En aquesta entrada us deixo tres rutes en bicicleta de carretera que vam fer a prop de la zona de Gredos on vam estar-hi escalant. Recorreguts propers a la ciutat de Bejar, entre Castella i LLeó i Extremadura. No són colls mítics ni pujades llegendàries, són tres itineraris que ens van permetre pedalar per un territori encantador i conèixer racons fins ara desconeguts per nosaltres.
Pujada a La Covatilla 47,5 km 1316 m
La Covatilla és una estació d'esquí que pertany a la comarca de Sierra de Béjar, província de Salamanca.
L'ascensió al "Alto de la Covatilla" està inclosa en port de Categoria Especial, una pujada intensa i bonica.
Arranquem del poble de Béjar, deixem la furgoneta a la zona habilitada per Autocaravanes. Els primers quilòmetres tot i que ja comencen en pujada els gaudim, ja que passem pel fabulós paratge del Castañar. Més endavant la pendent s'accentua i arribem al poble de Candelario . Un poblet encantador de carrers laberíntics, empinats i estrets. Molt autèntic, val la pena fer una paradeta.
Passant pel poble de Candelario
En arribar a Hoya ens desviem cap a les pistes. Ens espera una intensa i preciosa pujada, la carretera creua infinites extensions de "piornos" (no he trobat la traducció en català) i el paisatge és a la vegada àrid i muntanyós. Sort que estem entretinguts amb la panoràmica i la pujada és fa més amena.
Coronem, i la veritat és que per acabar en una estació d'esquí el paisatge és prou bonic, normalment les pujades en bici a estacions no ens agraden gaire, ja que arribes a nuclis de cases i botigues i no hi veiem gens d'encant. En aquest cas arribem a un gran pàrquing molt solitari i estem totalment envoltats per un suau paisatge de muntanyes arrodonides. Després de recuperar forces fem les fotos de rigor i avall.
Ens enfilem cap a La Covatilla
Vistes de la pujada ,foto feta per Quim que sempre em treu un "catxo"...
I avall!!
Tornant a Béjar aprofitem per fer una volta en bici, passem per la llegendària estàtua del "Hombre de Musgo", per les muralles i pels túnels de la via verda. Com a curiositat, antigament Béjar va ser una ciutat amb indústria tèxtil i en la seva fisonomia hi trobarem els característics edificis xemeneies del tèxtil tan típiques també de Terrassa.
"Hombres de musgo" aquí teniu la llegenda:
Ruta per Batuecas 94km 2300m desnivell
La reserva natural de Batuecas és una vall envoltada de les muntanyes de la "Sierra de Francia" i esquitxada de poblets amb un gran patrimoni històric i arquitectònic. Aquesta ruta en bici, a banda de ser ben panoràmica ens va permetre descobrir un ampli i natural territori de Salamanca.
Sortim del Poble de Miranda de Castañar, arranquem en baixada i fa fresqueta. Ens desviem cap al poble de Madroñar i ja entrem en calor perquè per creuar-lo ens esperen unes bones rampes. Arribem a la carretera que puja a Portillo, no és exageradament dura, però és d'anar fent i d'aquelles que s'enganxa i et va inflant les cames. En arribar a dalt val la pena contemplar les paelles per on hem pujat, una imatge molt vistosa per un ciclista. Una vegada coronat el coll ens espera una baixada preciós per un asfalt impecable fins a arribar a La Alberca. Un poblet medieval i bastant popular de carrers i cases de pedra. Pintoresc però una mica massa retocat de cara al turisme.
El poble de La Alberca
D'Alberca comença l'ascensió a Peña de Francia. Els primers quilòmetres passen per unes imponents rouredes, a mesura que pugem la zona de boscos s'obre i podrem gaudir d'unes immenses vistes del territori. Passem pel Mirador del Lobo, la Cueva de los Mosquitos i finalment arribem dalt on ens espere el monumental Santuario de Peña de Francia. Evidentment, com sempre que hi ha un monestir, ermita , santuari, l'emplaçament és un lloc espectacular i privilegiat. Quines vistes!!
Santuario de Peña de Francia, un robust edifici religiós.
