24/12/09

Info Pràctica per Jordània

Nosaltres vàrem estar uns 16 dies a Jordània. Del 13 al 29 al d'octubre i vam enganxar una mica de calor.
La millor època és entre els mesos de novembre a febrer.
Pel que fa a la moneda varem canviar al arribar al aeroport. La moneda és el dinar jordà i el canvi gairebé era 1dj-1€.
La primera nit la vam passar a Amman al hotel Select Aman, de selecte poc però prou bé per fer una nit. En canvi la ultima nit la vam passar a Màdaba que esta més aprop del aeroport que Amman, a més a més el poblet és interessant, turístic però força tranquil, crec que és millor fer nit a Madaba que Amman, el hostel a Madaba es deia Madaba Hotel i ens va agradar, l'esmorçar és molt familiar doncs es serveix en la cuina dels propietaris.
El trajecte d'Amman a Wadi Rum el vam fer amb el Mohamed un taxista amb el que ens vam posar en contacte per telèfon des de casa i ho vam deixar lligat per que ens vingues a buscar a Amman.
L'allotjament a Wadi Rum va ser a casa l'Ali, ell i la seva família tenen una casa preparada per tenir gent, tracten bastant amb escaladors i l'Ali es coneix els peus de via, el seu mail sun_rise_camp@yahoo.com.
Algunes imatges de casa l'Alí:

el dormitori

l'hora de l'esmorzar

l'hora de sopar
L`Ali's place un molt bon lloc per menjar, com sempre arros i pollastre o pollastre i arrós

Turisme:
Els últims dies van fer una mica de turisme, vam anar en micro bus a Petra a on hi vam passar un dia, un lloc increible, com carai van poder construir tot allò?!

ooh!! k makuuuu!


després d'un bona pujada arribema davant del monestir...impressionant


El tresor


Amb el Mohamed, el taxista, varem anar al Mar Mort, ens van clavar 12 € per entrar a la platja que teòricament era publica i a més amb un parell d'hores ja en varem tenir prou. Tot i així, és un lloc únic, i va valer la pena una remullada en una aigua tan salada.


típica foto però molt divertida i no te "truco"

I aquest ha estat el nostre viatge a Jordània, tant per mi com pel Quim ha estat una molt bona experiencia, el desert del Wadi Rum, els paisatges, la gent tenen quelcom d'especial que ens ha deixat molt bon record. I sobre l'escalada...que dir..increible, terreny d'aventura amb unes grans vies i unes espectaculars parets, un lloc altament recomanable per una escapadeta de 15 dies.

22/12/09

Ultimes escalades a Wadi Rum

Una altra via que ens va deixar un molt bon record va ser la “Lion Heart” 6b 350m al jebel Rum (Abu Aina Towers) Una línia magnífica i mantinguda que va per un ressseguint uns díedres i fissures gairebé perfectes, un n petit regal el 3º llarg a on trobarem una fissura de punys perfecta a on podem encastar fins l’avantbraç, realment totes les tirades són bones, també es baixa rapelant. Com sempre, per esquivar la calor del sol, ens hi posem al migdia, anem per feina i encara podem fer els rapels de dia (a quarts de 7 ja és fosc). Doncs, una via molt recomanable, tots el llargs són exigents i bons, potser el primer és una mica brut però en general , la roca és bona i per mi un de les millors que he fet per aquí.


aprox a Lion Heart


1º tirada





quines vistes!
l'antiga línia de rapels

tornant cap al poble

Una altra ascensió va ser EL pilar de les Saguesees en el Jebel Rum,un recorregut de dificultat baixa però amb una aire bastant alpí, és a dir, cal anar buscant l’itinerari, metres i metres sense poder posar res, alguns ponts de roca i plaques fàcils, però una via molt bonica, el final un parell de llargs en uns díedres interessants. Bona via, recomanable, facileta però cal sempre parar atenció per anar trobant per on va. La baixada per gairebé la mateixa que la Thamunike, sort que varem fer el “pateo” dies abans i ens la varem controlar sinó encara estaríem allà dalt donant voltes. Total, una altra via que mereix una visita, molt bona.




