8/11/19

Visita a Bulgària


       Vam entrar a Bulgària pel Sud-Oest ja que veníem d Grècia. 
A la frontera, malgrat ser  simple i una mica caòtica, tot va anar bastant fluid. Ensenyar passaports, obrir les portes del darrrere i veient tan material ràpid ens les fan tancar i passar. Si voleu consultar informació pràctica de moneda, on dormíem … En el post anterior ho trobareu: http://laliquim.blogspot.com/2019/11/escalada-bulgara-i-una-mica-dinformacio.html
Després de creuar la frontera, parem a les piràmides de Stob, on no vam entrar perquè ja estava tancat i tampoc no creiem que sigui gaire interessant. En canvi el poble de Stob, una vil·la que data del segle set  fins ara, és preciós, senzill i  amb una atmosfera molt  tranquil·la. Cases baixes i antigues, de totxo i tons marrons. Carrers amples i empedrats , un encant de poble.





L’endemà visitem  el Monestir de Rila, un dels monestirs Ortodoxes més importatnt de Bulgària. Situat en el parc Natural de les Muntanyes de Rila, a part de ser una  bellísima construcció monumental i històrica digne de veures, és un lloc sagrat per molts búlgars.
Nosaltres ho vam veure en un matí, i si, ens va semblar bastant impressionant. És interessant de veure però cada vegada que visitem aquest tipus de llocs de culte em queda clar com de mal repartida està la riquesa en aquest món.









      Al migdia arribem a Sofia  capital de Bulgària, vam aparcar en una zona verda vigilada, en principi per estacionar-hi dues hores . Però el  vigilant que  un home encantador i amable ens va fer una pila de tiquets per poder estar més de límit permès. Trobar gent així t’alegra el dia. 
Anem cap al centre, comencem per la catedral d’Aleksander Nevski, una construcció espectacular i molt colorida, façana blava, cupules verdes i daurades…Una construcció rusa feta en homenatgs als soldats soviètics morts durant la guerrra entre Rússia i Turquia i on Bulgària va arribar a la independència del Imperi Otomà.
A pocs metres parem a l’Església de Santa Sofia una senzilla construcció de totxo. Hi vam entrar pensant que se celebrava un casament, la gent cantava, i  hi havia taules parades amb pica-pica…Però ups ! Era un enterrament! Està bé veure que es despedeixen dels difunts d’una forma més animada que la nostra.
Passem per davant de l’esbelta estatua de Santa Sofia. Als seus voltants hi ha una mesquita i una zona peatonal. Un racó que està bé per passejar.
I ja vam acabar, la veritat és que no ens va semblar una ciutat gaire espectacular ni que ens deixés impressionat. Si es ve de pas està bé fer una parada però no ens va semblar res de l’altre món. A banda d’alguns edificis religios ens va semblar un ciutat monòtona poc original.

 la catedral d’Aleksander Nevski


Estatua de Santa Sofia


Mesquita  

 
      A Karlukovo hi vam anar per escalar a Prohodna Cave, però encara que no se sigui amant de les roques és un lloc que val la pena visitar. Una obra mestra de la natura que ha format aquestes monumental relleu càrstic de coves i forats







Un altre raconet que ens va semblar molt peculiar i especial és el Monestir de Glozhenski,  una senzilla construcció de fusta i parets blanques que corona una punta rocosa al final d’una recargolada carretereta. Un racó petit però espectacular , tot i que queda bastant “al cul del món” ens va agradar descobrir aquest indret, tranquil on s’hi respira molta pau. 





Devetashska Cave, aquesta cova kàrstica és una increible meravella natural, ja que es tracta d’una cadena de coves amb alguns forats en el sostre. És un espai protegit , cal pagar entrada  (6 Levs x persona) . Espectacular, val molt  la pena passejar i contemplar aquesta formació.







A prop de les coves hi ha el pintoresc poble de Loveck. Com a curiós trobarem el seu pont cobert, on hi ha  una bona filera de botiguetes amb souvenirs de tota mena. I les cases arran de riu ofereixen una imatge de postal, però poca cosa més. 






 

     Vratsa hi vam anar per escalar , però també es mereix una visita. Les parets, el poble , el paisatge és força rocós i per fer alguna caminadeta pot estar bé. 


Les parets de Vratsa


       Una altra parada molt recomanda és l’històric poble de Veliko Tarnovo, antiga capital de Bulgària un destinació que tothom  deia que no podiem deixar de visitar. 

       Potser la Fortalesa de Tsarevets  és un dels monuments més importants que cal veure a Veliko Tarnovo, de manera que vam començar pujant el turó on es troben aquestes ruïnes. Al cim hi trobarem l’Església de l’Ascensió ens va semblar fascinant. No som experts en art però vam poder contemplar un estil arquitèctonic i uns frescos sobris i molt imponents.


La fortalesa 

Esglèsia de l'ascensió







 

      El centre històric és un laberint de carrers adoquinats on està bé deixar-se perdre, també vam contemplar les cases penjades des de l’altra banda sota l’estatua d’ Evtimi Monument
I com no, veure esglésies i esglésies formen part de la visita .


Una panoràmica de Veliko

  
I això és tot el que vam veure i vistar  per aquesta ciutat tan històrica i  pintoresca ciutat
A la nit el castell el transformen en un espectacle de llum i musica, gairebé es pot  veure des de qualsevol punt del poble, si es vol sentir l’audio cal pagar i tens accés a una terrassa on se sent la música. Nosaltres ho vam contemplar des d’un pont i la musica ens la imaginàven. Una mica turístic pel nostre gust. 


Llums  i musica maquillen a la fortalesa



De Veliko anem cap a la Vall de les Roses, justament és l’epoca de la collita (estem a juny) i el primer cap de setmana de juny se celebra el Festival de la Rosa. 
Vam tenir la sort de poder contemplar els camps de roses en el seu màxim esplendor, i les flors són de color rosa no vermell. Vam parar en una plantació on estàvem recolectant la família que allà treballava ens va venir a saludar, ens va convidar a te de roses i ens va ensenyar el que havien collit, quilos i quilos de roses!! fins i tot ens regalen una bosseta amb roses que fa una olor boníssima. Quina gent tan bona i maca! 









      El  poble de Kazanlak és el centre neuràlgic de la producció de productes provinent de les roses, l’aigua de rosa, l’oli, les cremes, fins i tot vi! Tot és de color rosa!! Passegem pel poble, hi ha molta molta gent i events de tota mena. Espectacles, danses, concurs de pans i coques.

 
Kazalak


Aquesta és la carta que ens van portar en un bar del poble...MOLT AUTÈNTIC!!

I aquesta va ser la útlima parada per terres búlgares, un país que encara no està massificat, bastant rural, amb gent cordial i una senzillesa que et fa sentir molt bé.

5/11/19

ESCALADA BÚLGARA I UNA MICA D'INFORMACIÓ PRÀCTICA



Vam estar uns 12 dies per Bulgària entre a finals de maig i principis de juny. Ens va semblar un país molt tranquil, senzill i amb  paisatge  verd i rural quen ens va acompanyar molts quilòmetres. Pobles de cases baixes i carrers amples,  gent molt amable, i raconades molt  atractives que encara es manténen lluny de la massificació  en fan un país mereixedor d’una visita. Llocs com  el monestir de Rila, la ciutat de Veliko Tarnovo,  la Vall de les Roses no et poden deixar indiferent. 

Paisatge búlgar

  Pel que fa a les seves roques, te dues zones més populars, la cova Prohodna a Karlukovo i la zona de Vratsa. Ens van semblar dos llocs peculiars i potser per un curt viatge valen la pena, però no espereu res gaire espectacular.

         Com a informació pràctica:

Per dormir amb la furgo vam utilitzar l’aplicaicó park4night o si veiem algun racó solitari i discret allà ens quedàvem. No vam tenir cap problema. Només en el poble de Pravets que vam dormir en un bosc proper a un hotel ens va venir el “segurata” i deprés  la policia, però entre que no palàvem búlgar i que ells no parlaven anglès ens van deixar passar la nit allà. 


Un raconet dels que ens agrada per passar la nit

Quant a moneda, just passat la frontera hi ha algunes oficines de canvi (més aviat xiringuitos que oficines) i allà mateix vam canviar Euros a Levs.

Pel que fa a desplaçament, la benzina  és més barata que a Grècia. A les mateixes benzineres vam comprar la VIGNETE. S’ha de comprar per circular  per la majoria de carreteres bulgares. Ara ja no és un adhesiu, sinó que et donen la factura  i la matricula queda registrada. Ens la van fer per 6 dies, jo ja li deia que la volia per més però no hi va haver manera. Total, que vam estar 12 dies amb la vinyeta de 6 i encara no hem rebut cap multa. Ens vam moure amb aquest mapa que vaig comparar a Amazon i amb el maps.me i els mapes de Goolge maps descargats prèviament al mòbil.





Quant a menjar la veritat és que vam sortir poc a fora, compràvem als mercats, la verdura i els formatges eren  frescos, bons  i gustosos. A destacar les maduixes i les cireres que eren boníssimes!!






