28/8/19

ESCALADA A GRÈCIA 3. KYPARISi I SUD DEL PELOPONÈS


  Aquest és el tercer post sobre escalada a Grècia. Aquí deixo una mica d’informació sobre diversos sectors al sud del Peloponès, un territori terriblement autèntic , natural i molt tranquil.



Les ressenyes dels sectors estan en aquestes guies:


Resultat d'imatges de greece climbing guidebook





Començo amb Kyparisi:
Kiparisi és un poblet de pescadors que sembla aturat en el temps, tan aturat que no va ser fins els anys 70 que hi van fer arribar una carretera , fins llavors l’únic accés era via marítima. Actualment hi ha una carretera per la costa que l’uneix amb Leonidio i podem evitar la carretera interior que és bastant més lenta. 
A banda de ser un lloc molt especial poc refinat pel turisme i molt màgic  té una algunes de les millors muralles d’escalada esportiva de Grècia. Però abans d’entrar en tema rocós  us deixo quatre apunts  pràctics. 
 Platja amb Kiparisi el fons, més tranquil impossible
 

Remullada relaxant després d'escalar


Passejadeta pel poble

       Pel que fa a l’allotjament, amb  furgoneta o autocaravana fàcilment trobarem raconets soltaris, tranquils i amb un paisatge de mar preciós on podrem fer nit .
      Per altra banda, si s’hi arriba des d’Atenes en cotxe  de lloguer  hi ha una bona oferta hotelera, però jo recomano Kyfanta. Aquests apartaments-estudis  són de l’Esther una  noia catalana que ja fa molts anys es va quedar a Kiparisi. Es un lloc molt especial,  ellà és molt amable i hi posa molt d’amor en el tracte amb la gent i les instal·lacions. I allà era on ens trobàvem tots . Aquí teniu l’enllaç del programa “Afers exteriors” on li dediquen uns minuts.
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/afers-exteriors/grecia/video/1549209/


El pati de Kyfanta

Pel que fa a gastronomia,  solíem anar al “Trocadero” un senzill restaurant arran de mar , a menjar peixet bo i barat. Un altre bar que en el poble es coneix  com “El Souvlaki” allí hi anàvem a menjar souvlaki i carn. I el que més ens va agradar va ser aquest :
    Deixo la foto de la façana perquè no sé el nom però era molt molt autèntic, el menjar era pollastre, amanida kaltsunya… el que tinguessin aquell dia,abundat i deliciós. I era on hi havia els avis del poble. Molt, molt recomanbles tots, i sempre la gent ens tractava super bé.


Aquesta és l'entrada del bar del poble


Cel·lebrant l'aniversari de la Núria en el bar més "local"

 Sopant a Trocadero

      Per altra banda el tema de comprar menjar no és fàcil, hi ha un petit supermercat  i de tant en tant passa el camí de la verdura. Per això és millor aprovisionar-se abans d’arribar , nosaltres vam fer una comprar gran a Leonidio.
I una altra cosa important a tenir en compte, és que no hi ha benzineres la més propera potser és Leonidio o Sparta.  
Com ja he dit és un lloc màgic i preciòs però està al cul del món.

Passem a l’escalada :

Babála és el sector estrella i és espectacular. . De fet Babála és el nom del poble abandonat que es troba en les muntanya  que envolten la paret. Un altre racó que val la pena anar-hi
L’accés al sector són  uns 45’ per un agradable camí (el que va al poble) i l’orientació és Nord-Est hi arriba l’ombra a mig matí És el que en diriem “un sectoràs”, estètic, roca bona i paisatge alucinant, però la via més fàcil és un 7c+ , hi ha algun 6c o 7b però crec que no valen gaire la pena.  És un temple del vuité grau i roca molt molt bona. Predomina la xorrera i el desplom  que també exigeix un bona tècnica de peus ja que les xorreres són petites i els peus dolents, t’hi has d’aplicar i molt. Però és un meravella.



La "Gran Muralla"




El poble abandonat de Babala

Water Mill és una bauma taronjosa a pocs minuts de la carretera on hi arriba l’ombra a la tarda i també és un bona opció en cas de meteo incerta ja que si plou s’hi pot escalar. Hi vam anar un parell de dies el primer ens va agradar, vies de continuitat, desplom i agradables, pèro el segon vam fer vies més sobades, rares i no ens va semblar “tan guai” com ens havia semblat el primer dia, tot i així ens sembla que val pena anar-hi.


La banda dreta del sector amb vies més verticals
 

El Nil encadenant el seu primer 8a, a útlima hora  i després de passar-se el dia  pescant


       Un altre sector que no és ben bé a Kiparisi però està  relativament a la vora es “Vlychada” . Està a uns 30 quilòmetres del poble ,l’acces és increiblement bonic ja que passarem per  carretera recargolada entre parets que baixen a nivell de mar.
Es un sector simpàtic al costat de la  platja amb  vies de grau mig baix, el lloc és molt idílic, i peculiar, les vies són maques i val la pena fer l’excursió  per conèixer i escalar en aquest racó.

La platja de Vlychada

La Cris a la "Tufa Tango" un dels 7as més fotografiats del sector

Baixant de Leonidio cap a Kiparisi, trobem Fokiano una platja amb un port  idíl·lic  i solitari. Doncs aquí hi ha Kapsala, un sectoret interessant. Nosaltres no vam escalar en el sector d’esportiva  ja que vam anar fer una via llarga, però vam passar per sota les vies  i es veien bones.Vies de setè xorreres i desplom (per variar). No hi vam escalar per que ens venia desgust fer una via llarga la “King Albert I” entrant per la “Kapsalismenos” que no ens va agradar gaire. De fet el lloc és molt peculiar amb el mar, la roca però a la via no li vam trobar cap encant. Una línia discreta,  no ens va semblar res de l’altre món. No crec que sigui visita obligada. 

Port de Kofiano, de postal...

Als nostres peus hi queda la paret de Kapsala, com sempre paisatge al·lucinant





Com que sempre ens agrada veure paisatges nous vam deicier arribar-nos a “Cap Malea” el segon punt més al sud de Grècia. En la guia  d’escalada a Grècia per allà  hi ressenya un sector “Zobolo” és petit i purament anècdotic , però ja que estàvem allí vam fer unes quantes vies que estaven prou bé.  Està encarat al sol i hi vam anar ben d’hora el matí per aprofitar unes poques hores d’ombra. Recomanable, no cal anar-hi expresament però si decidiu baixar cap avall per veure món no està de més fer algunes vies. Línies de canto generós, xorrera i forat en un raconet molt tranquil i bucòlic. 


El pàrquing amb el sector darrere


Al final vam fer unes quantes vies ben bones!


En un entorn molt pintoresc

I fins aquí  les nostres escalades pel sud del Peloponès  un indret molt especial,  que ens va semblar molt autèntic, tranquil, casi màgic i molt fanàtic!!!


16/8/19

ESCALADA A GRÈCIA 2. LEONIDIO


En aquesta entrada compartiré la  nostra visita   per  les zones de Leonidio una  població costera del Peloponès, molt atractiva i pintoresca quan a escalada i entorn. 
Un poblet porturari envoltat de muntanyes i roques  que l’han convertit en un agradable destí pels aficionats a l’escalada esportiva. És un racó molt entranyable i autèntic però s’està massificant una mica degut a l’àmplia, agradable i còmoda  oferta de sectors i vies. 
Pel que fa a l’escalada, ens va agradar molt. Predomina la "xorrera" i la continuitat tot  i que també hi ha sectors amb plaques .Ja hi havíem estat fa uns anys quan tot començava, i entre que ens va polure molt i no hi havia tantes vies equipades no ens va semblar gaire bo. Aquesta vegada hem marxat amb més bon gust de boca,vam escalar molt hi ens hi vam trobar molt bé. Però te els seus  “peròs”. Si plou pot ser un drama perquè tot regalima i triga en eixugar-se. I un altre “però” és, que  pel nostre parer estan equipant  en serie i amb pocs miraments, hi ha sectors  on les vies estan a tocar i les xapes  també. Evidentment això és un bon reclam per un gran públic però  a nosaltres  aquest estil no és el que ens motiva més.  Tot i això hi ha  vies molt bones i sectors ben equipats sense les xapes a tocar. Ja sé, hi ha d’haver de tot però crec que tot té un limit i a Leonidio hi estan arribant.  Però bé …És una reflexió , ells equipen  ells decideixen… I estan fent molta feina.
 
Quant a info pràctica:
       
Hi vam estar el mes d’abril i  vam tenir tota mena de meteo, sobretot calor i pluja. Potser és millor anar-hi a la tardor, ja que  durant l’estiu s’han pogut eixugar totes les parets
Allotjament: hi ha una àmplia oferta de cases i apartaments, i és fàcil reservar. A diferència dels restaurants els preus per dormir no són pas baratos.   Nosaltres, amb la furgo baixàvem  a la platja de Plaka  o ens instal·làvem  en el descampat a darrera del mercat. Sempre vam estar molt tranquils i no vam deixar rastre .
       Per arribar-hi sense furgo, és poc complicat, la majoria de gent agafa un vol fins Atenes allà es lloga un cotxe i en unes 4 hores et plantes a Leonidio.

Vista matinal de la platja de Plaka

Tema gastronòmic, el restaurant més popular potser és  “Taberna Metròpolis” molt autèntic amb una agradable barreja de  locals i “guiris” com nosaltres, allà t’atipaves de peix, pop, verdures, carn per preus molt mòdics.
Un altre local  és “Restaurante Pizzeria In Leonidio” per menjar pizza (evidentemt de grec poc) però es una raconada molt xula, de fusta i pedra i les pizzes bones i barates.
Per fer un souvlaki  crec que es deia “toh steki” un xiringito senzill en plan “fast food” greec.
I el nostre lloc predilecte per fer birreta i souvlaki després d’escalar era Ψητοπωλείο "Το Στέκι” tan autèntic que el nom em surt en grec. El noi que ens atenia era molt simpàtic  i de la broma. Era el típic bar pels avis del poble, el més barat i autèntic. 
I també de l’estil , el bar de la plaça que no recordo el nom al costat del Kiosk amb cadires de colors a la terrasa era un bar  també molt local.
I després hi ha el Banjika el bar de la coperativa d’escaladors,  , allà  hi trobarem la ressenya. No va ser un local que freqüentessim gaire,” és com una bomoblla d’ambient escalador, molt cool i és caríssim.
     Per comprar provisions hi ha dos supermercats amb preus similars i els dilluns mercat amb productes locals bons i barats. Val la pena





aΨητοπωλείο "Το Στέκι” , bareto on solíem anar després d'escalar, molt molt autèntic , sobretot el gos de la teulada



Souvlaki i birra post escalada



El bar del poble on es reunien tot els avis ...

Pizza i bona companyia amb l'Aram i la Ianna

 

I quant a les roques de Leonidio:

Elona: Un dels sectors estelars a partir de 7a, però si plou regalima molts dies , a la part dreta han obert vies de 6è grau  però no sòn gire bones. Totes les que vam fer o provar ens van semblar èpiques ,quines línies de “xorreres” ! Vies com: Kneebaropoulus, Elisvoleas, La Venganza del Silencio, Goliath, Bird.. Molt recomanable, ombra matí. 


Última hora de la tarda i el David buidant el últims "cartutxos"


El Pol en un repòs de genoll, el David contemplant la jugada

Tufes tufes i tufes


Bona companyia a peu de via

Mars un dels més popular i concorregut ja que ofereix una escalada molt atgradable. Xorrera bona i tridimensional, graduació suau i bones línies. Hi vam anar un dia i ens va agradar , normalment està a petar.  Les vies comencen a estar “sobadetes” però bal la pena al menys un dia. Ombra tarda. Pel que fa a l’aparcament  penso que si es pot evitar aparcar en els camps d’oliveres millor.

    Skiadianikio un sector de vies fàcils, placa ageguda  i sempre hi ha molta gent. Ens quedem a la part dreta on fem unes vies entre 6b i 7a ben bones . Pugem a la cova de sobre, de lluny es veu interessant però no val la pena vam fer un 7b i un 6c de roca bastant “cutre”
Theos , un sector també molt visitat.  Li toca bastant el sol i vam anar un dia de núvol (acabat amb pluja). Comencem escalant  a Theos Pilar uns 6cs i 7as de placa semidespolomada (i moltes xapes) molt bones. I acabem a Theos Cave, un bon desplom, la “Zeus” 7a r1 i 7b+ fins dalt és la línia clàssica , En general tots els 7as son xulos , el Quim va fer la Turtle també bona, i ens vam posar en uns 7c de l’esquerra que no ens van molar gens, roca farinosa i poc agradable.


Mal temps vist des de Theos Cave, i continuàvem escalant

Jupiter , aquest és un dels més nous. És un bon mur de vies llargues on predomina el forat i placa desplomadeta. Vies entre 6c i 7b llargues i molt piloses, i hi ha un desplom taronja amb un 7b+ i un 7c+ molt molt físics. Sector ben bo. Ombra casi tot el dia. 

Olympus No és un gran sector però hi ha vies molt bones, Hi accedim per dalt de tot , tot i que per baix també s’hi arriba . Vam escalar a la repisa on ens vam inflar a fer 7as i  7bs molt i molt bons.  No hi vam anar però la Rembrandt és un 7c+ molt recomanable.


Els Pol i la Núria passejant-se per les xorreres de la zona



La part de superior de Jupiter

Limeri un sector petit, arran de carretera, ben bo i una bona opció per dies de meteo incerta.  Fem el 7a+ la Piliers de Bar bona, i guai per treure  bones fotos amb el monestir  d’Elona a darrere.  Hi ha un parell de 7cs en la repisa també molt bons i la clàssica la Oaka intensa i fanàtica.
El Quim a la Piliers de Bar i Elona al fons

Limeri , sector petit però que ens va fer apretar de valent

La Maison de les Chevres  també ben fanàtic, Xmas és un 7a+ brutal, The Kid un 7c bastant recargolat però xulo i Mr Nice un dels millors 7c+ que vam escalar. Hi ha un 7b que no recordo el nom sobat que tothom provava no ens va agradar. Peró ull! Hi vam anar un dia que es va posar a ploure i al tornar , que cal creuar el riu, el nivell de l’aigua havia pujat i vam donar uns quants tombs per trobar un punt on poder passar

Sabaton el sector de vies fàcils, fàcils,  però amb alguns de 6cs i 7as interessants. Molta gent. Està bé per un dia de temps dolent, aprox  0’. Està bé però no excepcional.


Les plaques de Sabaton

La part amb mes desplom del sector

I fins aquí les nostres vivències amb la roca de Leonidio. Un destí simpàtic, còmode, agradable i fanàtic (si no plou!)




6/8/19

ESCALADA A GRÈCIA 1. LAGADA, PATRAS



Per començar haig de dir que Grècia ens va robar el cor. Hi vam estar un parell de mesos i no només ens vam enamorar dels sectors d’escalada que n’hi ha de boníssims sinó també de la gent amable i hospitalària amb la que vam topar, dels paisatges autèntics i pintorescs i un menjar boníssim i abundant. Un viatge dels que et deixa molts i molts bons records. 

  Abans de res una mica de informació pràctica:

         Nosaltres vam fer aquest viatge durant la primavera , i tot que és una bona època, temperatura agradable, dies llargs, penso que per escalar serà millor la tardor. I per què?
Doncs perquè la majoria de secots son baumes, desploms i coves amb predomini de "xorreres"/regalims i pot ser que després de l'hivern encara hi hagi algunes parets molles. A més a més la primavera pot ser plujosa. En canvi a la tardor tot s'ha eixugats després de l'estiu i tindrem millors condicions. La metoe no és una ciencia excata, però..i mai se sap...

Mobilitat: Per moure’s  en furgo és un país perfecte. Hi ha molts racons tranquils, cales, muntanyes, pobles, pistes on hi s’hi pot fer nit o passar-hi més d’un dia. Sempre amb discreció i sense deixar rastre , “of course” . Nosaltres solem utilitzra l’aplicació CAMP4NIGHT  per trobar llocs per dormir però a Grècia no ens va fer gaire falta, sempre trobàvem  un racó tranquil on pernoctar. 

Fokiano un dels tants racons idílics que té Grècia


Vam evitar autopistes per que al anar amb la camper ens cobraven categoria  3 i sortia bastant car. Però crec que les tarifes depenen   de la regió ja que al marxar , pel Nord, vam passar un parell de peatges on no hi havia aquesta classificació per categoria i era el mateix preu per tothom . 

Pel que fa a ressenyes vam utilitzar les dues es poden adquirir  per Internet , es poden comprar en el poble de Leonidio i al poble Kiparisi en el hotel Kyfanta també les podreu comprar.  




    Guia dels principals sector de Grècia :

Resultat d'imatges de guidebook climbing greece




Guia per Leonidio i Kiparisi:
                                        


























En aquesta entrada faré 5 cèntimsdels sectors que vam visitar pels voltants de les ciutats de  Patras i Sparta, la part més occidental del país. 

Vam començar per KLEISOURA, una bona muralla desplomada dins l’engorjat de Kleisoura. 
Està  a tocar de la carretera i a un minut del cotxe. 
El dia que hi vam anar era festiu i vam trobar un bon grup d’escaladors  grecs, tots molt amables i disposats ajudar-nos amb recomanacions i consells sobre vies i la zona. 
Una de les advertència va ser que aparquéssim la furgo ben bé a sota i que la puguessim veure des del sector, ja que per desgràcia eren bastant freqüents els robatoris en l’aparcament. I sort que ens van avisar! Doncsa l’endemà mentres estàvem escalant , va para un cotxe,  van baixar 2  personatges  cap a la furgo i sense pensar-s´ho gaire intentàvenforçar la porta lateral corredera..   Sort que vam baixar una mica pel camí cridant i van marxar. Era una pick up blanca plena de xatarra. 
Malgrat el mal rotllo dels robatoris, el sector és molt bó. Calcari taronja , forats i desplom . Ombra a partir del migida. 
Hi vam estar dos dies, dóna per més però amb el mal gust de boca que ens van deixar l’intet de robatori a la furgo ens va fer passar les ganes de quedar-nos.







També seguint la recomanació dels locals no vam dormir en l’aparcament i vam apropar-nos al poble de Varasova on vam dormir arran de mar i molt tranquils.
Varasova és una zona d’escalada on el paisatge i l’atmosfera són preciosos  però l’escalada no ens va semblar res de l’altre món. Fa uns anys era un dels sectors  més populars del país però ara ja ha quedat una mica en l’oblit.  Placa taronja , relliscosa i al sol (que feia calor). Vam fer un parell de vies i para de comptar. De fet el lloc està molt bé per “apalancar-se” amb la furgoneta és un raconet molt marítim, bucólic i tranquil.

En un costat la paret i a l'altra hi teníem la platja



La següent parada va ser a Alepochori, a uns 40 kms al sud de Patràs. Per arribar a Patras es pot fer pel pont i pagant un peatge considerable o agafant un ferri que triga 20' i és molt més barat 



El Pont per accedir a Patras

Esperant el ferri

       Alepochori én un lloc terriblement inhòspit on hi vam arribar per carreteres recargolades i solitaries. El sector és  petitó i amb vies de 6c cap amunt, però és molt bó i fanàtic. Un bon muret de “tufes” i forats en roca molt bona. Hi vam poder escalar  un dia ja que la pluja i el vent ens van fer marxar abans del previst, però ens va agradar conèixe’l i és d’aquells llocs que no ens importaria repetir. Per dormir, ho vam fer a l’entrada del poble. Un racó al “cul del món “ solitari i molt autèntic que ens va agradar. 






Anem fent cap a Sparta, plou i en alguns trams apareix la neu. El poble de Sparta no té res de rellevant  allà fem nit a prop del pàrquing  de les runes aquella nit va caure una terrible tempesta i va fer molt fred.  


De camí cap a Sparta, paisatge de tardor 

Hem arribat a Esparta!!!

       Des de Sparta arribem a Trypi poble a prop del sector Lagada, el següent sector que  tenim a la llista, però fa tant fred i vent que abortem la misió i no escalem. 

Anem a veruer el sector , que és molt bó. Però decidem anar caminar per aquests paratges que són fantàstics . La carretrea transcorre per un engorjat espectacular i les muntayes de la serralada de Taygetus són impresionants.  El paisatges és de postal , el dia s’ha aclarit. Arribem al coll i per una banda podem veure muntanyes nevades i l’atra banda el mar, amb el poble de Kalamata. 
Decidim enfilar-nos per un carretereta que s’endinsa cap a les muntanyes. Després d’un petit ensurt al “enfonsar” la furgo en la neu la deixem aparcada i ens enfilem  cap a un dels turons que  tenim davant nostre. Una caminada molt panoràmica, agradable i refrescant amb tanta neu. 









L’endemà si que vam escalar, i  Lagada ens va semblar ben bo. LLàstima que a l’ombra era molt desagradable escalar,  realment  feia molt fred.  Vam poder escalar a la cova amb vies desplomades entre xorreres i forat. Però no vam poder catar els murets del costat, que tenien molt bona  pìnta però estaven totalment a l’ombra. Vam veure que hi havia moltes vies noves que no surtien a la ressenya i es veien ben bones. 






 La cova de Lagada

Les muralles del costat de la cova

La cova i el paisatge

La Núria passejant-se per un 7c de xorreres 

Aquí també ens van avisar que petaven cotxe al pàrquing i aquesta vegada vam recòrrer a la Margerita, la moto i vam deixar la furgo al poble de Trypi.
Per dormir ho vam fer al mateix pàrquing del poble de Trypi molt tranquils. Hi vam estar un dia, per que feia molt i molt fred i el sector rep poques  hores de sol. Però també és una zona que no ens importaria tornar. Les vies són molt bones i l’entorn molt bonic.
I aquests són les sectors que vam visitar pels voltant de Patras i Esparta,  no són zones descomunals i gran però si ben bones i submergides en uns entorns molt pintorescs.       Però una meteo poc amable  no ens va deixar gaudir de Kleisora i Lagada tot el que ens hauria agradat.