22/12/16

ESCALANT A ARGENTIERE



Vam visitar la zona d’Argentiere a finals de setembre. Hi vam accedir amb el telecabina de Grans Montets. i justament era l’ últim dia de la temporada que funcionava. Vam estar de sort ja que pujar per Lognan és molt més llarg i pesat.
  Continuem amb un temps primaveral, podem gaudir d’unes monumentals vistes i  en unes  3 hores arribem al refugi.



Aquesta és la ressenya que vam utilitzar:







Aproximació el refugi :

baixant cap a la immensa glacera d'Argentiere




ja arribem!

         Havíem reservat plaça al refugi d’Argentiere  previament des de l’Oficina de Turisme de Chamonix, en teoria no fan trucades per reservar però insistint una mica sempre hi ha alguna noia que s’enrotlla i  telefona.  Tot i que és un refu d’aquests que sembla un hotel està guardat  per una parella el Fred i la Bea,  que són un encant, amables   i ens va dedicar molta atenció …bones persones…
Tal com vam arribar deixem els trastos  i anem cap a :

AGULLA de GENEPI  via “MDR”” 200m  6a+

Ens va semblar una línia bastant  discreta, res de l’altre món. Però suficient per acabar el dia en pujar el refu . Es baixa rapelant  i de material: aliens, 2 jocs de camalots del 0,5 al 2 i dues cordes de 60.  En tornar al refu ens van explicar que “genepi” és una planta que creix en zones escarpades entre 2000 i 3000m en els Alps. I s’en fa un licor boníssim, que vam poder tastar per gentilesa de la Bea. 

    l'agulla de Genepi és la de la dreta

Ambient!





L’endemà cap al MINARET a “Esperó SE” 6a 300 m

Una obra amb firma Rèbufat. Una horeta d’aproximació tranquil·la, amb una llengua de neu per arribar a peu de paret on ens calçarem els grampons.
VIOTE!, Clàssica, una línia molt complerta de diedres i xemeneies  que resseguix tres  torres fins al cim . Un cim flipant.  Val molt la pena arribar-hi La guia marca 300m però en vam fer més, entre flanquejos, “destrepes” i passar torres. Crec que vam estar unes 5 o 6 hores per fer cim. La baixada és entetinguda, es fa rapelant  i per desfer les torres cal fer rapels curts. Fins que s’arriba la via “Rasta Metal” i allà els ràpels són més llargs i ràpids. Just arribar a terra comença a ploure amb ganes , quedem ben xops! Sort que en el refu   disposa d’ una habitació per exiguar material  amb calefacció a tot drap (aquesta vegada la modernitat del refu en ha anat de perles!)

el mar de granit del Minaret

més granit

sortint de la xemeneia..que té 100m!!


Ara diedres

Una de les torres amb les cares Nord de la Verte, les Courtes i Triolet a l'esquena



Recuperant-nos de la mullena



L’endemà fa un sol radiant anem a PLATEUA DU JARDIN a la via “Singe bleu” 6b 250m
No entrem a la paret fins les 12 , és cara oest i al solet s’hi escala molt bé. Aproximació agradable i curta. L’inici de la via és molt curiós doncs  és un forat entre la rimai a i la roca.  Ruta excel·lent, té alguns llarg de diedre  espectaculars a on  no et pots relaxar. La roca és curiosa, una mica “crunxi”, i fràgil. Arribem fins al cim , format per una pila de blocs i totalment pla.   També es rapela, els primers els fem amb una corda i curts ja que eés tereenys agejuts. D’horari unes 4h i mitja de material aliens, 2 jocs de camalots  del 0,5 al 2. En la guia no inclou els cams del 2 però si que fan falta!  Arriba la tarda , boira i quatres gotes però no arribem  a mullar-nos.

Aproximació tranquil·la esperant que toqui el sol  a la paret

Peu de via

Quin  diedre!!

I fissura!

I quin paissatge!!

El refugi entre la boira

L’últim dia a Argentiere i farem una ràpida escalada  a l’ TOUR DU REFUGE ,  per la via” Betembourg Droite”. Està bé per complementar el dia, tranquil·la amb algun diedre interessant, material com sempre aliens, dos jocs de cams fins el 2 i també és rapela. A les 12 ja estem al refu, fem paquets i avall.






En els refugis que són del CAF solen accepar la taregeta de la federació espanyola, i hi ha un 50 % de descompte, val la pena. I , repeteixo, en aquest refu ens van  tractat molt i molt bé.  
Evidentment tornarem!  Ens ha encantat el refugi,  les vies, el granit , l’entorn i queden un munt d’agulles  i rutes per pujar. 
Baixem a  per l’estació de Lognan triguem  unes 3h i mitja  fins  el telecabina. Cal baixar per la glacera d’Aregentiere fins trobar un tram rocòs (comú amb el descens de Grans Montets) allà cal remuntar , no tirar avall, i pel costat de la glacera arribarem a Lognan.


I ja està!


 Al final , poc abans d'arribar Lognan , paissatge de postal on acaba la glacera d'Argentiere

28/11/16

Escalades per l'Aiguille du Midi.

       Vam fer una estada de 3 dies en la cabana  discretament situada  sota el Refugi  de les Còsmiques. És molt mona, molt autèntica i molt tranquill·la (res a veure  amb la massificació del refu ) però si que està una mica deixada.
    Vam estar allà dalt  amb una meteo estiuenca, unes  línies de granit perfecte i uns paissatges de postal. Que més podíem demanar?!
Si , tot molt guai. Tot i que el primer dia casi ens agafa un “patatus”  en arribar al tele-cabina que puja a l’ Aiguille du Midi.   Aquest  era el panorama:


A fer cua i una bona estona!!


El setembre el primer surt a les 8:10’  nosaltres ens vam confondre amb les 8 :30, a més a més havien precedit  dos dies de mal temps i tots sortíem com cargols . I  a davant de tot, evidentment un munt de persones amb amb tota la parafernalia escalda-alpina ( com nosaltres , vaja)  a punt per sortir pitant i no perdre el torn  i nosaltres els últims, ole! 
Hi ha tanta cua que  ens dónen una fitxa amb el número de cabina que haurem d’agafar i no és fins d’aquí a una hora…bé..que hi farem . No val a badar.



Abans d'entrar en materia us deixo d'on vam trerure la info:



la guia "Monte Bianco..." és  interessant per la proposta de fissures i parets que proposa , però els topos són bastant inútils. 



Aquí unes imatges del nostre allotjament:








Arribem dalt, ens calcem grampons baixem per l’aresta,  bastant concurreguda  i ens plantem al peu de l’Agulla. Brutal ! Quin ambient, quina mole de granit i quanta gent !!




Baixant cap al plateau
   


        Volíem fer la Rèbuffat- Baquet, però davant nostre contem 6 cordades. Canvi de plans cap a la  Contamine  6c 200m (que també la teníem al cap). Ràpidament el Quim comença a escalar per la fissura paral·lela a l ‘inici de la Rébuffat. El sento  que parla amb algú en una reunió de la Rebuffat i sento com diu …Contamine , Cotamine! i va tirant amunt .   I estem sols!!  I quina via!!  Granit bo , boníssm , fissura i placa . El llarg més exigent que és el penúltim, és magnífic, sobretot a l’inici que recorre una fissura amb encastaments perfectes.! Rapelem la mateixa vaia, rapels bastant nets i rectes. En un no res estem a peu de via . La gent ja va arribant a dalt l ‘agulla, la majoria fan la via i tornen a baixar amb el telecabina. Nosaltres ho hem deixat tot al peu de paret. De material duiem dos jocs de camalots del 0.5 al 2  , un 3 i un 4 ,aliens del verd al groc i dues cordes de 60m. Horari unes 3 hores per fer la via. 

Anem per feina , aquest deu ser el primer llarg de la Contamine i me'n vaig amunt!!


I quin granit!!!



Avall! I quina panoràmica amb la DEnt del Gegant i les Jorasses a l'esquena
L’endemà cap a  La Punta Lachenal a la  via “Contamine”  6b 250m . Una altra grandiosa línia  i déu n'hi dó com apretava el Contamine!! 
  Una agradable aprox per neu ens porta al peu de les Pointe Lachenal .  La via és una joia, malgrat portàvem unes ressenyes  que poc precises i vam dubtar en més d’un llarg en si anàvem o no anàvem per la via.

A més a més, per tota la paret s’hi van trobant  reunions i rapels  que no ajuden gaire a ubicar-se. Però bé amb paciència i molta intuició (sobretot per part del Quim) vam conseguir acabar-la.  
       Molt recomanable, amb un llarg de fissura de mans i un llarg per l’esperò que són de pel·lícula. La vam rapelar tota , els primers rapels a (ageguts i en diagonal ) cal anar amb molta cura  , creuar dits per què no s’enganxessin les cordes però tot va anar molt bé.  Horari  material  2 jocs de cams fins el #2 i un 3, aliens del verd al groc., dues cordes de 60m . Horari unes 5 h. Retorn agradable per neu .



primer llarg


Quin granit!!!



Navegant per la roca...mai més ben dit...anirem bé?!



Un del millors llargs de la via


Un gran pont de roca que ens deixava veure l'Agulla de Midi al fons. Curiós no?



Rapelant per un mar de roca i creuant els dits que no s'engaxessin les cordes



 La tornada


Vistes de l' Agullea i la part final de l'aresta de les Còsmiques. I en el planxot de la torre de l'esquerra hi va la famosa "Digital Crack"


    Passem una tarda entretinguda, des de la cabana podem contemplar   l’evacuació en helicòpter  a la gent que ha quedat atrapada  en les cabines del tele-cabina  Panoramic. Feia posar la pell de gallina només veure com des de l’helicòpter baixava el cable i hi anaven enganxant a la gent que estava atrapada en la cabina.  Gran feina per part de la gent de rescat. I pobres als que treien , els  deixaven a la gralcerea fins que un helicòpter més petit els tornava a  Chamonix.

Una persona penjant del cable ...brrr!!!
   

      Últim dia. Escalarem a l'Agulla , no queda bé   dir-ho ,peró degut a l’ averia al Telecabina  no va arribar gent fins al migida i vam estar contentíssims amb tanta tranquil·litat i escalar la “Rèbuffat- Baquet” completament sols a l’ Agulla de Midi (que deu ser la més repetida de la zona). 
  I que dir  sobre la Rèbuffat, és la gran clàssica per excèl·lencia dels Alps , evidentment sobada, però molt maca. Fissura de totes les mides , el llarg de flanqueig del sostre i el mític llarg de la S  que no et deixa respirar, fissura de dits no pas fàcil, una visita obligada. De material: joc de camalots fins al 2, tascons , aliens del verd al groc , dues cordes de 60m.
Vam rapelar, vam agafar les motxilles i vam remuntar l’aresta fins a dalt l’estació de l’Agulla.






En un dels darrers llargs.

A dalt de l'agulla  vam estar una estona voltant pel “mega-complex” , que hi ha construït  i vam estar ben entretinguts amb uns quants que saltaven des de l’agulla amb el “traje “ d’ales. Quin espectacle!!







I fins aquí les nostres escalades per la zona de l'Agulla de Midi.