Cuneo. Escalada esportiva i bici de carretera

     Després de la visita al Corno Stella (aquí podeu trobar la crònica) ,vam estar uns dies per la zona de Cuneo. La província italiana de Cueno està envoltada de molta natura i  hi trobem un bon repertori de parets, roca per escalar i un territori llaminer per pedalar.

    I a més a més sempre ens hi ha acollit molt i molt bé la Monica amb recomanacions, sopars i unes vetllades fantàstiques  Grazzie mile!!

Sopars a casa la Mònica que no hauríem acabat mai

        Doncs bé aquí deixo quatre ratlles d'un parell de zones d'escalada esportiva i una ruta en bicicleta  que vam fer pels voltants de Cuneo.

Pel que fa a info de'escalada: 

Es pot consultar aquesta web: http://www.cuneoclimbing.it

I vam utilitzar aquesta guia:

Per dormir:

En el parquing del cementiri  d' Andono hi vam estar un parell de nits i hi vam estar molt tranquils.

    

L' època que hi vam estar era  principis de setembre i feia caloreta

Escalada :

    No es la primera visita que fem per aquí , i com ja he dit ens ofereix una bona oferta de sectors i ben bons. La crònica de les nostres escalades  a Cuneo que vam fer ja fa uns anyets  la podeu trobar aquí:

http://laliquim.blogspot.com/2012/08/els-alps-de-cuneo.html

    Aquest cop vam anar a la històrica zona d 'Andonno  on es va encadar la via "Noia" el primer 8c+ Italià a mans (mai més ben dit ) de Severino Scassa.  Escalador a qui vam conèixer i ens va semblar un persontage molt tranquil i discret. L'escaladz s Andonno  té regust a "old school". Presenta un calcari compacte que requerix una escalada tècnia i de força a la vegada i té alguns picats.  Va estar bé conèixer aquesta paret, hi vam anar un dia , el sol arriba d'hora  i fa calor. Hi ha vies bones i vies no tan bones, sort que vam anar recomenats per Claude i la Mònica. 

Ens vam deixar un arnés...Doncs en farem un de fortuna no?

Una de les poques coses que fa estar al Quim quiet..La calo,r i aquells dies en feia molta

    L'altre sector a on vam escalar és a la Grotte del Bandito. un sector  petit més aviat d'inetrès  local però que  hi vam escalar algunes vies que ens van agradar força.

   Cara oposada a Andono , per tant orientació Nord i al setembre encara feia calor i s'hi podia anar.  Fa uns anys es podia aparcar just a sota la cova, ara han barrat l'accés  i s'ha de deixar el cotxe al inici del camí. 

    Vies més desplomades on predominen presa plana, vertical, i "tacos" física i tècnica a l'hora. 

 

Aprox a la Grota

    Pel que fa a la bici vam fer una ruta en aquella zona la ruta pel coll de Fauniera o Dei Morti,   aquest coll Piamontès uneix la valla de Grana i la vall de Sutra.  

    Ens va semblar dels millors recorreguts que vam fer aquest viatge. Paratges  solitaris i amb un paisaisatge espectaculars. Amb carreteretes molt estretes i tot i que en alguns trams estan una mica deteriorades , tot plegat ens va deixar impresionat. Ens van sortir uns 94 kms amb a 2.265 m de desnivell, una bona ruta per uns paratges de fantàstics.

   

    Vam sortir  passat el poble de Beguda, d' allà mateix seguint un carril bici arribem a Demonte. I comença la pujada , primer entre boscos i pobles i  a mida que pugem  apareixen grans vall amb unes bones parets al font. Tot plegat de postal.  

    Després de superar els 25 quilòmtres de pujada i curva rere curva , el primer coll que trobem serà el Valcabera, amb unes panoràmiques. espectaculars . La carretera és estreta i passa entre  roques quin ambient. I arribem al Fauniera on l'estatua del mític Pantani ens dóna la benvinguda.  Les viste de muntanyes i valls continuen sent increiclbes  Acabem passant pel coll de Valloneto i avall. 

     S'ha de baixar amb els 5 sentits la carretera està plena de forats, és molt estreta i té timba...Que salvatge!!

Avall!!

    I arribem a la Vall de Grana, també un tram preciós on la carretera va pel fons i queda ben encaixonada. La seguim fins al poble de Cargaglio on ens desviarem cap a Borgo de San Dalmazo, passarem pel poblet Rocasparvera on ens acbarem de rostir les cames amb unes últimes pujades i  cap a la furgo.

Ens va semblar una gran ruta, de les que ens agrada. Solitària, salvatge , entre muntanyes , valls i carreteres petites (a trams una mica deteriorades). 

Enllaç al wikiloc per veure els detalls de la ruta;

https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/fauniera-56566508

I aquí acaba la nostra estada a Cuneo, un indret on hi hem estat vàries vegades i no descartem repetir, Ens agrada el territori, la gent i l'ambient que s'hi respira.

ESCALADA AL CORNO STELLA

    Aquesta és la crònica del nostre pas pel Corno Estella, la paret més característica dels Alps Marítims que amb una alçada de de 3050m s'aixeca  elegant i molt estética per sobre de la Vall d'Argentera . 

    Malgrat que ens va semblar un indret molt especial i preciós, només hi vam poder escalar un dia, ens hauria agrada estar-hi més  però el mal temps ens va fer marxar abans del previst.

    Aquesta paret amb aquest nom tan bucòlic la trobarem a Itàlia, a la província de Cúneo. Per arribar-hi sortirem del poble de San Dalmazzo.  D'allà  cap a la Vall de Gesso, hem de passar les Termes de Valdierei   i  a partir de les termes  una carretereta estreta (que  deixará de ser pavimentada) puja cap  la Vall Vallone della Cassa , cal seguir per uns 5 km, fins que arribarem a un replà per aparcar, anomenat  Gias delle Mosche (44.18493006356642, 7.269282270584094) Es fàcilment identificable ja que hi ha un panell informatiu. 

L'aparcament

    La logística sol ser pujar al Refugi de Bozano, i allà fer l'estada per escalar , del refugi a les vies del Corno hi ha uns 15-20 d'aproximació . 

Pel que fa a  llibre de ressenyes vam utilitzar aquest:

I aquest és un trípitc que hi ha en el refugi.

    El dia que vam pujar al refugi vam sortim d'hora, per poder aprofitar la jornada  i fer alguna via. 

En 1h i 45'  arribem  al Bolzano per una pintoresca  caminada alpina entre boscos, i a mida que es  es guanya alçada   apareix el  circ format per aquestes impresionants parets.  Portàvem  menjar per passar diversos dies al refu, la intenció és perncotar i prou.  Els preus, si no ets del CAI, són bastant cars.

    Pujant al refugi:

Caminadeta molt panoràmica

        En arribar, el Marco, el guarda ens explica les vies , la baixada,  i el que li sembla més recomanble. Un noi reservat i molt amable que ens va tractar molt bé .

    El Corno és una bona muralla de gneis partida per una  gran vira. Hi ha vies a la part baixa  i a la part alta.  El més usual és escalar una via a la  muralla  de inferior i empalmar amb una altra de la superior. I en total surten uns 400m. 

    La roca és molt, molt bona i molt estètica. Un gneis de tonalitats ocres i marronoses que ens regala foradets i regletes. 

    Les vies més populars no són extramadament díficils i estan equipades, el tipus d'escalada és placa tècnica entre ajaguda i vertical. 

    Tal com vam deixar els "trastos" al refugi vam anar a escalar. Seguint les recomanacions del Marco vam començar fent la via: "Regalami un sonriso"  6a  i la "Ricordo d' Orlando" 6b que ens van semblar precioses.

    L'aproximació   al peu de paret és curt i còmode. A més a més el Marco i uns amics  han arreglat  el camí amb lloses de gneis i ha quedat molt "artístic". 

Cap a escalar!

El camí cap a la paret

    El dia no acompanya gaire, hi ha molta boira, però al menys no fa fred.

    La "Regalami.." la fem empalmant la majoria de llargs, el recorregut passa per unes plaques perfectes  que ens regalen moviments  elegant entre regletes i forats.  A la vira anem anem cap a la "Ricordo.."  que ens brindarà algun 6b  espectacular.

