2/7/09

Per fi, Yosemite!

A mig matí d'un dissabte sortim de Las Vegas direcció Califòrnia, ha estat un dia dur de Kms. i de calor. Hem creuat Mojave una zona desèrtica i àrida entre Nevada i Califòrnia, tot el dia conduïnt i hem passat molta calor. La Harriet no té aire condicionat i la finestra del conductor no es pot abaixar, però no ens queixem que fins ara s'està portant com una campiona! Hem passat la nit en un poblet a pocs kms de l'entrada del parc, no recordo el nom . Tantes hores de cotxe i calor ens deixen més cansats que algunes escalades!


Parada tècnica, pizza coke i les nostres cadires

I per fi ....YOSEMITE!

Que dir que no s'hagi dit, la meca del bigwall i el granit, el somni de tot escalador/a, un entorn maravellòs, un lloc especial... i és cert. Però no només l'escalada li dóna atractiu a la vall, sinó que te un magnetisme per tot el que es pot viure i sentir, pesl moments, la gent, les escalades, els racons....tot plegat provoca un cúmul de sensacions i sentiments difícils d'oblidar i que agrada repetir.
És el tercer any que visitem Yosemite, i sempre, sempre, les primeres vistes del Capitan m'acceleren el cor i em fan sentir papallones a la panxa... Veure aquests mil metres de granit caient en picat davant meu ja em fa suar les mans.


sense comentaris...




la Biblia



anem per feina...




El Quim sempre ha dit que l'impressiona més el Half Dome, tot i que quan es posa al peu del Capi li cau la baba! I és cert, el Half Dome té una forma molt peculiar i atraient que captiva tant o més que la majestuositat del Capitan. Bé per mí són dues roques que em tenen el cor robat.


i qui no s'enamora ?....

Però l'escalada a Yosemite no queda reduïda al Capitan i al Half Dome, a Yosemite hi trobarem infinitats de parets i vies tan espectaculers i boniques. Les Cathedrals, Washington Column, Royal Arhes, Coockie Cliff, Sentinel Rock i una llista innacabable de petits sectors, són parets que també mereixen dedicar-hi alguns dies.


A la dreta les Cathedrels seguides pel Sentinel

La vall també té un encant especial, partida pel riu Merced, que finals d'hivern baixa carregat i esverat i li dóna un ambient bastant salvatge. I miris a on miris sempre veuràs alguna paret de granit amb alguna cascada per veïna que aquesta època de l'any cau immensa i sorollosa.
Doncs res , ja estem a Yosemite.


Yosemite Falls, és una llàstima que no es pugui sentir el soroll....posava els pèls de punta



si ens hi fixem a la dreta de la cascada es veu la "Lost Arrow", aquesta agulla mig adosada a la paret per la seva base


  • La vida en el Parc
La primera impressió pot semblar que no és fàcil passar llargues temporades a Yosemite, i si seguissim al peu de la lletra les normes i el funcionament del parc, seria cert.
Per començar , en temporada alta, només es pot estar una setmana seguida a dins el parc, o sigui només et pots inscriure per set nits en qualsevol allotjament, ja sigui càmping o hotel. Per gent com nosaltres, els escaladors això és un inconvenient i gran, però feta la llei feta la trampa...
El camp base de gairebé tots els escaladors que visiten Yosemite, és l'històric i famòs Camp Quatre, que hem de fer per poder estar-hi més dies? Apuntar-se un i instal·lar-se uns quants en la mateixa tenda i cada 7 dies que s'apunti un altre. Un altra opció és fer un vi-vac i llevar-se d'hora al matí per recollir-ho tot, la veritat és que totes aquestes mogudes són una mica pal però al final es cau en una rutina i tot això entra a dins de la normalita. El tema de dormir es pot anar trampejant, un altra tema és a on guardar el menjar, cal tenir molta cura amb tota la fauna que volta pel parc, en especial amb els ossos, tan enormes i lents que semblen però amb una habilitat impressionant per robar menjar i motxilles.
A cada parcela del càmping hi ha unes caixes de ferro que tanquen amb baldó i és vital deixar-hi tots els queviures sino a part del ós vé el ranger a donar-te el "toque". I ho controlen molt, a nosaltres ens van deixar un "warning" un avís en el cotxe perquè hi vam deixar unes ampolletes de xampú, sembla ser que la cosmètica també atrau als ossos. Si no estem inscrits en el camp4 però hi estem instal·lats, sempre hi ha parcel·les amb escaladors amb els que es pot compartir la caixa, però s'ha de vigilar perquè a vegades pot arribar un grup de turistes que no sabem com funciona tot i si veuen una caixa plena i sense amo van directes al ranger i aquests no dubten en endur-s'ho tot. Un cop tenim lloc per dormir i una caixa per guardar el menjar ja podem estar tranquils i anar a trepar!
Ah! si ens hem d'inscriure haurem de preveure les interminables cues que ja es formen a primera hora en el garito del Ranger, si volem aconseguir un lloc en el càmping cal matinar, fins i tot hi ha qui s'hi apalanca amb el sac de dormir
.

a la cua!


El Camp4 és molt bàsic, bé personalment crec que és cutre, només val 5$ però tan sols hi ha uns lavabos i una pica per agafar aigua, però com que és tan econòmic és una manera de tenir als escalador recollidets i controlats. Els rangers solen ser bastant amables, però millor passar desapercebut ells ja saben com funcionem els escaladors en el parc, però si tot es fa amb bona educació i discreció, cap problema!



el camping i les caixes... tan necessàries


Un altre tema a tenir en compte és el menjar, a dins el parc hi ha un parell de botigues, però són caríssimes, tot val més del doble del que costa a fora! Nosaltres vam fer una bona carregada abans d'entrar i a Yosemite només compràvem aliments frescos com pa, ous , fruita...
Les dutxes, els cafés del lodge...no explico res més que descobrir coses com aquestes formen part de qualsevol primera visita a Yosemite.

El dia que vam arribar vam coincidir amb el grup del Xavi, el Pablo i el Jordi que ja portàven uns dies per allà. Aquella mateixa tarda marxàven cap al Half Dome, tenen la tenda apuntada per un parell de nits i ens la ofereixen, perfecte!! I sort en l'escalada!! Se'n van a la Regular.
Eps! acabem d'arribar i veiem el Pep, fa exactament dos anys ens vam conèixer aquí a Yosemite i tornem a coincidir, bon lloc per tornar-nos a veure!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada