25/9/09

Needles (2ª part)

Avui el “pateo” se’ns fa més agradable, ahir varem deixar el material amagat a prop de les vies i anem molt lleugers.

Amb el Fran i la Carol fem la via “Atlantis” a l ‘agulla Sorcerer. 4 llargs excel·lents, els dos últims són dues tirades precioses de 5.11 que no et deixen relaxar fins que no arribes a la R. Baixant fem la “Spooky” a la Charlatan, 2 tirades de 5.9 a disfrutar de la fissura de mans en el primer llarg i del mar de marlets i xampinyons de la segona tirada. Dues vies boníssimes que en algunes zones serien unes clàssiques. Un entorn i unes línies fora de sèrie.

A davant tenim el Fran i la Carol que també han anat a fer la via que varem fer nosaltres ahir ....que bona!!!

Per cert el temps ens acompanya, les temperatures són baixes i fa vent però cada dia hem pogut escalar en sol....toquem fusta!



part del ritual de l'escalada en fisura embenar-se les mans


Ei que esteu mirant??


una serp enmig del camí....uf!!


1º llarg de la Atlantis

Atlantis, 1º llarg


sortida del 2º llarga em va costar un coll..


últim llarg d'Atlantis...no era pas fàciiiiil!!



1ª tirada de Spooky un diedre bo, bo



Spooky 5.9 de mans excel·lent!




aquestes són les vistes que teníem del Fran pujant per la Airy Interlude


Estem dormint i eps! Apareixen el Malcolm i l’Angela,,,ja hi som tots, com mola que hagin vingut els varem fer un mail i ràpidament s’han apuntat a conèixer aquest impressionat racó.

Ja som 6 persones fent l’aprox de bon matí Malcom i Angela van a la Igor Unchained nosaltres anem amb el Fran i la Carol al Sorcerer per fer la via “Thin Ice”, una altra joia. La fem en dues tirades llargues, boníssima la xemeneia que ens porta al cim.

Acabem el dia enfilant-nos per la “Gorila Warfare” a la’agulla The Witch, una via amb un inici d’off-widht agònic però amb 30m.de díedre de mans perfecte.

El Franc va acabar el dia encadenant la Pyromania un 5.13 (lease 7c+/8a) increïble la via i l’ascensió del Fran...felicitats!! Si mal no recordo la peça més gran que va posar va ser un alien groc....

El tercer dia toca repòs per nassos.. plou i fa molt de fred, doncs res passem el dia al càmping entretinguts i sense separar-nos gaire del foc.




Aquest sóm el Quim i jo a la Thin Ice , la foto la va tirar el Malcom des de l'agulla de davant



El Malcom, i la foto...li vam tirar nosaltres des de davant



Thin Ice



la xemeneia de la Thin Ice



sortint de la Thin Ice El Malcom ens va fotografiar a dalt de la Sorecer


acabant el dia a la Gorilla Warfare...quina agonia!


El Fran a la "Pyromania", un encadene dels que posen els pèls de punta!!


REST DAY





22/9/09

Needles (1ª part)

A finals de maig varem decidir deixar Yosemite, el mal temps no acabava de marxar i ja estàvem cansats d’esperar per no res, ens passàvem el dia al Lodge o donant voltes amb el bus. El més fotut és que hi havia com un mal temps generalitzat en tota la costa oest. Mirem la meteo i la part que pinta més bé és a Needles, també al l’estat de Califòrnia. Ja entrava dins els nostres plans anar-hi però no tan aviat I és que és una zona alta i les pistes d’accés no solen estar obertes i lliures de neu fins a finals de primavera. Ho consultem on-line (al ianqui tot és on-line...) i cap problema els accessos ja estan oberts

Needles.....fa uns anys vam intentar escalar-hi però era massa aviat i no encara hi havia neu per accedir a les agulles, només vam poder escalar una via al Vodoo Dome anomenada” White Punks on dope” molt i molt bona ara hi tornàvem amb moltes ganes teníem el pressentiment que ens agradaria....i ens va enamorar!!


A 6 hores de Yosemite, varem passar per Reno una ciutat peculiar amb els seus casinos i botigues amb un aire entre vell i hortera.

Fem nit a la ciutat de Portvillle al migdia després d’una interminable carretera de curves i una llarga pista que arribem al pàrking que a la vegada és una petita zona d’acampada perfectament habilitada amb taules de picnic i un WC. Idíl·lic!, estem en una pineda gegant i silenciosa, és el que buscàvem després de la massificació i l’excés de normes i control de Yosemite. Hi ha alguns cotxes i un parell de tendes.


Això és el que ens espera:













A trepar!

Després d’una hora i mitja de caminadeta arribem a una petita ciutat d’agulles de granit és impressionant l’espectacle de colors que ens ofereixen aquestes grises torres folrades d’una mena de diminuta molsa verda.....quins contrastos, preciós, magnífic etc.!!! i a més a més fa un dia clar i asssoleiat que encara ajuda a veure-ho tot més espectacular.

