Un recull de sectors sards

 Aquí deixo una compilació  de les zones esportives sardes que vam visitar durant el mes d'abril. N'hi ha de bones i de no tan bones.

Era la segona vegada que trepitjàvem Sardenya. Fa uns quants anys ja hi vam estar i , sincerament si Sicília ens va deixar al·lucinats , amb Sardenya no vam tenir les mateixes sensacions, però ens van quedar algunes vies llargues per fer i volíem donar una segona oportunitat a alguns llocs i sectors.

Evidentment és un indret captivador, una illa molt muntanyosa i rocosa, que combinat amb uns pobles únics i molt peculiars i platges una mica caribenyes en fan un bon destí.

Però també està molt explotat, sobretot la costa que podria ser espectacular, l'han abarrotat amb  construccions de tota mena fins arran de mar. Tot i així encara hi resten racons de somni...

I ara ja escalada:

 Pel que fa a ressenyes portàvem la guia “Pietra di luna” de Maurizio Oviglia

http://www.sardiniaclimb.com/books/pietradiluna.html  

Està força ben feta, però hi moltíssims sectors que no valen res i en fa unes descripcions que tendeixen a magnificar-ho tot. Vam pillar algun dia, d'arribar a un peu de via i ni escalar. Però bé això forma part del joc quan surts de casa!!

Anem al “lio”:

Zona de DOMUSNOVAS:

Al voltant d'aquest poble hi trobarem un bon repertori de zones d'escalada. És un dels lloc més populars i visitats, val la pena, que ens vagin semblar bons són aquests:

Animal House; Petit però eixerit! vies curtes i explosives, quan arribes a peu de via penses”però que és això?!” i en realitat les vies són molt fanàtiques.

Routa del tempo El gran clàssic, està però ens va decebre. Estèticament  és impressionant, una muralla de calcari taronja a on hi predomina l'escalada en regleta, i algunes vies de “xorrera”. Però molt sobat, i hi cau un sol de justícia. Hi ha algunes vies bones i algunes que semblen miralls del sobades i relliscoses que estan.

Sherwood...home i vam estar a la primera visita, vam fer alguna via xula uns 7bs o 7cs però no crec que sigui visita obligada.

Canneland Situat a l'entrada de la curiosa Grotta de San Giovanni, està bé sobretot per dies de pluja. Com diu el seu nom és un sector de cane (xorrera) i desplom. També bastant popular. Grau mig.

Pel que fa a l”'apalanque”:( Incís: en aquesta illa hi ha zones i poblacions a on no es pot dormir a la furgo, o autocaravana, hi va haver uns dies que vam estar a la costa i era indignant l'excessiva quantitat de cartells prohibitius per usuaris d'autocaravanes,amb aquest panorama no paràvem ni a fer un gelat , que els bombin!) A Domusnovas hi ha més permissivitat, vam instal·lar-nos en una esplanada en la carretereta que va a la Grotta de Sant Giovanni per la banda del sector Routa del Tempo. Si no es va amb furgo en el poble es lloguen apartaments.

Zona d' ISILI

A l'interior de illa i situat en un entorn molt bucòlic hi trobem Isili una de les zones que ens va semblar de les millors.

Urania el mur fanàtic de Sardenya, un accentuat desplom, bidits, forats i bona roca.Graus entre 6ens i 8ens.

Les primeres vies a la dreta del mur, uns 6cs més verticals i bona presa bons per començar-se  a moure

Pietra Filosofale, és a l'estil de l'Urania, vies curtes, desplomades i foradets, però amb una dificultat que no passa de 7b.També val molt la pena. Ombra al matí, i quan va arribar el sol vam acabar de rebentant-nos els dits al Corvo Solitario un petit bloc amb un parell de vies curioses.

Uns altres sector que també vam anar i ens van agradar són el Corvo Espazziale i el Paese del Valosi , petits però intensos.

Tot molt i molt fanàtic , un però, és una escalda que destrossa la pell, com tallaven els bidits!!

el pany  de  Pietra  Filosofale

Per instal·lar-se es pot fer en el mateix pàrquing, és una pista que acaba a sota els sector Urania, una mica estreta però hi vam cabre uns quants. El lloc és molt panoràmic i tranquil.

Zona de JERZU:

Un paratge molt peculiar, si una cosa recordava era els seus vins i que el poble és preciós. Sobre l'escalada..”.bueeenuuu” està bé per un parell de dies i cal remenar molt per trobar vies bones, i n'hi ha. L'indret però es mereix una visita

Isola del Tesoro i Palazzo d'Inverno hi ha vies molt molt tècniques, d'aquelles d'acabar amb el dits regirats de tant arquejar.

El lloc per fer nit era gloriòs , a la mateixa ressenya ja ho indica: el Santuario di S. Antonio.

                         

ISOLA DEL TESORO

placa fissurada a Palazzo d'Inverno

El reietó  (King) a  PALAZZO

Zona de ROCCA DORIA:

A pocs quilòmetres de l'històric poble de l'Alguer ens trobem una muralla en un dels llocs panoràmicament espectacular ,  una escola amb pocs anys de vida però amb molta qualitat. És el poble de Monteleone Roccadoria.

El lloc ens va seduir moltíssim, la vila que corona un turó, les parets a sota i un llac al peus seran l'escenari que ens acompanyaran les escalades I amb tanta tranquil·litat ens hi vam estar uns quants dies enfilant-nos per la peculiar roca de la zona que en va oferir vies ben bones.

La tònica és l'escalada tècnica i contínua en preses arrodonides , en algun sector ens barallem amb vies més curtes desplomades i explosives i fanàtiques.

les parets

eterna placa 

baixant cap al sector es passava per una antiga cantera... peculiar

panoràmica del llac Temo des de les vies

EL nostre camp base va ser en el mateix pàrquing, en la zona superior del poble. Un poble que només té 50 habitants, un parell d'esglésies d'aquestes tan ben conservades,un bar que obre de tant en tant i un museu del pa que surt a la guia de la Lonely Planet, però, no té botiga de queviures.

cada dia després de tibar voltàvem una estona pel carrerons...quina pau!

Zona de SASSARI:

A aquesta banda hi vam anar parar una mica de rebot, vam veure a la guia al sector i cap allà Preveiem sectorets petits però ens van fer el pes.

Baixem  a "Dimensione Verticale" un petit bloc de vies curtes , bidits agressius i desplom entre 6a i 7b, Quan el sol ens va fer fora vam peregrinar cap a  Memoria del vuoto (Sennori)  un muret de vies d'entre 6a i 7a està bé per fer vies de grau baix-mig, i per acabar vam anar a veure un dels sector que la ressenya deixava molt bé; “La Muraglia ” però  no ens va agradar, les línies ens van semblar poc atractives, no hi vam escalar.

verds intensos després d'unes temperatures fresques i una pluja poc normal per l'època, 

I aquest és un resum del tour rocós que vam fer aquest any per Sardenya. Com ja he dit abans es poden trobar ampliament descrits i amb info pràctica  a la ressenya "Pietra di Luna".

Pel que fa a la zona de Cala Gonone, allà ja hi vam estar en la primera visita i aquesta vegada hi vam estar per les vies llargues. Vindrà més endavant.