17/1/19

INFORMACIÓ PRÀCTICA PER VIATJAR A XINA


       Vam visitar el   gegant asiàtica entre el 10 d’octubre i el 8 de novembre i vam estar escalant a les  zones de Getu (província de Gizhou) , Yangsuho (  Guanxi) i vam acabar a passant  4 dies a Pekin. Pel que fa a la meteo vam tenir temperatures més aviat suaus, càlides i poca pluja  en general ,menys a Pekin que feia fred fred.
         I aquí deixo una mica d’info que crec pot anar bé si  decidiu anar-hi,

Visat: 

       Es tramita presencialment  a la oficia de visats  a Barcelona, en aquesta web es troba tot el que fa falta:  http://barcelona.china-consulate.org/esp/lsfw/t1581575.htm
      Important no deixar-se cap document dels que demanen per que si no t’envien cap a casa i haurás de tornar 
     Cal portar el bitllet  d’avió i un justificant d’allotjament reservat per com a mínim un 50 % de la durada del viatge. Nosaltres ho vam reservar a a booking  amb l’opció de no deixar paga i senyal que si després no et quadra es pot anul·lar. 
     Fotocòpia del passaport en un foli, no portar-lo retallat que és com el vaig presentar i el vaig haver de fotocopiar una altra vegada. Sort que allà mateix ja hi ha una fotocopiadora. 
     I un domcuent  que es descarrega de la web amb una foto de carnet.
El preu: ni més ni menys que 125 € , recordo que fa un 4 anys ens va costar 30€, com es cotitzen el xinos!! … No cal cita prèvia , arribes agafes número i et carregues de paciència esperant el teu torn. Si tot està correcte es queden la documentació  i el passaport i en una setmana el pots recollir. La recollida va ser ràpida, i  no cal que hi vagin tots els que han demanat el visat, només que hi vagi una persona ja ho entreguen.

  Bitllet

    Com que vam agafar diversos avions, aquesta vegada vam fer un bittlet amb multi-destí. Eren més facil lligar els vols i sortia més econòmic. El que vam fer van ser:
Barceolna-Guiyang (amb escala a Pekin)
Guillin-Pekin
Pekin -Barclona (aquest últim directe, llarg però molt més comode)



    Moneda:

La moneda xina és el Yuan i vam canviar aquí abans de marxar, val la pena crec t’estalvies perdre temps per allí buscant bancs i a l’aeroport és car.  A més a més els  últims dies a Pekin vam haver de canviar alguns euros però els bancs no canviaven si no tens compte allà. Finalment ho vam treure amb targeta però surt més car. Ens va sobtar per que l’any que vam estar a Lijiang vam canviar sense problema.


 Comunicació i idioma:

     Poca gent parla anglés , per tant vaig descarregar  del traductor de Google l’idioma xinès i català per fer-ho servir fora de línia. I amb això ens enteníem prou bé per el més bàsci com anar a comprar preguntar preus, buscar habitació…
     Però si havíem d’anar a algun lloc sempre  ho portavem escrit en xinès,  i només ens cal ensenyar la paraula escrita que ràpidament  t’indiquen el que sigui: el bus, el hostal, una adreça. ..En general són molt amables i disposats  ajudar-te i vam arribar a tot arreu sense cap problema.

     Abans de marxar vaig comprar una targeta sim per 20 € a Amazon per tenir internet, va funcionar sense cap problema però la vam fer servir molt poc ja que hi ha molts punts d’accés a wifi.
     Pel que fa al tema  navegar per internet: Pàgines com facebok, hotmail, google estàn bloquejades. Per acceder-hi vam descargar-nos un VPN, una mena d’aplicació o conexió que et redirigeix a paósos on no hi ha bloqueig   a internet. És a dir, et conectes com si ho fessis des d’un altre país i no des de Xina. La VPN que vam utitlitzar va ser ExpresVPn, és de pagament i val 12 € er per un mes. Va funcionar perfectament i  vam accedir qualsevol de les adreces bloquejades a Xina sense cap problema.

