30/3/13

Primers dies a Sicília: CORLEONE I PALAZZO ADRIANO

Vam arribar a Palermo ja de nit, per no donar gaires voltes vam agafar la guia d'escalada i vam anar a dormir al pàrquing del sector Bausso Rosso. Es troba en una urbanització a pocs quilòmetres de Palerm en el poble de Mondello. Una urbanització no és un del llocs més idíl·lics per dormir però hi vam estar tranquils.
Durant tota la nit pluja i vent, vent del fort . L'endemà vam ubicar la paret però veient que l'aigua i la ventolera no afluixaven ens decidim per seguir una ruta en cotxe que recoman la guia de turisme, de Palermo al poble de Corleone.
Tenia bona pinta, però primera pillada, el GPS ens portava per una banda i els indicador sicilians per una altra i vam acabar pujant i baixant carrers estrets i mullats amb una mica de tensió per les dimensions de la furgo, tensió accentuada per la forta pluja i la conducció temerària dels sicilians. Finalment vam fer cas de TOMTOM i vam fer el trajecte per la Nacional, passant de la “idíl·lica” ruta recomanada per la guia.
El poble de Corleone , poc pintoresc i sense cap atractiu, però és un reflex de la Sícília més autèntica, una mica estancada en el temps, tot deixat, descuidat i a vegades brut, però amb molta vida. En algunes botiguetes d'aquelles que es ven de tot, es podia trobar encara ampolles de licor d'Amareto amb la foto del Marlon Brando com a Don Corleone.


és una illa amb racons fantàstics però imatges com aquesta seran bastant habituals

omnipresent  FIAT PANDA 




Següent parada al poble de Palazzo Adriano, escenari de la tendre pel·lícula “Cinema Paradiso”. Malgrat el glasçat  vent que ens va acompanyar tota la passejada ens va semblar una vila agradable i molt autèntica; la plaça , els carrers empedrats, les cases arrenglerades i la gent passejant pel carrer a última hora de la tarda, es respirava tranquil·litat i ens feia gràcia voltar pels escenaris d'una pel·lícula que havíem vist feia pos dies.

Paradeta en el trajecte de Corleone a Palazzo Adriano al llac Prizzi la pluja afluixa i podem estirar les cames en un racó ben tranquil :




Palazzo Adriano:








i com no de qualsevol racó en pot sortir un PANDA!


A banda de conèixer la illa, ja hem començat a aprendre com circulen els sicilians i algunes de les normes viàries .
Al principi pot ser molt estressant però al caps d'uns dies només cal entrar en el seu joc. El Quim no ha tingut cap problema en adaptar-se a aquesta peculiar forma de conduir. La seva teoria és : el primer que posa el morro és el que passa i de moment així és, però a mi em posa dels nervis, sempre al límit. I a part d'aquesta teoria hem observat que:
En contínua es pot avançar i si i cal passaran tres cotxes a l'hora.
No cal pagar un gual només posar un cartell a la porta tindrà el mateix efecte:



-Si hi ha un forat entre els cotxes que fan cua en el semàfor algun cotxe s'hi posa i es cola sense cap mirament.
-Si un cotxe està sortint per una cantonada encara que vegi que ve un altre vehicle s'hi anirà incorporant lentament amb la qual cosa el que està passant haurà de frenar.
I el més bo de tot és encara que tothom es coli, se saltin stops i est facin frenar els uns als altres ningú no pita ni s'emprenya . Tot és ben normal.

15/3/13

TRAJECTE A GÈNOVA



Ja fa uns dies que voltem per Sicilia, I  per fi hem trobat  WI FI i puc començar a fer alguna cosa. Per tan aniré explicant aquest viatge que ja va començar fa uns dies:

 Un nou viatge, i aquesta vegada sortim amb la panxa ben plena.
El dissabte dinar familiar. I, sempre ho dic, encara que sempre anem a munt i avall els nostres són els nostres i els trobarem a faltar.
Per acabar d'arrodonir el cap de setmana calçotada a Montblanc, organitzada de forma magistral pel Marc i la Marta.
La trobada comença dissabte vespre amb un bon sopar d'espardenyes (torrades amb escalivada, formatge i anxoves ) acabant la vetllada amb alguns gin tònics d'aquests que ara estan de moda i que són una delicatesen (jo dec tenir poc paladar pel tema sempre he pensat que tenen gust de colònia) i “pacharan” que amb força gel entra bé...

gairebé com un Sant Sopar...


L'endemà costa arrencar però finalment una mica de bloc per guanyar-nos el dinar.

a blocar:






I per fi el moment més esperat LA CALÇOTADA:






i acabem amb una deliciosa sorpresa per part dels amfitrions, un tradicional "Braç de gitano de Vimbodí" ...casi un metre de llarg!!!
 GRÀCIES PEL DETALL!!

I tal com he dit al principi, marxem tips i contents.
El mateix diumenge per la tarda vam anar fent quilòmetres cap a França, volem passar la frontera i dormir al voltant de Beziers, sortim al poble de Agde i busquem un raconet per fer nit.

Dilluns dia 3 de març anem cap a Gènova per agafar el ferri, sortint d'Agde vam passar per una mena de braç de terra per dins el mar que va a al poble de Sete, pensant-nos que seria un tram espectacular, i res des res, ni vam veure aigua per les dues bandes ni vam trobar cap poble típic de costa.

Anem fent via i quilòmetres:




Conduïm amb tota la calma, el tram d'Arles fins Ax en Provence sortim de l'autopista, la nacional va just pel costat i és prou recte, això sí una rotonda rera l'altra...és que França és el regne de les rotondes!
Arribem a Gènova , directes al port sense cap entrebanc, guai! En un moment ens plantem a la cua per embarcar al flamant ferri anomenat “SUPERBA”. El bitllet ja el portàvem a la butxaca tret per Internet a la companyia “Grande Navi Veloci”, que tot i tenir aquest nom vam arribar amb dues hores de retard a Palerm. No va ser pel vaixell sinó pel fort vent que feia que l'entrada a port fos perillosa. Un vent que em sembla que ens acompanyarà més d'un dia en aquest viatge.

comencem una nova aventura!!!

1/3/13

Plans i projectes.

Carregant bateries. Puc afirmar que, literalment  aquesta última setmana ens hem posat les piles. Amb això vull dir hem posat una placa solar a la furgo i de moment sembla que va “viento en popa”. O sigui les bateries es carreguen.

Quim concentrat ....com "collons" collo la placa?!

Vacarisses, tot a punt

Instal·lant la placa, moment de foradar la xapa, sort de la inestimable ajuda del Joan (el meu sogre o pare del Quim). Si el Quim és manetes, el seu pare ...encara més , no he conegut a ningú tan espabilat  com ell!! i ..."de tal palo tal astilla"

I ara ja tot a punt per començar un nou viatge.
A estrenar la furgo , a voltar sense pressa, si un lloc en agrada ens hi quedem i si no doncs canvi. Això és el que em mola de la furgo sempre al nostre aire,lliures,amb un destí però mai obligat  i sempre amb unes vistes que ni l'hotel més luxós del món ens oferirà.
Destí: Sicília, crec que ha de ser una illa molt interessant i n'hi treure'm suc. A part de l'escalada tenim ganes de contemplar l'Etna, passejar per les illes Eòlies i perdre'ns pels poblets de pescadors observant a la gent. Per cert ara acabo de veure la pel·lícula Cinema Paradiso, ambientada en aquesta illa, preciosa ,m'ha tocat la fibra....
I quan ens cansem de Sicília cap a Sardenya, ja fa anys hi vam estar, però feia calor i ens van quedar pendents alguns sectors i sobre tot algunes vies llargues. A més, no ens importa repetir, en tenim un bon record. La gent era escandalosa, cridanera però molt amable , una gastronomia exquisida i molt mediterrània, i uns paisatges variats entre mar i muntanya. Ens va molar.

I per acabar , reprendré el tema dels gorrets de llana que vaig començar en l'anterior post. M'hi he posat a “ fondo” i tinc algun projecte. Però vull agrair de tot cor a la gent que m'ha donat un cop de mà en aquesta tasca. La Laura ha tingut molta paciència confeccionant-me un logo, ha fet molts i molts dibuixos i tots eren impressionants. 
Aprofito per enllaçar,:http://40muntanyes.wordpress.com/ quan va fer 40 anys va tenir la gran ocurrència de fer 40 cims durant l'any i en el seu blog hi trobarem fotos, les ascensions ha fet i farà tot explicat i ressenyat d'una forma molt detallada.




la creació de la Laura per les etiquetes, de fet no va ser fàcil escollir tots eren una passada
El meu nom i una mà. Perquè un mà? Per mi les mans són una part molt important del cos amb elles escalo , faig els gorros i sempre que conec algú li miro les mans, per norma diuen bastant de les persones.

El Salva de es va oferir per confeccionar-me les etiquetes que posaré en els gorrets, tot plegat una agradable casualitat. Ens vam trobar en el dinar d'aniversari del Kim Santacatalina (aprofito per dir que admiro a la comunitat escaladora del Bages, humils, senzills, forts i bellíssimes persones). Doncs en aquest dinar vaig portar uns gorros pel Kim i la Tamara, i parlant del tema amb els Salva vam acordar que em faria ell les etiquetes. Però puntualitzo, no són etiquetes, són cintes, el Salva és cintaire, un ofici molt lligat a la ciutat de Manresa. Puc dir que els meus gorros porten cinta de SAFISA  de Sant Fruitós del Bages.

I per acabar el primer encàrrec ha sigut de GARGOLA, que haig de dir, que estic "super-requete-orgullosa" que una empresa com aquesta estigui interessats en els meus gorrets.

algunes de les meves creacions el cap ja té nom GRETA

I ara, amb el viatge que em queda per davant , m'enduré un bon carregament de llanes i “gorrejar”! 
Per començar anirem conduint fins a Gènova i d'allà agafarem el ferri que ens portarà a Palerm  Ni més ni menys que 20 h de viatge...crec que podré fer  bastants gorrets, i empollar-me totes les guies de la illa.
Fins aviat!!