Sicília...que bé que estem aquí!!

Vam acabar el tour per Sicília,  passant un parell de dies en el Parc de Nebrodi. És un d'aquells indrets poc conegut però amb molt d'encant.  Vam instal·lar-nos  al poble d'Alcara li Fusi.

Vam decidir anar-hi perquè la ressenya marcava un sectoret que semblava més o menys interessant, i hi vam escalar un dia (bé, una tarda que era quan estavaa l'ombra). Es tractava d'un un petit muret  de calcari, no  res de l'altre món. I l'altra jornada la vam invertir en conèixer la zona.

la única foto que  tenim del sector, sembla xulo però la roca no era gaire bona i les línies tampoc

A l'oficina d'informació del poble, la noia ens va atendre amb moltíssima amabilitat, carregant-nos de paperets, mapes i propostes variades per conèixer l'indret. Vam voltar pel parc en cotxe, a peu i en bici. Vam tenir la sensació que la gent de la zona s'havien esforçat per donar-ho a conèixer, camins marcats, un centre d'informació, ....però estava molt deixat, és una llàstima. Fins i tot han creat una web molt ben feta: http://www.parcodeinebrodi.it/

muntanyes de Nebrodi i mar Tirrè

si no passem amb la furgo agafem la bici...

i

i si no es pot en bici ...a peu

Arribem al llac Biviere. Al fons l'Etna fumejant

La nostra visita a Sicília va acabar de manera sobtada. El dia que vam visitar el poble de Cefalú, vam informar-nos sobre horaris de ferri cap a Cerdanya. I ups! Només un per setmana i aquell mateix dia en sortia un de Palermo a les 17:00 h. Eren quarts d'una del migdia i teníem el temps just per arribar-hi! Vam arribar justos per  comprar el bitllet i  a les 4 de la tarda ja estàvem embarcats.

                                                           Cefalu:

arribant a Palermo, canvi d'escenari

no sé si havia vaga d'escombriaires o això es normal....

vam anar "a fondo" per arribar," ara ja embarcats i molta calma

allunyant-nos de Palermo

cap un altre destí

Va ser molt ràpid i una mica inesperat, tot i que ja havíem fet la volta a la illa, ens volíem quedar uns dies més per visitar Palermo. Peró no ...res... que haurem de tornar i és lloc que no ens importaria repetir. Va ser un mes genial.

Recomanem molt un viatge a aquesta illa. Si es va fanàtic i pocs dies es pot volar en avió a Trapani o Palermo i estar-se per la zona de San Vito. Si es disposa de més temps cal voltar per la illa i conèixer aquest tresor, senzill però preciós.

Evidentment la millor època per escalar és ple hivern, tot i que nosaltres hi vam anar al març (un pèl tard) però vam tenir la sort d'enganxar un fred inusual per l'època i no vam patir gaire calor.

Ens vam enamorar d'aquesta illa bastant deixada de la mà de Déu però molt màgica.

 

  Viatge a Sicília:   ...i que bé que  estem aquí!!!

I després de 15 hores pel mar, el dia  21 de maig arribàvem a Cagliari,  Sardenya, ja hi havíem estat fa uns anys, recordo que l'escalada no ens va entusiasmar, però ens van quedar algunes vies llargues pendents, i allà estàvem! Però això més endavant.

ILLES EOLIES: Petits racons però grans moments.

Quan vam començar a buscar informació sobre Sicília i vam llegir sobre les Eolies, no se perquè vam pensar que era un lloc a on havíem d'anar, una mena de pressentiment.... I si senyor! La visita

a aquest arxipèlag volcànic en el Mar Tirrè, va ser un regal de sensacions, moments i imatges que queden per sempre gravats en la ment per la seva intensitat i bellesa.

Com ho vam fer:

Vam anar al poble de Milazzo , des d'on surten les embarcacions cap a les illes. Hi ha dos tipus d'embarcacions circulant; el traghetto que són els vaixells grans a on es pot embarcar vehicles i l' aliscafo , els ràpids, els que sembla avancin sense tocar l'aigua. Embarcarem la furgo cap a l'illa de Lípari, la més gran i que també serveix de punt de partida cap a les altres illetes. El preu van ser 75€ anar nosaltres dos i la furgo.

Durant l'espera a que surtís el Traghetto vam tenir temps d'anar a la punta nord de Milazzo, un altra paratge de somni, una caleta rocosa amb piscinetes naturals i una aigua cristal·lina de tonalitats blaves mmmm!!, vam dinar acompanyats per la agradable companyia i conversa d'un pescador local, si ja dic jo que dic que una de les coses que ens va robar el cor a Sicília és la seva gent.

baixant cap a la cala,vam tenir aquestes fantàstiques vistes de l'Etna

xulo eh?! 

A quarts de 7 de la tarda sortim de Milazzo i en un parell d'hores ens plantem a Lípari. Vam instal·lar-nos en un pàrquing a pocs quilòmetres del port, allà vam deixar la furgo els 3 dies, només hi anàvem a dormir ja que tot el que vam fer va se en bici.

port de Milazzo

panoràmiques vistes que vam gaudir durant el trajecte

STROMBOLI:

Primer de tot, vam informar-nos dels horaris per anar i tornar de les illes i organitzar-nos les sortides. Hi ha una bona connexió entre illes i no cal patir

Agafem l'aliscafo a les 7 del matí , ens enduem les bicis, però en teoria no es podien embarcar, i ens van fer fer una mica el paperet. El mariner ens va dir que si ens deixava fer-ho havia de ser sota el consentiment del “comandante” i ja ens veus cridant al comandant que estava a la cabina si ens donava permís , fa veure que s'ho pensa i endavant!, com ells deien  era “cortesia” de la companyia. Moltes gràcies!!! El trajecte de Lípari a Stromboli són dues hores i val 15 € per persona. I per la bici vam pagar 3 € com a equipatge extra.

Aquest petita illa que tans sols té una extensió de 12 km quadrats, ens va oferir grans moments.

Vam creuar el poble en bici, per arran de costa “el lungomare”, un laberint de casetes blanques i carrerons estrets. Ens plantem a l'Observatorio ( on també hi ha un restaurant) punt a on deixarem les bicis i comencem el camí per pujar al volcà. Una camí preciós, evident , entre roques i sorra volcànica.

A dalt vam gaudir d'un repertori d'erupcions que posava els pèls de punta, vam estar unes hores contemplant els seus 3 cràters com bramàvem i escopien lava vermellosa . Uns espetecs molt potents que fins i tot feien trontollar el terra. Des del cim s'ha format una depressió per la cara nord-oest per on baixen fins al mar els blocs de lava i foc, espectacular! Només de recordar-ho se m'accelera el cor. Va ser un dia fantàstic!!!

tot i està a una bona distància dels cràters, hi trobarem aquestes  cabanes metàl·liques de protecció

ens vam "apalancar" dalt , càmera a punt i :

acabem en una de les peculiars platges de la illa

tornant cap a Lípari a última hora del dia 

Lípari 

VULCANO:

Agafem el primer aliscafo del matí , es torna a repetir la situació de demanar permís al “comandante” per pujar les bicis que ho acaba consentint. El trajecte són 20 minuts.

acostant-nos a Vulcano, 

Tal com vam arribar, vam pedalar fins al peu del volcà “Gran Cratere” o Vulcano della Fossa i pujada al cràter. Espatarrant!! Quines imatges!! Vam viure la seva activitat volcànica, de fumaroles, vapors blanquinosos i explosions, i ens vam embadalir amb els contrastos dels fangs sulfurosos , la roca volcànica i el mar com a teló de fons. Una altre moment per emmarcar.

fum fum fum!!

mar ,muntanya, sofre, fumaroles...

Després vam estar pedalant per la illa fins arribar a Capo Grillo i vam acabar la jornada en els banys de fang sulfurós, una activitat, podríem dir més turística però ben divertida.

A mitja tarda vam tornar a Lípari , vam aprofitar per recórrer el poble a última hora, una relaxant passejada contemplat la vida d'aquesta vila pescadora abans de pondre's el sol.

L'endemà vam tornar cap a Milazzo

vistes des d'un dels miradors de Lípari

el Castello  coronant el poble, també hi van fer una visita

última hora 

Com ja he dit, els dies que vam estar a les Eolies, van ser molt especials, va ser un constant descobriment de paisatges i sensacions, en una paraula: felicitat!!

Algunes joies arquitectòniques de Sicília

El 1693 un violent terratrèmol va devastar la part occidental de Sicília, la majoria de les poblacions es van reconstruir sota l'estil regnant en aquella època, el Barroc Italià barrejat amb tendències sicilianes. El resultat ha sigut uns pobles amb una personalitat arquitectònica única i molt interessant.

Combinant escalada i turisme vam tenir el plaer de passejar per uns pobles de pel·lícula , i sempre assaborint un deliciós i cremós gelat sicilià.

Noto, una ciutat agradable,  malgrat haver-hi gent, es respirava molta tranquil·litat i serenor. Una meravellosa col·lecció d'edificis que formen una composició molt harmònica.

la Catedral de San Nicolo, majestuosa

esplèndides vistes des del Campanile di San Carlo

una estranya prohibició no!?

El dia que vam visitar Siracusa i Ortigia , vam matinar molt per veure les primeres llums il·luminant aquesta ciuta. Va ser un d'aquells moments de postal, ens sentéim afortunats de poder estar allà. Així de senzill.

vistes de Siracusa i Ortigia des del nostre reaconet a on vam passar la nit, gran despertar!

i l'Etna al fons

Aparcar a Siracusa no és fàcil, vam deixar al furgo, en un dels pàrquings del parc Arqueologico della Neapolis  Normalment en zones turístiques sempre et surt el “col·lega “ una mica “ vario pinto” demanant-te alguna cosa i et promet vigilar el vehicle, li vam donar algunes monedes i així tots tranquils. La veritat és que quan vam tornar el tio ja no hi era.

així que vam arribar el Quim va anar directe al"parc Tecnològic" un museu dedicat a Arquímedes (nascut a Siracusa) i els seus invents, en tenia moltes ganes però va ser un "fiasco" no valia la pena

en canvi la visita al Parc Arqueològic ens va tenir ben entretinguts:

L'Orella de Dionis una cova excavada a la roca. Va ser una presó i per la seva bona acústica se sentiael que tramaven els presoners.

el teatre grec

varietat de focacci per recuperar forces 

D'aquí vam saltar a Ortigia una petita illa , separada pocs metres de Siracusa, , només cal creuar un pont, i ja hi ets.

Allà si que és difícil aparcar, vam tenir sort i vam poder deixar la furgo en un forat abans de pont. El primer que contemplem és el Temple d'Apolo, seguidament arribem al Duomo, impressionant com tots, una gran plaça, gran escalinata i amb un sol d'última hora que en feia un moment preciós. L'interior ens va encantar, tot de pedra molt senzill i robust. Gelat de rigor i relaxant passejada per la costa occidental, una gran manera d'acabar el dia

el Duomo com tots , impressionant

geladet!

i passejada arran de mar:

La nostra visita a Mòdica va ser un matí, ens vam deixar perdre pels seus carrerons empinats, vam contemplar les espectaculars “chiesa” i ens vam carregar de xocolata artesana, ja tenim regal per la família!.

varem arribar de nit , aquestes van ser les primeres vistes del poble...magnífic

visitant:

moments ben dolços

Molta gent ens havia parlat de Taormina, i sincerament ens va decebre. Aquesta ciutat, ofereix unes vistes úniques de l'Etna i el golf de Naxos, i és cert. Però és un destí molt turístic  els carrers són un seguti de bars, botigues cares, gelateres. Ho vam trobar un lloc poc autèntic. Vam pujar a Castelmola, un conjunt de casestes que s'alcen per sobre Taormina i vam marxar amb la mateixa impressió, ens semblava artificial. I pel que fa a les vistes de l'Etna si que són boniques, però voltat vam trobar algun racó que ens va regalar millors imatges i més tranquil·les.

l'Etna i la costa, una panoràmica grandiosa

Els carrers de Taormina:

un dels racons que si ens va agradar de Taormina, el teatre greco-romà:

Aquest són algunes  visites turístiques  en aquest viatge, els més populars,i amb raó. 
 Però algun dia agafàvem el mapa, buscàvem un punt que ens sembles que podia estar bé, platja, o mirador, etc. i vam tenir sorpreses molt agradables hi a racons encara bastant verges que no surten a la guia però són de pel·lícula.