Tapieta Sarda

El temps va ser bastant inestable, pluja vent i més pluja, finalment la cosa es va arreglar vam posar la directa cap a la Zona de Cala Gonone. Aquest racó és ben bonic i seria un entorn natural preciós  però l'explotació  que ha patit li treu molt d'encant.

S'hi troba un bon repertori de zones d'escalada esportiva com Biridiscotai, Fuili,Zeiu Martine ...., petits sector arran de mar, molt espectaculars, però l'escalada en condicions marítimes no dóna per molt fanatisme En aquests secorets ja hi vam estar en la visita a l illa i ara no hi vam tornar.

El que si ens va deixar molt g bon record va ser l'escalada a l'Aguglia de Cala Goloritze. Una fina agulla en una cala paradisíaca. Un indret espectacular que al acabar l'ascensió a l'agulla tindrem la refrescant recompensa d'un bany unes aigües transparents i aturquesades.. Però ull s'ha de pagar pàrquing, si el deixes fora sabem d'alguns qu s'han trobar el retrovisors petat(casualitat...!?).

Pel que fa a les vies llargues: Anem cap a la paret. PUNTA GIRADILI Seguint els savis consells dels germans Salvador ( o sigui en Ganxets i el Bou de Reus), vam anar amb calma per trobar el punt de sortida, és cert el que ens van dir, per arribar al pàrquing cal passar per un laberint de pistes i masos i fàcilment et post equivocar

Vam dormir en el mateix lloc a on es deixa el cotxe, un paratge salvatge i tranquil.

L'aprox és un senzill i evident descens fins a peu de paret i flanquejar fins trobar l'inici de la via a fer. Tot aixó amb una panoràmica marina que ens té ben entretinguts.

 La paret de Punta  Giradili

genial poder escalar en aquest escenari 

Via “”SETE ANNI DI SOLITUDE” 390m.

Una gran línia que recorre la part central de la paret. Firmada pel mestre Piola que com sempre ens deixarà amb una molt bon gust de boca. Quin “viote” !!

De tot; plaques, fissures desploms i equipada amb molt de seny, ni aprop ni lluny.Cal escalar entre xapes però no és expo. Dificultat mantinguda amb abundants 6bs i 6cs.

Vam començar a quarts de 8 , i vam estar 7 h. Pel mes que erem cal fer-la de matí perquè al migdia hi arriba el sol.

Material crec que portàvem uns aliens (els de per si de cas ) però no vam posar res.

Per la tornada vam pujar fins al cim varem baixar seguint unes marques blaves. Aquí si que ja vam “pillar” un sol de justícia.

GRAN GRAN VIA MOLT RECOMANABLE

                                             plaques de calcari excel·lent

                       un dels llargs estel·lar de la via el diedre de 6c+ (i ben posat eh!)

                        

                  

una cordada a la via Wolfang Güllich

ja som dalt!! 

L'endemà vam anar a la via MEDITERRÀNEO 240 m a la mateixa paret. Ens va agradar però ens l'esperàvem més complerta o més bonica..no sé ... Molta placa  i sobretot les de la part superior eren rares rares! I marca un llarg de 7a cosit de “seguros” que ens va semblar horrorós. Potser estàvem cansats del dia anterior, bé, els peus si que els teníem destrossats, però quan vam arribar dalt vam coincidir el dos en que era una via  poc excepcional

Horari 4 h. Material cintes i reunions.

boires brr!!! per sort no va ploure i ens va anar d'allò més bé per no fer la baixada amb el torrat de migdia

ens ho hem guanyat, un birra sarda, pa carasatu i un formatge regional ben sec ...això és el millor!!

Per fer aquestes escalades  vam utilitzar la guia “Pietra di Luna “ però l'edició del 2002. En la última edició no hi surten les vies llargues. Sabem que  guia exclusivament de la zona de Cala Gonone però no en tenim ni idea de   com és. I com sempre anàvem seguint les recomanacions del llibre del Petit i la Bodet...el que sempre cito: Les més belles ascensions d'Europa. 

Amb aquestes dues vies vam acabar la visita a la PUNTA GIRADILI . Només per escalar la via del Piola ja es mereix una visita i per les panoràmiques de les que podrem gaudir que són espectaulars i és més, és un paratge molt tranquil  Recomanem una visita a l'ermita di San Pietro està indicat des del poble de Baunei un raconet encara bastant verge.

Per acabar l'estada a Cala Gonone, vam treure el cap a una cova que l'autor descriu que esdevindrà una cova de referència en l'escalada europea COVA MILENIUM queeeeee!??

Quan llegeixo coses així i després ho contrasto amb el sectors “flipo” de com es” flipen” alguns... i és més, de com d'humils i senzills que som els catalans a l'hora de parlar de la nostra roca que sí que és referència en l'escalada , i mundial!

Bé, doncs vam baixar a la Cova , ja ens havíem pensat que invertir-hi dos o tres dies, ja ja! En un dia ho vam enllestit el que ens va semblar que valia la pena.

La veritat és que la cova és espectacular però l'escalada no tant. Vam fer alguns 7bs o 7b+ de la banda esquerra que eren bons i a la banda dreta era com escalar en un desplom folrat de greix, quin tacte més llardòs. Però bé el lloc es ben curiós, l'  aprox és un descens una mica delicat i vertical per uns cables fixes arran de mar. Per anar-hi un dia està bé però ni de bon tros serà una cova referència.

si ja ho dit la cova es veu espectacular però nooooo!

part dreta de la cova a on tot era un  capa de humitat salinosa

Encara que l'escalada no era descomunal, les vistes si . Cala Gonone al fons