes vies entre 6 i 7b més humanes, alguns 7cs i 8as per la cova i la resta línias dures dures. Les vies prou bones, però ens va ploure, i tot i que es pot escalar les condicions són desagradables. Ens va agradar molt el lloc i el fet de poder estar en zona bastant emblemàtica en el món de l’escalad esportiva. Hi vam estar un parell de dies, i ens va semblar un lloc interessant, potser les vies no van ser les millors que vam escalar per Noruega però ens feia gràcia conèixer aquesta zona i com ja he dit, el paisatges i l’atmosfera eren brutals.
Aprox cap al sector , sens dubte el paisatge era de somni.
La veritat és que tot això es veu molt dur!!
La part més "vertical" del sector, la banda esquerra de la cova
Temperatura fresqueta...La que li agrada al Quim
El mur és ben bo...Però com tira enrere!!
I fins aquí aquesta entrada a la propera ..Lofoten: http://laliquim.blogspot.com/2018/11/cami-cap-les-illes-lofoten-vam-passar.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada