Snake Dike i nit al cim del Half Dome

El Half Dome sempre ha captivat al Quim d'una manera molt especial, i aquest anys volíem tornar a pujar al seu cim.

Ja ho vam poder fer el primer cop que vam visitar Yosemite, el 96...uf ja fa uns quants anys!! Vam fer la via "Regular" va ser una bona experiència, no només per la via sino per un vi-vac extra degut a una inesperada granissada que ens va pillar i "por aquel entonces" no dúiem ni gores ni roba tipus "drynosequé" que gairebé s'eixuga bufant. El nostra equip eren les famoses malles de cotó (no de licra) i unes "suaderes" amb caputxa. Vam coincidir 8 escaladors en una repisa a on vam fer nit, de casualitat un d'ells portava una mena de toldo i que bé que va anar! Ens va parar d'una tempesta que va durar una tarda i una nit.
Aquest any, la nostra idea és passar una nit a dalt del cim...mm que bé que sona!
Per això hem escollit al via "Snake dike", una ruta de poca dificultat que recorre la geperuda cara sud-oest per un seguit de compactes plaques de granit. Escalarem la via amb una motxilleta amb els sacs i el sopar. Aquesta vegada hem consultat la meteo i no dónen pluja!
L'Esther i el Cesar també s'apunten, guai! Bona companyia per compartir el vi-vac i a més a més ells no han pujat mai el Half Dome estan molt il·lusionats.

Anem amb la calma, a mig matí agafem el Shutle Bus, el bus gratuït que recòrre el Parc i baixem a la parada de Hapy Isles. Ens espera una bona caminadeta, però ben entretinguda. EL camí ens conduïra a través de les cascades tan impressionants com la Nevada Falls incloent una bona remullada!



són 2 milles que equival a 3.2 kms!!



una aprox espectacular i fresca



maravellós!!




quanta aigua...

Deixem aquest camí que porta cap a la Normal del Half Dome i ens desviem a l'esquerra cap a Lost Lake. A partir d'ara el terreny no està tan marcat però al fons ja es comença veure per on va la via que volem fer.
Hem caminat una horeta, és la una del migdia i en un entorn tan....idil·lic com Lost Lake és difícil no parar. Parem dinem i fins i tot ens regalem una bacaineta i és que sembla difícil que a Yosemite hi hagi aquest racó tan solitari i tranquil...
Potser ens hem apalancat una mica massa i a les 3 amb el torrat a buscar el peu de via.
Després d'una bona suada arribem a peu de via, impressionant, davant nostre cau una placa de 300m de granit compacte i brillant.


ja el veig!



Lost Lake un racó de somni



5 minuts més i engeguem



aprox a ple sol ja ens val!

La via va resseguint una mena de columna vertebral que sobresurt de la roca, una via d'adherència, peus peus i peus...i quin mal de bessons...quin dolor però quina via més bonica!
Crec que vam estar unes 3 o 4 hores per fer cim, pel que fa al material algun friend petit i tascons pel primer llarg i algun friend mitjà (nº1 0 2) per l'última tirada. En tota la resta de la via no es pot posar pràcticament res es a dir RES tot són plaques improtegibles i la tònica és d'un seguro per llarg...tot facilet però no caiguis...

Snake Dike en imatges:


comencem

el segon llarg







quina bona pinta!



resseguint la columna



sort que no desploma sinó la motxilla seria un bon pal








perfectes plaques de granit



però que bona!





no caiguis que t'encens com un misto

Al acabar la via sembla que ja estiguis dalt, però no ! encara falten una bona pila de metres en terreny agegut aquells trams que t'acaben d'inflar els...bessons!
Arribem dalt el cim en el moment en que es comença a pondre el sol...ens quedem sense paraules. Quin espectacle i quina alegria la del Cesar i l'Esther poder trepitjar el cim en un moment tan especial.
Estem regalats, quin lloc!!


acabem la via, corda a l'esquena i amunt!



encara no estem a dalt...uf!



ja arriveeeem!!



ultims metres per el cim...que llarg es faaaa!!



olé felicitats pel cim!!




cap al vi-vac!



intent de salt a dalt del cim ...la foto ha quedat prou bé...