Com ens movíem:
     En transport públic, ens va semblar econòmic, puntual i molt correcte. S’arriba a tot arreu, ja sigui amb tren, bus o furgonetes. I tal com he dit abans, només portant el nom del destí ben escrit tot és bastant fàcil.
       Per saber horaris, trens , busos ,preus, reservar bitllets... aquesta web és molt útil:           https://www.travelchinaguide.com/
     De taxis en vam agafar pocs , i no ens fan gaire gràcia. Un d’ells ens va fer una bona “pirula” a Guiyang, per anar a l’estació de busos va fer mitja hora més de trajecte , i ho sé segur per que sabíem on anàvem ja que portàvem el nostre navegador. Li vam deixar entendre que no ens havia fet gens de gràcia la jugada , però vam pagar. No era molts yans però no és agradable que t’ enredin. I a un altre grup de catalans que vam coindir a Getu també van tenir una moguda del mateix estil per trasladar-se del aeroport al hotel.  Per tant si agafem un taxi i sabem on volem anar cal ensenyar-li el navegador i la ruta que  et marca per no crear malentesos. 
     Per que fa a navegadors ens vam descarregar les zones amb goggle maps i també vam utilitzar maps.me que funciona amb satèl·lit i no cal conexió a Internet. Per navegar mapsme a vegades la lia una mica, però per trobar llocs és molt més detallat que google maps
       Per arribar a Gethu vam fer bus de Guiyang fins a   Zyun  i d’allà un minibus a Getu.
       Per Getu anàvem  a tot arreu a peu. SiI vam fer alguna cosa extra el propietari del cotxe ens acompanyava (pagant "of course"). Per moure's entre els pobles hi ha el servei de furgonetes que passen amb relativa freqüència.


Estació de busos a Guiyang



       Furgonetes que arriben a Yangshuo


Per anar de Guiyang a Yangshuo vam agafar el tren bala, que  arriba a Yangshuo, bé a uns quilòmetres del poble, pèro hi ha un bus que et porta al centre.



Estació del tren bala a Guiyang



El tren bala  


     I els dies que vam estar a Yangshuo vam llogar una moto. Ens la va llogar el senyor d’un hostal al costat del nsotre i ens va sortir molt més bé de preu que si haguessim llogat  a una agència.
Creiem que és millor llogar moto que bici, alguns secor estan lluny i a més a més amb la moto pots fer molts més quilòmeter i perdre’t per quest increible territori. Això si cal adapatar-se al modus de conducció  xinesa. No corren gens, però no miren a les creuilles, hem deduit que es basen en que el darrera sempre està atent i tu  has de conduir i prou. Sembla caos però tot funciona .
     També hi ha una bona xarxa de autobuso que recorren el poble i voltants pel més que mòdic preu d'un CNY el trajecte




El Toti el Max anàven ben preparats per la pluja. Això si que és anar full equip!!

  Bus de Yangshu

  
       Vam acabar a Pekin amb un vol des de Guiling. A l’aeroport de Guiling hi vam arribar desde Yangsuo amb un bus que t’hi porta directe. Surt des de l'estació de Busos del Nord i alla mateix es compra el bitllet.
Per Pekin ens movíem en metro. Per arribar de l’aeroport a Pekin hi ha el Tren Expres que hi arriba en 20 minuts. 
     Vam comprar una targeta la "smartcard"
 https://www.travelchinaguide.com/cityguides/beijing/transportation/smart-card.htm per metro i bus que la carregues amb saldo i cada cop que entres  cliques i et descompte l’import del trajecte. Val la pena perque  els  trajectes  llargs surten més barats i és mès ràpida. I al marxar la tornes, cal tornar-la a la mateixa estació on la vas comprar i et retornen els diners i el saldo restant.

Tren express entre l'aeroport i Pekin



Què i a on menjàvem:

      A nosaltres ens va encanarla dieta xina.
Bé potser l’esmorzar no té res a veure amb  el nostre ja que era o un plat d’arros amb verdures o noodles, i al matí costa d’entrar. Però era boníssim.

Un bon plat de noodles!!

      I per sopar  ens posàvem les botes! Una gran varietat de plats  verdures, tofu, carn tot deliciós i com seprem acompanyat d’arrós. Tot bonissim!! Beguda oficial el te  i pel que fa postres i dolços poca cosa vam menjar. 
Sobre als preus l’esmorzar depenent  de la zona surtia entre 10 o 15 CNY uns 1’5 o 2 €I el sopar entre  20 o 30 CNY uns  2,5 o 4€
Sempre vam menjar a llocs senzills on menjaven la gent del poble,  no vam anar restaurants ni establiment turístics. Normalment  anàvem a petits  locals amb quatre  taules i allà demànvem el que volíem que ens cuinessin. O a Ghetu vam menjar en el mateix hostal que la mestressa cuinava molt i molt bé.   Tot sempre estava boníssm, cuina local, autèntica i barata.




