Vam acabar el tour per Sicília, passant un parell de dies en el Parc de Nebrodi. És un d'aquells indrets poc conegut però amb molt d'encant. Vam instal·lar-nos al poble d'Alcara li Fusi.
Vam decidir anar-hi perquè la ressenya marcava un sectoret que semblava més o menys interessant, i hi vam escalar un dia (bé, una tarda que era quan estavaa l'ombra). Es tractava d'un un petit muret de calcari, no res de l'altre món. I l'altra jornada la vam invertir en conèixer la zona.
la única foto que tenim del sector, sembla xulo però la roca no era gaire bona i les línies tampoc
A l'oficina d'informació del poble, la noia ens va atendre amb moltíssima amabilitat, carregant-nos de paperets, mapes i propostes variades per conèixer l'indret. Vam voltar pel parc en cotxe, a peu i en bici. Vam tenir la sensació que la gent de la zona s'havien esforçat per donar-ho a conèixer, camins marcats, un centre d'informació, ....però estava molt deixat, és una llàstima. Fins i tot han creat una web molt ben feta: http://www.parcodeinebrodi.it/
muntanyes de Nebrodi i mar Tirrè
si no passem amb la furgo agafem la bici...
i
i si no es pot en bici ...a peu
Arribem al llac Biviere. Al fons l'Etna fumejant
La nostra visita a Sicília va acabar de manera sobtada. El dia que vam visitar el poble de Cefalú, vam informar-nos sobre horaris de ferri cap a Cerdanya. I ups! Només un per setmana i aquell mateix dia en sortia un de Palermo a les 17:00 h. Eren quarts d'una del migdia i teníem el temps just per arribar-hi! Vam arribar justos per comprar el bitllet i a les 4 de la tarda ja estàvem embarcats.
Cefalu:
arribant a Palermo, canvi d'escenari
no sé si havia vaga d'escombriaires o això es normal....
vam anar "a fondo" per arribar," ara ja embarcats i molta calma
allunyant-nos de Palermo
cap un altre destí
Va ser molt ràpid i una mica inesperat, tot i que ja havíem fet la volta a la illa, ens volíem quedar uns dies més per visitar Palermo. Peró no ...res... que haurem de tornar i és lloc que no ens importaria repetir. Va ser un mes genial.
Recomanem molt un viatge a aquesta illa. Si es va fanàtic i pocs dies es pot volar en avió a Trapani o Palermo i estar-se per la zona de San Vito. Si es disposa de més temps cal voltar per la illa i conèixer aquest tresor, senzill però preciós.
Evidentment la millor època per escalar és ple hivern, tot i que nosaltres hi vam anar al març (un pèl tard) però vam tenir la sort d'enganxar un fred inusual per l'època i no vam patir gaire calor.
Ens vam enamorar d'aquesta illa bastant deixada de la mà de Déu però molt màgica.
Viatge a Sicília: ...i que bé que estem aquí!!!
I després de 15 hores pel mar, el dia 21 de maig arribàvem a Cagliari, Sardenya, ja hi havíem estat fa uns anys, recordo que l'escalada no ens va entusiasmar, però ens van quedar algunes vies llargues pendents, i allà estàvem! Però això més endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada