Deixem Oslo per anar cap a Nissedal (regió de Telemark), el nostre primer objectiu de roca.
Prenem direcció Est i a Drammen decidim passar per carreteres secundàries com la E134. Aquesta passa per Heddal una preciosa església medieval cristiana (starvike), una construcció de fusta ens va deixar molt impressionats.
Prenem direcció Est i a Drammen decidim passar per carreteres secundàries com la E134. Aquesta passa per Heddal una preciosa església medieval cristiana (starvike), una construcció de fusta ens va deixar molt impressionats.
Vam passar pel canal de Telemark, però no ens va semblar gaire especial i no val la pena fer la volta , a més a més vam arribar-hi a mitjra tarda i ja no hi circulaven vaixells que potser és la única cosa que estaria bé veure.
I arribem al llac Nisser. Vam anar cap a carretera FV354 i allà una mena de plataforma ens va creuar a la banda est del llac. I pels pèls! Ja que vam arribar a les 9 i era l´últim. Tal com vaig comentar en l’anterior post amb info pràctica, fins i tot en d’aquesta diminuta plataforma -barca en aquest remot indret es pot pagar amb targeta.
Eren casi les 9 del vespre i teníem els nostres dubtes si podríem cruear el llac
La furgoneta a sobre la plataforma creuant el llac Uns quants quilòmetres més per pista i ens plantem al apaarcament del Haegefjell. Un racó molt bucòlic però amb una activa població de mosquits que no ens va permetre baixar de la furgo i ens va obligar a sopar i dormir amb tot ben tancat.
I l’endemà ben d’hora per fugir de la calor, a escalar! El Haegefjell és una imponent mole de granit compacte amb vies d’alta qualitat i uns paisatges de postal entre llacs, muntanyes , i fiords. Un petit paradís .
Vam fer dues vies:
La Mot Sola (6a 385m) un agradable i definit díedre que s’enfila per la cara oest. No és gaire complicada però té molt ambient. Assegurances gairebé inexistents peró bones fissures i díedres on les peces entren amb facilitat. Unes plaques agegudes al inici ens porten al peu del diedre , creuarem el sostre amb un curiós flanqueig i amb una tirada molt llarga farem cim.
Just abans de trepitjar el punt més alt vam anar direcció est i vam poder gaudir d’unes grandioses vistes de la regió, i després en una hora i mitja vam retornar al aparcament. Quins regal de natura!!!
Un bon tou de granit
Començant el díedre
El flanqueig
I amunt!
Això no té preu
Deixant constància de l'ascensió
I la tornada
Per aprofitar el dia vam anar a la banda est per pujar per la via LARA un línia fissurada que no passa de 4º divertida i fàcil amb una panoràmica brutal. Només ens va sembalr una mica liós trobar l’inici, ja que cal flanqujar per la paret fins que s’acaba el camí, i just allà cal fer una curta travessa per la paret per anar a buscar la fissura, No cal baixar més avall, cosa que vam intentar fer pensant que la fissura començava a baix de tot.
De material per les dues vies vam prendres un joc de camalots del 0.5 al 3, un joc de aliens i fissurers.
Pel que fa a la info de la zona vam trobar poca cosa, un pdf a http://osifjell.no/arkiv/klatreforer_nissedal.pdf
I aquest ha estat el nostre primer contacte amb parets noruegues, i realment no ens han decebut . Bones línies i uns paissatges d’una gran bellesa. Va valer la pena la quilometrada fins aquest racó.
Aprox cap a la Lara
Una fissura espectacular!
En acabar i com que el dia és tan llarg decidim fer els 140 quilòmetress fins a Bygland la regió de Setesdalen i demà escalar Urdiviki, per nosaltres un dels millors sectors d’esportiva que hem trepitjat per terres viquingues.
Hi vam estar uns 3 de dies en aquest increible sector, i tot va ser perfecte, les vies, l’entorn, “l’apalanque”. Vam dormir en el pàrquing-àrea descant del fiord . Coordenades: 58.850187, 7.749963
Es tracta d’una bona muralla amb vies bastant físiques entre de forats , romos i regletes que encendran la nostra “resis” i força. I com sempre en un marc molt panoràmic. I com no, degut a les altes temperatures de les que gaudíem, havíem de matinar bastant per aprofiar l’ombra , que durava fins al migida .
L'aproximació era ben entretinguda i maca entre laberint de pedres i arbres
"La Muralla"
L'aproximació era ben entretinguda i maca entre laberint de pedres i arbres
No ens pensàvem trobar-nos un sector tan bo
Com s'agraïa la platgeta que teníem davant l'aparcament
Paisatge de la FV 337Per anar al Kjerga cal fer uns 10 quilòmetres caminant (anar i tornar ). Sortim abans del aparcament. En un replà de la carretera surt un caminet que creua un coll i empalma amb el camí normal. On surt aquest caminet hi ha dos senyals de no aparcar però uns metres abans hi ha un replà on vam deixar la furgo sense cap problema. (el punt: Fv500 4127 Lysebotn, Noruega
59.034634, 6.652429)
Eren les 7 de la tarda , bona hora per sortir . No vam trobar gent ni vam patir gens de calor.
Un recorregut preciós amb una bona pujada al inci (on hi trobarem algunes cadenes del tot prescindebles) . I aquesta pujada ens porta a un fabulós altiplà de granit que el creuerem fins arribar a una mena d’escletxa amb neu que ens farà d’entrada al Kjerag. Senziallametn “guapissím”. Tan impresionant és veure la roca encastada com la gran paret que caue en picat a l’aigua. . Per cert aquí hi ah una via que surt des de baix l’ el mar fins dalt, té bona pinta. Dies després vam coincidir amb uns escaladors locals i ens la vam recomanar 100%. ..Una bona raó per tornar-hi.
Aquestes són les imatges de la nostra excursió al Kjerag:
Aquestes són les imatges de la nostra excursió al Kjerag:
Són les 11 i encara tenim llum , abans de parar a dormir fem uns quilòmetres direcció Stavanger. Anem cap a la carretera 45 que va pel sud del fiord. Parem a dormir en un braç del fiord just al costat de la carretera, però tranquil i espectacular. Com mola aquesta llum casi eterna…Mai hi ha pressa i així és fàcil buscar un racó per fer nit.
L’endemà arribem Stavanger, per accedir-hi passem per la E39 que creua Sandnes i un tram molt poc atractiu. A Stavanger traiem les bicis i fem un tomb. Està bé, la zona portuària és molt “cuca” el barri de Gamle i les casestes blanques, a uns 4 quilòmetres s’alcen les imponents espases Sverd i fjell (que vol dir espases en la muntanya) .I per acabar vam anar fins a Ullandahug Tower als afores de la ciutat i en una zona boscosa. … Aquest mirador no ens va agradar gaire. En general Stavanger ens va semblar una ciutat tranquil·la i discreta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada