I ben demostrat ha quedat en les nits que ens ajuntàvem tots els peninsulars, ja fossim catalans, madrilenys, portuguesos o murcians, tan era, el que importava era que ens enteníem bé parlessim català o castellà...
Les nits que ens ajuntàven erem els que anàvem a dormir més tard, i sense fer excesos ni grans merders perquè teòricament a les 22:00 ha d'haver silenci al Camp4 i si vas tard o tens el foc encara encés passa el ranger i amablament et convida a apagar-lo. Tot i les restriccions, crec que les famoses festes noctures del Camp 4 del ja han passat a la història vam passar molt bones estones compartint sopar i vinet.
Vam estar amb el Xavi, el Pablo i el Jordi, més o menys ja ens coneixíem de casa i quan parlavem d'ells eren "els catalans" amb ells hi havia el Barri un valencià, que casualitat era colega d'uns colegues nostres, el més assenyat dels 4, sempre al lloro de tenir-ho tot recollidet...
El vespre que el Jordi marxava cap a casa el Pablo va cuinar un pollastre al curry per tots que no vegis com va entrar gràcieeeees Pablo!!
Vam tornar a coïncidir amb el Fran i la Carol, i el Cesar i l'Ester.
Vam conèixer al Lluís, molt bona persona i molt motivat per escalar a Yosemite, quina pena que la meteo no es va portar gaire bé.
El Pep i el Ninot van entendre's molt bé i va fer molta feina per la vall
Unes imatges de la comunitat a Yosemite:
el Barri, com a bon valencià va ser l'encarregat de l'arroç
el Lluís i el Barri
el Jordi...que se sent pensant que demà agafes l'avió cap a casa?
el pollastre ja esatà a punt
tots a taula!!
l'altra punta de la taula
la birra més econòmica i popular de Yosemite
ole! pel Xavi, va fer la Regular del Half Dome i va fer la baixada amb una bamba i un peu de gat!!
el Lluís va fer un intent a la Nose en solitari, aquell dia es va llevar a la 1 de la matinada i així estava...
i després del sopar cap al foc
El Pep i el Ninot (aquest és el seu cognom) van fer la Salathe al Capitan, felicitats!! I el Pep ja portava de casa la indumentària per fer la rèplica de la foto del Bridwell i companyia quan van fer la 1º ascensió de la Nose en el dia i van convidar al Quim a la foto perqué els va acompanayr amb el cotxe al camí de la paret aqui van :
imtage del 1975
2009 igualito igualito...
I ja que hi estem posats ens farem algunes "foticos" amb el Cap
no tinc les fotos però l'Ester també ens va fer saltar aquí
Uns altres amb els que vam compartir bones estones van ser amb una colla d'escaladors murcians molt bona gent i de seguida vam connectar, "un saludo murcianos!!". Uns van fer la Salathe però els altres van intentar la Nose i altra vegada la meteo no es va portar bé i van haver de retirar-se.
els murcianos...os esperamos en Catalunya eh!!
I res només dir que la vida al Camp4 enganxa, l'ambient, la gent, les fogueres...tota la part més humana...
Una abraçada molt forta a tots amb els que hem compartit un sopar, una estona al foc i un somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada