Bicicleta per Cornwall, visita St Michael's Mount i península de Pentire. (UK 3)

    Encara pel Sud d'Anglaterra, aquí van indrets que vam visitar  (alguns en bici) de la península de Cornwall que ens van agradar força.

    Ruta en bici per Cornwall:  70km 1200m 

    Aquesta ruta en bici recorre les costa de la península de Cornwall. 
    Fem la carretera de per la costa direcció oest- est. Rodarem per un paisatge preciós entre platges, mar blava i turons verds. Arribem amb una bona baixada al poble de St. Ives. Poblet de costa molt bufó. Fem una parada per gaudir del port i de l'animació del seus carrers, hi ha gent, però no és carregós. La marea ara baixa deixa al descobert una gran esplanada de sorra molla i els vaixells que estan allí amarrats. Casetes i botigues de planta baixa, tot plegat una postal ben maca. Tot i que fa fresqueta fa un sol radiant que encara es veu tot més brillant i nítid. Sortim del poble passant per carrers i cases típiques, quines rampes!!
    Ens dirigim a la costa de la banda sud de la península. Continuem pedalant a prop del mar fins a arribar a Penzance, un altre poble de costa molt bonic.
Continuem entre petites carreteres emmurallades a banda i banda per vegetació i baixem a Logan Rock (sterrato), està bé, però potser no cal.
Baixem també teatre romà , que no hi entrem. Contemplem la platja i la gent. I finalment tornem al punt de  sortida.
I acabem! Ruta vistosa i per un entorn divers costa, pobles i prats.

                Ruta al wikiloc

  A la tarda anem a St. Michael' s Mount. Un lloc bastant únic de la costa de Cornwall. És una illa, que depenent de l'estat de les marees s'hi pot accedir per terra o en vaixell. A l'illa hi ha un castell i un jardí els quals es poden visitar. Diuen que és homòleg al Mont Saint- Michel de Normandia. Totes dues són illes còniques i depenen de les marees.

Racó curiós i preciós al qual hi arribem quan la marea baixa i es comença a veure el causeway, o el camí de llambordes que hi accedeix.
Ens ha agradat i ens sembla un lloc peculiar que es mereix una visita. I, seguint la nostra norma a l'hora de fer turisme hi anem a última hora que s'hi està tranquil.

   La següent parada la fem per anar a uns penya-segats de la costa, a Pentire Point. Es troben a la península de Pentirehead al Nord de Cornwall. La intenció era fer una via, però en arribar a la paret la vam veure fosca, humida i no ens va motivar gens. Així que vam decidir fer una caminada pel sender que ressegueix aquell tram de costa que és espectacular.

    Ens va semblar un indret de postal, on es respira molta calma, si teniu l'oportunitat de parar per aquí, aneu per aquests camins que ressegueixen la punta entre prats, penya-segats i mar. Per accedir-hi cal anar al pàrquing de Pentire, allà no es pot pernoctar i és de pagament. No accepta targeta i es paga amb una aplicació, no hi ha gaire cobertura.

     Després d'estirar les cames anem a la platja de Polzeath Beach, que la vam veure des de dalt. Tot molt estiuenc! Fa sol, i la gent surt a gaudir de les bones temperatures.

     I acabem el dia passejant per Appledore, un poble de costa, adorable. Carrerons estrets, tot molt endreçat i molta tranquil·litat.És tard i no hi ha gaire moviment...

Bicicleta pel PN de Darmoort , escalant a Bosigran i visita a Land's End (UK2)

     Aquí deixo tres racons del sud d'Anglaterra, PN de Darmtoor, Bosigran i Land's End, situats a la península de Penwith que  van seduir moltíssim, ens vam enamorar dels  seus paistages i natura. Hi vam estar escalant, pedalant i caminant. Però encara que no s'hi escali o pedali crec que val la pena conèixer aquests paratges per la seva especial bellesa. 

    Durant aquest viatge hem tingut l'oportunitat de fer rutes en bici increïblement espectaculars , passant per precioses i solitàries carreteres, i comprovant que  la gent és molt respectuosa, en general hi ha una agradable convivència entre ciclistes i vehicles que et deixa pedalar de gust. Al principi es fa estrany pedalar  per l'esquerra, sobretot en el pas per rotondes i en la incorporació a carrils, però aviatn ens hi vam acostumar. 

    Pel que fa a les rutes en bici, tenim un llibre (una de les nostres últimes adquisicions), que està bé per agafar idees de rutes variades, i n'hem fet de ben xules. I l'altre metòde que utilitzem és confeccionar la ruta segons com veiem una mica el territori a on estem. La solem fer consultant mapes de paper i amb l'aplicació MAPYCZ. 

Aquest és  part del nostre material de consulta per pedalar:

    

    Sembla que Anglaterra és pla, però no! Tot i que no té un relleu muntanyós i abrupte si és que un continuu puja i baixa creuant turons i rieres. Un terreny curiós que ens posa a prova les cames amb rampes curtes, però amb percentatges que arriben a  dues xifres i de vegades al 20.
    El primer dia del viatge que va treure la bici vam pedalar va ser en el PN de Dartmoor. Per un paisatge màgic entre Prats, turons, baixades empinades i bones rampes en un territori ondulat i exigent. Passarem per  carreteres estretes, cases angleses i contemplarem  bestiar local! Ponis salvatges i ovelles suffolck de  cap  negre.   Molt bucòlica i recomanable.
    El resultat van ser:

   
    Volta al wikiloc:

https://www.wikiloc.com/cycling-trails/dousland-134809310

                                       Algunes fotos de la pedalada per Dartmoor:

                                 

    En acabar la pedalada ens dirigim cap a la següent destinació: BOSIGRAN

     Es tracta d'unes muralles de granit, possiblement de les  més populars de Cornwall d'escalada tradicional i  dificutalt baixa. Un bon lloc per aclimatar a l'escalada tradicional i arran de mar ,posar tasconets,  sortir per dalt, tornar a baixar..La majoria de sectors de trad. no tenen instal·lacions per baixar si es pot tornar a peu de via caminant. Al principi és bastant lent , busca, munta, baixa camina.n, però al final ja li vas "pillant el truquillo " i tot és més àgil. Així i tot, tant anar amunt i avallamb   no et fas un fart fer vies ..És una altra manera d' escalar.
 
    L'entorn de Bosigran és espectacular, hi arribem per una carretera que ressegueix la costa per sobre de prats i penya-segats molt panoràmica.
    Estracta d'una zona amb bastant de moviment, ja que  banda ser un destí per escaladors hi ha molt senderista, caminar i contemplar aquest paisatges també és una delícia. 

    Anem al pàrquing de Bosigran, un racó també molt bucòlic vigilat per les restes del castell. Un petita esplanada a on també es pot pernoctar. Hi algunes autocaravanes i furgonetes. 

    Al principi ens costa situar-nos hi ha gent i motles línies. Baixem a peu de via, buscar la via, preguntem a gent d'allà que ràpidament ens fan quatre recomanacions i ens ajuden .Aviat li pillem el "rotllo".  Comencem en vies poc complicades, com a màxim tenen 4 tirades.Són vies senzilles que es poden fer en dos llargs. En fas una, surts per dalt i baixes a fer-ne una altra. I així estem tot el dia. Fàcil i divertit!  Alguns noms de vies que vam fer i totes molt bones i faciletes:

    "Autumn flakes"," Doorpost", "Litle Brown Jug" 
    L'endemà hi tornem fa fresqueta i  hi ha boira, però es pot escalar.
    Baixem i fem un parell de vies.
 "Suicde Wall" ja pica una mica més. Un flanqueig maco, però humit i un diedre curiós, ja costa més de protegir. Molt bona via.
    Acabem fent  "Ding" una via facileta a la paret de l' esquerra  "Seaward Cliif", molt bonic i curiós ja que comença a prop del mar. La via també molt maca. 
    Bosigran ens ha agradat, ens han semblat unes parets idònies amb vies fàcils com a primer contacte   i per aclimatar a posar tascons, a pujar i baixar per fer vies, buscar reunions. El lloc i les vistes fantàstics:

    Algunes imatges escalant a Bosigran:

                                   

L'aproximació

      

Les vistes

Les vies:

Una reunió  molt "trad"

A "Suicide Wall"

                                

Hora de plegar

   En tornar caminant cap a la paret trobem una parella de senderistes que ens parlen del Cream Tea. Una combinació de te amb un dolc anomenat scone. Al Scone s'hi unta amb melmelada i cream (com una nata mantegosa). La "controvèrsia" i el toc divertit és que a Cornwall primer s'hi posa la melmelada i a sobre la crema i a Devon primer la crema i a sobre la melmelada. Doncs anem a fer un Cream Tea. A prop d'allà hi ha "Rosemergy Cream te" un saló de te que és una casa amb un jardí molt bucòlic i és on es recomanen anar la parella de caminadors amb qui van parlar.

                                  

   

    Acabem el dia al punt més occidental la part continental de Gran Bretanya, Land's End. Un tros de terra espectacular amb uns penya-segats vertiginosos i roques esculpides capritxosament per l'aigua del mar. El lloc és increïble, però hi ha un complex turístic que li treu bastat d'encant.             Nosaltres hi vam anar a última hora de la tarda (de 8 a 9) i no hi vam trobar ningú, de dia d'estar a petar.  

     Hem baixat cap a unes roques i les visites eren fantàstiques. Un indret que ens va agradar i amb una atmosfera ben especial...

    Parlant de visites, a molts llocs sobretot entorns naturals hi anàvem al capvespre i era l'hora ideal. La gent, tan locals com turistes a partir de la 7 ja era a casa o sopant i per tant les tardes eren el millor moment i el més tranquil per conduir i visitar llocs.

La visita a Land's End:

    I acabo amb el post..A la propera més llocs i alguns consell més...

Viatge al Regne Unit. Arribada, informació pràctica i una mica d'escalada (UK1)

    Durant els mesos de maig, juny i mig juliol vam viatjar pel Regne Unit, va ser un viatge llarg i fantàstic. Vam gaudir d'una meteorologia anormalment càlida i primaveral, fet que ens va permetre escalar i pedalar bastant. Que no vam parar, vaja.

    Intentaré compartir el que vam anar fent , sense entrar en gaires detalls (ja que vam tenir la sort de fer moooltes coses ) i donar una idea general del que ens va agradar o no, dels llocs que vam escalar, indrets per on vam pedalar i que vam visitar. No espereu gaires visites a grans ciutats, no són el que més ens agrada tot i que vam visitar-ne algunes. El que si ens atrau és perdre'ns per poblets on la gent és més propera i l'atmosfera més tranquil·la.

    Vam recórrer l'Illa de Sud a Nord fins arribar a les Illes Orkney amb una furgoneta càmper, escalant i pedalant per racons fantàstics. I el que més ens va encantar d' aquest viatge va ser l'amabilitat de la gent, la seva simpatia i un tarannà molt tranquil i respectuós.

Visió general del  itinerari

                                                

   

 Pel que fa al dia a dia, el menjar el compràvem al supermercat, en general tot  està una mica més car, però hi ha una amplia varietat de supers i de preus.  El dièsel, concretamant, sí que ens va semblar que tenia un preu més disparat que a casa. Per benzineres barates ens van recomanar les dels Supermercats Tesco.

    Per dormir amb la furgo, consultàvem sovint   l'aplicació Park4Night.  Cada vegada tenim més clar l'augment de prohibicions i regulacions   amb el tema d'autocaravanes i furgonetes. Tot plegat no és fàcil, hem d'entendre la visió dels locals i sobretot en pobles, on de cop i volta se'ls  omplen els voltants de furgons i autos. I no sempre tothom és respectuós amb l'entorn. Nosaltres sempre intentem anar a  racons aïllats, per dues raons; una per no molestar i l'altra  per estar tranquils.