últimes llums

l'hora de sopar




bona nit!

Muntem una petita muralla de pedres per sopar i fer el vi-vac, també trobem un regalim d'aigua degut a la clapa de neu que encara hi ha al cim que més podem demanar?! Ni al més luxòs hotel ens sentiriem tan especials...
sopar i dormir
L'endemà al matí veiem sortir el sol, estem bé no hi ha pressa i ens podem quedar fent el ronso fins que el cos ens ho demani... però hem de tirar avall i ja comença arribar gent per la normal.
Esmorzem i baixem tranquil·lament per la normal, la dels cables i dic tranquil·lament perquè la baixada és llarga i ens ho prenem amb tota la calma del món i ès que a més a més es preciosa.
I ja hem fet el nostre vi-vac a dalt Half Dome!

comença a sortir el sol




val la pena matinar per veure aquest espectacle

bon dia!!!



foto matinal amb el Capi darrera aquesta la penjo a casa...



eps! la marmota m'ha pres el lloc i la tia s'hi posa bé!




ara el Quim, olé aqui si es veu el pati!




avall!



els famosos cables


adéu al Half Dome

Cracking

Així és com sempre deia la Carol quan anàvem a fer fissures d'un o dos llargs, una mica en plan esportiu, evidentment la única expansió en aquestes vies es troba en les reunions a no ser que sigui una placa impossible de protegir. Yosemite ens oferirá uns quants sectors molt recomanables per aquest tipus d'escalada.
Un dels més bons, clàssic i conegut és el Coockie Cliff que alberga mítiques vies com la "Outer límits" actulment un pél sobada però que continua mantentint la seva gran qualitat, "Cathy Corner", "Crag a Go go " i moltes més són vies que ens faran passar més d'un dia en aquesta muralla.
Aquests dies ens dedicarem a visitar altres zones, quedem amb el Pep, ell la Gara i els nanos ja portàven 3 mesos instal·lats al Portal i són uns grans coneixedors de les fisures de la vall.



el Pep i el Quim, per fi ens trobem!!


Dos aspectes a tenir en compte a l'hora d'escalar, un és trobar l'ombra i apareix a la majoria de les parets per la tarda, i l'altra és el tema mosquits el peu de via pot arribar a ser una tortura si no es porta màniga llarga i un bon repel·lent!

Arch Rock, entrant pel Portal és el primer sector que trobarem, un bon lloc perqué l'ombra arriba bastant avait. Tot i així és caluròs degut a la seva poca alçada. La seva aprox té una incomoditat, i és que hi creix una planta anomenada poison oak, una mena d'ortiga que produeix una reacció al·lèrgica molt forta. Com a vies que hem tastat i ens han agradat, la "English Breakfast" la "New Dimensions" i la "Griper" boníssimes!

Al sector Pat and Jack Pinnacle ens trobem amb vies tan bones com "Sherries´s crack" "the Tube" "Bable on" les tres molt bones, a més a més hi ha algunes plaques equipades que també tenen bon aspecte.


el Pep escalfant a "Sherrie's crag" i si alguna cosa escalfava de valent era el sol..quin torrat



una altra perspectiva de la mateixa via




una altra via de Pat and Jack


Seguint la carretera cap a la vall, a mà dreta ens trobem un racó anomenat Generator Station, a on hi ha un enorme bloc partit per la meitat per una enorme fissura de la mida d'un persona, i aquesta fissura és la única via del sector. Es diu "Generator Crack" i es tracta d'un offwdht de 5.10, molt agònic però a la vegada molt interessant. És una estratègica via per practicar aquesta tècnica tan especial com és l'offwidht, es pot montar el top rope des de dalt i apa a fer séries!
Això si, després d'una sessió a la generator el nostre cos estarà cruixit en músculs que mai havíem notat la seva existència. Nosaltres hi vam anar una tarda amb el Fran i la Carol, el Fran se'l v curra a vista i amb uns friend mida paraigües, chapeau!



esperant a peu de via...



un offwidht perfecte



fins i tot val la pena envenar-se els turmells



s'ha empassat al Fran!



el Fran reptant per la xemeneia que hi ha a la part superior de la via



ultimes arrossegaes abanns de sortir i el Quim dient-me "mira la camara!!"


Més endavant ens espera el New Diversions, per mí te tres vies que són de visita obligada, la "New Diversions", un espectacular via per transcòrre per un mur de "konbs" gegants. Els knobs són aquestes divertides formacions que sobresurten del granit i semble xampinyons. La que també és molt divertida és la "Chicken Pie"un diedre de 5.9 bó per escalfar. Vam acabar amb la "Brust of brilliance" una placa amb moviments delicats i una bavaresa física al final, bona molt bona però la vam fer al sol i la placa uf!!



escalfant a la Chicken Pie








la New Diversions...increible!


fisura ampla ampla per començar



flipant amb els passos entre "konbs"


Centinel Creek és un altre sector que vam anar però no ens va entussiasmar molt té un parell de vies que valen la pena, hi vam anar per qué hi tocava l'ombra al matí.

una de les fisures del Centinnel Creek...bé...




Aquests sectorets són els que vam visitar aquest darrer any, n'hi ha més que vam visitar en anteriors viatges i també valen la pena com per exemple: Red Pinnacle, Five and Dime, Above the Cookie en aquest hi ha la famosa via "Separate Reality".

És cert que Yosemite és el paradís del Big Wall, però també ens ofereix petites joies que no ens hauríem de perdre.

Gran jornada!

A trepar!

Per tema ressenyes, història, i info pràctica, nosaltres vam funcionar amb aquests llibres:

"Yosemite Valley, Free Climbs", "Yosemite Big Walls" les dues editades per SuperTopo
i "Yosemite Climbs, free climbs" de Don Reid i editada per Chockstone Press, aquesta última és bastant antiga i crec que ja no es troba.

És la tercera vegada que visitem Yosemite i encara portem una bona llista de vies que podem o ens motiva fer.
L'endemà d'arribar ens posem a la Begar's Butress, sincerament, no ens la recomano gens. No ens va agradar, és més, ni la vam acabar. Aquesta via està situada a la Lower Cathedral, en l'agulla més baixeta del conjunt de torres que estan davant del Capitan. Té uns 8 llargs, tot el dia a l'ombra 5' d'aprox, semblava una bona i poc exigent opció per un primer dia a la vall.
Vam fer els 5 primers llargs, en general tots bastant bruts de molsa i no gaire agradables.
Al arribar al 4 art. llarg que és un dels més fàcils de la via, ens hi trobem una corda fixa fins a la següent reunió. Encara no ho hem entès el perque d'aquella corda...."la escalada es así".
Pel llarg següent, la ressenya marca una fisura de mans que surt un mica a la dreta de la R però l'únic que veiem a la dreta és una petita fisura plena de molsa, i no ho veiem molt evident. El Quim tira amunt per una fissura que comença ben bé sobre la R i té més bona pinta, però acaba flipant quan la fisura es va aixamplant i acaba convertint-se en un off-widht guarro, guarro!! Troba una R bastant a la dreta i allà es planta. Darrera nostra vé una cordada que decideixen baixar perquè no ho veuen clar, rapelen el llarg de la corda fixa i volen mirar si de la R anterior havíem d'haver sortit a la dreta. Potser estem en una variant que marca la ressenya, tampoc no ho tenim clar i tirem avall, una mica agobiada perqué m'haig despenjar d'un tascó precari per pendular i arribar a la R el Quim a la dreta. Rapelem un llarg i però no hi ha res com el que marca el topo, creiem que ja estàvem bé, en la R adequada però com que tot es veia tan brut i poc evident que semblava impossible que per allà anés la via. Total , que teníem que tornar a repetir el llargs que havíem rapelat i decidim que ja n'hi ha prou de mogudetes per una via que no ens estava agradant gens, ens anem avall. Crec que no ens hem perdut els millors llargs de Yosemite....coses que passen
I per acabar-ho de rematar a totes les repises amb vegetació de la via (que n'hi ha unes quantes) estàn estàn habitades per milers d'aquestes formigues vermelles que es posen per tot arreu i a més a més mosseguen, i , la pudor del àcid fòrmic que desprenen ens va acompanyar tot el dia!!
No ens va agradar gens, el fet de que estigués bruta podia ser perque és principi de temporada i encara no hi ha passat gaires cordades, potser al final de l'estació està més neta i és més agradable, no sé, no crec que hi tornem.

GRAN JORNADA!

Aquesta era la ressenya treta del llibre del Don Reid, els puntets vermells marquen l'últim llarg que vam fer.

clica per veure-la millor



el 1er llarg, vaig anar per una xemeneia-embut que em va deixar esgotada



a punt de començar el 2on llarg....no más fotos!



preciosa la corda enmig del llarg!

Per fi, Yosemite!

A mig matí d'un dissabte sortim de Las Vegas direcció Califòrnia, ha estat un dia dur de Kms. i de calor. Hem creuat Mojave una zona desèrtica i àrida entre Nevada i Califòrnia, tot el dia conduïnt i hem passat molta calor. La Harriet no té aire condicionat i la finestra del conductor no es pot abaixar, però no ens queixem que fins ara s'està portant com una campiona! Hem passat la nit en un poblet a pocs kms de l'entrada del parc, no recordo el nom . Tantes hores de cotxe i calor ens deixen més cansats que algunes escalades!


Parada tècnica, pizza coke i les nostres cadires

I per fi ....YOSEMITE!

Que dir que no s'hagi dit, la meca del bigwall i el granit, el somni de tot escalador/a, un entorn maravellòs, un lloc especial... i és cert. Però no només l'escalada li dóna atractiu a la vall, sinó que te un magnetisme per tot el que es pot viure i sentir, pesl moments, la gent, les escalades, els racons....tot plegat provoca un cúmul de sensacions i sentiments difícils d'oblidar i que agrada repetir.
És el tercer any que visitem Yosemite, i sempre, sempre, les primeres vistes del Capitan m'acceleren el cor i em fan sentir papallones a la panxa... Veure aquests mil metres de granit caient en picat davant meu ja em fa suar les mans.


sense comentaris...




la Biblia



anem per feina...




El Quim sempre ha dit que l'impressiona més el Half Dome, tot i que quan es posa al peu del Capi li cau la baba! I és cert, el Half Dome té una forma molt peculiar i atraient que captiva tant o més que la majestuositat del Capitan. Bé per mí són dues roques que em tenen el cor robat.


i qui no s'enamora ?....

Però l'escalada a Yosemite no queda reduïda al Capitan i al Half Dome, a Yosemite hi trobarem infinitats de parets i vies tan espectaculers i boniques. Les Cathedrals, Washington Column, Royal Arhes, Coockie Cliff, Sentinel Rock i una llista innacabable de petits sectors, són parets que també mereixen dedicar-hi alguns dies.


A la dreta les Cathedrels seguides pel Sentinel

La vall també té un encant especial, partida pel riu Merced, que finals d'hivern baixa carregat i esverat i li dóna un ambient bastant salvatge. I miris a on miris sempre veuràs alguna paret de granit amb alguna cascada per veïna que aquesta època de l'any cau immensa i sorollosa.
Doncs res , ja estem a Yosemite.


Yosemite Falls, és una llàstima que no es pugui sentir el soroll....posava els pèls de punta



si ens hi fixem a la dreta de la cascada es veu la "Lost Arrow", aquesta agulla mig adosada a la paret per la seva base

• La vida en el Parc

La primera impressió pot semblar que no és fàcil passar llargues temporades a Yosemite, i si seguissim al peu de la lletra les normes i el funcionament del parc, seria cert.
Per començar , en temporada alta, només es pot estar una setmana seguida a dins el parc, o sigui només et pots inscriure per set nits en qualsevol allotjament, ja sigui càmping o hotel. Per gent com nosaltres, els escaladors això és un inconvenient i gran, però feta la llei feta la trampa...
El camp base de gairebé tots els escaladors que visiten Yosemite, és l'històric i famòs Camp Quatre, que hem de fer per poder estar-hi més dies? Apuntar-se un i instal·lar-se uns quants en la mateixa tenda i cada 7 dies que s'apunti un altre. Un altra opció és fer un vi-vac i llevar-se d'hora al matí per recollir-ho tot, la veritat és que totes aquestes mogudes són una mica pal però al final es cau en una rutina i tot això entra a dins de la normalita. El tema de dormir es pot anar trampejant, un altra tema és a on guardar el menjar, cal tenir molta cura amb tota la fauna que volta pel parc, en especial amb els ossos, tan enormes i lents que semblen però amb una habilitat impressionant per robar menjar i motxilles.
A cada parcela del càmping hi ha unes caixes de ferro que tanquen amb baldó i és vital deixar-hi tots els queviures sino a part del ós vé el ranger a donar-te el "toque". I ho controlen molt, a nosaltres ens van deixar un "warning" un avís en el cotxe perquè hi vam deixar unes ampolletes de xampú, sembla ser que la cosmètica també atrau als ossos. Si no estem inscrits en el camp4 però hi estem instal·lats, sempre hi ha parcel·les amb escaladors amb els que es pot compartir la caixa, però s'ha de vigilar perquè a vegades pot arribar un grup de turistes que no sabem com funciona tot i si veuen una caixa plena i sense amo van directes al ranger i aquests no dubten en endur-s'ho tot. Un cop tenim lloc per dormir i una caixa per guardar el menjar ja podem estar tranquils i anar a trepar!
Ah! si ens hem d'inscriure haurem de preveure les interminables cues que ja es formen a primera hora en el garito del Ranger, si volem aconseguir un lloc en el càmping cal matinar, fins i tot hi ha qui s'hi apalanca amb el sac de dormir
.

a la cua!


El Camp4 és molt bàsic, bé personalment crec que és cutre, només val 5$ però tan sols hi ha uns lavabos i una pica per agafar aigua, però com que és tan econòmic és una manera de tenir als escalador recollidets i controlats. Els rangers solen ser bastant amables, però millor passar desapercebut ells ja saben com funcionem els escaladors en el parc, però si tot es fa amb bona educació i discreció, cap problema!



el camping i les caixes... tan necessàries


Un altre tema a tenir en compte és el menjar, a dins el parc hi ha un parell de botigues, però són caríssimes, tot val més del doble del que costa a fora! Nosaltres vam fer una bona carregada abans d'entrar i a Yosemite només compràvem aliments frescos com pa, ous , fruita...
Les dutxes, els cafés del lodge...no explico res més que descobrir coses com aquestes formen part de qualsevol primera visita a Yosemite.

El dia que vam arribar vam coincidir amb el grup del Xavi, el Pablo i el Jordi que ja portàven uns dies per allà. Aquella mateixa tarda marxàven cap al Half Dome, tenen la tenda apuntada per un parell de nits i ens la ofereixen, perfecte!! I sort en l'escalada!! Se'n van a la Regular.
Eps! acabem d'arribar i veiem el Pep, fa exactament dos anys ens vam conèixer aquí a Yosemite i tornem a coincidir, bon lloc per tornar-nos a veure!