Per aprofitar la tarda farem una via a l’agulla The Wtich que resulta de la combinació de la Igor Unchained i la Airy Interlude 5 estrelles! el resultat ha estat una via de 4 llargs la màxima dificultat era un 5.10 i amb una travessia d’aquelles que fan història per la seva bellesa i la seva qualitat.

Això és Needles!!














1er llarg de laIvon Unchained



2ona tirada




el Quim al principi del flanqueig de la Airy Interlude.


increible


el cim

De camí de tornada una bona sorpresa el Fran i la Carol apareixen de darrera un bloc!

També han decidit marxar de Yosemite i provar sort a Needles...perfecte!!...SHOMERIIIINGG!!!


Trobar info no ha estat fàcil, no és un lloc molt conegut,però no per això deixa de ser interessant, i només hi ha un llibre de ressenyes però ja no s’edita. Nosaltres, al comentar-li a un escalador que vam conèixer a Yosemite que volíem anar a Needles ens va enviar un PDF em les ressenyes ens va anar perfecte!!

2/9/09

Intent a Lurking Fear

Tornant de Jailhouse vam estar una tarda sencera preparant material, el proper objectiu la via "Lurking Fear" en el Capitan. Una via d'artificial poc complicat, alliberada el 2000 pel Tommy Cadwell i la Beth Rodden.
Una bona línia que recorre la cara oest del capitan, si la fem serà el 5è cop que trepitjarem el cim d'aquest gegant de granit.
La ressenya la marca com 5.13 Ao o 5.7 C2F, evidentment l'artificial dependrà del que cadascú pugui tirar en lliure. Aquesta lletra de C significa que es pot fer sense clavar, o sigui amb friends i tascons. El rang és de C1 a C4 i la F vol dir que per precaució s'hauria de dur un martell i algun clau perquè pot haver passat que algun clau de via hagi sortit o estigui deteriorat.
La nostra estratègia era fixar els 3 primers llargs, baixar i dormir a peu de via, el segon dia arribar a la reunió 10 per dormir i l'endemà sortir al cim i passar la nit a dalt del Capi...que bé que sonava!!!


tot això hem de tirar amunt!?

Però...
El primer dia vam fixarels 3 llargs, una mica aborrits, però ja ens vam activar quan a pocs metres de la via va caure l'allau de pedres més impressionant que hem presenciat mai...quina por...el quim i jo enganxats a la R veient passar blocs enormes i rebent alguna que altra pedreta vam quedar envoltats per una espessa boira de pols....després de la mogudeta vaig començar a escalar que em tremolava tot el cos! El que més impressionava va ser el soroll de la caiguda brrr!!!


uf amb l'allau!!


quina polsegada!!



quanta feina que ens queda per davant!



la 2ona tirada i cap boira!


Acabem el 3er llarg, s'acosten unes boires negres, negres, comencem a rapelar i just tocar a terra cau una impressionat tromba d'aigua durant un parell d'hore. Ens vam montar un xiringuito a peu de via amb un toldo que havíem agafat perquè la meteo donava un 30% de probabilitat de pluja. I aquest 30 % va caure en un parell d'hores.
No ho teníem molt clar, però l'endemà ens vam posar a la via, davant nostre anava una cordada que van començar a les 4 del matí per sortir en el dia...un americà d'aquests que escalen amb el cohet al cul i el Barri (el valencià) era el seu company de cordada.
Remuntem els llarg i fem els 3 següent: boníssims, unes fissures de dits perfectes i
super- estètiques, com molaria poder-ho provar en llliure, però allà estem carregats de friends i avançant xino-xano amb el nostre gran amic "el petate".



el que jumareva seeempre veient el cul del petate!



netejant el 4art llarg

El Quim acaba el 6è llarg el més entretingut, arriba a la R i comença a tronar, MERDA! no mola estar a la paret, que fem? no se... tibo el petate...baixem???
va encara no plou i ja hem fet els llargs d'artifo ...tiba el petate i anem amunt!!
comença a tibar el petate i els trons cada cop se senten més fort, per postres la cordada de davant tiren avall, altre cop MERDA si ells baixen que són locals....potser hauríem de fer el mateix...apa aval!! I amb la mogudeta de rapelar amb el petate...el Quim li agafa el truquillo i baixa d'allò més sobrat...i poc convençut.


5ena tirada...paciència i anar fent...



el quim al finall del 6è llarg, quina fissura...

Ja estem a terra...quin pal! i no plou...l'hem cagat??
Estem molt agobiats perquè finalment no va ploure, però l'endemà va caure un xàfec impressionant al matí. Tot i que quan vam arribar a terra estàvem emprenyats per haver baixat, crec que vam prendre la decisió correcta, el dia següent hauríem pillat molta aigua enmig de la paret...


el Capitan envoltat de boira i pluja



sort que vam baixar!