29/10/09

Camí Nord de Santiago (2º i 3º etapa)

2ª Etapa Soto de Luiña-Ribadeo 106 kms.

El principi és molt agradable, circulem per la N-632 nacional en desús, tranqui-la que transcorre per uns boscos atapeïts que ens regalaran amb una inestimable ombra. Anem avançant a través d’un impressionant escenari a on es barreja l’ambient del camp amb el del mar. Tot són contrastos. Parem a Cadavedo un petit poble a amb un mirador al Cantàbric realment interessant. Per divertits els avis amb els que xerrem una estona, un d’ells al dir-li que som catalans ràpidament treu el tema del Barça i del Camp Nou...












Una altra parada al poble de Luarca també val la pena.






les dones de Luarca cosint les xarxes

Després de “xupar” algun tros de nacional agònica, arribem a Ribadeo (el primer poble galleg) a través d’unes agradables pistes que creuen infinits camps de panotxes. Cal creuar la ria i ho fem pel pont, aquí casi que ens colem a l’autovia, sort d’un camioner que para i ens explica com passar el pont pel lateral. La veritat, és que no hi havia cap indicador de com creuar el pont que no fos per l’autovia.



per fi Ribadeo!


L’allberg està ple, però tenen unes habitacions en el pavelló esportiu i estem sols!



la nostra habitació

Per variar coincidim amb les festes del poble, sortim una estona per la nit.....a menjar pulpos i calamares...inhumà!!!


bon profit!



3º Etapa: Soto de Luiña- Vilanova de Lourenzà 28kms. (+25kms de fer el turista pels volts de Ribadeo)

Passem el matí a Ribadeo, visita al far, que val la pena i visita a Ringlo un poble pesquer molt petit a un 10 kms, també és interessant, hi ha unes antigues banyeres naturals a on abans s’hi criava marisc.

Després de dinar una bona empanada, anem fent camí, poc a poc la ruta s’allunya de la costa portant-nos cap a l’interior. Passem per carreteres locals tranquil·les, i poc transitades. Creuant impressionants boscos d’eucaliptus arribem a Ponte aquí és poc ciclable i ens trobem amb un laberint de carreteres sense senyalitzar i cruïlles en les que no queda clar cap a on anar. Sempre he dit que el Quim és millor que qualsevol GPS perquè té un sentit de l’orientació impressionat i aquesta vegada tampoc va tornar a fallar, no sé com varem arribar al poble de Villamartin el Grande i d’allà ja estava ben inddicat per arribar a Vilanova ,el nostre destí. El poble és petit això sí com la majoria de poblacions no hi falta una gran església en el centre. Ens va molar l’alberg i la “hospitalària” era una dona simpàtica que ens va deixar la clau i “...vosotro mismos”, hi havia més gent però no estava ple .Coincidim amb una parella” superfanàtica” del Camino, s’ho coneixien tot i ens varen fer algunes recomanacions sobre els albergs a on valia la pena dormir i no , que ens van ser útils.


cap al far de Ribadeo


a l'aigua!!


refrescant-se en el Cantàbric


carretera cap a Ringlo


"joer" amb la pujadeta!!










l'alberg de Vilanova de Lourenzá


2 comentaris:

  1. Hola,soc el joan de barcelona, potser ens hem creuat algun dia a sant llorenç. de casualitat he arrribat al vostre bloc i he estat mirant les fotos dels usa. Jo vaig estar-hi aquesta primavera-estiu en un tour de 5 mesos de climbing i turisteo, vam fer un bloc per penjar fotos i explicar alguna aventurilla. si li voleu donar un cop d'ull és
    2ontherocks.blogspot.com

    mirant les vostres fotos de canyonlands m'he transportat allà. De fet ja penso en tornar.

    salut

    ResponElimina
  2. hola
    doncs no se qui ets però si algun dia concidim estaria bé comentar la jugada americana..hi penses tornar....nosaltres potser....el desert és màgic!!

    salut!

    ResponElimina