13/7/22

LAGUNA NEGRA EN BICI DE CARRETERA. VIATGE ZONA CENTRO 4º PART

     Comparteixo una ruta en bici de carretera  entre els  territoris de Soria i la Rioja.  Es tracta de  la pujada a la Laguna Negra del Urbión. Però a banda de pujar a aquesta espectacular llacuna, el recorregut fa una volta coronant   també Puerto Piqueras i al Puerto de Santa Inés. En va resultar una ruta intensa i variada, ja que van sortir 142 kms amb 2300 m de desnivell positiu  per carreteres solitaries i paisatges entre pintorescs i molt bucòlics!

    Aquesta llacuna forma part del Parc natural de La Laguna Negra y los circos Glaciares del Urbión, situat al nord de la província de Soria, concretament a la Comarca de Pinares. Una preciosa zona de boscos sobretot pinedes i fagedes. 

    Aquí deixo l'enllaça al wikiloc:   laguna negra wikiloc

 

    Comencem a Molinos de Duero.  Per cert, vam fer  nit allà mateix en un "merendero" que hi ha a l'entrada del poble (41.8812931N, 2.7820183W)

    Sortim pedalant per la SO-820, una  carretera secundària  amb "falsos llanos" que va creuant  petits pobles de Sòria i ens porta a  la  nacional la N11  que va de Sória a Logroño, aquesta està menys transitada del que ens pensàvem. En arribar al túnel  ens desviem per la carretera vella, fa una mica més de pujada  però pedalem totalment sols . Coronem elport de Palomares , baixem fins anar a parar a l'altra boca del tunel, un descens preciós. Continuem per la N11 però ben tranquils, passem l'embassament de Pajares. Deixem la general per anar cap a Villoslada de Cameros. Però ups!  La carretera per on volem continuar cap a Santa Inés està tallada per obres! Portem 90 quilòmtres i no ens vé gens de gust tornar enrer. Peguntem a l'oficina de turisme però  no ténen ni idea de com està (si possible passar o no hi ha  possibilitat) ens diuen que provem que potser ens deixen continuar.  Doncs vinga ens saltem els senyals i farem un intent. Arribem a on hi ha els operaris i les maquines, està tot en moviment però es pot passar i ens ho permeten.  Haurem de fer un parell de quilòmetres  de terra, però poc a poc es fan bé. Sortim d'aquesta carretera per enfilar-nos  cap a Santa Inés, una altra carreterera preciosa de revolts amples i agradables, amb alguna rampeta de tant en tant però res exagerat. En  el port de Santa Inés  hi ha un intent de pistes o instal·lacions de neu però es veu una mica deixat. 

    Baixem i ja només ens queda la pujada cap a la Laguna Negra als peus del Urbión. I uf! Quines rampes , algunes al 17 % però la bellesa  del bosc de sorià ens endolceix  la pujada. Finalment arribem a la cota 1715 m on deixem la bici ja que estem a pocs metres de la Laguna i dels camins que pugen cap als Picos de Urbión.




Primer Port del Dia



                               Uns quilòmetres de "sterrato per passar les obres"


                          Segon port 


                        Última pujada cap a la Laguna Negra, quina carretera més maca ..I que dura!!

    En l'aparcament de la Laguna, un grup d'excurionistes  ens conviden a meló i que bé que entra!! Un cop recuperats, ens apropem a la Laguna. Quin racó tan  encantador!  La Laguna te un color verd- negrós molt intens que amb  el circ de roca  i el bosc que l'envolten fan una estampa preciosa. Es pot passejar  per una passarela de fusta, (que dintre de tot queda bastant integrada en el paistage). Estem una estona contemplant el que ens envolta   i just quan marxàvem apareix  una cordada d'escaladors locals i equipadors de la zona.  Doncs bé, xerrant i preguntat acabem intercanviant mòbisl i ens passen algunes recomanacions i ressenyes ..I la veritat és que tot sembla ben interessant.  Però l'escalda la deixo per la propera entrada al blog

    I ja acabem la ruta, de la Laguna  ja tot baixada,o casi tot , passant per Vinuesa fins arribar a Molinos del Duero.

    Molt bona ruta i molt recomanble si esteu per aquesta zona. 

    


                                El camí que ens porta a la "Laguna"

                                Ja hem arribat...Espectacular!!


                                    Arribada al poble de Molinos de Duero

    I acabo amb una recomanció, aneu a la Playa de Pita, un petita platja fluvial a l' Embassament de la Cuerda del Pozo. Ens va semblar un indret molt bonic ,a última hora de la tarda s'hi respira una atmosfera molt relaxant i tranquil·la.  Crec però,  que durant el dia és  en un destí massificat de banyistes i gent . Tot i aixó és un lloc molt peculiar que val la pena veure sobretot quan el sol se'n va.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada