28/8/14

Una mica de barranquisme i turisme per Còrsega


   Els dies que no escalàvem ens dedicàvem a recórrer i visitar la illa per les seves carreteres estretes i tortuoses, la qual cosa fa més lent el trajecte però ajuda a una conducció contemplativa i tranquil·la
Bé, que vam veure i ens va agradar? Doncs:
Pointe de la Parata, Illes Sanguinaires . Les Sanguinaires és un   un espectacular arxipèlag format de 4 illots rocosos a 10 quilòmetres d'Ajaccio, a la punta nord del golf. Per contemplar aquesta postal marítima cal fer una agradable passejada fins la punta. Tot i que nosaltres no ho vam fer perquè no ho sabíem, la millor hora  per anar-hi és al capvespre quan prenen uns deliciosos tons vermellosos.





Cap Corse, aquesta península a l'extrem nord de la illa mereix un dia sencer com a mínim per descobrir els seu racons i contemplar les seves vistes.
Hi vam estar dos dies, bé el primer que vam pujar per la vessant est no vam veure gairebé res ja que una empipadora pluja ens va “aigualir” la jornada. Quan s'obria la boira, ens deixava intuir uns paisatges salvatges i abruptes, platges rocoses i penya-segats
Vam arribar al poble de Century a on férem nit al port. Al matí vam fer un tomb per la vila, i va ser genial. Semblava un racó amb poc interès però li vam poder veure cert encant que tenen encant, i ens hi vam trobar bé passejant pel port, contemplar els pescadors, tot era molt natural, quotidià i el poble molt pintoresc.

poble d'Herbalunga



mirador del Moulin de Mattei a la banda oest del Cap ....rasca eh! El Quim amb el plomes!!

vistes del poble de Centuri

Els afores de Centuri un bon lloc per passar la nit. I no erem els únics.

una vila de postal

En la nostra ruta  la ruta fem una parada a una peculiar platja pedregosa , de roca negra amb la seva corresponent torre genovesa , però no recordo nom...bé, ens hi vam aturar perquè es veia des de la carretera i ens va semblar que valia la pena , i si.

els paisatges per on anàvem passant:






Continuem recorrent la costa i visitem el poble de Nonza a on pujarem a la torre i gaudirem d'unes magnífiques vistes.



el poble vist des de la torre.

L'ultima població de l'itinerari serà St. Florenç, un indret més turístic, amb molt bullit ,moviment i carrerons estrets amb botiguetes.



    Calvi, ens va agradar aquest poble, té una part vella interessant i a més a mes han senyalitzat un recorregut que condueix al punts d' interès de la vila.
la platja i Calvi al fons




  Un dels dies que estàvem a Corte, localitat punt de partida per anar a Restònica i Tavignano, doncs un dels dies que estàvem per la zona vam agafar el mapa i vam anar a voltar pels pobles veïns a Corte i vam agafar una petita carretera (D341) i a veure que trobàvem. I ens va molar, vam passar per uns poblets molt pintorescs perduts enmig de castanyers i muntanyes...quin contrast , costa , muntanya tot a tocar. És un grup de viles molt petites, St.Lucia de Mercurio, Sermano, Alzi , Mazzola. Tot plegat són quatre cases de pedra, però un ambient molt autèntic i tranquil. Va valer la pena passar i veure aquella zona.



hola!!


     I com a post de no escalada acabo amb el descens d'un parell de barrancs que vam fer a la zona de Bavella, Després de no sé quants anys ens tornem a “embotir” a dins els neoprens (guai! encara ens entren ). El barranquisme no és el nostre fort però va haver-hi uns temps en que vam estar fent molts descensos per la serra de Guara. I ens adonem que la gran frase de “renovar-se o morir” és ben certa. Tot ha canviat molt, maniobres, cordes, material, i nosaltres amb unes cordes velles d'escalar (si , ja sabem que hi ha les cordes per barrancs i és el que s'ha de portar) però ja anàvem prou carregats i tampoc no teníem en ment fer-ne gaires. Tot i que Còrsega és un bon destí per aquesta pràctica. Pel que fa a maniobres també ha evolucionat el tema... com es monta el rapel amb corda simple, que el cap que penja no toqui a l'aigua...el pobre quim va pillar molt en un rapel a on la corda van quedar totalment riçada perquè van anar a para dins gorg ..de tot se'n aprèn!!!
Vam fer el barranc de la Vacha i el Purcaraccia, uns clàssics. Facilets ,poc complicats i d'una gran bellesa. 








21/8/14

Bavella , agulles i vies per tot arreu

     Vam arribar a Bavella amb un parell de vies al cap, i sense adonar-nos ens hi vam estar dues setmanes. I és que és un petit  paradís, al acabar una via sempre descobríem alguna altra agulla per enfilar-nos-hi .
      I aquí algunes vies més:

ORGUÍ DÍ SAN PETRU “ Mal'cuncílíu” 170m 6b+max 6a+ obl. 

