23/6/17

TREKINGS I VISITA A FIORLAND NATIONAL PARK



Entre la extensa varietat de natura nova zelandesa , al sud de la Illa Sud hi trobem el Parc Nacional de  Fiordland o terra de fiords.  Una part espectacular  d' aigua, cascades, fiords i boscos tropicals. On la terra s'ha esquerdat donant forma a fiords i entrades per on s'escolen les aigües del Mar  de Tasmania.

El poble de Te Anau i el llac amb el mateix nom són  la porta d’entrada aquesta zona. Tot i que hi vam estar en ple mes de febrer (temporada alta)  ens va semblar una població molt tranquil·la  i bonica.   Allà vam anar a  l’oficina  de turisme , on ens van informar molt amablement del què  podíem  fer i veure. 

En aquell mateix moment vam deixar lligat un passeig en  barco pel fiord de Milford Sound. La companyia que vam contractar va ser  Go Orange, molt correcte i econòmica. No sabem per què, però el primer que era a les 9 del matí i el que ens interessava era el més barat i amb esmorzar inclòs.
Vam deixar el tranquil Te Anau i ens vam enfilar per la panoràmica Milford Hihgway  que desemboca a Milford . Durant els seus 45 quilòmetres vam poder gaudir d’un paissatge impressionant que cada dos per tres ens feia parar, sortir del cotxe  i fer milers de fotos.



Les màquines!!


Mapa del recorregut de la carretera  




 Comencem la carretera amb un selfie molt familiar!!!


Anem fent parades per endinsar-nos en aquests paissatges tan especials i  humits :






Portant els castells arreu del món....I és el Roc i l'Elba són molt bons castellers!!


Muntanyes arran de  mar.
 
Aquella nit vam dormir  en el mateix pàrquing del port, un dels treballadors  de la zona ens va afirmar que allà  no tindríem cap problema. I així va ser, vam passar una nit molt tranquila.

Pàrquing on vam fer nit, sense cap problema . Al costat hi havia una font i no gaire lluny uns lavabos


L’endemà a les 9 ja estavem embarcats. I quin espectale de natura! Gairebé un parell d’hores  navegant entre parets, muntanyes i cascades fins anar a parar al mar.Totes aquelles imatges ens van deixar més que impressionats.  Tot i l’ambient turístic que es repira,  va valer molt la pena la pena  contemplar aquell racó.


Ja estem a punt!! Llàstima que el dia no va acompanyar gaire


Imatges del "cruise":










Impressionant salt d'aigua al que ens hi vam acostar molt





La canalla   gaudint del salt d'aigua...



Fins i tot vam veure dofins!!

I una colònia de foques relaxant-se en una roca

Vistes del fiord i les muntanyes des del port

  A la tarda vam fer una sessió d’escalada  a Babylon  (post escalada Nova Zelanda)  fins que la pluja ens va fer plegar.

  Vam estar un parell de dies més per aquesta zona  per fer una de les activitats  més clàssiques de la Illa, el trekking.  A Fiorland podríem dir que són tres els trekings  més clàssics:  Milford Track, Kepler Track  i el Routeburn Track . Tota la info es pot trobar a la web del DOC :http://www.doc.govt.nz/parks-and-recreation/
  Quan et poses a buscar info sembla tot molt complicat, ja que solen ser trekings  circulars de diversos  dies, i cal reservar amb molta  (i dic molta!!) antelació els refugis  per fer nit.  I en el cas del Milford Track , només hi poden accedir 40 persones per dia.
Doncs bé , com és el nostre estil, d’anar  una mica  a última  hora , quan vam intentar reservar refugis per algun d’aquests trekkings , tot estava ple.  I  desde bastants  mesos abans!
El que vam fer van ser les primeres etapes del Routeburn i del Kepler.

Del Routerburn vam fer fins al Refugi de Mackinzzei, són uns 17 quilòmetres anar i tornar.  Una caminadda molt molt maca, la part més baixa transcorre per uns boscos  que semblaven trets d’un conte de fades. Falgueres gegants , arbres de troncs recargolats recoberts de molsa i liquen blanquinós penjant de les branques, una vegetació molt màgica. 
La primera parada és a Sumit Key, que ens regalarà une precioses vistes de les valls i els cims veïns.  El camí creua rierols  i salts d’aigua. El més espectacular és  la  “Earland falls” una impactant i altíssima cascada la qual hem de passar per sota, acabem ben xops però és molt divertit!!
Cap al migdia arribem  al refugi de Mackinzzei , un altre racó de somni.  El llac amb una platja de roques i blocs  negres i molta tranquil·litat. I d’aquí tonrem enrera. Ens ha semblat un racó interessantíssim. Si hi voleu anar sigueu previsors,  informeu-vos i reserveurefugis per poder fer tot el track.


El bos màgic





Earland Falls , per aquí hem de passar

 Som-hi!!



