Un recull de sectors sards

 Aquí deixo una compilació  de les zones esportives sardes que vam visitar durant el mes d'abril. N'hi ha de bones i de no tan bones.

Era la segona vegada que trepitjàvem Sardenya. Fa uns quants anys ja hi vam estar i , sincerament si Sicília ens va deixar al·lucinats , amb Sardenya no vam tenir les mateixes sensacions, però ens van quedar algunes vies llargues per fer i volíem donar una segona oportunitat a alguns llocs i sectors.

Evidentment és un indret captivador, una illa molt muntanyosa i rocosa, que combinat amb uns pobles únics i molt peculiars i platges una mica caribenyes en fan un bon destí.

Però també està molt explotat, sobretot la costa que podria ser espectacular, l'han abarrotat amb  construccions de tota mena fins arran de mar. Tot i així encara hi resten racons de somni...

I ara ja escalada:

 Pel que fa a ressenyes portàvem la guia “Pietra di luna” de Maurizio Oviglia

http://www.sardiniaclimb.com/books/pietradiluna.html  

Està força ben feta, però hi moltíssims sectors que no valen res i en fa unes descripcions que tendeixen a magnificar-ho tot. Vam pillar algun dia, d'arribar a un peu de via i ni escalar. Però bé això forma part del joc quan surts de casa!!

Anem al “lio”:

Zona de DOMUSNOVAS:

Al voltant d'aquest poble hi trobarem un bon repertori de zones d'escalada. És un dels lloc més populars i visitats, val la pena, que ens vagin semblar bons són aquests:

Animal House; Petit però eixerit! vies curtes i explosives, quan arribes a peu de via penses”però que és això?!” i en realitat les vies són molt fanàtiques.

Routa del tempo El gran clàssic, està però ens va decebre. Estèticament  és impressionant, una muralla de calcari taronja a on hi predomina l'escalada en regleta, i algunes vies de “xorrera”. Però molt sobat, i hi cau un sol de justícia. Hi ha algunes vies bones i algunes que semblen miralls del sobades i relliscoses que estan.

Sherwood...home i vam estar a la primera visita, vam fer alguna via xula uns 7bs o 7cs però no crec que sigui visita obligada.

Canneland Situat a l'entrada de la curiosa Grotta de San Giovanni, està bé sobretot per dies de pluja. Com diu el seu nom és un sector de cane (xorrera) i desplom. També bastant popular. Grau mig.

Pel que fa a l”'apalanque”:( Incís: en aquesta illa hi ha zones i poblacions a on no es pot dormir a la furgo, o autocaravana, hi va haver uns dies que vam estar a la costa i era indignant l'excessiva quantitat de cartells prohibitius per usuaris d'autocaravanes,amb aquest panorama no paràvem ni a fer un gelat , que els bombin!) A Domusnovas hi ha més permissivitat, vam instal·lar-nos en una esplanada en la carretereta que va a la Grotta de Sant Giovanni per la banda del sector Routa del Tempo. Si no es va amb furgo en el poble es lloguen apartaments.

Zona d' ISILI

A l'interior de illa i situat en un entorn molt bucòlic hi trobem Isili una de les zones que ens va semblar de les millors.

Urania el mur fanàtic de Sardenya, un accentuat desplom, bidits, forats i bona roca.Graus entre 6ens i 8ens.

Les primeres vies a la dreta del mur, uns 6cs més verticals i bona presa bons per començar-se  a moure

Pietra Filosofale, és a l'estil de l'Urania, vies curtes, desplomades i foradets, però amb una dificultat que no passa de 7b.També val molt la pena. Ombra al matí, i quan va arribar el sol vam acabar de rebentant-nos els dits al Corvo Solitario un petit bloc amb un parell de vies curioses.

Uns altres sector que també vam anar i ens van agradar són el Corvo Espazziale i el Paese del Valosi , petits però intensos.

