30/10/12

VIA LE SPIGOLO SUD EST A DEUX SOEURS



Ultim dia a Vercors, segons la meteo  havia de ploure, però ens vem llevar amb un dia radiant.. ..
va que fem ?! Sembla que fa bó..intentem fer alguna cosa?
La nit ja l'havíem passat al pàrquing de les Deux Soeurs, dues grandíssimes agulles a continuació de la paret de Gerbier.
Aproximació poc complicada però empinada. Es passa pel refugi  que durant l'hivern forma part de les pistes d'esquí. Estem alts i la fresqueta es nota però fa sol i l'ambient convida a escalar.
La via escollida és “Espigolo sud-est” a  l'agulla Agatha. Com el nom indica són dues germanes una es diu Agatha i l'altra Sophie.
Una via de caire clàssic, molt bona, una mica discontínua però ressegueix un esperó  i la fa una línia molt estètica.  Semi-equipada es van trobant claus i algun espit.
L'arribada a dalt és un sorprenent espectacle, recorda una mica el paisatge de Pirineus.  Prats, turons i llacs ens rebran al sortir de la via, i el que és més importat el sol ens ha acompanyat tot el dia!
La baixada  evident i curiosa, una agradable passeig pel coll que formen les dues germanes.
Via molt recomanable  de poca dificultat ben assegurada i que es pot protegir quan cal.
Horari; 4h30
Material : un joc d'aliens i un camalots fins el #3.
Ressenyes i info : al llibre del Mussato i  a la guia "Escalades en Vercors, Chartruse et Dévoluy"  de D. Duhaut i P.Peyre. Promogrimpe

L'APROXIMACIÓ:
espectacular aproximació amb el Mont Aiguille al fons

cap a l'Agata



LA VIA:










CIM!






CAP AVALL:











paradeta post-escalada ...que gran!!


I s'ha acabat el nostres "estage" al Vercors, i tenim clar que hi tornarem hi ha mooolta roca i moltes vies que tenen molt bona pinta.

22/10/12

Via "Coran Alternatif" .Gerbier

Acabant d'escalar a Benevise vam dirigir-nos cap a una  altra impressionat paret del Vercors, LE GERBIER.   Les parets pre-alpines al sud de de Grenoble   no ens reben amb un panorama no gaire encoratjador. Una espesa boira tapava les parets i tot estava ben xop.
Dormim passat  el poble Prélenfrey  al pàrquing per anar cap a les vies, situat a la pista de Bordeaux.
Sóna el despertador amb la perspectiva passada per aigua que ahir  ens va rebre, teniem dubtes de poder escalar. Però ens desperta un dia molt clar, fred però  amb un sol que ens ajudarà  a posar-nos posarà les piles ràpidament.

Un fàcil accés per un camí que ressegueix aquesta gran muralla ens porta ràpid al nostre objectiu la via  “Coran Alternatif.”. A part de la via que ens va molar molt, el que ens va deixar impressionants van  ser les espectaculars vistes  des de Grenoble fins al Montblanc.


les vistes


la paret


Comencem a escalar sota un agradable sol i bona temperatura.La via és molt bona. Els tres primers llarga són de placa pura i dura, una roca gris i compacta que ens exigeix una escalada delicada i d'adherència. A partir de la 4 tirada la cosa canvia , es converteix en  més física i atlètica. Fissura, desploms, per mi els millors llargs.
Quant al descens, hi ha dues opcions.  Baixar caminat (que era més llarga) i rapelant per una línia just al costat de la via. Vam optar per aquesta úlimta i en un moment ens vam plantar a peu de via.
Via molt, molt recomanable, roca bona que ofereix una escalada variada i sobretot unes vistes fora de sèrie..
Pel que fa al material portàvem un joc d'aliens i un de camalots fins al 3.
Horari unes 4 hores i mitja.
Ressenyes i info al llibre del Mussato i  a la guia "Escalades en Vercors, Chartruse et Dévoluy"  de D. Duhaut i P.Peyre. Promogrimper

 les plaques de les primeres tirades:





segona part de la via comencen les fissures i el desploms (com mola!!)



i després dels ràpels una agradable passejadeta fins al cotxe

18/10/12

AGULLES DE DE BÉNEVISE


Vam dormir al pàrquing del poble d'Archiane. Tota la nit plovent, noo! Ens llevem i tot està tapat per una espessa boira que no sembla que vulgui marxar.
Els nostres plans eren fer la Paroi Rouge a la paret d'Archiane, però ho deixem còrrer. Tal com està la meto no seria molt encertat fer les dues hores de “pateo” i una via semi-equipada amb poques opcions de retirada.

Que dir d'Archiane...Un petit poble envoltat de muntanyes però amb una ambient grandiós, i amb unes parets que captivaran a qualsevol escalador.
Ja   fa anys hi vam escalar un parell de vies “Pilier Livanos” “Fruits aux Patiente” i  vam tenir clar que tornaríem a aquesta paret tan excepcional, però avui no era el dia.

les parets que coronen el poble d'Archiane.... increïbles!

 Canvi de plans. Fullegem  les guies i , aquí! Agulles de Benevise, ens decidim per anar a conèixer aquest  un grup de torres, un discret veí de les parets d' Archiane. A on les vies són mes curtes i algunes equipades, per tant una opció interessant per si el temps empitjora. I la vam encertar, no és que el temps empitjorés gaire més,  sinó que va  valer la pena conèixer aquest racó.
 Ens plantem al pàrquing del poble de Bénevise i en un horeta d'empinada "caminata" ens arribem al peu de les agulles. És una paret senzilla, res molt espectacular, una muralla amb  esperons agulles adossades però amb un ambient que ens va agradar.



La via escollida : “  Strapazon Perillat “  bona elecció!
Es tracta d'un línia que recorres compactes plaques de calcari gris o taronja. Roca verdoniana, de gotes d'aigua  i que requereix una escalada tècnica i delicada.
Es baixa rapelant, i de material només calen cintes exprés.
La info i les ressenyes al llibre: Escalades dans le Diois  Dominique Duhaut i Manu Ibarra . Promo Grimpe.


1º llarg

placut, placut....




roca gris i compacta



el Quim en la última R després de fer un contundent 6c

vistes d'Archiane....qui no té ganes d'enfilar-se per aquestes parets!?

avall!


Acabem de rematar el dia  pujant a una agulla que ha estat tot el dia darrere nostra, aquesta:


El Quim veu un diedre amb uns pitons i amunt! En una tirada ens plantem dalt.  És una ascensió curiosa, la roca de la via és prou sòlida però  el cim brrrr! El tema ja és més delicat sembla una pila de peces de trencaclosques que estiguin a punt de caure. Baixem rapelant per la cara est, d'un bloc que a mi no em molava gaire. Vaig preguntar-li vegades i vegades al Quim “vols dir que això ens aguantarà?!”  per auto-convencem' que tot era prou sòlid..

el Quim veu els claus i no s'ho pensa dues vegades

el Quim  dalt d'unes de les puntes del cim 

una servidora en l'altre punta ( brrr per uns moments em vaig posar a la pell d'una enxaneta, cosa sèria eh!?)

rapelant del bloc, a més a més penjada esperant  que el Quim trobi un bon lloc per tirar la foto! però ha quedat xula no?

s'ha acabat

Per ser tot tan inesperat vam tenir una agradable jornada, vam anar a espetegar a un  lloc mereix un visita, molt tranquils i amb unes vistes úniques del circ d'Archiane .
Finalment no va ploure però bufava un vent glaçat  que va fer baixar la sensació tèrmica moltíssim.



15/10/12

TROIS BECS: VIA RESISTANCE 7A (6b Obl.) 250m.



Sector de la Pelle o Roque Courbeau.
La sobtada decisió de quedar-nos al veure la paret del Trois Becs va ser d' allò més encertada. Vam fer una ruta que ens va encantar, en un lloc que no havíem estat mai... o sigui que vegades val la pena deixar-se guiar per les sensacions i no voler tenir-ho tot sota control, no?

La paret dels Tres Becs

Sobre la via, doncs: Itinerari de característiques modernes. Gran via, mantinguda, i lleugerament desplomada.
Un bon repertori de regletes i “romos”, totalment equipada amb parabolts, nomes cal concentra-se en escalar i gaudir de  l'elegància dels moviments que ofereix aquesta curiosa pedra.  Tal com havíem llegit al llibre ens vam moure per unes rares plaques amb unes peculiars regletes de sílex.
La roca en general força compacta   i el grau el vam trobar  bastant suau.  Va sortir tota a vista sense cap problema ( i en la tàpia “el a vista” no és tan fàcil!!)
Un “disfrute” de via vaja, i altament recomanable.

MOMENTS DE LA VIA;









L'arribada al cim encara ho fa tot més esplèndid. Arribem a un plateau   d'herba que forma tres esperons, un d'ells és per on acabem de pujar  (d'aquí el nom de Trois Becs). Tot molt immens amb unes vistes espectaculars de la regió.

EL CIM:





El descens es fa tranquil·lament pel Coll de Picourère, recorrent formacions variades de roca i espesos boscso. Tot plegat una joia, la via i l'entorn.

LA BAIXADA:
(com molen baixades tranquiletes i poder contemplar el paisatge)!!!



Material Utilitzat: cintes expres
Horari; 4h i 1/2
Hem tingut sol fins les 11 del matí, hem fet la via a a l'ombra però s'hi estava bé.
Les ressenyes les vam treure del llibre del Mussato i  d'una guia anomenada "Escalades dans le Diois" de Dominique Duhaut i Manu Ibarra de Promo Grimper. Web: http://www.promo-grimpe
Tal com arribem al pàrquing, carreguem i cap a Archiane però això al proper post.