28/11/13

Agulla Dibona, quin monument!



En aquest últim viatge vam tenir el plaer de descobrir la rocosa regió d'Oisans...i quins racons més salvatges ..quin plaer!
Una de les escalades més emblemàtiques d'aquest zona és a l'Agulla Dibona (Massís dels Ecrins). Ja fa temps que la teníem a la llista i és que al veure un monument de roca com aquest és impossible no tenir ganes d'enfilar-s'hi.
Vam passar tres dies al refugi de Soreiller, tres dies intensos i inoblidables Per què?. ..Doncs per tot. Per la contrada, per la gent, per les vies i perquè ens ho vam passar bé vaja.

Vam arribar al refugi una fresca tarda de setembre , a les 12 del migdia sortíem del cotxe amb només un grau..brrr!!
L'aprox és preciosa una pujada d'unes dues hores i mitja, depèn del que t'encantis, però nosaltres vam anar per feina, ni un moment vam gaudir de la típica postal en que es veu l'agulla pujant per la vall, una espesa boia (i fred!) ens va acompanyar fins la porta del Soreiller.

des d' aquí hi hauria unes espectaculars vistes, però res de res..

tarda al refu....quin fred que fot!!




Abans una mica d'info pràctica:
L'Agulla Dibona és un impressionant torre de granit de 3130m. , situada a la vall de Vénéon. S'aparca al poble de les Etages, i a caminar per una contundent pujada.
Nosaltres ens vam quedar 3 dies, i vam portar-nos menjar i el fogonet. El refugi està molt bé i les noies que el porten són un encant. La Martina  mestressa i  filla dels primers propietaris, i la Marie que parlava un castellà casi perfecte. Ens van fer sentir com a casa, sempre amb la rialla a punt.
El preu per dormir són 18 € no hi ha descompte amb la targeta de la federació. I hi ha un cuartet habilitat per cuinar.
Pel que fa la previsió del temps, a l'hora de sopar arribava pel walkie talkie, era curiós , es feia un silenci absolut al menjador i tots paràvem atenció  a l'aparatet de damunt la taula. Per cert , previsió molt precisa i exacta
Sobre les vies, la info la vam trueure del llibre “Parois de Legende” de Petit i Bodet. I en aquest viatge hem ampliat el repertori de ressenyes, amb els dos “tomos” de “Oisans Nouveau, Oisans Sauvage” de Jean-Michel Cambon. un productiu escalador i aperturista de la regió.
Anem al lio:
AGULLA DIBONA. Via; “Visite obligatoire”
Del refu  a peu de via hi ha 5' i el sol no arriba a la paret entre 9 i 10 per tant no hi ha pressa.
Matí feia molt fred, però el dia era clar sabíem que a sol estaríem bé i a quarts de 10 vam entrar a la via.
Gran dia! Genial! Quina via més maca i quin cim tan espectacular..brr se'm posa la pell de gallina...Va ser perfecte, plaques de granit compacte, alguna fissura i roca impecable, en un entorn immillorable que més podíem demanar ....que marxés la boira per veure el paisatge, però també molava,  li donava un aire molt alpí. Els nom de la via ja ho diu tot, cal anar-hi.
Material: via totalment equipada. No vam posar res, dúiem uns cams petits però no els vam usar.
Horari: 3 hores, vam anar ràpids per no passar fred , es poden empalmar la majoria de llargs i a dalt  vam arribar d'hora per gaudir del cim ...vam sentir-nos els reis!!

plaques d' immillorable granit:








quin ambieeent!!



arribant dalt l'Agulla...guapissim!!!





CIM AGULLA DIBONA...OE OE OE OE!!

rapel per la via normal

en els ràpels, foto que ens va fer en Remi Thivel (el famòs ...)mentre feien una formació de guies

cap al refu...

a cel·lebrar-ho amb un pastisset


L'endemà encara venia més bon temps, doncs cap a TETE DU ROGET a la via “Le Trésor de Rackman le Rouget”

Una aprox més llarga i per un tram de tarteram incòmode ens portarà la bretxa, des d'on amb 4 ràpels ens plantem a peu de via. Va ser un altra dia memorable, quin lloc  i quina tranquil·litat no se sentia res, i la via, una altra perla ,una línia de 400 m que demanda una escalada bastant física , malgrat està totalment equipada s'ha d'escalar entre “seguros”, però sempre amb un granit compacte i boníssim. Un altre“must”.
Quant al descens, des del cim cal rapelar. Per trobar el primer cal parar atenció en anar a buscar l'aresta que porta a la bretxa .. És la primera aresta que baixa, més lluny vam veure una fita( però no !!) seguint la intuïció del Quim (que té una mena de GPS intern) vam vam baixar per la primera aresta  i vam anar parar directe als ràpels. 
Horari : Unes 4 hores. No cal matinar gaire, el sol no arriba a la paret fins les 11.
Material: via equipada
Via molt i molt  recomanable.

pujadeta entretinguda fins la bretxa


arribem al primer llarg que hi comença a tocar el sol...deliciós!


quina roca!




és difícil de descriure com de bé estàvem perduts per allà dalt..


CIM!

El tercer dia era dissabte i la meteo es presentava perfecta, ja divendres nit es prevenia una gran afluència per tot arreu per tant vam decidir fer una caminadeta pers voltants ,contemplar al gent com escalar i al migdia tirar cap avall.

Com ja he dit van ser tres dies molt especials, ens va agradar el lloc, les vies i la gent. Si podeu aneu-hi!




19/11/13

Escalada i gent





Com que sempre estem amunt i avall, la majoria de posts que faig són més aviat retrospectius.
Aquesta vegada deixo una coseta acabada de fer, és el resum de la pel·lícula que hem muntat del nostre viatge a Algèria i del qual ja en vaig fer els corresponents posts en el seu moment.
En aquest vídeo presentem la nostra història, però amb la  curiosa barreja de les filmacions realitzades per l'expedició catalana que es va dur a terme el 1967.
Ha estat una edició molt especial, hem conegut gent fascinant, com  l'Anglada i l'Eli que ens van proporcionar informació i material videogràfic històric, el Narcís,  un inquiet jubilat terrassenc que ens va ajudar a passar el material analògic a digital  i com no, els companys de viatge l'Edu i el Pep amb qui vam compartir molts bons moment.
Hi ha moments que l'escalada ens obre portes  a la vida.




espero que us agradi...


15/11/13

Via Natilik, una joia de la tapia a Céüse


Principis de setembre, teníem plans i projectes que ens motivaven molt.  Desenterrar piolets, grampons... i fer via cap als Alps (Vall d'Aosta, Chamonix, Suissa....) Dies abans de marxar mirem la meteo i, merda! xungo xungo i xungo per uns quants dies ...doncs que hi farem , no hi anem.
Estàvem carregant la furgo i encara sense destí. Vam agafar ressenyes de tot Europa...per si de cas. I finalment quan passàvem la Jonquera després d'un últim cop d'ull al temps decidim enfilar cap Céüse que si no fa molt bo encara podrem alguna cosa d'esportiva. Però en aquest viatge anem amb ganes de fer via llarga o algun cims ..no sé...ens venia de gust buscar racons diferents i perdre'ns entre paisatges de grans muntanyes i parets (que bucòlics no?)
Tornant al tema , parem a Céuse perquè  en el llibre de "Parois de legende.."del Petit i la Bodet hi surt una via  que sembla interressant. I com diu el Quim ..el Petit sempre la clava (...ambles vies..).

Vam arribar a Céüse amb un fred molt intens, el que li mola al Quim i a mi em deixa fora de combat i a més a més feri au xiri-miri d'aquells tan emprenyador. Passem pel càmping  Les Guerins a comprar la ressenya i ens entretenim fullejant-la fins l'hora de sopar.

Al cap de dos dies se'n va la pluja i cap a la via!

NATILIK

Xino-xano anem pujant pel camí que ens porta al peu de la Gran Face i quan arribem a peu de via ens quedem flipant amb la increïble fissura que ens espera i amb bidits!!

Un regal de la roca, una petita via però una gran joia. Són 5 llargs en un calcari perfecte, fissures, forats ,un llarg de pel·lícula per una estreta vira  on s'hi ha de passar estirat i per acabar una placa de canaletes preciosa.. Una via gairebé neta, només té les reunions equipades i alguns spits en algun tram de placa, un exemple de bon equipament.
Va ser una jornada divertida , la via  bona, boníssima i per la seva llargada i característiques  no calia patir per sortir ràpid o per la meto. Molt i molt recomanable.

Sobre material, un joc d' aliens i cams del 0,5 al 4 . Horari: 3h.



Aprox. Evidetnemt davant el primer raig de sol el Quim sense samarreta

la via passa per la fissura horitzontal de dalt el sostre


eh voilà! aquí la tenim!

això és un "disfrute"

mirant amunt perquè el Quim em faci un foto

aix! no tenia el casc cordat...brr ha caigut a peu de via...després el recollirem no?



2º llarg fissura ampla per aquesta tirada va bé el camalot del 4


placa tècnica per situar-se a sota el sostre...ull amb la sortida de la R hi ha un " apreton"!

ambient


el llarg estrella

la FOTO!!

ara vinc jo

el regalims del cim 

L'arribada al cim acaba d'arrodonir la jornada, un espectacular i immens plateau des d'on gaudirem unes bones vistes de Gap i la regió .
Per baixar només vam haver de seguir la cornisa cap al sud fins la ferrada que et deixa a peu de paret. Sobre el tema de les ferrades, com està el pati! vam notar un desagradable augment de ferralla per totes les raconades i parets franceses.. Per accedir algunes cal demanar permisos i inclús pagar! És un negoci que està foradant les muntanyes sense escrúpols. Trist, molt trist.

Vam fer rematar l'estada fent esportiva al la Gran Face, vies de pila, lleugerament desplomades, solet i alegria!



                        
                                                        c'est fini!

8/11/13

Oh là là Verdon!

  




 Per fi  el gran clàssic i històric engorjat. I és que ja havíem fet algunes temptatives d'escalada però el fred o la pluja o el ditxós mestral ens havien fet marxar.
Aquesta vegada ,mes de maig, la caloreta ens acompanyaria.
Si l'escalada verdoniana és famosa per les seves plaques amb gotes d'aigües i el tarannà tècnic, les dues vies que vam fer van ser una sobredosi deliciosa de diedres , xemeneies i fissures. Veníem d'Annot i estàvem “puestos” en el tema.

la salvatge bellesa del riu Verdon i les seves roques:



  Sobre els topos, vam fer servir el llibre “ Parois de légende. Les plus belles escalaes d'Europe"  A. Petit i i S. Bodet , i la nova guia que s'ha publicat aquest any: “50 ans & 500 voies d'escalade au Verdon”,  de editada per  CD FFME de A. Simon, que la vam comprar al poble de la Palud.

  Pel que fa l'estada a la zona; amb la furgo vam dormir en alguns racons de la “Route de les Crétes”, i si no hi ha una bona oferta de càmpings en el mateix poble de la Palud .
I parlant dels "apalanques" aprofito per fer un comentari. Fa molts anys que voltem amb furgoneta i ens apassiona aquesta aquesta forma tan lliure  de viatjar, però una cosa tenim clara: allà a on hem estat no hi deixem ni rastre! M'entristeix molt veure com alguns d'aquest col·lectiu "furgonetero"  (en el qual hi estem inclosos) ho deixen tot fet una merda, papers, cagarades, i deixalles variades. És molt fàcil endur-se els papers en una bosseta i portar un cavaguet  o una pala enterrar "la caca".  Penso que hi ha persones no tenen respecte ni  per l'entorn ni per la gent local que viuen en les zones a on escalem.
  
I ara si, les vies:


DEMANDE

  Brrr , boníssima!!  Via històrica, la primera que es va obrir a la paret d' Escalès el 1968 . Una joia, increïble línia de 350m d'agradables diedres i xemeneies. La roca una mica “sobada”, però com que no te gaire dificultat no resulta molest. Via molt i molt recomanable, divertida i amb molt d'ambient.
  Sobre l'aproximació i la tornada vam fer una curiosa combinació. Vam aparcar al pàrquing del POINT SUBLIME, des d'allà ens vam plantar a peu de via pel popular “Sentier du martel”, fàcil i evident. Però per fer la via s'ha de sortir per dalt, es va a parar a la route de les Cretes, i d'allà al cotxe hi ha 14 quilòmetres, es pot fer autoestop però vam pensar que per l 'època que erem no hi havia molt de moviment i teníem molts números de menjar-nos el 14 quilòmetres a peu. El Quim tan espavilat i pràctic com sempre va tenir una genial idea que ens va anar de perles.
  Vam deixar les bicis (que sempre formen part del nostre kit de viatge) amagades entre els arbusts de la carreta i en acabar la via vam  retornar a la furgo amb una agradable pedalada.
Quant a horari : Vam estar unes 6 h i 1/4 ens hi vam posar d'hora perquè feia calor i volíem aprofitar les hores d'ombra matinal d'aquesta paret. A les 17:00 ja estàvem a la furgo contemplant els turistes que com nosaltres contemplaven l'espectacle de POINT SUBLIME
Material: Portàvem un joc d'aliens i cams del 0,5 al 2.



fissures incials



ambient verdonià


al peu les famoses xemeneies finals




motxilla a la panxa i  a fer el cuc!


a dalt d' Escalès


les bicis encara hi son!


avall!!


s'ha acabat

VIA LES CAQUOUS
L'endemà vam fer un volt amb el cotxe contemplant les diferent perspectives del engorjat, per cert espectaculars, i al migdia (que és quan arriba l'ombra a Gran Eycharme )vam rapelar per fer la via Les Caquous. Un altre itinerari de fissures i diedres. Però res a veure amb la Demande, tot i que no passa de 6c, el grau és mes picant i les fissures desplomen considerablement , cal apretar en tots els llargs! Una ruta de caire esportiu , totalment equipada . Portàvem uns cams petits (els de per si de cas) però no vam posar res. Ens va agradar, pensem que val la pena, roca bona i bones vistes, però no vam sortir flipats, la veritat. Tot i així és una bona recomanació.

Sobre l'horari unes 3 h. és una bona via, per fer una tarda tranquil·lament.

Pel que fa a l'aproximació vam aparcar al Ref. Maline, i no al mirador que marca la ressenya. El motiu és per la fama de robatoris als cotxes, i en el refu queda més vigilat. Només vam haver de caminar un quilòmetre més per la carretera Trobar la via no té complicació ja que en el punt a on s'ha de deixar l'asfalt hi ha el nom de Caquous en vermell i d'allà  seguir el camí de baixada que condueix als ràpels.



rapel a ple sol el torrat era important


el Quim sortint del llarg de 6c... ja ja com li va apretar!!


més fissura


travessia i placa (de les poques que vam fer)


ultim llarg un "disfrute"

Vam escalar dos dies però al tercer veient com el termòmetre arribava a massa amunt , vam regalar-no un dia de “turistada” remant al llac de Sante Croix i remuntar una mica el Verdon, Feia molta , molta calor i l'aigua venia més de gust que la roca. Vam llogar una piragua  en un dels “xiringuitos” i a fer el “dominguero” ...que també mola!








I fins aquí la nostra visita al Verdon, un lloc amb molta màgia i molta història, a on segur que tornarem, queda tant per fer!