27/10/11

Via Brunsin, ponts de roca i cordinos

L’Enric i la Núria havien de marxar el dissabte a la tarda, doncs buscarem una via per fer una matinal. Fullejant una de les tantes ressenyes que tenim (i dic tantes per què sempre que anem a alguna zona comprem la guia, crec que és una bona manera d’ajudar a la gent que equipa o als locals) i aquí està ja la tenim, aquesta té bona pinta, via Brunsin a la Torri Oriental de Mëisules de la Biesces (com no, cara Nord!) i aquesta torre amb aquest nom tan llarg forma part del grup de sella i està situada a prop del Pas de Gardena.Per info de la via via-brunsin-parete-nord/mappa-itinerario-gps Per info de la zona::zona de meiusules
El que ens va cridar l’atenció és que la guia deia que la roca era molt bona i oferia una escalada sobre forats, mmm...bidits! A més a més , la protecció generalment era sobre ponts de roca, és a dir els aperturistes havien aprofitat els forats i els ponts de roca per obrir una via amb poca ferralla, algun clau a les reunions i en algun tram difícil. Per tant , part del material va ser un bon assortit de cordinos de diferent llargada per fer els ponts de roca. Tal com diu el llibre “assicurazioni mediante protezione mobili e naturali”
Una via molt maca, el 2º i el 3º llarg són els claus, verticals, fissura i canto petit, el 4º llarg és un “disfrute” vertical i amb molt de canto, els dos últims llargs són els més facilets però els més expos, la roca ja no és tan bona i no és tan fàcil trobar punts per assegurar-se.
Al cim ens espera una mena de prat, i una baixada molt tranquila per la vesant est que ràpidament ens portarà a la carretera i al cotxe.
Via molt recomanable per fer una matinal, poca aprox, es fa ràpid i la baixada és evident i fàcil. Roca molt bona, es pot protegir bé , cal tenir cura amb algun cordino de la via , potser val la pena portar una navalleta i canviar algun cordino, sobretot en alguna reunió.
Material, un joc de camalots del 0,5 al 2, aliens fins al groc i cordinos variats.
Horari: un matí, no recordo les hores exactes, érem cordada de 3.
el traçat de la via sobre la Torre
el 2ºllarg una mica moll i no pas fàcil

2º tirada, el crux

3º llarg

que bufons!

3ª tirada quina roca, que bona!

l'Enric (casc nou i ben visible) començant el penúltim llarg

... i com sempre el gest-resposta a la foto



el team

cim!

al fons l'Enric gesticulant desesperademant per si la Núria el veia des de l'aparcament
Dia increïble, quin sol que queia, vam acabar fent una mica de vermut en el pàrking i la Núria i l’ Enric van anar fent via de tornada cap a casa...trobarem a faltar les sessions cinematogràfiques que compartíem ben sopat!!! I és que desprès de sopar ni hi ha res millor escarxofar-se a la furgo amb una bon peli...quin relax..bé algunes vegades les pelis no eren tan bones però ens les empassàvem fins al final.

21/10/11

MES VIES DOLOMÍTIQUES


Amb el que a mi m’agrada el solet i continuem escalant en cares Nords brrr!! Però bé, ben abrigats, amb samarretes tèrmiques,buf i mitjons tot s’aguanta. I és més, la meteo és tan esplèndida que al sol hi fa massa calor (això és afirmació del Quim ...)
Ja que estàvem a la zona del pas de Gardena i sota recomanació d’uns locals que vam conèixer vam anar la la via Vinatzer , una impressionant línia de 300m oberta el 1933 que recorre la agresta cara Nord de la agulla Sas de la Luesa (2.614m.). La tònica de la via són llargs potser no molt difícils però d’anar buscant l'itinerari i progressant amb calma. La roca és prou bona per ser una cara Nord, però al final ens esperaven unes tirades de xemeneia humida i amb roca més fràgil. Trepitjar el cim va ser el millor de la jornada, un paisatge llunàtic (de lluna!) rocòs, sec, gris, esquerp i fantàstic. Llàstima que baixa pel camí de tornada del refugi Pisciadu que és a on arriba la ferrada Tridentina i aquest tram de baixada era un com una autopista en hora punta, però bé ..és el que hi ha....la muntanya està de moda.
La via és recomanable, té un bon traçat lògic , clàssic i en lliure. El lloc impressionant , les vistes i el cim. Val la pena.
Material, la via està tota amb claus,com sempre, un joc de camalotss del 0,5 al 3, aliens, tascons i cordinos per escanyar pitons ,a Dolomites ja ens hem acostumat a posar 4o 5 cordinos com a material habitual, hi ha pitons a on no hi entra el mosquetó, o tenen cordinos molt deteriorats i s’han de canviar, bé que sempre cal portar cordinos. Horari, crec que unes 4h, més o menys.
Topo de la via: Sass-luesa_vinatzer.pdf

el Quim, la via i la Torre

1ª tirada

la 1º tirada però des de dalt, bo el diedre...

roca delicada però bones repises

últims llargs de xemenia, no ens relaxem que això no és tan fàcil!!

sortint de la via

vistes del pas de gardena i el Grande Cir al fons


fotos artístiques del Quim, afició que li emergeix quan m'assegura

i el cim!, vam al·lucinar amb el paisatge

flipant ...
però que està fent???


ultim tram de la baixada tots aquest puntets són gent que venen de la ferrada

Continuant amb les cares Nord, aquesta vegada anem a la 4º Torre de Sella la única Torres que ens falta trepitjar el seu cim.
Arribem a peu de via per un panoràmic camí que recorre les Torres de Sella. La ruta és la via “Malsiner”, quin viote! Oberta per Malsiner i Moroder el 1961. Un recorregut de 345m per roca increïble, de color gris-negre els trams més ajaguts i plaques groguenques en els llargs amb desplom, tota la línia és bona però té un parell de llargs (el 2º i e 8º) d’aquells que escales amb verticalitat i vas trobant algun clau, canto, regletes, forats...uf bò bò! Només hi ha un llarg, el d’arribada al cim en que la roca és molt dolenta, sang freda i calma per què no es pot posar cap assegurança. A dalt tindrem un bon sol i tranquilitat.
La baixada uns 9 ràpels (segons la ressenya) per la vesant sud, per dins una erosionada canal rocosa, entretinguda però interessant. Nosaltres en vam empalmar i en vam fer menys.
Material, el de sempre, la via està ben equipada amb claus, escalada en lliure “disfrutona”. Molt recomanable. Horari, si mal no recordo unes 4 h i mitja. No cal matinar molt, com que és cara Nord, val la pena esperar a que l’ambient s’escalfi una mica
I amb aquesta ruta ja hem trepitjat el cim de les 4 torres de Sella!

quim recupera!!!


2ª tirada, canto i anar fent, molt bona!

quim amb la mateixa "posse"que la foto anterior (és una resposta condicionada a la frase "Estàs bé?, doncs et faig una foto!)

reunió de pitons i pont de roca, quina triangulació més bufona no? B?

fa rasca ehh ?! però a tu ja t'agrada!!

d'ambient que no en falti

l'únic llarg a on ens el sol ens va acariciar, el tram d'esperó


el cim!

els ràpels


un descens interessant i agradable

panoràmica de les Torres de Sella


13/10/11

Piz Ciavazzes i Segona Torre de Sella

S’arregla el temps, surt el sol, i a darrera nosaltres a penjar-nos en alguna paret. Com que estàvem a la zona de Canazei vam començar pel Piz Ciavaces, fa molts anys ja hi vam escalar la via Micheluzzi (crec que és la millor de la paret i una de les vies que s’ha de fer en les primeres visites a Dolomites).
Hem escollit aquest mur per què hi toca al sol d' hora i la roca s’eixugarà ràpid . Escalem la via Shubert”, molt maca , facileta, roca bona, i una línia evident ens portaran a la vira en poques hores. Una via recomanable, divertida i gens complicada. L’equipament de la ruta és l’original, claus, però les reunions estan equipades per rapelar, excepte els dos últims llargs que si es fan ja se surt per la vira. De material vam utilitzar camalots del 0,5 al 2 i un joc d’aliens. Solem portar números repetits per si es pot empalmar algun llarg (això el Quim ho fa de maravella...) Baixada fàcil des de la vira, direcció cap a les Torres de Sella i amb un parell de desgrimpades et plantes a un camí que et porta al pàrking. A part de ser una bona via una altra cosa que li dóna bellesa a l’ascensió són les vistes al Pordoi i a la Cara Nord de la Marmolada (de fet miris a on miris, a Dolomites sempre hi ha unes vistes que fan caure de cul!)
Els Sass Pordoi i la Nord de la Marmolada al fons

Pizz Ciavazzes
La via:

delicadesa
de la vira cap avall, una baixada relaxada amb un paisatge molt especial
Havíem anat per feina per poder anar a escalar a la 2ª Torre de Sella, o sigui arribar al pàrking, picar alguna cosa i anar al Passo de Sella.
A la 2ª Torre vam fer l’Esperó Nord-Oest. Una bona ascensió, no és difícil, és la típica escalada intuïtiva de paret, tirades amb un o dos claus i espavila’t entre un mar de pedra, que en alguns trams era prou bona (típica dolomia negra de les cares Nords) però abans d’arribar l’esperó vam fer un parell de llargs precaris, precaris,sense seguros ni lloc a on posar-ne i roca molt "friable" com diuen els italians, dels que no es pot caure.Però la via va acabar deixant-nos un molt bon gust de boca ja que uns dels últims llargs era un esperó preciós i l’arribada al cim una aèria i divertida cresta. La via és interessant, una via d’època que va resseguint el més evident i accessible, però la roca no sempre es bona, no crec que sigui una via de visita obligada però a nosaltres ens va agradar, a més vam escalar la 2ª Torre de Sella, que encara no ho havíem fet. De material, com sempre, nosaltres portem dos jocs de camalots del 0.5 al 2 i un d’aliens que no ho acabem fent servir tot, i els tascons també els portem però no en posem gairebé mai, optem pels friends. I a part de material una bona intuïció per trobar la línia crec que això és la part més complicada de la via.
cap a la segona Torre
vistes del Sassolungo durant l'aprox cap a les Torre

la paret Nord de la 2º Torre i una cordada a la via Mesner , una altra ruta que es veu interesssant...l'haurem de fer...
la via:

Va ser una jornada llarga, però anàvem motivadíssims per penjar-nos per les parets de Dolomites mm...
final del dia ultimes llums al Pordoi i la Marmolada