ESCALADES PER SORIA. VIATGE ZONA CENTRO 5º PART

       Continuem avançant cap al centre de la península però la marxa és lenta.  I és  lenta perquè com és habitual, apareixen parades imprevistes a llocs que no estaven dins dels plans.
    Un dels motius pels quals ens agrada viatjar amb la furgo, és aquest. Que si algú ens fa recomanacions (sigui per escalar, pedalar o visitar) i ens semblen interessants doncs hi anem a treure el nas i que sí en un lloc hi estem bé doncs ho allarguem, i si no ens agrada, doncs marxem.
    A més a més, si una cosa tenim clara és que sempre s'ha de preguntar, demanar consells, recomanacions als locals, a la gent de la zona, i tothom sempre està disposat a compartir petits tresors de la seva terra. Per tant, no us talleu, pregunteu (amb humilitat, educació i respecte, evidentment) i segur que descobrireu coses noves i atractives que no venien en els plans.

     Tota aquesta parrafada ve que així vam anar a parar als sectors de Covaleda. Pujant en bici a la Laguna Negra (aquí en podeu llegir la crònica: https://laliquim.blogspot.com ) vam trobar uns escaladors que anaven a equipar i després d'una bona estona xerrant vam intercanviar mòbils i ens van passar unes quantes recomanacions i ressenyes.

    Ens van parlar de dues zones, una d'escalada esportiva al poble de Covaleda i l'altra d'escalada clàssica  just sobre  La Laguna Negra de Urbión. De fet la zona de Covaleda està agafant fama per la seva escalada en bloc, però no en vam fer...De moment encara ens tira més la corda.
    Sabíem que per allí s'escalava, però les dues no són zones gaire visitades i no es troba  gaire informació. Hi ha alguna cosa per la xarxa però poc actualitzada. Aquí és on vam consultar:

http://escaladaensoria.blogspot.com/2018/05/laguna-negra.html
http://escaladaensoria.blogspot.com/2017/07/escala-en-covaleda-las-pocilgas.html

    I a més a més vam estar de sort amb la generositat del Gonzalo (equipador de la zona) que ens va posar al dia de vies amb bones recomanacions.

    

    Escalada a Covaleda

    Covaleda, és un poblet situat al nord de Sòria, un poblet acompanyat pel riu Duero i envoltat d'enormes i precisos boscos de pi silvestre. Val la pena invertir unes hores per visitar aquest població  i els seus voltants. Contemplar el Duero, perdre's per les pistes entre pinedes, fer un café en el algun dels seu bars que són molt autèntics. 

    Per dormir amb la furgo vam fer una nit a l'ermita de San Cristobal. als afores del poble. NO vam tenir cap problema, era setembre, no sé com està el temà durant l'estiu.

                                                                    COVALEDA

                                        Els boscos de pi silvestre que envolten Covaleda

                                        El pas del Duero per Covaleda

                Gràcies a l'amabilitat dels escaladors locals vam poder conèixer un bon  sector d'escalada esportiva: "Las Pocilgas", de fet el nom no inspira gaire, però no, no ens vam trobar ni porquets ni porquerisses. Vam anar a parar a un sector preciós, de roca molt peculiar. Sembla granit i és conglomerat de quarsita . 

    L'indret és molt especial. Els sector estan escampats entre boscos de roures i per arribar-hi caminarem per un riu envoltat de falgueres gegants. 

    Vam escalar moltes vies  més aviat verticals plenes de foradets i petits còdols. Un bon sector per fer vies de sisens i setens baixos. Hi vam estar un dia i ens va encantar. Molt i molt recomanable.

    I aprofito per fer un reconeixement i felicitar els equipadors locals que hi posen molta il·lusió i estan  creant  línies molt, molt  bones.

Algunes imatges escalant en el sector:

La Laguna Negra del Urbión

    Aquesta llacuna d'origen glacial la trobem en plena serralada d'Urbion, esta envoltada
per un circ o muralla de conglomerat de quarsita ,de gra molt fi semblant al granit.
L'erosió i les fractures han originat fissures, diedres i plaques compactes que ofereixen un bon terreny per escalar.  No hi vam poder escalar per la mala meteo, però si ens hi vam acostar a veure les parets i pinten prou bé. Tot i estar a finals de setembre ens va fer molt fred, plovisquejava i hi havia molta boira...
    De fet, és una escalada particular. Entre que a l'hivern la paret es glaça i que no és una zona de molta afluència d'escalador la roca es recobreix d'una capa de líquens i vegetació, tot i que els equipadors i escaladors locals intenten mantenir les vies i fissures prou netes per poder-les escalar.
    Bé, encara que no vam poder tastar aquesta roca, ens va semblar un bon racó i no descartem en tornar-hi algun dia a pujar per les fissures d'aquesta roca tan particular.
    Les  vies no solen  passar dels 100 m, la majoria en autoprotecció i alguna placa equipada. 

Unes bones vistes de la Laguna amb les parets al darrere

Les parets:

I després de passar una mica de fred passejant-nos per la terra del Urbión que millor que un formatge i un vinet locals per entrar en calor