ESCALADA BÚLGARA

Pel que fa a ressenyes i info sobres els sectors, vaig veure una guia de tots els sectors d’escalada del país però no hi va haver manera de trobar-la, ja ni dèu existir. I el que va utilitzar va ser:

Algunes webs d’on vam treure les ressenyes per Karlukovo  : 

https://27crags.com/crags/karlukovo

https://www.climbingguidebg.com/cdb.php?f=regioninfo&idRegion=41&lang=en



I per Vratsa vam poder trobar aquest llibre abans de marxar de viatge: 


       
      El primer lloc on vam anar va ser a Bozhenitsa, un petit sector de gres situat entre Vratsa i Sophia als voltants d’una fortificactió .Està bé, però no ens va semblar visita obligada, escalada entre tècnica i física de regletes i romos . Hi vam anar  a  parar perquè vam contactar amb una escaladora local i allà va ser on anàven.


      Karlukovo, Prohodna Cave
      Un sector i un lloc molt curiosos ja que aquesta impresionant cova és una formació  o forat que apareix enmig d’un prat i  baixes per arribar-hi, tot en  un entorn molt autèntic i rural. Hi vam estar tres dies.  És un destí amb bastant turisme local i recomano no escalar en festiu com vam fer nosaltres ja que és un batibull de gent passant per peu de via . 
La cova és monumental, les formacions i els forats són molt espectaculars, però a primera vista les vies d’escalada no semblen gaire atractives. Tot i que no entràven gaire per la vista  vam anar fent vies  i al final ens  van semblar ben bones. Roca calcària i blanquinosa amb alguns regalims i regletes. 
A més a més aparcàvem just a l’entrada de la cova i estàven ben entretinguts amb el moviment de la gent , els venedors de souvenirs, parades de fruita…Alguns d’ells parlàven castellà i sempre els agradava donar-nos  conversa. 
Com ja he dit, quan veus les línies penses “Uf..no mola gaire”, però les vies  que vam escalar ens va agradar. Si ho recomano…No ho se… Per amants de llocs remots, però no espereu un sector fanàtic tot i que al final ens va molar i vam escalar bastant.

La cova vista per la banda posterior

Forats coneguts com els ulls de Déu






Vratsa
Aquesta és la zona  més complerta i gran  de Bulgària.  Una bona serralada de parets i baumes s’aixequen sobre el pintoresc poble de Vratsa.
Hi vam estar uns quants dies i vam fer un parell de vies llargues i esportiva.  Tot ens va agradar força.

La plaça del poble de Vratsa amb les parets al fons


Esportiva en vam fer a Big Cave, un cova on s’hi diferencien dues bandes l’esquerra amb vies molt desplomades i la dreta amb escalades més verticals.  Hi vam anar un dia , està bé. Les vies desplomades es veien bones,  dures i per  treballar-les, però quan viatgem no ens motiva gaire tancar-nos en un projecte així que amb un dia vam fer les que vam poder i ja no vam tornar.

Sostres i desploms a l'esquerra i plaques a la dreta

Little Cave és l’altre mur esportiu, com el seu nom indica és una cova més petita. Ens va semblar ben bo i vam anar més d’un dia. Vies de pila i desplom agradable.






I de vies llargues en vam fer un parell, la paret és molt assoleiada i aixó ens va limitar bastant les opcions ja que feia caloreta.
Vam ecalar la via “Hergiani”  245 m 6a al Central Wall. Una clàssica amb molt d’ambient, entre baumes, xemeneies i fissures. Molt bona via, molt bona roca i un llarg espectacular, que no recordo quin era, que flanqueja per sota un forat amb un pati increible.  Ens hi vam poar a les 14:00 ja que era quan hi arribava l’ombra. Vam baixar rapelant.  Duiem dues cordes i un joc de camalots fins al 2, està semiequipada amb algun pitó de tant en tant  es deixa protegir molt bé.





L’ altra ascensió que vam fer va ser “The dog’s tooth” un itinerari facilet però força espectacular  ja que el vam acabar per la cresta que fins arribar als rapels de l’altra cara de l’agulla. 


Crestejant



Vratsa potser  no serà del més espectacular que hem vist, però ens va agradar per la seva varietat i qualitat. Potser no hi vam anar a la época més idónia  (maig) ja que són parets orientades al sol i potser es millor anar-hi en mesos més freds.

     I per acabar deixo una foto del restaurant on vam anar dinar a Vratsa, molt casolà econòmic i boníssim!!





I fins aquí les escalades per Bulgària, ens va agradar tot, el país, la gent i l’escalada.