Prova superada , hem passat la cascada!!


El bucòlic entorn al  Refugi de Mackinzzei


La part que vam fer del Kepler va ser fins al cim  Luxmore que anar i tornar són uns 28 quilòmtres. Ens va semblar al·lucinat.
La primera part és la més monòtona docns planeja per arran del llac una bona estona. Després   li seguexi una forta pujada fins a Luxmore Hut, el refugi. I d’allà fins al cim gaudirem d'  un paisstage escandalosament bonic. Roca volcànica de colors variats  i un cim amb unes vistes als fiords i al llac  que no ens cansàvem de contemplar.



Durant els primers quilòmetres el camí planeja arran de llac per Broad Bay


El paissatge canvia a bosc   humit i frondós.


Deixant el Luxmore Hut i els fiords  a la nostra esquena



El cim de Luxmore, sembla un secarral però tenia uns colors molt especials


Anem pujant...


Arribant al top


El millor del cim :  les seves vistes


no podia faltar el selfie no??


Tornant i flipant amb el paissatge. Quin contrast entre muntanyes, llacs, fiords!

I tal com he dit abans , no podent fer la volta sencera d’allà vam tornar enrera.  Tot i que no té  el mateix al·licient  que fer tota el recorregut , aquest tram ens va semblar preciós i un perfecta sol·lució al fet de no poder completar el circuit.
     
     I quan marxavem de la zona en  la Highway Milford vam tenir un curiós encontre amb alguns "kea". Una espècie de lloro que habiten en  la zona sud de Nova Zeland. . La veritat és que impressionen, tenen un bec molt corbat i no es tallen un pél en possar-se al sostre dels cotxes.  Des de dins el cotxe vam ser tetimoni com es va posar a la nostra finestra i va picar i picar fins que es va endur una mena de rebló del marc de la finestra !!



Quin bec...Fa respecte no?


El lladregot de  de ferralla mira desafiant  al Quim 


I així va anar la nostra visita a Fiorland NP, és un indret turístic, i sembla que amb totes les mogudes i tràmits per  reservar refugis i accessos sigui  molt poc autèntic , però no.  Tot i que hi havia gent , ens va semblar que en aquest parc nacional   gestionen bastant bé l’explotació   de la natura com a oci,  i tot està bastant protegit i ben conservat.

Evidentment, no són paratges a on estarem sols com en algunes muntanyes o parets d’escalada però creiem que val la pena coneixer i contemplar aquests paissatges tan peculiars i especials. 

15/6/17

L'ESCALADA A NOVA ZELANDA

   Nova Zelanda és un extraordinari país amb una gran natura i paissatges impressionants, peró no és un destí per embriagar-se de vies i escalades espectaculars. Tot i això, per la  Illa Sud hi ha alguns sector que estan prou bé per  tocar roca diferent. Petites zones per estar-hi un parell de dies  i de passada conèixer els seus voltants que sempre són increïbles. 
En total teníem un 28 dies  per estar a Nova Zelanda , i la veritat és que vam escalar poc. Per què ? Doncs vam haver d’escollir entre escalar (en sectors discrets) o veure el país. I evidentment ens vam decantar per aquesta última. És un destí per descobrir paratges, voltar ,caminar , contemplar  i l’escalada queda en segon pla. Però si val la pena  fer parades i conèixer alguns sectorets. 
Molta informació online  la podem trobar  a :http://www.climb.co.nz 
     La guia,  que es va comprar el Sergi ja fa uns anys  era aquesta:



Wanaka
El llac Wanaka es troba envoltat de turons d’un verd intens i brillant que fan una composició paissatgística preciosa.  De fet és un dels racons que més ens va agradar . Un indret de postal  que no et canses mai de contemplar.
Vam escalar un dia en les roques que hi ha escampades per  la  en la vall  s’enifla des  de Wanaka cap a les muntanyes. Feia molta calor i vam haver de buscar línies a l'ombra.
  Escalada més aviat plaquera i tècnica.  Una zona per visitar un  parell o 3 dies. 







Al Roc no li molestava el sol estava massa concentrat en escalar ..i molt bé que ho va fer!



Arriba el sol i marxem!!

Val la pena caminar per l’indret, nosaltres vam fer una agradable i molt panoràmica  excursió fins a Diamond Lake. Preciòs. L’inici d’aquesta caminada es troba en una area per dormir furgos o autocaravanes on hi vam fer un parell de nits. 