un mar de roca i de ponts de roca

ole!!

l'Enric i el Bambino sortint de la via

Si hagués d’ escollir una via d’entre les que varem escalar em quedaria amb “Inshala Factor”, “un viote”. Llargs molt i molt bons, roca bona, amb una mica de tot, i un espectacular final amb un parell de llargs de xemeneia, unes xemeneies que s’han format en un profund tall de 20 m. dins la paret, i per acabar arribarem a l’Ull d’Alà un curiós forat que des d’on veurem el desert del Wadi Rum....uf, que bonaa!!

el primer llarg

el Bambino en el llarg de 6c, inumhà el "lance" eh?!

hem arribat al peu de la xemeneia

algunes imatges de la xemeneia:





l'ull d'Alà


d'aqui hem de rapelaaaarrrrr??!!

Per acabar la nostra estada al desert el varem anar al Nassrani Nord a escalar la Hiker’s Road 400m 5c, és podria dir que és més una ascensió am alguns llarg d’escalada bastant interessant. El que més ens va agradar va ser l’entorn per on transcorre la ruta.
un altre fabulós ràpel d'uns fabulosos cordinos passats per un fabulos pont de roca...per aqui hem de rapelaaarrr!!!

18/12/09

Més vies al Wadi Rum

Barrah Canyon

L’Ali ens porta en cotxe fins al barranc. Hi volem escalar i dormir-hi una nit.

El barranc no és precisament espectacular però pot estar bé passar-hi una nit i fer algunes vies. Hi ha un parell de baumes que estan a l’ombra tot el dia i és un bon lloc per muntar el bivac.

Via Star of Abujudaida

Excel·lent, un llarg bó darrera l’altre,i variats, la roca compacte, un primer llarg amb un díedre fissurat perfecte i es baixa rapelant que més es pot demanar? Mooolt recomanabe!!

Al migdia ja estem, però l’unic que es pot fer és estar a l’ombra espantant els milers de mosques no paren d’emprenyar.

Una nit tranquil·la al desert, a quarts de 10 ja estem dormint, sense els crits nocturn dels galls i els gossos que ens acompanyen en el poble.

Merlin’s Wand 160m 6a

Un altre regal del desert 4 llargs de roca bona i fissura, fissura ampla de mida perfecta de mans, dificultat moderada. Per passar-s’ho bé.

Un cop acabada la via tornem amb l’Ali al poble. Passem la tarda fugint de la calor a l’ombra de la parra.


descarregant el "bultos" en el vi-vac


paret a on hi ha la star of Abujudaida


un de les fisures de la via "Star of Abujudaida"



2º llarg "Star..."

l'home ve del "mono"??

el desert

vestimenta protectora "anti-mosques" per poder fer la migdiada


algunes imatges de la Merlin's Wand:


el Bambino i l'Enric en el primer llarg



la tornada

Una altra via que entrava a dins dels plans era “La Guerra Santa al Nassrani una de les poques vies de caire esportiu És una línia d’aquelles que demanen ser escalades. La via està totalment equipada amb químics, els primers llargs són desplomats i amb presa generosa (nanses ganses segons l’Eloi...) i com més amunt més plaquero i de presa petita. El problema el trobem amb el sol i la calor, hi toca fins al migdia per tant no ens hi podem posar fins tard amb el que ens quedaran dos llargs per fer., ja anàvem mentalitzats que quan es fes fosc avall i varem rapelar de nit.

L’Ali ens hi porta en cotxe l’aprox. és curtíssima però el sol apreta. Així que hi arriba l’ombra ens anem amunt. Via bona, realment és desplomada i bon canto, la roca no és la millor del món però els químics donen tranquil·litat

Val la pena, no només la via, també el paisatge que ens envolta.


panoràmica la "Guerra Santa" passa pel regalim de l'esquerra


aprox cap a la Guerra Santa


les plaques desplomades dels primers llargs


les vistes

quin patii!!

rapels nocturns...gaupo eh Enric!!