    Així doncs, espero que el que vagi publicant sigui d'utilitat i ajudi a preparar un viatge a qui desitgi conèixer aquesta illa tan meravellosa amb racons i persones tan increïbles. Tot han estat bones experiènciesi ens ha quedat un molt bon record de tot el que hem viscut.  

        Marxem diumenge vespre 7 de maig. Fem una tirada fins Valdegobia. En el País Basc fem uns pocs quilòmetres d'autopista de peatge (AP68). Però poca estona, anem per autovia i nacional. No hi ha ni una ànima. Arribem a quarts de dues a Valdegobia.

    El matí escalem per Valdegobia i migdia marxem cap a Santander. No agafem peatges i passem per carreteres i colls molt macos com el Coll de la Horca i Puerto de la Sia. Apuntats a la llista dels pendents per pedalar.

        Arribem al port de Santander i embarquem per anar cap a Plymouth. La companyia :

https://www.brittany-ferries.co.uk

    Quan vam organitzar el viatge vam decidir pujar en ferri fins al Sud del Regne Unit i la tornada fer-la per carretera baixant per França.
    El ferri van ser unes 24 h de trajecte, vam sortir a les 18:00 de Santander i l'arribada a les 17:00, hora britànica de l'endemà (dia 8 de maig).
    El trajecte va ser perfecte. Tranquil i relaxat.. Estem ben entretinguts amb les activitats d'entreteniment que ofereixen en la sala de festes...

            Mapa del ferri on es veu el recorregut que vam fer

    I arribem a Plymouth, la temperatura és fresca, plou i fa sol...
    Ciutat gran però maca.  Cases baixes, xemeneies quadrades, botiguetes petites de tota la vida. M'encanta aquesta barreja d'antic i una mica modern. Em recorda Austràlia i els EUA.

    Just arribar ens posem a buscar ressenyes, prèviament vaig intentar comprar-ne des de casa,  algunes editorials (Rock Fax ,per exemple) em van comentar que no podien enviar a Europa. Total,  ja a casa havíem fet una mica de recerca i teníem una  bona llista de la compra.  Una llista que no va ser fàcil confeccionar, ja que pel que fa a ressenyes d'escalada sobre el Regne Unit,  és una bogeria. N'hi ha moltíssimes i de diferents editorials, i hi ha molta fullaraca ressenyada.Per tant a l'hora d'escollir va ser bastant confús i ferregós per massa material i que no es s'entreveia gaire útil. Finalment, durant el viatge vam anar comprant ressenyes en funció del que ens semblava més interssant o dón volíem anar, però d'algunes no se'n podia aprofitar gran cosa.

    Trobarem guies de Rock Fax, Wired i  petits llibres locals. Per nosaltres la millor opció era les de Rock Fax, tot i que són les menys locals, però són molt aclaridores i per viatjar són pràctiques.         En vam comprar varies de Wired però ens van semblar més justes pel que fa a explicacions i vies ressenyades que a vegades en faltàven. 

    A banda dels llibres de tota la vida, ens vam donar d'alta per uns mesos a l'aplicació de   ROCKFAX  i ens va ser molt util. Surt tot, i tot és tot...Qualsvol pedrot que hi hagi pujat algú està ressenyat.  

    A Plymouth, després de voltar entre bookstores i mountain shops, acabem en un rocòdrom on venen la ressenya de la zona. I ens recomanen algun sector.

   

      Vam comprar aquesta, que abarca la costa Oest del Sud de la Illa: 

 Plymouth:

                                   

      Un cop amb la guia a les mans i una mica més ubicats decidim anar a fer esportiva a Torbryan ja que  sembla que plourà. Una mica d'info de Torbyran:

(https://www.ukclimbing.com/logbook/crags/torbryan_quarry-365/)  

    Teníem clar que UK és territori d'escalada tradicional i no era la nostra intenció fer gaire esportiva però en dies de meteo dubtosa era la millor alternativa si es vol escalar. I al llarg del viatge vam anar a parar en alguns  murs d'esportiva força interessants. Res a veure amb els de casa però  ens van agradar. Ja els  aniré  descrivint  en les properes entrades.