Entre roca i boira...

    Per fer cim encara queda una mica de trepada per una aresta ampla, suposem que el cim i les vistes han de ser  espectaculars però la boira continua fent la punyeta i no ens deixa contemplar l'espectacle paisatgístic  que ens envolta.

    Esperem una estona a veure si s'obre pero res de res, bé,  farem les  fotos de rigor, quatre ratlles al llibre de piulades i avall. 

   

 El descens és per la via "Campia" però ens va semblar que no  era gaire lògic , els ràpels no eren gaire evidents ni estàven alineats.   Amb 3 ràpels (50, 25,50) ens plantem a la vira i amb  un flanqueig anem a trobar  un parell de rapel més i que ens deixaran al camí que porta al refgui.  

    Mateiral ; Cintes exprés, reunions i una corda de 60.  Per alguns rapels utilizem l' Escaper de la Beal. 

Vistes del Bozano des del camí de baixada...És ben "cuco"

    Al dia següent no hi ha boira però plou. Esperem una estona a veure si millora però  el Marco creu  que no s'obrirà, estem indecisos sobre si  passar el dia al refugi o baixar...Optem per la segona opció, ens hauria agradat fer més vies i guadir d'aquesta zona,  però el temps no sembla que vulgui anar a millor els dies següents...Quina llàstima...

Fent temps en el refugi a veure si millora la meteo...

    Crec que és una raconada bastant aïllada,  on encara es respira tranquil·litat, el paisatge és preciós  i les vies ben bones. En el refugi ens hem sentit molt bé i el tracte del Marco és molt cordial, repetirem.

    I per acabar, una petita recomanació, val molt la pena fer una caminadeta cap a Gias della Cassa o la vall del Torrente de la Valleta. 

    Hi vam anar a caminar de casualitat, ja que va ser per que vam  provar continuar  la pista de l' aparcament  per anar al Bozano i vam anar a espetegar en un lloc magnífic. 

    Aquest:

Vam passar el pàrking i vam anar tirant per la pista amunt

Aquí vam arribar i vam començar a caminar

Rutes en bicicleta de carretera per la vall d'Ubaye.

 La veritat és que vam anar a espetegar a la  Vall d'Ubaye sense haver-ho planificat gaire. Però bé,  si  una cosa  hem aprés  és a fer canvis de plans i treure'n tot els suc possible de les situacions inesperades. 

    En aquest cas, pel que fa a les pedalades,  vam trobar dades i idees en aquesta web sobre colls i rutes  per la zona : https://www.ubaye.com/activites-ete/cyclotourisme-velo-ubaye-cols.html i la noia de la oficina de turisme de Barcelonette també ens a proporciona força informació del que fer en bici. La veritat és que és un territori perfecte per conèxier en bici de carretera, els seus famosos set colls són  ascensions clàssiques i  molt maques.

    El nostres camp base va ser a Barcelonnete i el punt de partida de les 2  rutes que vam fer  van ser a prop d'aquesta ciutat.

    I aquí deixo les 2 rutes que vam fer per aquestes contrades  a cop de pedal.

LA RUTA DELS 3 COLLS: CAYOLLE, CHAMPS I ALLOS 121km 3632m desnivell

    Un dels itineraris més clàssics de la zona i  bastant  contundent, ja que es tracta de l'ascensió a   3  colls  per sobre els 2000m entre la Vall de l'Ubaye i el Mercantur . 

La primer pujada va ser al Cayolle. Desde  Barcelonette és  suau però llarga, 30 quilòmetres, i molt espectacular sobretot el tram de les  Gorges del Bachelard. Una vegada superades  les Gorges, passem a un paisatge boscós que a mida que guanyem alçada es va obrint i transformant en turons pelats i prats. I per una agradable carretera arribem dolçament al coll.

Suau pujada cap a Cayolle

Primer Coll del dia

La baixada

El descens es preciós, la carretera  passa per una zona rocosa de tons negres i grisos  molt pecualiar i vistosa. 

Avall!!

