NORUEGA 5. ESCALADA A LES ILLES LOFOTEN

     De camí cap a les Illes Lofoten vam passar per la carretera  panoràmica  FV 17,  ens va semblar un recorregut espectacular, val  molt la pena fer uns quilòmetres tranquilament per contemplar  una natura exuberant de fiords, prats i turons, agafar ferris i passar ponts de formes ben peculiars .

Algunes imatges de la ruta:

Vam recòrrer la FV17 fins  Mo i Rana, però ens va semblar una població amb poc encant. Pocs quilòmetres després de Mo i Rana arribem al punt que marca el cercle polar Àrtic. Aquesta mítica i llegèndària línia és una franja de terreny àrida, plana i desèrtica que té una atmosfera molt peculiar. Malgrat ser un racó bastant concorregut turísticament ens va semblar un lloc força tranquil i especial.

  

A última  hora de la tarda arribem  a la ciutat de BODO on farem nit per l’endemà agafar el ferri cap a  Moskenes. A  pocs quilòmtres de Bodo hi trobem Saltstraument, punt s’hi pot podem contemplar una de les marees amb mes força del món. Vam estar una estoneta entretinguts  amb aquest fenòmen i els pescadors que per allí provaven sort.

Aquí no s'aprecia el moviment de l'aigua però realment anava amb molta força

I ara, les Illes Lofoten:

Ens vam enamorar d’aquest grup d’illes noruegues i  pensem que és un dels indrets que més ens ha impressionat d’aquest viatge.

Malgrat el numero de visitants que reben encara conserven un aire molt  genuí, autèntic  i  amb molta personalitat.

Uns trossos de terra amb mar, cims, muntanyes,parets, carreteretes, tunels, el sol infinit …Tot plegat un conjunt molt peculiar i de gran bellesa. Ens van encantar  els  pobles de pescadors les seves cases tradicionals i els assecadors de bacallà.  I com era d’esperar, vam gaudir d'unes  escalades magnífiques. 

Una mica d’info tècnica:

La guia d’escalada  que vam utilitzar:

La guia turística:

Mapa de les Illes Lofoten que vam comprar poble de A:

Per dormir:

 Seguint la tònica del país hi ha milers de racons preciosos on fer nit sense cap problema. Hi ha algun lloc més turístic com ara Eggum on s’ha de pagar per fer nit, també hi ha vàries àrees per autocaravanes que surten marcades en el mapa que he indicat abans . En aquestes arees també hi trobarem punts per buidar les aigües brutes i  aixetes per carregar,sembla mentida amb l’aigua que tenen i no hi ha fonts enlloc.

Com a llocs xulos que ens van agradar us puc dir:

. El camp de futbol del poble de Eggum, preciós.

. A la Illa de Austvagoya seguint la carretera 888 l’Area de Grunnfor, estràtegic per veure el sol de mitjanit:  68.425311 14.56123.

Desviament ben senyalitzat per accedir a l'area de Grunnfor

El dia que vam arribar ho vam fer amb retard a causa d’unes fortes tempestes. Tal com vam arribar ens vam  vam dirigir cap a la part Oest , fins arribar al poble de A (un nom bastant fàcil de recordar per ser Norueg)

Des d’aquell primer moment aquell  territor àrtic ens van semblar  increïble

Típiques cases de pescadors


ESCALADA A LOFOTEN

En aquest post deixo les vies que vam escalar, per cert molt bones en aquest  paradís de granit, fissures, autoprotecció i paisatges exuberants … Tot plegat bastant idílic.

Amb la meteo poc agradabe vam començar per Eggum, un sector d’esportiva situat a la banda oest. Ideal per dies plujosos ja que  l’aproximació és curta  i és un bon desplom, hi escalarem  tot i que les condicions tèrmiques i de tacte no són les millors. No és un gran sectoràs, però si que val la pena ja que vam escalar vies ben bones d’ entre pila i resistència amb  desplom i canto. Com sempre el paisatge que  ens acompanyava era  magnífic.

Cap al sector

Petit però intens

Continuem cap a la zona de Henningsvaer on hi ha les parets més populars de Lofoten.

Vam escalar al  Gandalf, una  muralla  amb vies de 3 o  4 llargs, poca dificultat i un descens  bastant còmode i ràpid , cosa que permet fer varies vies en el dia .Nosaltress vam escalar :

“Gandalf” , “Tromso expres “ I “Guns and Rouses”. Les tres  són unes línies excelents , agradables fissures i granit molt bo.

L’endemà vam  escalar la via “Lundeklubben“ al Festvag , també molt bona.  Durant tota la via els sol va fer acte de presència i ens vam rostir una mica. Baixant vam fer  Skiloperen un fisura preciosa , agradable i( a l’ombra!)

Cim del Festag, miris on miris el paisatge és  inigualable

Estètica fissura de Skiloperen

Segurament, la paret estelar  de la zona de Henningsvaer és el Presten que s’aixeca majestuosa  sobre la carretera de la costa, ben a propo del mar. La via: “Vestpillaren direct”  un must en el seu estil. Quina joia  de granit! Fissures, fissuretes diedres i plaques de gama alta. Molt, molt molt bona. Paret assoleiada i roca excel·lent.  I per arrodonir el dia des del mteix punt on acabem la via vam pujar al cim  Festvagtiden…. I quines vistes!!

      I vam acabar l’estada amb la via Applecake a Pianokrakken. Venien alguns dies de meteo incerta i vam decidir fer quilòmetres cap al Stentin muntanya icona de Noruega.

Sortint al cim amb el Presten a l'esquena

      Però just abans de deixar les illes, passant pel poble de Svolvaer vam fer una útlima escalada a l’agulla  Svolvaergeita

       Va ser bastant trist.. Resulta que és una agulleta a prop del poble que ja de per si és molt turístic i està ple de botiguetes i restaurants. Una de les activitats oferides i molt estesa  és l’ascensió a aquesta agulla.

 I vam coincidir amb uns quants grups que els pujàven amunt. Quin “agobio” pel merder, la gent i quina pena vam sentir  al veure les grans cleques de magnesi  en forma de fletxes  que els suposats “guies” havien pintat per tota paret. Patètic i molt trist portar gent a la muntanya i montar-ho to com una activitat  de parc d’atraccions. Vam flipar molt.

l'agulla és preciosa però l'hi han eliminat qualsevol encant

Panoràmica des de la Svolvaergetia, ja es veu que està bastan poblat 

     I acabo el post, el proper activitats variades a les Lofoten :
http://laliquim.blogspot.com/2018/12/visitant-les-illes-lofoten.html