Tot molt i molt fanàtic , un però, és una escalda que destrossa la pell, com tallaven els bidits!!

el pany  de  Pietra  Filosofale

Per instal·lar-se es pot fer en el mateix pàrquing, és una pista que acaba a sota els sector Urania, una mica estreta però hi vam cabre uns quants. El lloc és molt panoràmic i tranquil.

Zona de JERZU:

Un paratge molt peculiar, si una cosa recordava era els seus vins i que el poble és preciós. Sobre l'escalada..”.bueeenuuu” està bé per un parell de dies i cal remenar molt per trobar vies bones, i n'hi ha. L'indret però es mereix una visita

Isola del Tesoro i Palazzo d'Inverno hi ha vies molt molt tècniques, d'aquelles d'acabar amb el dits regirats de tant arquejar.

El lloc per fer nit era gloriòs , a la mateixa ressenya ja ho indica: el Santuario di S. Antonio.

                         

ISOLA DEL TESORO

placa fissurada a Palazzo d'Inverno

El reietó  (King) a  PALAZZO

Zona de ROCCA DORIA:

A pocs quilòmetres de l'històric poble de l'Alguer ens trobem una muralla en un dels llocs panoràmicament espectacular ,  una escola amb pocs anys de vida però amb molta qualitat. És el poble de Monteleone Roccadoria.

El lloc ens va seduir moltíssim, la vila que corona un turó, les parets a sota i un llac al peus seran l'escenari que ens acompanyaran les escalades I amb tanta tranquil·litat ens hi vam estar uns quants dies enfilant-nos per la peculiar roca de la zona que en va oferir vies ben bones.

La tònica és l'escalada tècnica i contínua en preses arrodonides , en algun sector ens barallem amb vies més curtes desplomades i explosives i fanàtiques.

les parets

eterna placa 

baixant cap al sector es passava per una antiga cantera... peculiar

panoràmica del llac Temo des de les vies

EL nostre camp base va ser en el mateix pàrquing, en la zona superior del poble. Un poble que només té 50 habitants, un parell d'esglésies d'aquestes tan ben conservades,un bar que obre de tant en tant i un museu del pa que surt a la guia de la Lonely Planet, però, no té botiga de queviures.

cada dia després de tibar voltàvem una estona pel carrerons...quina pau!

Zona de SASSARI:

A aquesta banda hi vam anar parar una mica de rebot, vam veure a la guia al sector i cap allà Preveiem sectorets petits però ens van fer el pes.

Baixem  a "Dimensione Verticale" un petit bloc de vies curtes , bidits agressius i desplom entre 6a i 7b, Quan el sol ens va fer fora vam peregrinar cap a  Memoria del vuoto (Sennori)  un muret de vies d'entre 6a i 7a està bé per fer vies de grau baix-mig, i per acabar vam anar a veure un dels sector que la ressenya deixava molt bé; “La Muraglia ” però  no ens va agradar, les línies ens van semblar poc atractives, no hi vam escalar.

verds intensos després d'unes temperatures fresques i una pluja poc normal per l'època, 

I aquest és un resum del tour rocós que vam fer aquest any per Sardenya. Com ja he dit abans es poden trobar ampliament descrits i amb info pràctica  a la ressenya "Pietra di Luna".

Pel que fa a la zona de Cala Gonone, allà ja hi vam estar en la primera visita i aquesta vegada hi vam estar per les vies llargues. Vindrà més endavant.

Sicília...que bé que estem aquí!!

Vam acabar el tour per Sicília,  passant un parell de dies en el Parc de Nebrodi. És un d'aquells indrets poc conegut però amb molt d'encant.  Vam instal·lar-nos  al poble d'Alcara li Fusi.

Vam decidir anar-hi perquè la ressenya marcava un sectoret que semblava més o menys interessant, i hi vam escalar un dia (bé, una tarda que era quan estavaa l'ombra). Es tractava d'un un petit muret  de calcari, no  res de l'altre món. I l'altra jornada la vam invertir en conèixer la zona.

la única foto que  tenim del sector, sembla xulo però la roca no era gaire bona i les línies tampoc

A l'oficina d'informació del poble, la noia ens va atendre amb moltíssima amabilitat, carregant-nos de paperets, mapes i propostes variades per conèixer l'indret. Vam voltar pel parc en cotxe, a peu i en bici. Vam tenir la sensació que la gent de la zona s'havien esforçat per donar-ho a conèixer, camins marcats, un centre d'informació, ....però estava molt deixat, és una llàstima. Fins i tot han creat una web molt ben feta: http://www.parcodeinebrodi.it/

muntanyes de Nebrodi i mar Tirrè

si no passem amb la furgo agafem la bici...

i

i si no es pot en bici ...a peu

Arribem al llac Biviere. Al fons l'Etna fumejant

La nostra visita a Sicília va acabar de manera sobtada. El dia que vam visitar el poble de Cefalú, vam informar-nos sobre horaris de ferri cap a Cerdanya. I ups! Només un per setmana i aquell mateix dia en sortia un de Palermo a les 17:00 h. Eren quarts d'una del migdia i teníem el temps just per arribar-hi! Vam arribar justos per  comprar el bitllet i  a les 4 de la tarda ja estàvem embarcats.

                                                           Cefalu:

arribant a Palermo, canvi d'escenari

no sé si havia vaga d'escombriaires o això es normal....

vam anar "a fondo" per arribar," ara ja embarcats i molta calma

allunyant-nos de Palermo

cap un altre destí

Va ser molt ràpid i una mica inesperat, tot i que ja havíem fet la volta a la illa, ens volíem quedar uns dies més per visitar Palermo. Peró no ...res... que haurem de tornar i és lloc que no ens importaria repetir. Va ser un mes genial.

Recomanem molt un viatge a aquesta illa. Si es va fanàtic i pocs dies es pot volar en avió a Trapani o Palermo i estar-se per la zona de San Vito. Si es disposa de més temps cal voltar per la illa i conèixer aquest tresor, senzill però preciós.

Evidentment la millor època per escalar és ple hivern, tot i que nosaltres hi vam anar al març (un pèl tard) però vam tenir la sort d'enganxar un fred inusual per l'època i no vam patir gaire calor.

Ens vam enamorar d'aquesta illa bastant deixada de la mà de Déu però molt màgica.

 

  Viatge a Sicília:   ...i que bé que  estem aquí!!!

I després de 15 hores pel mar, el dia  21 de maig arribàvem a Cagliari,  Sardenya, ja hi havíem estat fa uns anys, recordo que l'escalada no ens va entusiasmar, però ens van quedar algunes vies llargues pendents, i allà estàvem! Però això més endavant.

ILLES EOLIES: Petits racons però grans moments.

Quan vam començar a buscar informació sobre Sicília i vam llegir sobre les Eolies, no se perquè vam pensar que era un lloc a on havíem d'anar, una mena de pressentiment.... I si senyor! La visita

a aquest arxipèlag volcànic en el Mar Tirrè, va ser un regal de sensacions, moments i imatges que queden per sempre gravats en la ment per la seva intensitat i bellesa.

Com ho vam fer:

Vam anar al poble de Milazzo , des d'on surten les embarcacions cap a les illes. Hi ha dos tipus d'embarcacions circulant; el traghetto que són els vaixells grans a on es pot embarcar vehicles i l' aliscafo , els ràpids, els que sembla avancin sense tocar l'aigua. Embarcarem la furgo cap a l'illa de Lípari, la més gran i que també serveix de punt de partida cap a les altres illetes. El preu van ser 75€ anar nosaltres dos i la furgo.

Durant l'espera a que surtís el Traghetto vam tenir temps d'anar a la punta nord de Milazzo, un altra paratge de somni, una caleta rocosa amb piscinetes naturals i una aigua cristal·lina de tonalitats blaves mmmm!!, vam dinar acompanyats per la agradable companyia i conversa d'un pescador local, si ja dic jo que dic que una de les coses que ens va robar el cor a Sicília és la seva gent.

baixant cap a la cala,vam tenir aquestes fantàstiques vistes de l'Etna

xulo eh?! 

A quarts de 7 de la tarda sortim de Milazzo i en un parell d'hores ens plantem a Lípari. Vam instal·lar-nos en un pàrquing a pocs quilòmetres del port, allà vam deixar la furgo els 3 dies, només hi anàvem a dormir ja que tot el que vam fer va se en bici.

port de Milazzo

panoràmiques vistes que vam gaudir durant el trajecte

STROMBOLI:

Primer de tot, vam informar-nos dels horaris per anar i tornar de les illes i organitzar-nos les sortides. Hi ha una bona connexió entre illes i no cal patir

Agafem l'aliscafo a les 7 del matí , ens enduem les bicis, però en teoria no es podien embarcar, i ens van fer fer una mica el paperet. El mariner ens va dir que si ens deixava fer-ho havia de ser sota el consentiment del “comandante” i ja ens veus cridant al comandant que estava a la cabina si ens donava permís , fa veure que s'ho pensa i endavant!, com ells deien  era “cortesia” de la companyia. Moltes gràcies!!! El trajecte de Lípari a Stromboli són dues hores i val 15 € per persona. I per la bici vam pagar 3 € com a equipatge extra.

Aquest petita illa que tans sols té una extensió de 12 km quadrats, ens va oferir grans moments.

Vam creuar el poble en bici, per arran de costa “el lungomare”, un laberint de casetes blanques i carrerons estrets. Ens plantem a l'Observatorio ( on també hi ha un restaurant) punt a on deixarem les bicis i comencem el camí per pujar al volcà. Una camí preciós, evident , entre roques i sorra volcànica.

A dalt vam gaudir d'un repertori d'erupcions que posava els pèls de punta, vam estar unes hores contemplant els seus 3 cràters com bramàvem i escopien lava vermellosa . Uns espetecs molt potents que fins i tot feien trontollar el terra. Des del cim s'ha format una depressió per la cara nord-oest per on baixen fins al mar els blocs de lava i foc, espectacular! Només de recordar-ho se m'accelera el cor. Va ser un dia fantàstic!!!

tot i està a una bona distància dels cràters, hi trobarem aquestes  cabanes metàl·liques de protecció

ens vam "apalancar" dalt , càmera a punt i :

acabem en una de les peculiars platges de la illa

tornant cap a Lípari a última hora del dia 

Lípari 

VULCANO:

Agafem el primer aliscafo del matí , es torna a repetir la situació de demanar permís al “comandante” per pujar les bicis que ho acaba consentint. El trajecte són 20 minuts.

acostant-nos a Vulcano, 

Tal com vam arribar, vam pedalar fins al peu del volcà “Gran Cratere” o Vulcano della Fossa i pujada al cràter. Espatarrant!! Quines imatges!! Vam viure la seva activitat volcànica, de fumaroles, vapors blanquinosos i explosions, i ens vam embadalir amb els contrastos dels fangs sulfurosos , la roca volcànica i el mar com a teló de fons. Una altre moment per emmarcar.

fum fum fum!!

mar ,muntanya, sofre, fumaroles...

Després vam estar pedalant per la illa fins arribar a Capo Grillo i vam acabar la jornada en els banys de fang sulfurós, una activitat, podríem dir més turística però ben divertida.

A mitja tarda vam tornar a Lípari , vam aprofitar per recórrer el poble a última hora, una relaxant passejada contemplat la vida d'aquesta vila pescadora abans de pondre's el sol.

L'endemà vam tornar cap a Milazzo

vistes des d'un dels miradors de Lípari

el Castello  coronant el poble, també hi van fer una visita

última hora 

Com ja he dit, els dies que vam estar a les Eolies, van ser molt especials, va ser un constant descobriment de paisatges i sensacions, en una paraula: felicitat!!