    Ens dirigim a Torbyran i  dormirem en el mateix pàrquing per anar a escalar. 
    Ens movem entre paisatges de postal anglesa. Grans extensions ondulades de tons verds,les carreteres estretes enmurallades per espessa vegetació,  poca visibilitat, i circulant per l'esquerra!! Però es condueix amb tranquilitat, aquí la gent és molt cívica, educada  i prudent. 

 

    

                        Carreteretes amb made in England

   Pel que fa al sector, és petit, però amb vies xules. Escalem fins al migdia. No plou, de tant en tant cau alguna gota, però es pot escalar. Vies molt peculiars, calcari taronja, marró, fa algunes xorrerretes, regletes i bidits. Alguna via molla.

    Evidentment no és un sector de visita obligada, però veient que venia una mica de pluja i ens quedava a prop ens va semblar una bona opció per aprofitar el dia. I les vies eren ben maques.

            

                                          L'aproximació

        

                                            Les vies

        

                           Les vistes que teníem des del sector.

      En acabar d'escalar anem a visitar el poble de Totnes. Poblet amb cases antigues i ben cuidades botiguetes locals amb regust de passat, el riu Dart, i un castell. Encantador. Són les 6 de la tarda i tot tancat, no hi ha una ànima pel carrer. Molt bé, ja ens hem adonat que si volem veure una mica de vida pels pobles, haurem de plegar d'escalar ben d'hora.

                            Algunes imatges del carrers i racons de Totnes:

                ç

                

               

                

                

                


        La següent parada serà per anar al sector Anstey's Cove. Anem a dormir a Torquay, una part de la costa amb pobles d'estiueig. No ens agrada gens. Rebentat de cases i edificis. Dormim en una esplanada arran de mar. 

     Baixem al sector i quin rostoll!! No ens ho esperàvem. Hem picat! Segons les fotos de la ressenya i les explicacions sembla un sector ben interessant, però res de res. Ens pensàvem que seria millor que el d'ahir. L'única muralla una mica atractiva estava xopa. Però encara que estigués seca  no cal anar-hi!!  Però... Ja que hi som escalarem en unes vies en una  placa, roca descomposta i poc atractives. I quan tenim dues vies muntades es posa a ploure a bots i barrals, marxem.

        

                        Abans de baixar cap al sector

        

La muralla ben xopa, semablava xula però res de l'altre món

        

        Plaques al sol moments abans de la tempesta, que va durar 10 '...

    El dia és llarg, es fa fosc tard i per tant hi ha moltes hores per fer coses. Així que  a les tardes sempre intentàvem visitar algun lloc (pobles, platges...)

    Per acabar el dia baixem a Bigbury on Sea, una curiosa platja  quan la marea baixa es pot arribar caminant a la illa de Burgh  que hi ha davant. Un indret de costa  molt curiós, prou tranquil i  que ens va agradar força.
    Hi anem  l'hora en que la mare està baixa i creuem a Burgh, on fem una deliciosa caminadeta   fins al punt més alt.  En tornar passegem per la platja, entre rocs i pedres que amb poca aigua queden al descobert i fan una postal preciosa. 

La llengua de sorra ara al descobert que ens porta a la Illa de Burgh

Vistes de la Illa cap a la platja

Penya-segats al fons..Però no ...aquí no hi vam escalar

Tornant a la costa per un laberint rocós

La platja i les roques:

    Fem uns quilòmetres més i arribem a  PN de Damoort . Terra de valls, turons arrodonits, prats i ponis!  Bucòlic nivell top.  Fem un tomb pel llac, quanta natura i que verda. Dormim en un raconet molt  que ens han recomanat uns ciclistes amb qui vam estar xerrant una estona. Postals de Damoort a última hora del dia;

                 

                     

                    

                 

                   

                        I fins aquí els primers dies per UK.