Ja ho vam poder fer el primer cop que vam visitar Yosemite, el 96...uf ja fa uns quants anys!! Vam fer la via "Regular" va ser una bona experiència, no només per la via sino per un vi-vac extra degut a una inesperada granissada que ens va pillar i "por aquel entonces" no dúiem ni gores ni roba tipus "drynosequé" que gairebé s'eixuga bufant. El nostra equip eren les famoses malles de cotó (no de licra) i unes "suaderes" amb caputxa. Vam coincidir 8 escaladors en una repisa a on vam fer nit, de casualitat un d'ells portava una mena de toldo i que bé que va anar! Ens va parar d'una tempesta que va durar una tarda i una nit.
Aquest any, la nostra idea és passar una nit a dalt del cim...mm que bé que sona!
Per això hem escollit al via "Snake dike", una ruta de poca dificultat que recorre la geperuda cara sud-oest per un seguit de compactes plaques de granit. Escalarem la via amb una motxilleta amb els sacs i el sopar. Aquesta vegada hem consultat la meteo i no dónen pluja!
L'Esther i el Cesar també s'apunten, guai! Bona companyia per compartir el vi-vac i a més a més ells no han pujat mai el Half Dome estan molt il·lusionats.
Anem amb la calma, a mig matí agafem el Shutle Bus, el bus gratuït que recòrre el Parc i baixem a la parada de Hapy Isles. Ens espera una bona caminadeta, però ben entretinguda. EL camí ens conduïra a través de les cascades tan impressionants com la Nevada Falls incloent una bona remullada!
són 2 milles que equival a 3.2 kms!!
una aprox espectacular i fresca
maravellós!!
quanta aigua...
Deixem aquest camí que porta cap a la Normal del Half Dome i ens desviem a l'esquerra cap a Lost Lake. A partir d'ara el terreny no està tan marcat però al fons ja es comença veure per on va la via que volem fer.
Hem caminat una horeta, és la una del migdia i en un entorn tan....idil·lic com Lost Lake és difícil no parar. Parem dinem i fins i tot ens regalem una bacaineta i és que sembla difícil que a Yosemite hi hagi aquest racó tan solitari i tranquil...
Potser ens hem apalancat una mica massa i a les 3 amb el torrat a buscar el peu de via.
Després d'una bona suada arribem a peu de via, impressionant, davant nostre cau una placa de 300m de granit compacte i brillant.
ja el veig!
Lost Lake un racó de somni
5 minuts més i engeguem
aprox a ple sol ja ens val!
La via va resseguint una mena de columna vertebral que sobresurt de la roca, una via d'adherència, peus peus i peus...i quin mal de bessons...quin dolor però quina via més bonica!
Crec que vam estar unes 3 o 4 hores per fer cim, pel que fa al material algun friend petit i tascons pel primer llarg i algun friend mitjà (nº1 0 2) per l'última tirada. En tota la resta de la via no es pot posar pràcticament res es a dir RES tot són plaques improtegibles i la tònica és d'un seguro per llarg...tot facilet però no caiguis...
Snake Dike en imatges:
comencem
el segon llarg
quina bona pinta!
resseguint la columna
sort que no desploma sinó la motxilla seria un bon pal
perfectes plaques de granit
però que bona!
no caiguis que t'encens com un misto
Al acabar la via sembla que ja estiguis dalt, però no ! encara falten una bona pila de metres en terreny agegut aquells trams que t'acaben d'inflar els...bessons!
Arribem dalt el cim en el moment en que es comença a pondre el sol...ens quedem sense paraules. Quin espectacle i quina alegria la del Cesar i l'Esther poder trepitjar el cim en un moment tan especial.
Estem regalats, quin lloc!!
acabem la via, corda a l'esquena i amunt!
encara no estem a dalt...uf!
ja arriveeeem!!
ultims metres per el cim...que llarg es faaaa!!
olé felicitats pel cim!!
cap al vi-vac!
intent de salt a dalt del cim ...la foto ha quedat prou bé...
Aquest any, la nostra idea és passar una nit a dalt del cim...mm que bé que sona!
Per això hem escollit al via "Snake dike", una ruta de poca dificultat que recorre la geperuda cara sud-oest per un seguit de compactes plaques de granit. Escalarem la via amb una motxilleta amb els sacs i el sopar. Aquesta vegada hem consultat la meteo i no dónen pluja!
L'Esther i el Cesar també s'apunten, guai! Bona companyia per compartir el vi-vac i a més a més ells no han pujat mai el Half Dome estan molt il·lusionats.
Anem amb la calma, a mig matí agafem el Shutle Bus, el bus gratuït que recòrre el Parc i baixem a la parada de Hapy Isles. Ens espera una bona caminadeta, però ben entretinguda. EL camí ens conduïra a través de les cascades tan impressionants com la Nevada Falls incloent una bona remullada!
són 2 milles que equival a 3.2 kms!!
una aprox espectacular i fresca
maravellós!!
quanta aigua...
Deixem aquest camí que porta cap a la Normal del Half Dome i ens desviem a l'esquerra cap a Lost Lake. A partir d'ara el terreny no està tan marcat però al fons ja es comença veure per on va la via que volem fer.
Hem caminat una horeta, és la una del migdia i en un entorn tan....idil·lic com Lost Lake és difícil no parar. Parem dinem i fins i tot ens regalem una bacaineta i és que sembla difícil que a Yosemite hi hagi aquest racó tan solitari i tranquil...
Potser ens hem apalancat una mica massa i a les 3 amb el torrat a buscar el peu de via.
Després d'una bona suada arribem a peu de via, impressionant, davant nostre cau una placa de 300m de granit compacte i brillant.
ja el veig!
Lost Lake un racó de somni
5 minuts més i engeguem
aprox a ple sol ja ens val!
La via va resseguint una mena de columna vertebral que sobresurt de la roca, una via d'adherència, peus peus i peus...i quin mal de bessons...quin dolor però quina via més bonica!
Crec que vam estar unes 3 o 4 hores per fer cim, pel que fa al material algun friend petit i tascons pel primer llarg i algun friend mitjà (nº1 0 2) per l'última tirada. En tota la resta de la via no es pot posar pràcticament res es a dir RES tot són plaques improtegibles i la tònica és d'un seguro per llarg...tot facilet però no caiguis...
Snake Dike en imatges:
comencem
el segon llarg
quina bona pinta!
resseguint la columna
sort que no desploma sinó la motxilla seria un bon pal
perfectes plaques de granit
però que bona!
no caiguis que t'encens com un misto
Al acabar la via sembla que ja estiguis dalt, però no ! encara falten una bona pila de metres en terreny agegut aquells trams que t'acaben d'inflar els...bessons!
Arribem dalt el cim en el moment en que es comença a pondre el sol...ens quedem sense paraules. Quin espectacle i quina alegria la del Cesar i l'Esther poder trepitjar el cim en un moment tan especial.
Estem regalats, quin lloc!!
acabem la via, corda a l'esquena i amunt!
encara no estem a dalt...uf!
ja arriveeeem!!
ultims metres per el cim...que llarg es faaaa!!
olé felicitats pel cim!!
cap al vi-vac!
intent de salt a dalt del cim ...la foto ha quedat prou bé...
últimes llums
l'hora de sopar
bona nit!
Muntem una petita muralla de pedres per sopar i fer el vi-vac, també trobem un regalim d'aigua degut a la clapa de neu que encara hi ha al cim que més podem demanar?! Ni al més luxòs hotel ens sentiriem tan especials...
sopar i dormir
L'endemà al matí veiem sortir el sol, estem bé no hi ha pressa i ens podem quedar fent el ronso fins que el cos ens ho demani... però hem de tirar avall i ja comença arribar gent per la normal.
Esmorzem i baixem tranquil·lament per la normal, la dels cables i dic tranquil·lament perquè la baixada és llarga i ens ho prenem amb tota la calma del món i ès que a més a més es preciosa.
I ja hem fet el nostre vi-vac a dalt Half Dome!
comença a sortir el sol
val la pena matinar per veure aquest espectacle
bon dia!!!
foto matinal amb el Capi darrera aquesta la penjo a casa...
eps! la marmota m'ha pres el lloc i la tia s'hi posa bé!
ara el Quim, olé aqui si es veu el pati!
avall!
els famosos cables
adéu al Half Dome
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada