30/7/09

Astroman o The East Face of the Washington Column

Només de pensar-hi em ve un somriure la cara, recordant que contents que estàvem quan varem fer aquesta via. És una via mítica i amb totes les de la llei, te tot el que un escalador pot demanar, fissures, diedres, xemeneia, regletes i tot, sobre una roca immillorable
Sabíem que no era una via fàcil h sòn 12 llargs i la majoria són de5.11, s’ha d’aguantar el “tipus” fins l’última tirada.
El seu nom real és The East Face of the Washington Column oberta per en Warren Harding i Chuck Pratt el 1959 però va ser el 1975 quan Ron Kauk, i Jhon Bachar al alliberar-la la van rebatejar amb el místic nom d’Astroman.


Sota les recomanacions del Pep i la Gara varem anar un dia per la tarda a fer els 6 primers llargs a l’ombra i sense pressa, varem veure quins llargs podíem empalmar i quin material feria falta per cada llarg. Vam fer just fins el llarg del Harding Slot, el conegut llarg de xemeneia que li dóna part de la fama a lavia. La veritat, aquella imatge de la xemeneia em va quedar gravada en el cervell,amb el Qui havíem acordat que jo faria aquest llarg més que res per que jo faig 1.57 i ell fa 1.78 per tant passaré més bé jo per la xemeneia que no pas ell...uf!! S’expliquen tantes històries d’aquest llarg que arriba a un punt que no se sap quan es barreja la realitat amb la llegenda...ja ho veuré!


tantejant l'Enduro Corner


vistes del Harding Slot




.. a sobre meu la famosa xemeneia..ups!!

Hem preferit fer aquesta estratègia per assegurar-nos que el dia que fem la via anirem ràpid i arribarem a dalt amb prou llum per fer la baixada, es tracta d’una baixada delicada, de dia es fa bé, però de nit pet ser que pillis més hores de pateo o un vi-vac.
El dia de fer la via , comencem a les 7 del matí. A les 12 el sol passa per la paret per un per un parell d’hores, volem arribar al llarg de lEnduro Corner que el sol no ens apreti gaire
Els 3 primer llargs els fem ràpids empalmant el primer i el segon. Ens posem del peu de l’”Enduro Corner” un altra tirada per la qual ela via és té la fama guanyada. Estem sota 50m diedre perfecte i desplomat..El Quim va pujant encastant i mot bé i bufant una mica quan la fissura se li torna petita...però est`a gaudint de tanta perfecció, crec que és una de les tirades més boniqques que hem fet per Yosemite.
Un parell de llargs més, per cert el d’abans del Harding Slot és més obligat ja que has de fer un “apreton" per una bavaresa d’un 4 o 5 m i no es pot protegir, però aquestes apretades ja li molen al Quim i en un plis en posa a la R.. Per fi el Harding Slot.
Em toca, surts de la R per un tram fàcil fins arribar a una bavaresa desplomada i física a on poso un parell de camalots un vermell i un verd, em poso just a sota la xemeneia poso un friend del 3 em pillo miro amunt i em sento tranquil•la intueixo que passaré bé, em vaig aixecant cap al forat i ja em trobo a dins uf!, s’estreny una mica però puc anar reptant i pujant poso un altre friend però no el puc xapar la meva cintura aixafa el nus en la xemeneia, pujo una mica més amunt , s’eixampla i ja tinc prou espai per agafar la corda i passar-la pel seguro, uns metres mès i s’ajeu, “Quim, ja veig la R!! Una placa ajaguda i la R és meva!! feina feta!! Era el llarg que més ens preocupava però en aquest cas el fet de ser baixeta i petita ha sigut una avantatja, perquè després quan veig pujar al Quim entenc perquè la majoria d’escaladors que no solen ser petits ni baixets les passen magres per poder passar per aquesta angosta xemeneia. Hi ha qui ho fa per fora en bavaresa però es bastant difícil i molt exposat.
La motxilla se la va quedar el Quim des de la R li vaig passar un cap i la va lligar.
El següent llarg tampoc no tene desperdici te 50 i amb un aire bastant alpí,no et pots relaxar ni un moment . Arribo a la R sense cap peça ho he posat gairebé tot.
Una altra tirada bona és el” Changing Corners” unió de dos diedres preciosos amb unes petites fisures pel dits per nosaltres difícils , el Quim va posant peces petites fins la R.
Un parell de tirades de fissura ampla de punys (mola portar uns cams del 3.5 i 4 per aquests llargs) i l’últim llarg per mi és el més lleig, una placa en la que es pot sortir per la dreta en un tram una mica expo o sortir per uns copers a l’esquerra, molsa i regletes dubtoses. La opció més segura va ser sortir pels copers el Quim ho fa amb una rapidesa increïble!
I ja està, a les 5 de la tarda comencem a baixar . No varem tenir cap problema per trobar la canal, però de nit si que no ha de ser tan fàci.l En una hora tornàvem a estar a peu de via a on havíem deixat les motxilles i al cap d’una altra hora sota la dutxa del Curry village.


2º llarg


3 llarg


negociant amb l'Enduro Corner... que booooo!!!


el Quim en una mena d'fissura embut , no és de les seves preferides, és el 6º llarg el que te un petit "apretooooon" que el fa sobrat!


a la 5ena reunió



5º llarg el més fàcil de la via però molt estètic




a sota el Harding Slot...som-hi!


eh que ja em poso a dins...a lloro eh!!!






venga que ja ho tenim!!


arribant a la reunió 50 m de llarg!




en el llarg anomenat "Changing corners" preciós!




llarg fisura de punys mmm que bona!!



flanqueig per anar a la R de l'últim llarg

Horari de via: 9 hores
Material: 3 jocs de cams al 0.5 al3 un 3.5 i 4, dos jocs d’aliens i un joc de tascons No vam portar casc perquè en el llarg de la xemeneia no passa.
Una de les millors vies que hem fet per Yosemite, i el millor de tot és que varem arribar al Camp 4 i el Cesar i l’Ester ens esperàven amb el sopar fet, olé pels madrilenys i moltes gràcies!!


oe oe oe oe!!!


i a més a més des de dalt teníem aquestes vistes!

1 comentari:

  1. No sé como no me entra la afición por la escalada....que maravilla de fotos, que paisajes, que vértigo!
    Moltes Felititats per el vostre Blog y per vostres aventures!
    Besitos desde Alquézar.
    Nuri

    ResponElimina