Diamond Lake a primera hora del matí

Mirador al Wanaka  en la caminada al Diamond Lake


Wye Creeck
Un sector molt  amagat en una preciosa vall  a prop de la ciutat de Queenstown.
Vam anar a última hora de la tarda , perquè durant el dia va fer molta calor, i vam aprofitar per ver un tomb per  la ciutat.  Una ciutat ben  bonica, tranquila que  convida a voltar pel seu centre i el port del llac  Waikatipu 
El sectors ens van semblar xulos, vies variades i  roca curiosa. Només hi vam escalar aquella tarda però la zona creiem que  dóna per un parell de dies. 
Aquí vam dormir en una raconda molt xula arran de platgeta del llac, no gaire lluny de la ciutat però ens van assegurar que allà no hi havia problema per fer nit, i el cert és que vam estar la mar de tranquils. 
Pel que fa al tema dormir,  degut al gran increment del turisme en furgonetes, autorcaravanes i cotxes equipats s’ha posat molt severs i no es pot dormir a qualsevol lloc.  El millor és fer nit en alguna zona habilitada o poden  arribar a  caure multes de fins a 300 $


Babylon

Aquestes parets es troben al sud de la Illa, a la regió del Fiords, són uns dels sectors que congreguen les vies més dificils de la illa. 
Està format per  dues franjes, Babylon la part baixa i Litle Babylon més amunt . Aquest últim és el que ens van recomanar i semblava el més interssant. Però no hi vam poder anar, l’aprox. transcorre  entre arbres,  arrels i molt selvàtica (climbing trees és com ens ho describien )  i una forta pluja ens va fer desistir  i quedar-nos al Babylon, amb un accés menys complicat.  I si, està bé , però res de l’altre món. Vies més aviat difícils , tacte una mica patinós (també influia que aquell dia plovia), Acceptable. Creiem que el bo bo és el Litle Babylon però… No va poder ser.
Això sí , la zona on es troba, Fiorland  és un racó de pel·lícula.



el Sergi deixant-se la pell en les humides regletes


la banda més agejuda a on vam escalfar

Tornant cap al cotxe en condicions de pluja
     Takaka
Takaka és una localitat coneguda   per la seva peculiar població que porta un estil de vida una mica alternatiu  o hippie.
Un lloc agradable i tranquil.  En el poble s’hi troben un parell de zona d’acampada gratuïtes, i per tant és facil estar-s´hi i arribar al les parets. A més a més es troba molt a la vora del  Abel Tasman National Park, un indret preciós.  O sigui que és el destí bastant complert , bones vies, un poble tranquil i curiós,  i uns entorn de costa  i bosc  molt bonic. Els sectors es troben en la carretera que va del poble a la costa.

Aquí hi vam estar un parell de dies ,  és la principal i més popular  zona d’escalada esportiva del país..Ofereix un bon repertori de bones  vies i dificultats.  En conjunt una parada recomanable, per l’escalada, per l’entorn i la facilitat.

Imatges del poble de Takaka

Aproximació agradable i tropical

Un bon repertori de "plans i romos" que ens fan posar les piles ben aviat


Una bona combinació de regletes i "xorreres"


I pel que fa a l’escalada en la Illa Sud acabo amb un parell de sectors de bloc, hi vam anar perquè ens veníen de passada i vam estar unes horetes peró no creiem que siguin visita oblidaga.
Castle  Hill, si  Nova Zeland té un lloc amb renom és Castle Hill,  però a nosaltres ens va semblar que no mereix la fama que se li dóna , i no val  gaier la pena. Com sempre és una raconada preciosa, però el bloc deixa molt a desitjar, no ens va  agradar, si algú té pensat anar a NZ per blocar, crec  s’endurà una decepció.


El lloc era ben maco!!!
Moltes roques però poques línies

Aprofitem que arriba la fresca de la tarda per enfilar-nos una mica


I l'altra zona és Elephant Rocks el lloc és molt bucòlic però per fer bloc tres quarts del mateix que a Castle. No és res especial. Ara bé, tot i que no són visita obligada, si passeu per davant feu una parada, ni que sigui per gaudir del paissatge.

El lloc...Espectacular!!

Ja que hi som...alguna cosa farem no?

Els bens, omnipresents en tota la illa, i aquí no podien faltar.

I fins aquí el llistat de sectors de la Illa Sud. També vam estar uns dies per la Illa Nord , teníem destinats  dos dies per escalar  però ens va ploure i no ens vam esperar, part tant no vam poder tastar la roca d’aquesta part del país. Vam preferir continuar fent quilòmetres i conèixer  llocs nous.  
Les zones on volíem escaar eren Whanganui Bay al llac Tapuo. La vam anar a veure, hi hauríem escalar un dia però la pluja ens va  fer fugir. El lloc és molt autènctic doncs ses tracta d’unes parets a la vora del Llac Tapuo on  hi ha una comunutia de pescador maorís . Però per escalar no ens va semblar gaire motivant. 
I l’altre zona on volíem anar era a  Froggat Edge, però ni ens vam acostar a peu de via , plovia molt i vam passar de llarg. Per tant no podem opinar.


I aquest va ser el nostre Rock Trip per Nova Zelanda , fanàtic poc, però amb uns paissatges de pel·lícula.