17/1/12

4º ETAPA: RANOHIRA-SAKARAHA (107,39 km)


A les 6 del matí sortim pedalant de Chez Momo, volíem sortir abans però el servei d’esmorzar és lent, en general tot va a un ritme moooolt més lent que el nostre, però bé ens hi anem adaptant i trampejant-ho.

L’etapa segueix la mateixa tendència que les anteriors,més aviat plana i de tant en tant algun tobogan. Malgrat fer més de 100 km no es fa llarga, la pedalada és ràpida i per un asfalt prou bó.

Cada vegada el paisatge és més desèrtic, el clima més calurós i la gent més pobre. Tot s'endureix.

deixant enrera el paisatge rocós de l'Isalo:

passant el riu... quan hi ha aigua s'aprofita per fer-ho tot

Passem pel famós poble d’ Ilakaka conegut pel seu tràfic i comerç amb zafirs. Segons la guia (exagerant com sempre) els autocars de turistes creuen aquesta població amb les finestres ben tancades, mentre els comerciants de pedres volten amb maletins lligats al canell i una pistola al cinturó. Comerciant, miners i prostitutes recorren els carrers de la població. Doncs nosaltres no vam coincidir amb res d’això. Vam creuar Ilakaka per un caòtic bulliciós carrer principal, a on les barraques i els xiringuitos es barrejaven amb selectes comerços de zafirs. Un poble de contrastos. No vam parar, però el poble era molt curiòs.


Passat Ilakaka, continuem veient pobles a on venen minerals però tot tancat sense vida, amb una aire d’abandó molt estrany, o, potser no vam coincidir amb l’horari d’apertura de les botigues, però era estrany.

Després de recòrrer uns paisatges realment desèrtic, contemplarem els primers baobabs.


el desert i la seva gent :

al fons, la peculiar silueta d'un baobab

un lloc inusual una mena de bassa amb vegetació aquàtica i la canalla xipollejant a l'aigua

com era habitual a cada parada que feiem, en qüestió de segons quedam envoltats de nens

De dotze a una del migdia arribem al poble de Sakaraha, la calor és ja insuportable. Anem directe a l’Hotel Palace, lúnic que hi ha en el poble, i que ens va indicar el propietari de Chez Momo. Un hotel curiòs, gran amb sala de ball , karaokei tot , bastant ortero, però s’hi està fresc. Un detall, en la sala de ball-bar, hi van penjar uns quadres que ni els van desembolicar, o sigui encara teníen els plàstics i les cantoneres de cartró. Les habitacions són bastant senzilles, del WC és interior però separat per un fínissima cortina de plàstic, el preu és 25.000 iariari per habitació doble.

Fem com sempre, piquem quatre coses i ens hidratem. Intent de migdiada però la calor és tan sufocant que ni això és pot fer.

Cap al tard anem a caminar pel poble, aquí ens trobem amb una gent menys simpàtica, no són tan amables i ens intenten cobrar molt més dels preus que toquen (sóm conscients que hi ha llocs que al ser guiris ens cobre una mica més però dins uns límits acceptables) desorbitats inclús per nosaltres. No sé és un dels pocs llocs a on no ens hi vam sentir gaire bé , no per seguretat sinó per la fredor per part del locals.

final d'etapa, vols dir que trobarem hotel o similar??

a la fresca de l'hotel Palace!

no és pas per fer bonic no!

els pousse-pousse de Sakaraha

15/1/12

VISITA AL PARC NACIONAL DE L’ISALO


El dia anterior ja vam deixar acordada la visita al Parc Nacional de l'Isalo amb un dels guies que treballa per Chez Momo. La visita al Parc no es pot fer sense guia, en el poble també hi ha una oficina de guies del parc amb preus oficials i informació. Sobre preus: L’entrada ens va costar 25.000 iariaris per persona i el guia ens va sortir a 26.400 iariaris per persona i el cotxe del poble a l’entrada del parc 7.000 iariaris per persona.
El Parc de l’ Isalo, correspon a un immens massís de gres envoltat de prats grogosos i verds. L’interior de la muntanya és un laberint de valls, barranc i rius.
A més a més serà a on podrem contemplar al únic al immillorable al divertidíssim (presentació de circ..) i curiòs lèmur de cua anellada Quines bèsties, àgils ràpides i com salten i trepen!! Hauria estat hores contemplant-los. El lèmur de cua anellada és una de les 70 espècies de lèmurs que es troben a Madagascar. La veritat que quan fem un viatge ens informem sobre el destí però no som dels que ens empollem les guies i anem sabent-ho tot, intentem anar bastant verges i treure informació del que veiem i vivim. Però en el cas de Madagascar ens vam documentar veient les pelis de dibuixos Madagascar 1 i 2 (no té res a veure amb la vida de la illa però són ben divertides), doncs bé, a Madagascar 1 hi ha una rave de lèmurs, una seqüència genial.
En el parc es poden fer diverses rutes, nosaltres en vam triar una de llargueta, un bucle que vorejava el massís per dalt, vam patir una mica de calor per qué tot i que vam sortir d’hora vam caminar a ple migdia però per uns racons i amb unes vistes sensacionals.
El programa va ser:
A les 6:30 a la oficina del Parc per comprar les entrades, després el trajecte amb cotxe fins al parking de l’entrada. El cotxe era de l’epoca dels Picapiedra, sense exagerar, els que anàvem al darrera teníem un forat als nostres peus, les finestres ni pujaven ni baixaven i una intensa pudor a benzina ens va acompanyar tot el trajecte de 20 km.
eps! parem mireu que hi ha....