Catalan Team a Getu a punt de sopar



Triant el menu a Yangshuo

  Esmorzar en un bar de Pekin, sopa de Dumplings, un mena de xurros i llet de soja


On dormíem:
En aquest descomunal  país hi trobarem  allotjaments de tota mena.
       Per la primer nit a Guiyang vam reservar a través  de booking a : IdeaJar Hotel una  mena de d’Alberg , molt net, modern i un tracte molt correcte (per variar anglès zero) però ens vam entendre a la perfecció. Aquí una habitació doble i amb bany compartit (que estava molt net ) ens va sortir per 120 yuans .


                                             La primera nit a Xina


Així era l'alberg o hostal on vam fer nit a Guiyang

A Getu ens vam allotjar a on havíen fet el Rock trip de la Petzl, molt bàsic,  dos llits  i dues cadires. Prou net, però molta humitat a les habitacions i bastant fresquetes. Allà l’ habitació doble amb bany ens va sortirper 80 CNY la nit.
Entrada de l' hostal on ens vam allotjar a Getu

A Yangshuo  vam dormir als afores del poble, més barat i més tranquil. El lloc és diu  The Ale House, ens va semblar molt correcte l’habitació ens va costar un 62 CNY la nit. Habitació doble amb bany.
 Yangshuo és com una mena de Salou xinès , hi ha molta molta festa i turisme local. El centre és una bogeria no val l apena dormir-hi.

 Habitació de  Jade a Yangshuo, molt minimalista però més que suficient

     I a Pekin a través de Booking vam trobar un allotjament  barat en un hutong  a prop del temple budista, el vam triar pel preu i  perquè’hi arribava facilment des de l'estació de Dongzhimen que és d' on arriba el tren de l’aeroport. Era una mena d’alberg que estava mig en obres, l’habitació era amb bany però molt senzilla i ens va costar 200 CNY per nit . Va ser a on més  vam pagar. 
En tots els llocs on vam estar el tracte va ser molt correcte, i no en tenim cap queixa. Al contrari, tothom era molt amable  i atents.
I fins aquí quatre coses que poden per anar bé a Xina, potser em deixo alguna cosa però en els properes entrades m’esplaiaré més en cada un dels llocs que vam escalar i visitar.

 

9/1/19

NORUEGA 7: ESCALADA A STETIND I VISITA AL CAP NORD


      Vam marxar de les Lofoten seguint la E10 fins a Lodinguen, des d’on vam creuar en ferri cap a Skarberget. D’allà vam conduir per la E9 fins trobar la carretera 827 que ens porta al pàrquing  de l’ Sentind el nostre pròxim objectiu. Concretament l’aparcament es troba passat el Stentind Tunel i les coordenades són 68.176665 16.549914. 
      Entre fiords i cims rocosos apareix aquesta piràmide muntanyosa de 1392 m, és tant elegant,  esbelta i  terriblement bonica que quan la vam veure ja teníem ganes d’enfilarn-nos-hi. I la muntanya icona de Noruega ens va regalar  una jornada divertida ja que tot va ser …Perfecte!  El cim, la via, el paisatge, el descens i una meteo estival… 


Una llaminadura per qualsevol escalador

L’aproximació comença igual que la pujada per la ruta normal al cim, i en arribar al llac cal desviar-se  amb tendència a esquerra per  enfilar-nos per una canal  fitada que ens porta cap a  una clapa de neu que creuerem per arribar a peu de via.

La vam escalar pel Pilar Sud, una línia clàssica d’amable dificultat    però amb cert compromís ja que està practicament desequipada només ens hi trobarem algun pitó de tant en tant.  La via recòrre uns 625 de  granit  entre fissures i diedres  que es deixen protegir bastant facilment. Tot els llargs d’una gran qualitat i bona roca.
       El cim es espectacular, i les vistes immillorables aigua, mar , muntanyes i natura …De postal. 
     Per arrodonir-ho el descens és per la ruta normal que ressegueix una aresta aèria i impressionant, ben marcada amb fites ens porta al camí de pujada. 
    De material vam utilizar un joc d’aliens, camalaots del 0.25 al 3 i dues cordes de 60m
      La ressenya i la info la vam treure de:  Lofoten Climbing. Rock Climbing on Lofoten and Stentind in Artic Norway. Chris Craggs i Thorbjorn Enevold. Publicat por RockFax.
     Haig de dir que si aneu a Lofoten que és el destí més popular recomanet moltíssim invertir un parell de dies per escalar l’Stentid, ens va semblar un racó fantàstic i una activitat agradable i molt complerta.


