26/9/11

DOLOMITES 2011.EL TRAJECTE

Per quart cop anem a Dolomites (i els que ens queden!...), per nosaltres, el regne de la roca i la via llarga, visita obligada per qualsevol amant de l’ escalada i la seva història.
Aquesta vegada ho hem fet amb ferri. Val la pena. Nosaltres vam fer BARCELONA-LIVORNO,amb la companyia de ferris Grimaldi Lines, el ferri sortia a les 12 de la nit i vam arribar a l’endemà a les 7 de la tarda, és un trajecte llarg, però s’arrriba destí fresc com una rosa, estalviant hores de carretera i tralla a la furgo. Un cop arribats a Livorno, en 5 hores ens plantem a Cortina d’ Ampezzo i a escalar!!
Una altra opció, i més bona, és fer BARCELONA- GÈNOVA per què el trajecte és més curt i queda més a prop de Cortina, però no vam poder-ho fer per qüestió de dates.
Només hem comprat bitllet d’anada, la tornada la farem depenent de la meteo que ens trobem a les Dolomites, i volem tornar parant a diferents zones d’Itàlia i França.
port de Barcelona furgo carregada al Ferri

per què conduir ...?

arribant a Livorno

i per fi Dolomiti!! sol i a punt per escalar!

21/9/11

Entrevistes i amics

Aquest passat mes d’agost l’Albert i la Irene ens van proposar fer-nos una entrevista per la pagina web que estan fent. La web és corremonts.cat, està bastant enfocada a les carreres de muntanya però volen obrir les portes a altres activitats com ara l’escalada. Ja veureu que és una web molt treballada, amb molta informació i amb detalls, molt originals, i a més més sabem que a darrera hi ha molta motivació i il·lusió per part de l’Albert i la Irene, us desitgem molta sort amb aquest projecte!

Doncs bé, l’apartat d’entrevistes s’anomena “entrenem amb..” i aprofiten una sortida o un entrenament per fer l’entrevista, una formula ben original.

Vam decidir anar a Roc Colom a on hi ha grau per tots els públics i vam poder escalar nosaltres i l’Albert, vam acabar la tarda amb una barbacoa al pati de casa i al final n’ha sortit aquesta entrevista.

Va ser tot molt distés i original, gràcies Albert i Irene pel vostre interès al món de l’escalda i per comptar amb nosaltres.

pujant cap a Roc Colom amb l'Albert (un calorós migdia d'agost)

I parlant d’entrevistes ja fa uns mesos van publicar una entrevista a la Revista Vèrtex, el que més il·lusió ens va fer va ser que ens la va proposar un molt bon amic, el Pep Soldevila, amb qui hi tenim una gran relació arran de les peripècies que vam compartir durant la formació com a Tècnics d’Escalada. Una amistat que s’ha anat consolidant amb els anys compartint escalades i sopars amb ell, la Gara el Joan i l’Anna. Admirem al Pep per què a part de tenir un gran cor, és un gran escalador (d’aquells tot-terreny) però ho porta amb una discreció i una humilitat molt gran.

Pep super Papi!!

19/9/11

Via Hasse- Brandler a la Cima Grande de Lavaredo. Dedicada a l' Àngel Casanovas.



Ja fa dies que estem a Dolomites i hem fet unes quantes vies, però vull començar per la Directa Alemanya a la Cima Grande de Lavaredo per que ha tingut un significat especial per nosaltres, la vam escalar per dedicar-la un amic que ens ha deixat, a l’Àngel Casanovas, que havia sigut molts anys president del Centre Excursionista de Terrassa,i per què creiem que es mereix un adéu a l’alçada del seu amor i la seva passió per la muntanya i la seva gran personalitat.
Va ser una escalada l’estil que l’Angel feia, una via clàssica amb equipament clàssic, pitons, ponts de roca ...un itinerari sinuós que va resseguint un dura paret Nord, però aquell dia varem tenir els astres a favor i la temperatura va ser bastant suau deixant-nos gaudir de la roca.
Per tu Àngel adéu i bon viatge.
aproximació de matinada cap a la paret, lluna plena, silenci i molta pau

fa fred, però ens escalfem amb els primers llargs, verticalitat i molt d'ambient:

ens posem a sota els sostres....humitat i alguns regalims d'aigua
i quin patiiii!!

els diedres de dalt:
algunes cordades a les vies" ISO 2000" i la "Comici Dimai" (una gran clàssica)
...i així vaig arribar a la furgo...quin dia més intens!

Sobre la via:
Qui no ha sentit a parlar d'aquesta via i de l'impressionant escalada en solo que va fer l'Alex Huber.
És una gran ruta, si senyor, sobretot els llargs fins als sostres, roca més aviat bona, i escalada contínua, fins i tots amb alguns bidits! Equipament de l' època, claus bastant rovellats i de tant en tant algun parabolt. A partir del sostres canvia una mica el taranà de la via, els tres llargs de sostre estan ben xops, progressem entre pitons i cordinos de dubtosa consistència fins que arribem als últims llargs, si aquestes tirades estiguessin seques escalar-les seria fora de sèrie però mullats no ens va semblar molt agradable. A partir d'aquí ja torna estar sec, uns quants llargs d'escalada vertical i alguns diedres, la roca comença a perdre qualitat. Al acabar de fer els sostres ens vam relaxar, però no val a badar, encara ens quedaven uns quants llargs entretinguts. Sortim per la variant de l'esquerra, ressenyada en el topo de l'Arnau Petit en el seu llibre "Parois de Legende", la sortida recta és una xemeneia que estava totalment molla, d'aquelles fosques i negres que no venen gens de gust. La variant no és res de l'altre món , un flanqueig cap esquerra, per un mar de roca bastant descomposta, allò tìpic de "tira amunt pel més evident".
La baixada es fa per la via normal, uns tres o quatre rapels i una desgrimpada per fins una canal pedregosa. Costa una mica de trobar l'inici de la desgrimpada per què és llarga i bastant vertical.
Sobre el material, amb un joc de camalots f del 0,5 al 2 n'hi ha de sobres, i un joc d'aliens. Hi ha molts claus, nosaltres no vam posar gran cosa a tota la via, els llargs més desequipats són els de dalt.
És una gran via, una gran línia que recorre una gran paret i molt carregada d'història.

En aquest link s'hi pot trobar info de la via i de la roca de Dolomites:
i aquí l'espectacular vídeo de l'escalada de l'Alex Huber en solo:

12/9/11

Per tu ,Angel


Estem al poble de Colfosco en la petita plaça de l'esglesia i als peus de les parets de Dolomites, aquí hem sabut que l'Angel ha marxat, costa escriure aquestes línies, però és la única manera que tenim de retre un petit homenatge a una persona a qui estimàvem i que ha estat un exemple per nosaltres, un exemple de fer les coses amb passió, il·lusió i humiltat.

Adèu Angel, gràcies per tot.

La següent via que fem anirà per tu.