Primera caminadeta cap al barranc del Maquis, sincerament, res de l’altre món.
Paradeta per contemplar lèmurs i a partir d’aquí comença una bona caminada, ens enfilem fins al punt més del massís d’allà les vistes són espectaculars. Després, una baixada per uns paratges secs, rocoso i molt verges (es fa llarga per què la fem a ple sol però va ser molt guapa) i acabem dinant i remullant-nos en unes piscinetes d’aigua deliciosa, mmm! que bé que s’ens va posar la banyadeta, vam arribar realment acalorats. Acabem el dia a la cascada, un raconet tranquil, un salt de 15 m. per un paret negre i molsosa.
Tornem Ranohira caminant per la pista i xerrant amb el guia, em sap greu no recordo el seu nom però era un noi molt agradable amb moltes ganes de treballar i explicar-nos coses.
Panoràmica de les parets que formen el Parc;

Barranc del Maquis

i per fi les preuades vistes de lèmurs...genials...

vistes que vam tenir durant l'ascensió al punt més alt del parc

part superior del parc, sequedat, roca, flora espinosa tot molt dur i impressionant,
un exemple de flora endèmica de la illa, l'anomat pota d'elefant que té líquid al seu interior

i després de la caminada una ansiada banayadeta a les Piscines


tornant cap al poble ens vam topar amb un camaleó nan, "al loro "!!!

La visita a Isalo ens va agradar molt, però ens ho esperàvem encara més impressionant, la Lonely ho presenta com un lloc galàctic i , home , si que és macó però crec que la guia exagera bastant. Però crec que si es va a Madagascar s’ha de visitar i fer la volta que vam fer ja que té unes molt bones vistes. Molta gent només va als barrancs i als gorgs per què són les rutes que menys es camina,però és el menys impressionant.
Foto de grup amb el guia
Acabem el dia amb un soparet al poble al restaurant Orchidea, boníssim!!

13/1/12

3º ETAPA IHOSY –RANOHIRA ( 84, 51 km )



Ens esperàvem un etapa llarga i dura, i per sort i (i per sorpresa) ens va ser més ràpida i fàcil del que ens pensàvem.

Esmorzem a 2 quarts de 6, cada dia anem més d’hora per la calor, i sobretot avui que quedaven bastants quilòmètres per davant.

Comencem sortint d’Ihosy amb un port d’uns 7 km i ens plantem a 1300m d’alçada. A partir d’aquest punt que serà el més alt, descendirem suaument per una carretera envoltada d’eucaliptus i ens quedarem en un altiplà. El paisatge és espectacular, la carretera parteix una immensa esplanada que sembla no tenir final. Els quilòmetres passen de pressa, anem fent per un terreny molt pla.

la la la!!!

pasooo!!


salama!!!

Solem parar al cap d’un parell d’hores per poder beure i picar alguna cosa. Solem fer-ho en algun poble i així tan ells com nosaltres estem entretinguts. En aquesta parada ens topem amb una gent molt humil i molt amable, fem un beure i fins i tot ens treuen estores per que puguem seurem, ens miren encuriosits tan com nosaltres a ells, però ens hi trobem bé.

paradeta de rigor per recuperar forces

Aviat comencem a entreveure la franja rocosa del Parc Nacional d’Isalo i amb aquestes vistes arribem al poble de Ranohira. Aquesta població és el punt de partida per visitar el Parc Nacional d’Isalo. Es nota el tràfic de turisme, n’hi ha poc però n’hi ha. Aqui trobem més allotjaments, una farmàcia a on hi ha connexió internet, i mes “hotelys”. Un hotely és un establiment tipus restaurant a on se serveixen menus locals, com ara arròs, zebú. Els hotelys són els llocs més econòmics per menjar, és a on menja la població malgaix.

arribant a Ranohira

Per passar la nit anem directes a Chez Momo, recomanat com a lloc ecnòmic i competent. Un bon encert, es tracta d’un camping amb bungalows , la gent que ho porten són simpàtics i amables. Agafem una “chambre familier” per 5 que ens surt pe 45.000 iariaris .Molt cuca, de fusta i fresqueta, i no cal oblidar de demanar sempre mosquitera!

foto del team a l'entrada de Chez Momo

la nostre chambre familiar molt mona no?

la mosquitera que no falti!!

A mitja tarda cau una forta però curta tempesta, teòricament estem en època de pluges però aquest any arriba més tard. Amb la pluja s’ha refrescat l’ambient i sortim a voltar. Com sempre estem ben distrets, sobretot amb la canalla que no es tallen ni un pèl en venir a passar l’estona amb nosaltres. En aquest poble ens hi vam trobar bé.

internet a la rebotiga de la farmàcia, la ciber-zona

.

el quim tirant aquesta foto:

paradeta de "lichis" mmm que bons i com entraven, ens van dir però, que com que estava sent un any de poques pluges els "lichis" no eren els millors i que no en mengéssim gaires que eren indigests..però és que eren com un caramel dolcet i a la vegada frescquet..

el dia a dia



deixem veure ...


fent vida social


poc a poc ens acostumem a la dieta malgaix, comprant pastetes en un hotely


el fills de la mestressa de l'hotely "quins bitxos!!"