27/8/15

ASCENSIÓ EL MONT OLIMP. GRÈCIA

     Quan vam iniciar el viatge cap a Grècia, ja ens vam plantejar de pujar el punt més alt del país que és el Mont Olympus amb 2918 metres d’alçada que té la punta “Mitikas”. Remenant una mica d’informació sobre el cim i les rutes ens va semblar que no calia agafar res més que les botes de treking i així ho vam fer. Doncs bé resulta que entre tantes pluges i freds inusuals  a principis de maig encara hi havia un bon tou de neu. Per tant ja ens havíem tret del cap coronar aquest cim. 
   Però , un bon dia a peu de via xerrant amb uns locals, va sortir el tema;  que si és molt bonic que si val molt la pena… i nosaltres amb els piolets i grampons a casa! Doncs un d’aquells nois, en Niko, ens en deixava.  Així , tal qual, sense coneixer’ns de res.  Només calia que els hi anessim a buscar a casa seva i ja està. Perfecte! I que bona persona el noi!! Li vam estar molt i molt agraïts.  No tothom té tanta bona fè ni és tan confiat.
   Ens va informar que el dia que hi volíem anar (era el festiu 1 de maig) era quan s’iniciava la temporada per pujar al cim i s’obrien els refus. Però només aquells 3 dies després tornaven a tancar fins epoca estival.
   Teníem dues opcions: pujar els dies en que els refugis eren oberts o fer-ho d’una tirada per no trobar tanta gent. En la primera opció era anar més carregats i per fer-ho en dos dies i la segona aniríem més lleugers i ràpids però era més “tute”. Vam optar per fer-ho en el dia. I la vam encertar, la veritat feia temps que no feiem una activiat tan llarga però  ho vam portar prou bé . 
El poble d'accés és  Litochoro,  allà és on vam comprar el mapa per pujar al cim.

           ja tenim mapa!

La ruta que escollida  passa  pels refugis de Petrostouga i Kakalos al plateu de les Muses.   Vam fer uns 1800m de desnivell de pujada, i en total uns 4000 (més  o menys) i vam estar-hi 13 hores. 

   El punt de sortida va ser al pàrquing de Gortsia (a uns 1100m) La nostra intenció era retornar per la ruta que va al refu de  Prionia i poder contemplar dos paisatges diferents. Però no va ser possible, hi havia massa neu per accedir-hi i vam tornar per on havíem vingut.

    Va ser fantàstic i meravellós. Vam estar sols , envoltats de neu, vistes grandioses,  silenci i amb un dia de sol  magnífic …no podíem demanar res més!!

   A les 7 del matí sortim , anem avançat per un  camí empinat entre el bosc.  Cap a les 9 arribem al refugi de Petrostouga. Està en una ubicació molt panoràmica , just en una punta i amb unes grans vistes.
     Esmorzem i ja ens posem grampons. Una lleugera pujada ens porta fins l’aresta, una seció preciosa i divertida amb unes vistes al·lucinants de mar i muntanya. I a més a més una meteo acolllonant, sol, sol i sol!! 













Estem entretinguts crestejant fins arribar al refu Kakalos, al Plateau de les Muses. Quin lloc, una gràn planície nevada amb el cim al fons.  No hi ha ni una ànima. Paradeta per  menjar i anem fent.













   Creuem el plateau, un flanqueig preciòs  amb una mica de pati i ambient . Ens plantem al peu del corredor somital, Uf! El corredor no és difícil però si una mica expo….40-45º i la neu una mica tova . Poc a poc i bona lletra . 







Mitikas, cim!! Grandiòs, espectacular, les vistes, la neu, el moment… Però cal anar per feina que la neu s’estova i hem  de desgrimpar el corredor.  
Tornada per  la mateixa ruta. Ha sigut llarg, intens, i genial!!! Ara entenc perquè els Déus en van fer la seva morada...








 I l'endemà:

                                                      eixugant material 




recuperant forces





i visitant un Monestir als afores de Litochoro que no recordo el nom:




23/8/15

Meteora escalades i paisatges


    La veritat és que vam treure bastant suc de Meteora, dels seus racons i les seves torres de conglomerat. I aquí deixo alguns escalades més i algunes  imatges de la zona que ens van semblar especials.

    Quant a vies, escalades i agulles
   Una alta gran clàssica és l' agulla SOURLOTI ,  i a la seva vessant sud hi trobarem roca bona i prou compacta. Sobre la via que vam fer.. ens vam confondre una mica  l’explicació de la ressenya no lligava amb el terreny s i vam acabar segunt una línia de químics que es va portar al cim . Bonica…vam deduir que podria ser la via Hiopotenussa ...



al fons la  finíssima Spindel





                           cim de Surloti

a darrere ,el Sourloti impressionat

 En baixar vam anar  a  Adrachti o Spindel. (Pel que fa a nomenclatura d’agulles i torres, n’hi en múltiples llengües, alemany, anglès, i grec, jo faig referencia als noms que trobem a les guies). Doncs bé l’ Adracthi és una finissima i estètica agulla  just al mig del coll entre Kastraki i Kalabaka.
Ens sembla tan curiosa i divertida que tot i ja haver-la escalat en una altra ocasió, ens fa gràcia tornar a trepitjar el seu diminut cim. I ho fem per la via “Gordia Knot”, preciosa. El primer llarg és un dels més bonics que hem fet per Meteora, en el seu estil , clar.


vistes de l'agulla des del poble de Kastraki


a peu de via...


increïble i compacta placa


reunió !!






CIM!! i que "maco"!!!



a punt de rapelar


tornant per un agradable entorn



fi de festa

I per despedir-nos de la zona vam fer-ho amb la via “Corner of madnes” al St. Esperit. Boníssima!!! Un diedre perfecte que resegueix de dalt baix la cara est. El primer llarg és una mica rostoll, molsa  i roca humida però la resta una joia! Una de les poques línies que va per diedres a Meteora però crec que gairebé és visita obligada.  Aquí vam utilitzar material flotant, tot i que hi ha algunes expansions. Duiem aliens i un joc de camalots del 0.5 fins al 4.












I com ja he dit Metora és un enrabessat laberint d’agulles i torres, i ens ofereix racons i panoràmiques molt especials. I ara  algunes imatges d’aquests indrets:




































I ja acabo amb Meteora, amb les seves torres, monestirs, ermites, turistes, grimpaires, caminadors, una barreja agradable de gents , imatges , llocs i sensacions.

Ens va agradar molt, moltíssim….us recomano que no us ho perdeu.