    Una ruta una mica especial, a nosaltres ens va agradar molt , fissura ampla, xemeneia..però té alguna secció de roca una mica “cutre”, lamines dubtoses i febles. Peculiar , per amants d'encastaments amples .
En tota la via hi ha dos claus per tant fa falta un bon assortit de friends , sobretot grans fins al nº 5!
Horari unes 3h 30. L'aproximació és evident i el descens es fa amb un rapel per la cara sud, i caminant es voreja l'agulla fins retornar al camí de pujada.

just abans de sortir ...

la via ressegueix aquest evident diedre-fissura

a escalar!:




TEGHIE LISCE “Aqua in boca “ 300m (7a max 6b obl.)
Gran línia però crec que el nom de la via ens va condicionar la jornada. Vam acabar amb aigua i no “in boca” sinó amb una tempesta que ens va deixar calats fins als ossos. Vam tenir temps d'arribar al seisè llarg, a on acaben les fissures i poder rapelar.
Fins on vam arribar ens va semblar brutal, variada, placa, fissura , xemeneia i molt bona roca. Està totalment equipada, sobretot la placa de 7a.


la placa de 7a uf uf!!

els encastaments:



comencen a caure 4 gotes...avall!

ben xops!!

pertinent paradeta després de la remullada



PUNTA ROSSA “Celebrations du lizard + Esperanza”

Aquí vam fer una combinació de dues vies, vam començar a fer la primera part de l'agulla  per “Celebrations du Lizard” , a on predominen els llargs de placa i tafonis, i una espectacular i “finíssima” travessia amb alguns passets d'adherència una mica delicats. L'enllacem amb la via  “Esperanza” que comença amb unes tirades de placa més regletosa que ens porten als llargs estel·lars uns desploms amb molt d'ambient i sensació de pati. Una combinació de vies recomanable curiosa i especial.
Pel que fa horaris crec que vam fer unes 6 0 7 hores , material està equipada. I el descens, per baixar d'Esperaza cal fer uns rapels molt curiosos, un passa per un forat de tafonis d'un dels llargs i l'altre és molt aeri. Tot plegat una activitat molt entretinguda!

primeres tirades de la "Celebrations du lizard":




el flanqueig, molt estètic

ara a caminar una mica fins l'altra paret, i cap a l' "Esperanza"

festival de tafonis

llarg "raro,raro" . Pel forat de darrere és per on haurem de passar quan rapelem!


rapel ven volat i lumbars destroçades!!

PUNTA CHJAPPONU ”Linia d'Ombra” (220m 6b+ max 6a+ obl.)

Una via agradable i poc complicada per un dia tranquil, totalment equipada , transcorre per roca força bona, plaques, tafoni. Tot és bastant evident. L'aproximació no és gaire llarga i es troba bé. I el descens , es baixa per rapels també molt evidents. Una ascensió molt recomanable.


bon muret

quina pau!

PUNTA DI L'UCELLO i PUNTA DI L'ARIETU

Aquestes són una parell d'agulles que s'aixequen majestuoses sobre el coll de Bavella, fa anys ens hi vam voler enfilar per la ruta més classica que és l'aresta de Zonza però una inesperada  pedregada ens va fer rapelar sense fer cim. Per fer les vies vam haver d'anar a buscar la informació en les piades i antigues ressenyes que hi ha a l 'alberg.

Alberg del Coll de Bavella.

Arribar a peu de paret només cal remuntar pel GR 20 i al acostar-nos a la paret un caminet fitat ens hi portarà. Anàvem sense un objectiu clar.  Ens vam mirar la PQF una placa de granit,  però amb el sol que queia, només de veure les plaques ja ens feien mal els peus i finalment ens vam decidir per la via Masino. Una via de caire més clàssic que s'enfila per una fissura que ressegueix la paret de dalt baix. Hi trobarem alguns spits, alguns pitons i es pot protegir fàcilment. Via de dificultat moderada i molt recomanable ,amb uns paisatges increïbles. 

arribant  a la paret  el sol ja apreta!

anem fent ...






quin dia i quines vistes!

Vam rapelar cap al coll que forma amb la PUNTA DI L'ARIETU  que també la va escalar . Hi ho vam fer per una via que encara que no  tenim gaire clar quina és .Vam estar molta estona intentant que la realitat coincidís amb la ressenya i al final, per la cara que mira a l'Ucellu vam veure una ´línia de parabolts que semblava interessant i escalable allà ens vam posar. I vam trobar una via molt curiosa, la roca no era perfecte però les grans formacions de tafoni i una mica de desplom li donava molt d' ambient. Vam fer 3 llargs i en tres rapel ens plantem a terra.

ei! que la via va per aquí me'n vaig amunt!

flipant amb els tafonis

Ens va sortir una bona jornada, amb unes panoràmiques espectaculars. De material portàvem un joc d'aliens, cams del 0,5 al 2. Pel que fa a hores, doncs vam sortir a les 8 de la furgo i vam tornar a les 16:00. Bona hora per apalancar-nos al pàrquing i contemplar el bullit i la gent que passa pel coll, ens encanta observar i Bavella és un lloc molt transitat sobretot per gent que camina i fa el clàssic GR 20 , per turistes que venen a passejar, escaladors....


I aquestes han estat les nostres escalades per Bavella, al final hi vam fer un bon "estage" I és que és un paradís d'agulles torres , tafonis i granit. Si esteu per Còrsega no us ho podeu perdre.