18/3/11

Arribada a Portugal

Per entrar a Portugal des de Madrid varem passar per Badajoz, tot bona carretera (gratis evidentment...) Varem entrar a Portugal , per la regió d' Alentejo, i varem decidir para a dormir al poble d' Elvas.
El primer que podem contemplar al arribar al poble, és el fabulòs acueducte i les muralles del castell, la seva vista nocturna és un bon espectacle.


L'endemà al matí varem voltar pels carrers d'aquest agradable poble fortificat.



Queden 200 kms. fins a Lisboa, decidim no fer-los per autopista i anem tranquil·lament per carretera nacional, això també ens permet contemplar millor els llocs per passem.Anem creuant la regió d'Alentejo, una terra de vinyes i alzines sureres. I d'interessants pobles com Evora. Aprofitem l'hora de dinar per fer-hi una parada, rondar pels seus laberíntics carrers i contemplar la seva arquitectura.









I al mateix dia arribarem cap al vespre a Lisboa, després de creuar el pont "25 de abril"anirem a casa la Carol i el Fran, i el Maties! que està a la panxa de la Carol i sortirà d'aquí un parell de mesos. Havíem quedat amb la Carol cap les vuit del vespre, i ups! resulta que a Portugal ¡van amb unahora menys que Catalunya i no ho sabíem, anem una hora per endavant...tindrem temps de fer una volta per Lisboa...però no... es fa de nit i plou...esperarem a la Carol.

creuant el pont per arribar a Lisboa

10/3/11

Enganxada de dits

El divendres dia 4 de març amb la furgo a petar de material, bicis, crash-pad i tot el necessari per voltar amb certa independència comencem la nostra tirada cap a Portugal.

El dissabte el matí ens varem llevar i aquest va ser l'espectale de globus que volaven per damunt nostre

La veritat és que no varem fer gaires quilòmetres perquè dissabte ens vam quedar escalant a Margalef, el motiu és que la nostra ruta per anar a Portugal passa per Madrid i Margalef és a prop de Lleida i Lleida es a prop de Saragossa,que per on es passa per anar a Madrid.


El dissabte el vespre arribem a San Lorenzo del Escorial a on hi viu el Pablo, amb ell i el Juanjo varem compartir moltes històries per Estats Units el 2009 genial tornar-los a veure...fins a quarts de quatre xerrant i xerrant i acabant-nos algunes ampolles d'un vi dolcíssim que fa el company de pis del Pablo...


I bé , al moment de posar-me al sac per anar a dormir sento un cop sec i apareix el Quim agafant-se la mà cridant amb molta pena :"Noo, merdaaa, el primer dia de vacances noooo!!", els dits coberts de sang i la pell...bé no cal donar molts detalls. S'havia enganxat els dits amb el porticó de la porta de la galeria...quin maaal!! Va ser aparatòs però res greu, ara ja està escalant (però això ja vindrà més endavant). Primeres cures, aigua freda, molta molta aigua perquè no parava de sagnar, topionic, embenat, un gelocatil i a dormir. L'endemà varem anar amb el Juanjo i el Pablo a fer un tomb per la Silla, passem per l'Escorial i el Juanjo es mostra alguns dels blocs de la zona, encara que el Quim haguès tingut els dits bé no era dia per escalar, la neu ho havia deixat tot ben xop, però el paisatge estava preciós.



vistes del Escorial des de la Silla


Pablito i el Quim amb els dos dits ferits...i pensar que pels escaladors el dits són gairebé sagrats


passejant per la Silla :



i aquí els dits després de l'enganxada...