L'aproximació:







La via:











El cim:







La tornada:






       Ara toca fer quilòmetres, volem arribar al Cap Nord, de fet no ho teníem clar si ho faríem però vam deicidir que ja que estavem tan amunt  i que gràcies  a la bona meteo ja havíem vist i escalat el que teníem previst. Així doncs, vam fer un cop de gas  per recòrrer els 800 quilòmetres que ens separaven de l´ extrem nord d’Europa
I va valer la pena, no només per arribar a aqust punt tan mític sinó pel paisatge que vam poder conemplar  durant el trajecte, fins i tot vam passar llargues estones embadalits  amb els ramats de renos que voltàven per les zones baixes






Vam conduir  per la E6 passant per Alta i a l’ alçada de Rusenes quan ens incorporem a la E 69, a  partir d’aquí  vam quedar meravellats amb aquell territori, una preciós composició d’acantilats, arbustos,  terra àrida  i cases molt autòctones…tot es veu senzill, autèntic i espectacular. 







No només paràvem per estirar les cames...Estiràvem i tiràvem la canya.


         Vam arribar a l’entrada del Cap, allà ens  informen que si entrem amb la furgo són 20 euros, si entrem a peu o bici es  gratis. Doncs bé reculem  uns quants quilòmtres fins trobar un replà on no hi ha cap senyal de prohibit aparcar i entrem en bici. Havíem pensat de dormir amb la furgo  en el Cap ja que hi ha una zona per Autocaravanes, però estàr  a petar  i  es tapen les vistes. FInalment  vam  passar allà la tarda fins l’hora de sopar. No vam poder contemplar el sol de mitjanit perque el dia va ser núvol i no vam estar de sort.
     Es un indret turístic  però te quelcom que li otorga una una atmosfera especial i ens va agradar, potser i és que sempre ens cridat l’atenció  arribar a punts espcials com aquest.
Vam arribar a la tarda i   més tardno vam tenir sort per poder veure el sol de mitja nit, una manta de núvols no ens va deixar conmteplar aquest codiciat  fenòmen.
    Com ja he dit el lloc és molt màgic però de les 7 de la tarda fins a la 1 o 2 de la matinda es transforma en un formigueig  d’  autocars i turistes . Nosaltres hi vam arribar a les 6 vam poder voltar per la punta sense gairebé ning´, passejar pels acantilats, visitar el museu i el centre d’interpretació. Evidentment hi  ha botiga de souvenirs, restaurant i bar amb preus noruegs i turístics. 





North Cape per nosaltres sols!!


No pot estar d'enfilar-se per tot arreu...


          Malgrat l’alta concurrència turística de nit és bó saber que a la tada i  a primera hora del matí tot està molt tranquil i és un bon moment per passejar tranquilamanet
          Van valer la pena les hores de furgo conduides  per acabar el viatge en aquest punt tan especial.
Vam fer nit a l’aparcament  de Knivskjelloddn, d’allà surt un camí cap a un mirador que està situat una mica més al Nord que Cap Nord i des d’on  hi h a  unes bones vistes dels acantilats. L’endemà volíem fer el camí però hi havia tanta boira i tanta humitat que ho vam deixar estar.

Matí amb molta boira

       

        I aíxí acaba la nostra aventura  per Noruega, una terra que ens ha deixat enamorats de tot. Hem descobert escalades i sectors increibles, muntanyes  i “pateos” preciosos, paisatges de postal, gent molt molt amable i és un plaer moure’s amb autocaravana o furgo per aquestes terres.
La tornda la vam fer en “mode a fondo”, en pocs dies. 
Vam desfer el tram fins la ciutat de Alta i allà ens van desviar per la 93  fin la E8-21 per Suècia, carreteres més ràpide que a Nouega. Passem per Overtone, Lulea Umea, Upsal , Estocolm…Direcció sud per l’A4 fins creuar el pont d’Oresund i arribar a Copenhague.

Fi