    En arribar a Saint Martin d'Entraunes, tombem a la dreta i enfilem per la vessant sud del Coll des Champs anem passant el boscos alpins que ens refresquen, s'agraeix doncs fa calor!  Aquesta pujada s'enganxa una mica més que la de Cayolle, les rampes són més dretes i anem sumant quilòmetres.  Sortosament l'últim quilòmtre fins al coll és ben pla i arribes amb molt bones sensacions i bastant ràpid.  EL paisatge és  pelat, erosionat i dóna una  sensació d'espai obert i amplitud.  Un postal maquíssma. 

Últim quilòmetre, arribant a Champs, i  amb alegria que és ben pla!

Segon Coll, el de Champs

    Ens espera una baixada preciosa , primer molt tranquila i suau i pco a poc  entre boscos , per carreteres molts estretes i curves molt tancades que ens portaran  a la carretera que puja a Coll d'Allos. Aquest tram serà potser el  més incòmode i estressant de la ruta que està bastant transitat  i els cotxes van bastan "enxufats" .

Inici de la baixada de Champs

                La pujada a Allos guanya bellesa amb l'alçada, ja que el seu inici passa per les instalacions  de les piste d' esquí i  no és d'allò més panoràmic.  Un cop sobrepassades les pistes l'amplada de la carretere disminueix i tot es torna més calmat. Bé tot es calma  menys les rampes, que poc a poc ens fan deixar les últims reserves de les cames per coronar aquest coll.  

El paisatge que ens va acompanyar pujant a Allos

I anem pujant...Vinga que ja s'acaba!

L'últim coll de la jornada

    I d'Allos ens espera un descens  bastant còmode i bonic fins  retornar a   Barcelonnette.

Baixant d'Allos

    Una ruta molt completa, i variada amb un bon repertori de paisatges , colls, carreteres i desnivells . Molt recomanable.. 

  L'enllaç a Wikilok:

https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/tres-colls-cayolle-champs-allos-56099664

Coll de la Bonnete 47km  1693 km desnivell

Un ascensió   amb un paistage preciós i especial en un pas que   que es troba "fent frontera" entre els departaments dels Alps Marítims i els Alps de l'Alta Provençca.

En aquest cas vam fer un "sube i baja" per la vessant Nord. 

Vam sortir molt d`hora a les 7 del matí per que aquell dia  hi havia convocada  una concentració  de motoristes  i no ens venia de gust coincidir amb aquest "festival del motor". I vam fer bé, a les 7 teníem al carretera per nosaltres sols.

Una ascensió  espectacular,  per l'estat de la carretera i per un territori molt variat i molt peculiar. 

Sortim del poble de Jausiers, i com més amunt,  el paisatge guanya bellesa. Prats, llacs i roques de granit  de tons verdosos apareixen a mida que guanyem alçada.

Els seus 25 km s  de pujada no  presenten rampes excessivament dures, és una ascensió força agradable en general. Evidentment sempre depèn del ritme que agafis.

    En arribar al coll ens trobem un preciós quadre de roques marronoses i negres, recorda un ambient molt volcànic Deixem les bicis i pugem fins al cim caminant, quina meravella!! Les vistes són impressionants. I després de les fotos de rigor, i haver "flipat" amb les vistes que ens envoltes baixarem per on hem pujat.

Les vistes durant l'ascensió

L´ultim quilòmetre

Paisatge de roques 

Arribant el cim ... El paisatge era espectacular!

Cim de la Bonnette

Voltant per dalt el cim 

Comencen a arribar els primers motoristes, és hora de tirar avall

Deixem  el Bonnette enrere

I anem baixant

I baixant

    Ruta de poca dificultat i  amb unes vistes de les que no s'obliden. Val molt la pena acabar de pujar al cim caminant. No és pas gaire llarg i es  pot fer amb les sabates de bici. Molt recomanable.

Apte per a tots els públics

    L'enllaç a Wikilok:

https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/jausier-coll-de-la-bonnette-jausier-56279264

I acabo amb una petit mostra del pica-pica que ens endúiem per sortir en bici. L'entrepà de truita no ens el treurà ningú!