Vistes infinites des de dalt de Peña de Francia
Toca baixar per on hem pujat , tornar a passar per Alberca. Continuem baixant fins a entrar al poble de Mogarraz. Conegut com a "pueblo de las caras", ja que en moltes façanes hi ha pintat el retrat de la cara dels seus habitants . Pessebre per allà és curió i a la vegada estrany. Doncs són retrats fets de fotos del DNI i ténen un aspecte seriós i rar. Però és una raconada molt autèntica les cases encara conserven en un estat molt natural sense retocs per turistes i tot plegat te un aire molt rural i pintoresc a la vegada.
I acabada la visita a Mogarraz, tornem capa a Miranda del Castañar on abans d'anar cap a la furgo farem un tomb pels carrers i arcs d'aquest poble que també te força encant.
Mogarraz i els seus peculiars retrats i carrers
Miranda del Castanyar vist des d'on teníem aparcada la furgoneta
Ens va semblar una molt bona ruta i molt recomanable, com ha ja dit no hi ha ports llegendarsi ni mítics, però és una volta que ens ha permès pedalar una bona quilometrada, i conèixer la zona natural del Batuecas, Peña de Francia i els seus poblets
L'enllaça a wikiloc:
Puerto d'Honduras i Puerto de Tornavacas 122km i 2200m de desnivell
Aquest Ports es troba en el Nord de la província de Càceres. Nosaltres començarem la ruta a Barco de Avila població entre Salamanca, Càceres i Avila.
De Barco ens dirigim cap a Béjar passant pel Coll de Hoyas ( el que vam passar per anar al Covatilla). A Béjar ens posem per la carretera vella que va paral·lela a l'autovia. Passem per Puerto de Béjar, Baños de Montemayor i arribem a Jerte un poble històric i pintores amb carrerons i casetes blanques que ara es nodreix de la visita dels turistes.
De Barco ens dirigim cap a Béjar passant pel Coll de Hoyas ( el que vam passar per anar al Covatilla). A Béjar ens posem per la carretera vella que va paral·lela a l'autovia. Passem per Puerto de Béjar, Baños de Montemayor i arribem a Jerte un poble històric i pintores amb carrerons i casetes blanques que ara es nodreix de la visita dels turistes.
Jerte
Aquí s'inicia la pujada a l'Honduras. Al principi trobem algun cotxe però res carregós. Aquesta primera part de la pujada es molt estètica, carretera estreta entre frondoses rouredes i castanyers. Guanyem alçada i tot agafa amplitud i espai. El paisatge ens mostra les muntanyes i els revolts són amples i suaus. Arribem al coll i baixem cap a la vall de Jerte.
Els primers quilòmetres de pujada al Honduras
Paisatge típic de la zona, amb "piornos"
La baixada
En arribar la vall ens espera una altra ascensió al coll de Tornavacas, frontera entre Avila i Extramadura. Ens pensàvem trobar una carretera general i ampla, però no va ser així. Vam pujar per una preciosa carretera amb alguna paella molt estètica. No té rampes excessives , però és una pujada continua que et va inflant les cames. Finalment, coronem el port que ens regala unes bones vistes de la vall de Jerte i la pujada.
I acabem la ruta amb una agradable baixada que ens porta a Barco de Avila.
Arribant al Puerto de Tornavacas
Un bon itinerari amb 122k, i 2100m de desnivell. . Ens ha agradat per conèixer nous paisatges però no ens ha semblat d'allò més espectacular. El tram més vistós és la pujada a l'Honduras.
L'enllaça a wikiloc:
https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/el-barco-de-avila-el-barco-de-avila-86002715
I aquestes són 3 les tres pedalades que vam fer per la zona propera a Sierra de Béjar, tocant alguns quilòmetres de Cáceres, Salamanca i Avila .
Espero que si algun dia anar a parar per aquesta zona aquesta petita crònica us ajudi a preparar alguna ruta.
I aquestes són 3 les tres pedalades que vam fer per la zona propera a Sierra de Béjar, tocant alguns quilòmetres de Cáceres, Salamanca i Avila .
Espero que si algun dia anar a parar per aquesta zona aquesta petita crònica us ajudi a preparar alguna ruta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada