Per tema ressenyes, història, i info pràctica, nosaltres vam funcionar amb aquests llibres:
"Yosemite Valley, Free Climbs", "Yosemite Big Walls" les dues editades per SuperTopo
i "Yosemite Climbs, free climbs" de Don Reid i editada per Chockstone Press, aquesta última és bastant antiga i crec que ja no es troba.
És la tercera vegada que visitem Yosemite i encara portem una bona llista de vies que podem o ens motiva fer.
L'endemà d'arribar ens posem a la Begar's Butress, sincerament, no ens la recomano gens. No ens va agradar, és més, ni la vam acabar. Aquesta via està situada a la Lower Cathedral, en l'agulla més baixeta del conjunt de torres que estan davant del Capitan. Té uns 8 llargs, tot el dia a l'ombra 5' d'aprox, semblava una bona i poc exigent opció per un primer dia a la vall.
Vam fer els 5 primers llargs, en general tots bastant bruts de molsa i no gaire agradables.
Al arribar al 4 art. llarg que és un dels més fàcils de la via, ens hi trobem una corda fixa fins a la següent reunió. Encara no ho hem entès el perque d'aquella corda...."la escalada es así".
Pel llarg següent, la ressenya marca una fisura de mans que surt un mica a la dreta de la R però l'únic que veiem a la dreta és una petita fisura plena de molsa, i no ho veiem molt evident. El Quim tira amunt per una fissura que comença ben bé sobre la R i té més bona pinta, però acaba flipant quan la fisura es va aixamplant i acaba convertint-se en un off-widht guarro, guarro!! Troba una R bastant a la dreta i allà es planta. Darrera nostra vé una cordada que decideixen baixar perquè no ho veuen clar, rapelen el llarg de la corda fixa i volen mirar si de la R anterior havíem d'haver sortit a la dreta. Potser estem en una variant que marca la ressenya, tampoc no ho tenim clar i tirem avall, una mica agobiada perqué m'haig despenjar d'un tascó precari per pendular i arribar a la R el Quim a la dreta. Rapelem un llarg i però no hi ha res com el que marca el topo, creiem que ja estàvem bé, en la R adequada però com que tot es veia tan brut i poc evident que semblava impossible que per allà anés la via. Total , que teníem que tornar a repetir el llargs que havíem rapelat i decidim que ja n'hi ha prou de mogudetes per una via que no ens estava agradant gens, ens anem avall. Crec que no ens hem perdut els millors llargs de Yosemite....coses que passen
I per acabar-ho de rematar a totes les repises amb vegetació de la via (que n'hi ha unes quantes) estàn estàn habitades per milers d'aquestes formigues vermelles que es posen per tot arreu i a més a més mosseguen, i , la pudor del àcid fòrmic que desprenen ens va acompanyar tot el dia!!
No ens va agradar gens, el fet de que estigués bruta podia ser perque és principi de temporada i encara no hi ha passat gaires cordades, potser al final de l'estació està més neta i és més agradable, no sé, no crec que hi tornem.
GRAN JORNADA!
Aquesta era la ressenya treta del llibre del Don Reid, els puntets vermells marquen l'últim llarg que vam fer.
clica per veure-la millor
el 1er llarg, vaig anar per una xemeneia-embut que em va deixar esgotada
a punt de començar el 2on llarg....no más fotos!
preciosa la corda enmig del llarg!
el 1er llarg, vaig anar per una xemeneia-embut que em va deixar esgotada
a punt de començar el 2on llarg....no más fotos!
preciosa la corda enmig del llarg!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada